Passa al contingut principal

L'energia positiva de gent secularitzada

Com qui no fa res, en començar aquest Any Nou 2013, m'ha passat pel cap la idea de recaptar opinions sobre una iniciativa, senzilla i simple, que no me'n fuig.

Es tracta de veure la manera millor de canalitzar tot aquest gran embalum d'energia positiva que pot emanar d'un col·lectiu tan nombrós, alhora que tan significatiu, com és ara el que constitueixen els CAPELLANS I RELIGIOSOS SECULARITZATS de Mallorca.

Si hom gira la ullada cap a gairebé tots els seus integrants, s'adona de la gran quantitat d'iniciatives que han fet sorgir a tants àmbits de la vida ciutadana: escrits i reflexions publicades a mitjans de comunicació, treballs realitzats a l'àmbit de l'ensenyament i la docència, l'antropologia, la psicologia, la política, la defensa dels drets humans i la justícia social, l'acció social, la sanitat, la cooperació internacional, les professions liberals, l'hoteleria, la música, el periodisme, la literatura, les llengües, l'administració pública, el turisme, l'ecologia, etc.

I molts d'altres aspectes manco vistosos i públics, però que evidencien la capacitat i la pràctica de “tractar la gent i de veure el món d'una altra manera”: distinta a la clerical convencional i distinta a la laica estricta. Esdevenint, així, portadors de marques, inesborrables, de tots dos àmbits alhora.

En tenc moltes i molt bones mostres, dins el record i la memòria, del temps que vaig dedicar-me intensament a la tasca política institucional. Tant a l'Ajuntament de Palma, com al Consell de Mallorca, com al Parlament i al Govern de les Illes Balears, vaig tenir l'oportunitat de veure molt de prop representants de col·lectius diversos, i de tota casta.

Sempre ho he dit pertot arreu: allò que traspuaven les aportacions i els requeriments provinents de companys secularitzats mantenien sempre la frescor de considerar la persona humana com el valor suprem a respectar, per damunt tot. No com a expressió verbal amollada “per compromís”, sinó com a realitat i lluita permanentment assumida fins al moll dels ossos.

Ara que ja estic jubilat, m'ha sorprès enormement veure que pugui resultar interessant l'impuls d'una iniciativa com aquesta, a l'illa de Mallorca, dins el context històric que embolcalla la nostra societat mallorquina.

En un primer moment, no se cerca cap altra cosa que establir o restaurar contactes, comunicacions, intercanvis, missatges, telefonades... oferint la possibilitat d'expressar opinions, públicament, de la manera que es consideri més adient... compartint la paraula i el pensament...

Se m'ha dit aquests dies, de maneres diverses, que hi ha gent que va prenent consciència cada cop més del cabal immens d'humanitat, vida, saviesa, experiència, fe, etc. que es pot trobar, covant o cremant de debò, dins d'aquest col·lectiu humà que anomenam “els secularitzats” (cada cop més vells i madurs!).

Des de qui suggereix que s'hi podria arribar a trobar prou material com per fer-ne una novel·la ben sucosa, fins a qui creu que pot contribuir a fer reflexions serioses i a encaminar tota aquesta energia sàvia, o saviesa enèrgica, contenguda; de la qual, malauradament, no sempre se n'arriba a traure tot el profit humanístic que es podria.

A qualcú li dol que, en lloc d'emprar “cabrioles legals” a l'hora de referir-s'hi, no s'arribi a fer cara alta i tan seriosament com una realitat més, igual que totes les altres, de l'Església.

Hi ha qui aporta certes idees que considera que cal precisar-les millor entre tots.

M'escriu també qui em diu que no seria poc, si es prengués consciència, dins l’església local, del que ha passat en veritat..., de quin seminari veníem..., de quina acollida reberen els problemes personals..., de quins valors s'ha privat a la pastoral diocesana..., dels sofriments infligits inútilment i en nom de Déu, fruit d'una mentalitat que no té res a veure amb Jesús, etc.

Feliç Any Nou! Que sigui molt millor que l'any passat i molt pitjor que l'any que ve!

Cecili Buele i Ramis,

Comentaris

  1. Mol bé, Cecil!
    Quina gran idea! Sempre has estat una persona singular.
    Tens dots de lider, i això ho sabem de fa molts anys.
    Aquest despertar de l'any tretze, que no sempre ha sigut un mal any, malgrat la fama, esper que tu el el converteixis en un any de boba abyada, com si mal no record ho va ser el del segle passat.
    M'ha encantat trobar el nom de Sabal a l'encapçalament d'aquesta secció i em poso a disposició teva i dels qui col.laboraran -que segur seran molts- i dins el que cap augur i esper una bona anyada.
    Pere

    ResponElimina
  2. Gràcies, Pere, per aquest comentari teu que has penjat en aquest blog dedicat a la gent secularitzada! N'estic molt content. Primer perquè n'és el primer, i segon perquè és ben teu. Ja saps que se'n pot servir tothom que vulgui per fer-hi públic allò que es vulgui, bé sigui signant amb nom i llinatges, bé sigui anònim, bé sigui amb pseudònim... Feliç Any Nou 2013! Que sigui molt millor que el 2012 i molt pitjor que el 2014! Per cert, esper que em facis arribar adreces electròniques...

    ResponElimina
  3. No estic massa d'acord que es consideri com a extrem defectuós la mentalitat laica (en contraposició a la clerical ).Molts secularitzats coneguts pens que ho són perquè l'aparell no els ha deixat seguir per haver conegut i volgut viure l'amor humà (¡Quanta energia tudada, quines porgueres han fet i quins fitxatges han perdut...així les va !!!) però no han posat en revisió la creença religiosa ,que un poc han revisada ,però hi segueixen fermats ...(¡No és cap tara,bona la faríem !!!) i si les cridassen ( no ho veurem...!) hi tornarien...

    CUCARELL

    ResponElimina
  4. Pere Barceló (s´altre) Mendai
    Crec prou innteressant sa idea de´n Cil si mes no per posar-nos en contacte i compartir experiencies amb amics de molt anys i que t4nim tantes coses en comú. a veure si encara tenim ganes d´erreglar qualque cosa encara que sigui d´una altra nmanera i en unes altres idees de les que ens ensenyaren. Menys mal que no les aprenguerem totes

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an