Seixanta-vuit anys després, mantenc ben viu el record d’aquell seminarista major, de nom Agustí Serra i Soler, que s’ordena de capellà, quan estic acabant de fer el primer curs de llatinista al Seminari diocesà de Sant Pere a l’edat d’11 anys, el mes de juny de 1956.
Amb el record de temps llunyans, es va enfortint «in crescendo» la nostra amistat perdurable, amb contactes personals i més directes, mantenguts posteriorment per motius diversos.
Sempre n’he admirat la gran tasca desplegada pel bon amic pobler, primer com a vicari de la parròquia de Campanet (1956-1960), d’Andratx (1960-1964) o d’El Terreno a Ciutat (1964-1966). Finalment com a rector de Fornalutx (1966-1978).
Assolim tots dos, en pocs anys de diferència, la nostra condició de capellans secularitzats, en haver pres la decisió ferma de casar-nos, compartint les nostres vides amb una dona, com opten a fer tants d’altres companys aquestes darreres dècades.
En apropar-se el dia del seu noranta-tresè aniversari, no em puc estar d’enviar-li la meva felicitació més cordial, alhora que l’agraïment profund per tants d’esforços realitzats, en vistes a mirar de deixar aquest món nostre una mica millor d’així com l’hem trobat.
No solament a l’àmbit estrictament eclesiàstic (Campanet, Andratx, El Terreno a Ciutat, Fornalutx, o Amèrica Llatina). També en altres àmbits com el polític (tots dos regidors als nostres ajuntaments respectius), l’acadèmic (tots dos dedicats a l’ensenyament), el literari (tots dos escriptors d’articles a mitjans diversos), el lingüístic (tots dos amants entusiastes de la llengua catalana, i de la llengua llatina) etc.
A dir ver que quan ens relacionam més intensament, és quan prenem la decisió de defensar els nostres drets com a antics treballadors de l’Església, davant d’una instància pública i democràtica com és el Congrés dels Diputats.
Membres d’una entitat anomenada SABAL (Secularitzats Associats de Balears), creada per ell com a secretari, i per altres companys capellans casats mallorquins, sobretot pel capdavanter en aquesta tasca, el puigpunyentí Pere Barceló Barceló qui n’és el president, fins a la seva extinció quan se n'assoleix l'objectiu.
Amb anys de lluites, propostes, oferiments, debats, escrits, intercanvis d’opinió entre els diversos membres dels col·lectius més representatius, aconseguim millorar el reconeixement públic de la nostra feina realitzada a l’interior de la institució eclesiàstica. Sobretot, als efectes de computar i cotitzar degudament davant la Seguretat Social, per a un col·lectiu que arriba a superar el centenar d’individus a l’illa de Mallorca, i que arreu de l’estat espanyol se’n compten milers.
És d’agrair la gran feinada desplegada per Agustí Serra, Pere Barceló i Antoni Mas (qepd), entre d’altres, a principis del segle XXI. Sense aquesta dedicació, mai no s’hagués arribat a aconseguir una dignificació tan justa i equitativa, com l’assignada a l’hora de percebre les pensions de jubilació corresponents. Després d'aconseguir l’aprovació unànime de tots els grups parlamentaris presents al Congrés dels Diputats.
Per celebrar els 93 anys del bon amic pobler Agustí Serra i Soler, tan ben acompanyat a Sóller per la seva esposa i tots els membres de la seva família, trob que no hi ha res millor que recordar-ho i tenir-ho ben present amb aquest vídeo domèstic:
Deus esser un dels més vells,
d’entre aquells que un dia férem
tantes passes en el que érem
practicants d’oficis bells.
I ja són noranta-tres
els molts d’anys que has viscut,
a vegades hem rigut,
altres mos hem vist estrets.
«Ad multos annos» desig
que puguis arribar a fer;
serà sempre un gran plaer
tenir-te per bon amic.
I que puguis, Agustí,
gaudir de ta gran família;
que en aquesta bella illa,
bé la puguis mantenir.
Cecili Buele i Ramis,
Mallorca, 15 de novembre de 2023
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada