En bon 23-F de 2019, vull fixar-me en dos mitjans de comunicació que esmenten dos fets que em copsen l'atenció aquests dies i que m'empenyen a escriure'n quatre mots.
D'una banda, tenc davant dels meus ulls l'escrit que apareix publicat a l'Osservatore Romano, «el diari polític i religiós» (així figura a la capçalera) de l'estat del Vaticà. Concretament el d'avui mateix, dissabte 23 de febrer de 2019.
L'article publicat en primera pàgina tracta sobre la segona jornada de treball a Roma, aprofitant la celebració de la festa de la Càtedra de Sant Pere (el 22 de febrer), d'una trobada de bisbes d'arreu del món, dedicada a la protecció dels menors a l'interior de l'Església catòlica. (Deu ser un eufemisme per fer-hi encabir actuacions delictives de clergues, podria pensar qualcú!)
L'escrit, signat per Maurizio Fontana, duu per títol «Col·legialitat i sinodalitat per curar la plaga dels abusos». Llenguatge eminentment eclesiàstic, no exempt de certes connotacions polítiques típicament vaticanes!
S'hi esmenta directament i explícita allò que aporten durant aquella jornada diversos cardenals, bisbes i el moderador: pare Federico Lombardi, director de l'Oficina de Premsa de la Santa Seu ; cardenals Blase Joseph Cupich, arquebisbe de Chicago; Oswald Gracias, arquebisbe de Bombai; o Jesús Rubén Salazar Gómez, arquebisbe de Bogotà i president de la Conferència Episcopal Colombiana (CEC)...
La col·legialitat a què fan referència ve a dir que, en escoltar atentament els testimonis esfereïdors d'algunes de les víctimes, «cap bisbe no pot dir que aquest assumpte no l'incumbeix... sinó que tots i cadascun dels bisbes és responsable per tota l'església». Que tots els abusos d'infants, d'allà on sia, han de ser atesos de manera col·legiada per tots els bisbes. Reconeixent que les arrels profundes i culturals d'aquests abusos sexuals constitueixen un dels aspectes remarcables del «clericalisme».
La sinodalitat a la qual fa referència proposa la fixació de quatre «principis sinodals» per donar forma a totes les reformes estructurals, legals i institucionals que cal dissenyar per enfrontar-se a l'enorme desafiament que representa la realitat dels abusos sexuals del clergat.
S'hi esmenten per aquest ordre: una audició radical, una implicació essencial del laicat, la col·legialitat episcopal i l'acompanyament de les víctimes.
Em sembla que allò que es publicita a la web de l'Osservatore Romano, amb lletres ben remarcades: «Valentia i concreció per fer front als abusos sexuals» d'infants per part de clergues, a primer cop d'ull, no em queda suficientment establert en aquesta informació que llegesc avui. Ni la valentia ni tampoc la concreció!
Podrien semblar-me més o manco encertats aquests plantejaments, si, emprant el llenguatge eclesiàstic, es vol considerar l'abús sexual com un «pecat». I només això!
Però és que, a més a més, l'abús sexual de menors és delicte. No només té a veure amb el Codi de Dret Canònic, també queda ben tipificat al Codi Penal, al qual ha de quedar sotmès qualsevol ciutadà.
Tothom qui abusa sexualment d'un infant ha de ser tractat i considerar com a delinqüent. Sigui qui sigui. I els clergues més encara, amb l'agreujant d'haver assolit la condició «privilegiada» de què gaudeixen, i n'abusen!
Em sembla que si els bisbes catòlics refusen d'agafar el bou per les banyes, com deim a Mallorca, les coses els poden arribar a sortir de mare...magnum...
Com antic consiliari escolta de Mallorca, antic vicari jove de parròquies de Ciutat, col·laborador actiu amb iniciatives nombroses de caire infantil i juvenil (Colònies d'Estiu, Campaments, Camps i rutes escoltes, Club d'Esplai, Diades escolars de la No Violència, professor d'alumnes menors d'edat, catequista, educador, etc. No me'n puc avenir, de la tebiesa amb què l'episcopat catòlic s'està prenent aquest assumpte -dels abusos sexuals d'infants per part del clergat-, la gravetat del qual sembla que encara no ha estat valorada com cal.
Molta de parafarnàlia espectacular! I molt poques decisions sàvies i decidides!
Que Déu els il·lumini una mica més que fins ara!
«Qui aculli un infant com aquest en nom meu, a mi m'acull. Si algú esgarriava un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una roda de molí i l'enfonsessin al mig del mar. Ai del món, per causa dels escàndols! Perquè els escàndols són inevitables, però ai de l'home que provoca l'escàndol!" (Mt 18, 5-7)
Es tracta d'un breu article d'opinió. Apareix publicat a la pàgina 38 de dijous 21 de febrer de 2019. Només pel títol, ja se'n pot deduir el nom i llinatges de l'autor: «Lluc, per als grans marginats de l'Església». El síndic major de can Gazà, és qui fa públic el seu somni.
Jaume Santandreu, davant la notícia sorprenent, publicada recentment, sobre la marxa sobtada dels Missioners dels Sagrats Cors, de Lluc, a causa de l'edat avançada dels membres d'aquesta comunitat religiosa que des de fa temps se n'encarreguen. Afegit tot plegat a la manca de gent jove que se senti cridada a continuar-ne la tasca..., en Jaume somnia, d'una banda, que «el col·lectiu de capellans secularitzats es fa càrrec del santuari» i, de l'altra, que «el bisbe nomena Cil Buele zelador de la nova etapa».
Quasi res! Ni més ni pus! En Jaume Santandreu somnia que el bisbe Sebastià Taltavull em nomena, precisament a mi, zelador major del santuari de Lluc! Gran i bella imaginació d'aquest bon amic meu manacorí!
Seguint algunes petites puntualitzacions que serveixen per acabar d'arrodonir el seu bell somni santandreuí, la primera tasca que m'encomana el bisbe, segons escriu Jaume Santandreu, és la de cercar i trobar 52 capellans disposats a dedicar-se al servei de les eucaristies i els sagraments de Lluc durant una setmana a l'any. Ell mateix, en Jaume, s'hi ofereix voluntàriament. S'apunta a la que no vulgui ningú!
En Jaume sap molt bé que el bisbe Taltavull s'ha reunit unes quantes vegades amb aquest col·lectiu, cada cop més significatiu, de capellans mallorquins secularitzats que hem optat per casar-nos i formar una família. La norma disciplinària del "celibat" ens ho impedeix.
Sap molt bé en Jaume que aquest grup d'homes madurs i voluntariosos hem mantengut algunes trobades fraternes amb el bisbe de Mallorca, monsenyor Sebastià Taltavull.
Sap que alguns ens hem ofert al jerarca diocesà per col·laborar-hi com agents actius en la missió evangèlica de l'Església.
Considera fermament, en Jaume Santandreu, que l'Església de Mallorca ha de restituir l'honra i la tasca als que ell considera que són els grans marginats de la missió sacerdotal: els capellans secularitzats, més d'un centenar a Mallorca.
Amb això, tres títols que ho diuen tot, opina en Jaume que el panorama de Lluc pot quedar ben clar, definit i operatiu:
La dinàmica de Lluc (l'esperit, l'empenta, la saba de la terra...) en mans de capellans mallorquins secularitzats.
L'hostaleria, en mans de la mateixa empresa que de manera exemplar gestiona allotjaments místics a santuaris, monestirs i ermites de Mallorca. (A la pàgina 39 del mateix diari, a «s'Era» llegesc: «Hay quien dice que la gran beneficiada de la marcha de los «Coritos» de Lluc sería la empresa 'Mallorca Espiritual'»)
L'escolania dels Blavets, s'integraria en l'Escola Catòlica de Mallorca, sorgida i impulsada per un pare «corito».
Me'n parla per telèfon, d'aquest escrit lliurat a la premsa. Me l'escolt. M'ho llegesc. Ho trob interessant. Li dic, això sí, que m'imagín que, per desplegar com cal aquesta tasca, he de poder comptar sempre amb la seva col·laboració propera, durant les vint-i-quatre hores de cada jornada...
Així i tot, també som conscient i m'adon que «ja m'ha passat l'edat de la dansa, com diu el vell Baloo: ja no dansaré!» (Rudyart Kipling)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada