Salta al contingut principal

Carta de Guillem Ramis al papa Francesc

NUNCIATURA APOSTOLICA - 
Madrid
Me resulta imposible hallar un correo electrónico directo
RUEGO HAGAN LLEGAR MI CARTA A S.S. EL PAPA FRANCISCO
Gracias.
Guillem Ramism MALLORCA


Carta pública a Jorge Mario Bergoglio,
actual papa de l'Església Catòlica amb el nom de Francesc


És molt difícil que aquest escrit arribi a les teves mans, però el vull redactar com a coetani; tu vas néixer dos anys abans i ambdós fórem ordenats preveres els anys seixanta. Jo vaig exercir de sacerdot deu anys, després, ja casat, trenta anys de mestre d'escola i finalment, jubilat, em dedic des de fa quinze anys a l'estudi de la Bíblia.

Vivim moments molt importants i urgents per al món; tu ho saps molt millor que jo. Però ara, aquests dies, la situació de Veneçuela esdevé crítica i decisiva a nivell llatinoamericà i mundial. Sembla que allí es vol fer esclatar una guerra, empesa sobretot per motius econòmics de les grans potències. El governant Maduro ha demanat la teva intervenció com a papa. Segons he llegit, per acceptar-ho tu esperes que la part opositora també ho demani.

Jo m'atreveixo a demanar-te que,sense esperar més, prenguis part activa en aquest greu conflicte, no com a governant potent del món que ets com a papa, sinó com a senzill seguidor de Jesús de Natzaret, tot  recordant paraules del Nou Testament ("Pau, presoner per causa de Jesucrist... a Filèmon, el nostre estimat col·laborador...Sento parlar de l’amor i de la fe que tens per Jesús, el Senyor, i a favor de tot el poble sant. Demano que la generositat de la teva fe sigui prou eficaç perquè donis a conèixer tot el bé que podem fer pel Crist...Et faig una súplica a favor d’Onèsim... No desitjaria que fessis aquest favor per força, sinó de bon grat. Qui sap si Onèsim es va separar un moment de tu perquè ara el recobris per sempre! I no ja com un esclau, sinó molt més que un esclau: com un germà estimat...Segur que faràs encara més del que et demano"), 

Em permet recomanar-te que demanis estada per a uns dies —o el temps que faci falta— com a ciutadà vaticà o argentí (que segurament també ets) a la "Casa Campesina" de la Cooperativa 8 de Mayo, al caserío de Palo Verde a Monte Carmelo, a Sanare, Veneçuela. Allí llegiràs un gran mural que diu: "PAZ. Si doy de comer a los pobres me dicen santo. Si pregunto porque no tienen para comer me dicen comunista. Helder Cámara". Dedica`t només a pregar i a parlar amb alguna gent d'aquella contrada, que abans de la revolució bolivariana ja havia començat un canvi de vida i millora per a la societat. No ho facis com a "summus pontifex"; fes-ho com a cristià i ciutadà del món. I recorda com Ghandi, simplement amb llargues estades i dejunis a llocs molt conflictius i en guerra, contribuí més que ningú altre a resoldre el greu conflicte de l'Índia colonitzada.

Rep la meva salutació sincera.

Illa de Mallorca, 7 de febrer de 2019.
   Guillem Ramis i Moneny

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...