Salta al contingut principal

Modèlics i Modelicons, número de la revista sobre secularitzacions a Mallorca

El núm. 42 de la revista Modèlics i Modelicons que m'acaba d'arribar, em duu a interrompre la lectura de tres llibres que, en aquests moments, són al meu punt de mira, com manifest al meu mur de Facebook

«M'estic dedicant a llegir tres llibres summament interessants: un, publicat en català; l'altre, en castellà; i el tercer, un llibre traduït del català al castellà... A finals de mes, ja veurem què n'he extret de tots tres: «Ejido Colectivo Batopilas, su historia», del bon amic manacorí Juan Riera Fullana, publicat a Mèxic; «Operación Tiara», llibre del bon amic manacorí Jaume Santandreu traduït per Francisco Suárez; i «La inauguració», del bon amic artanenc Sebastià Mesquida

Com s'indica a l'editorial, aquest exemplar gira en gran part entorn del «fenomen de les popularment anomenades 'secularitzacions'... un fenomen molt determinant i significatiu dins la nostra Església del segle XX».

Per començar, apareix el bon amic canonge, Llorenç Tous, qui, de manera tan incisiva com característica seva, exposa una quinzena de punts sobre «Els amics secularitzats».

Segueixen les «Confidències i reflexions d'un capellà «ex-combatent», secularitzat per causa del celibat, per la 'desobediència canònica' d'estar casat», que ha fet la seva vida al Brasil des de fa dècades: en Saturnino Pesquero Ramón. A pocs mesos de ser vuitantí, manté la seva convicció personal de la necessitat pastoral d'una Església on l'exigència del celibat per a l'exercici ministerial sigui tan sols opcional i no una condició «sine qua non». La labor ministerial a la vinya o Regne de Déu és només canònica i no evangèlica. L'explicació del manteniment de la llei del celibat ve per la circumstància que la Reforma luterana vol abolir la necessitat del seu manteniment (Trento).

A la pàgina 11, s'extreu «Dels nostres arxius» i es reprodueix fidelment la còpia, íntegrament en llatí, del formulari d'una de les respostes que emet la Congregació vaticana per la Doctrina de la Fe, l'any 1987, durant el papat de Joan Pau II, a una petició de dispensa del celibat sacerdotal.

A l'apartat «El nostre convidat», apareix n'Antoni Bennasar que fa una entrevista a n'Andreu Obrador amb una quinzena de preguntes relacionades amb la seva condició de seminarista, músic, agent pastoral, secretari del bisbe, capellà obrer, secularitzat, labors posteriors, anul·lació matrimonial, etc.

En vint-i-quatre pàgines, que conclouen amb una llista de «Secularitzacions del clergat diocesà de Mallorca» feta per Antoni Fullana Moragues, s'hi reprodueix la taula rodona sobre el tema de les secularitzacions a Mallorca, feta el 8 de juny de 2016 a la residència sacerdotal de Sant Bernat, enregistrada i transcrita per Jaume Gual, en la qual participen en Rafel Servera Blanes -que aporta unes reflexions prèvies introductòries-;  Toni Pol Marcús, Carmel Bonnín i Cortès, Cecili Buele Ramis, Miquel Monroig Mestre, Josep Garau Trias, Jaume Sancho, Domingo Mateu.

En Jaume Sancho Gili publica un escrit de quatre pàgines que porta per títol «Crisi i vocació sacerdotal. Causes confuses i aclariments necessaris», on reflexiona sobre el celibat obligatori i la vocació sacerdotal. Considera significatiu que, molts secularitzats, del que dimitien realment era de la dimensió religiosa o clerical, però no de la seva dimensió cristiana: molts d'ells es lliuraven després amb intensitat a tasques humanitàries, altruistes i socials.

«Secularitzats i secularitzacions. Contestació a l'enquesta dels que crec bons amics» és el títol de l'escrit que hi publica en Pere Barceló en sis pàgines de la revista.

En Guillem Ramis i Moneny, en quatre pàgines, participa en la proposta de recollir testimonis sobre el fet de les secularitzacions, és a dir, 'fugida massiva de capellans', a la diòcesi de Mallorca a partir dels anys seixanta, amb un escrit que titula «Agraïment a la vida».

«Les secularitzacions. Vistes dels del Seminari Menor» és l'escrit que hi aporta Antoni Riutort Fullana, actualment rector de les parròquies de Montuïri, Algaida i Pina, i arxipreste del Pla de Mallorca.

En Jaume Gual i Mora escriu sobre la «Trobada de condeixebles a Monti-Sion de Porreres».

N'Antoni Bennasar publica «Entrevista a l'amic Mateu Buades».

En Domingo Mateu «Entrevista a Miquel Julià Prohens» en un escrit extens d'una dotzena de pàgines.

En Sebastià Salom Mas «Entrevista a la mare d'en Tomeu Tauler, en el seu centenari, n'Antònia Valens Roig».

«Records hivernencs. Castanyes. Seminari Major. Hivern de 1960», un escrit d'en Domingo Mateu Conti.

Pere Fiol i Tornila Joan Parets i Serra escriuen i publiquen article sobre «Cloenda Any Ramon Llull. Ramon Llull en els Certàmens del Seminari».

«Notícies diocesanes». El nomenament de Mons. Xavier Salinas com a bisbe auxiliar de València i el de Mons. Sebastià Taltavull com a administrador apostòlic de Mallorca.

«Cinquena Diada cultural Amics del Seminari», a Miramar, Valldemossa.

Antoni Pol Marcús escriu article sobre «El darrer llibre de Vicenç Jasso. 'Com vaig viure el nacionalcatolicisme a l'escola pública i al seminari (1939-75)».

«Cavil·lades d'un desenfeinat. Un dia distint». És el darrer escrit d'aquest número 42 de la revista Modèlics i Modelicons, que signa en Jaume Sancho.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...