Passa al contingut principal

Modèlics i Modelicons, número de la revista sobre secularitzacions a Mallorca

El núm. 42 de la revista Modèlics i Modelicons que m'acaba d'arribar, em duu a interrompre la lectura de tres llibres que, en aquests moments, són al meu punt de mira, com manifest al meu mur de Facebook

«M'estic dedicant a llegir tres llibres summament interessants: un, publicat en català; l'altre, en castellà; i el tercer, un llibre traduït del català al castellà... A finals de mes, ja veurem què n'he extret de tots tres: «Ejido Colectivo Batopilas, su historia», del bon amic manacorí Juan Riera Fullana, publicat a Mèxic; «Operación Tiara», llibre del bon amic manacorí Jaume Santandreu traduït per Francisco Suárez; i «La inauguració», del bon amic artanenc Sebastià Mesquida

Com s'indica a l'editorial, aquest exemplar gira en gran part entorn del «fenomen de les popularment anomenades 'secularitzacions'... un fenomen molt determinant i significatiu dins la nostra Església del segle XX».

Per començar, apareix el bon amic canonge, Llorenç Tous, qui, de manera tan incisiva com característica seva, exposa una quinzena de punts sobre «Els amics secularitzats».

Segueixen les «Confidències i reflexions d'un capellà «ex-combatent», secularitzat per causa del celibat, per la 'desobediència canònica' d'estar casat», que ha fet la seva vida al Brasil des de fa dècades: en Saturnino Pesquero Ramón. A pocs mesos de ser vuitantí, manté la seva convicció personal de la necessitat pastoral d'una Església on l'exigència del celibat per a l'exercici ministerial sigui tan sols opcional i no una condició «sine qua non». La labor ministerial a la vinya o Regne de Déu és només canònica i no evangèlica. L'explicació del manteniment de la llei del celibat ve per la circumstància que la Reforma luterana vol abolir la necessitat del seu manteniment (Trento).

A la pàgina 11, s'extreu «Dels nostres arxius» i es reprodueix fidelment la còpia, íntegrament en llatí, del formulari d'una de les respostes que emet la Congregació vaticana per la Doctrina de la Fe, l'any 1987, durant el papat de Joan Pau II, a una petició de dispensa del celibat sacerdotal.

A l'apartat «El nostre convidat», apareix n'Antoni Bennasar que fa una entrevista a n'Andreu Obrador amb una quinzena de preguntes relacionades amb la seva condició de seminarista, músic, agent pastoral, secretari del bisbe, capellà obrer, secularitzat, labors posteriors, anul·lació matrimonial, etc.

En vint-i-quatre pàgines, que conclouen amb una llista de «Secularitzacions del clergat diocesà de Mallorca» feta per Antoni Fullana Moragues, s'hi reprodueix la taula rodona sobre el tema de les secularitzacions a Mallorca, feta el 8 de juny de 2016 a la residència sacerdotal de Sant Bernat, enregistrada i transcrita per Jaume Gual, en la qual participen en Rafel Servera Blanes -que aporta unes reflexions prèvies introductòries-;  Toni Pol Marcús, Carmel Bonnín i Cortès, Cecili Buele Ramis, Miquel Monroig Mestre, Josep Garau Trias, Jaume Sancho, Domingo Mateu.

En Jaume Sancho Gili publica un escrit de quatre pàgines que porta per títol «Crisi i vocació sacerdotal. Causes confuses i aclariments necessaris», on reflexiona sobre el celibat obligatori i la vocació sacerdotal. Considera significatiu que, molts secularitzats, del que dimitien realment era de la dimensió religiosa o clerical, però no de la seva dimensió cristiana: molts d'ells es lliuraven després amb intensitat a tasques humanitàries, altruistes i socials.

«Secularitzats i secularitzacions. Contestació a l'enquesta dels que crec bons amics» és el títol de l'escrit que hi publica en Pere Barceló en sis pàgines de la revista.

En Guillem Ramis i Moneny, en quatre pàgines, participa en la proposta de recollir testimonis sobre el fet de les secularitzacions, és a dir, 'fugida massiva de capellans', a la diòcesi de Mallorca a partir dels anys seixanta, amb un escrit que titula «Agraïment a la vida».

«Les secularitzacions. Vistes dels del Seminari Menor» és l'escrit que hi aporta Antoni Riutort Fullana, actualment rector de les parròquies de Montuïri, Algaida i Pina, i arxipreste del Pla de Mallorca.

En Jaume Gual i Mora escriu sobre la «Trobada de condeixebles a Monti-Sion de Porreres».

N'Antoni Bennasar publica «Entrevista a l'amic Mateu Buades».

En Domingo Mateu «Entrevista a Miquel Julià Prohens» en un escrit extens d'una dotzena de pàgines.

En Sebastià Salom Mas «Entrevista a la mare d'en Tomeu Tauler, en el seu centenari, n'Antònia Valens Roig».

«Records hivernencs. Castanyes. Seminari Major. Hivern de 1960», un escrit d'en Domingo Mateu Conti.

Pere Fiol i Tornila Joan Parets i Serra escriuen i publiquen article sobre «Cloenda Any Ramon Llull. Ramon Llull en els Certàmens del Seminari».

«Notícies diocesanes». El nomenament de Mons. Xavier Salinas com a bisbe auxiliar de València i el de Mons. Sebastià Taltavull com a administrador apostòlic de Mallorca.

«Cinquena Diada cultural Amics del Seminari», a Miramar, Valldemossa.

Antoni Pol Marcús escriu article sobre «El darrer llibre de Vicenç Jasso. 'Com vaig viure el nacionalcatolicisme a l'escola pública i al seminari (1939-75)».

«Cavil·lades d'un desenfeinat. Un dia distint». És el darrer escrit d'aquest número 42 de la revista Modèlics i Modelicons, que signa en Jaume Sancho.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an