Quina vigília de la festa de l'Àngel 2017, tan aigualida!

Allò que per a mi havia de ser una festa insòlita, agradosa, històrica, singular, -la primera trobada d'un bisbe catòlic amb capellans mallorquins secularitzats -casats-, se m'ha convertit en una gran poalada d'aigua freda, més que gelada, damunt dels meus ànims força enfervorits durant els darrers onze mesos, des que morí la meva estimada dona, na Bel Rosselló.

Em sap molt de greu haver-ho de dir així, públicament, sobretot pensant en els bons amics Pep, Ramon o Sebastià! Em resulta molt dolorós, però no puc deixar de fer-ho...

Tots tres, en bon dissabte de l'Àngel, m'han fet perdre la poca fe que jo mirava de mantenir ben viva en els jerarques de la meva església estimada!

M'han entaferrat tots tres un cop tan dur un dia com avui, que no sé si aconseguiré d'aixecar-me de bell nou i posar-me a continuar lluitant, al seu costat!

Lluitador sí, per descomptat, que faig comptes de continuar mantenint-me-n'hi sempre!

Amb vosaltres i al vostre costat, companys estimats, en començ a tenir dubtes seriosos, després que m'heu envergat una galtada tan dura com la d'avui mateix!

Per què em voleu fer creure que hores d'ara, set mesos després, no ha arribat al bisbe de Mallorca una carta meva que vaig lliurar jo mateix en mà a la Casa de l'Església un bon 28 de setembre de 2016?

Per què em voleu fer creure això, si em diguéreu que va ser-li comentada, durant la primera visita que aquest bisbe efectuà a la nostra parròquia?

Per què m'ho voleu fer creure, set mesos després, si es tracta d'una carta sobre la qual el seu secretari particular em confirmà que, efectivament, havia arribat al bisbe i l'havia llegida...?

Pus mai més no em torneu a demanar-me la vostra confiança!

Pus mai més jo ja no podré tornar a confiar en cap de les paraules que surtin de les vostres boques mentideres!

M'heu mantengut, durant més de mig any seguit, amb l'esperança certa d'haver estat atès per un bisbe que avui mateix m'ha dit que no en sabia res de res, que no en tenia, ni idea, d'allò que jo hi havia lliurat personalment i directa!

Del vostre pa, en fareu sopes!

I que els déus vos ho paguin, ells que en saben i poden, així com considerin que vos mereixeu!

Com va dir aquell/a: "Maledictus homo qui confidit in homine!"

I jo, que vull continuar sent un d'aquells homes ingenus que mantenen la confiança en la Humanitat del segle XXI, hauré d'arribar a creure i pensar que, efectivament, estic maleït!

Què hi farem!

Salu! Coratge! Energia! Resistència! Amb Jesús ressuscitat!

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat, en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Més informació

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres... Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...

Més informació

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de Ll.M.E.) Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes. D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Més informació

SABAL

Cercar en aquest blog