Passa al contingut principal

Quina vigília de la festa de l'Àngel 2017, tan aigualida!

Allò que per a mi havia de ser una festa insòlita, agradosa, històrica, singular, -la primera trobada d'un bisbe catòlic amb capellans mallorquins secularitzats -casats-, se m'ha convertit en una gran poalada d'aigua freda, més que gelada, damunt dels meus ànims força enfervorits durant els darrers onze mesos, des que morí la meva estimada dona, na Bel Rosselló.


Em sap molt de greu haver-ho de dir així, públicament, sobretot pensant en els bons amics Pep, Ramon o Sebastià! Em resulta molt dolorós, però no puc deixar de fer-ho...

Tots tres, en bon dissabte de l'Àngel, m'han fet perdre la poca fe que jo mirava de mantenir ben viva en els jerarques de la meva església estimada! 

M'han entaferrat tots tres un cop tan dur un dia com avui, que no sé si aconseguiré d'aixecar-me de bell nou i posar-me a continuar lluitant, al seu costat!

Lluitador sí, per descomptat, que faig comptes de continuar mantenint-me-n'hi sempre! 

Amb vosaltres i al vostre costat, companys estimats, en començ a tenir dubtes seriosos, després que m'heu envergat una galtada tan dura com la d'avui mateix!

Per què em voleu fer creure que hores d'ara, set mesos després, no ha arribat al bisbe de Mallorca una carta meva que vaig lliurar jo mateix en mà a la Casa de l'Església un bon 28 de setembre de 2016?

Per què em voleu fer creure això, si em diguéreu que va ser-li comentada, durant la primera visita que aquest bisbe efectuà a la nostra  parròquia? 

Per què m'ho voleu fer creure, set mesos després, si es tracta d'una carta sobre la qual el seu secretari particular em confirmà que, efectivament, havia arribat al bisbe i l'havia llegida...?

Pus mai més  no em torneu a demanar-me la vostra confiança! 

Pus mai més jo ja no podré tornar a confiar en cap de les paraules que surtin de les vostres boques mentideres!

M'heu mantengut, durant més de mig any seguit, amb l'esperança certa d'haver estat atès per un bisbe que avui mateix m'ha dit que no en sabia res de res, que no en tenia, ni idea, d'allò que jo hi havia lliurat personalment i directa!

Del vostre pa, en fareu sopes!

I que els déus vos ho paguin, ells que en saben i poden, així com considerin que vos mereixeu!

Com va dir aquell/a: "Maledictus homo qui confidit in homine!"

I jo, que vull continuar sent un d'aquells homes ingenus que mantenen la confiança en la Humanitat del segle XXI, hauré d'arribar a creure i pensar que, efectivament, estic maleït!

Què hi farem!

Salu! Coratge! Energia! Resistència! Amb Jesús ressuscitat!

Comentaris

  1. Cecil: Em sap greu que t´hagis sentit defraudat. Però no perdis l´esperança.
    Joan Horrach (JOANHPERELLO@GMAIL.COM).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, bon amic Joan, per aqueixes paraules teves en uns moments com aquests! IMANA IDUFASHE, GA MUSHINGA!

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an