Quina vigília de la festa de l'Àngel 2017, tan aigualida!

Allò que per a mi havia de ser una festa insòlita, agradosa, històrica, singular, -la primera trobada d'un bisbe catòlic amb capellans mallorquins secularitzats -casats-, se m'ha convertit en una gran poalada d'aigua freda, més que gelada, damunt dels meus ànims força enfervorits durant els darrers onze mesos, des que morí la meva estimada dona, na Bel Rosselló.

Em sap molt de greu haver-ho de dir així, públicament, sobretot pensant en els bons amics Pep, Ramon o Sebastià! Em resulta molt dolorós, però no puc deixar de fer-ho...

Tots tres, en bon dissabte de l'Àngel, m'han fet perdre la poca fe que jo mirava de mantenir ben viva en els jerarques de la meva església estimada!

M'han entaferrat tots tres un cop tan dur un dia com avui, que no sé si aconseguiré d'aixecar-me de bell nou i posar-me a continuar lluitant, al seu costat!

Lluitador sí, per descomptat, que faig comptes de continuar mantenint-me-n'hi sempre!

Amb vosaltres i al vostre costat, companys estimats, en començ a tenir dubtes seriosos, després que m'heu envergat una galtada tan dura com la d'avui mateix!

Per què em voleu fer creure que hores d'ara, set mesos després, no ha arribat al bisbe de Mallorca una carta meva que vaig lliurar jo mateix en mà a la Casa de l'Església un bon 28 de setembre de 2016?

Per què em voleu fer creure això, si em diguéreu que va ser-li comentada, durant la primera visita que aquest bisbe efectuà a la nostra parròquia?

Per què m'ho voleu fer creure, set mesos després, si es tracta d'una carta sobre la qual el seu secretari particular em confirmà que, efectivament, havia arribat al bisbe i l'havia llegida...?

Pus mai més no em torneu a demanar-me la vostra confiança!

Pus mai més jo ja no podré tornar a confiar en cap de les paraules que surtin de les vostres boques mentideres!

M'heu mantengut, durant més de mig any seguit, amb l'esperança certa d'haver estat atès per un bisbe que avui mateix m'ha dit que no en sabia res de res, que no en tenia, ni idea, d'allò que jo hi havia lliurat personalment i directa!

Del vostre pa, en fareu sopes!

I que els déus vos ho paguin, ells que en saben i poden, així com considerin que vos mereixeu!

Com va dir aquell/a: "Maledictus homo qui confidit in homine!"

I jo, que vull continuar sent un d'aquells homes ingenus que mantenen la confiança en la Humanitat del segle XXI, hauré d'arribar a creure i pensar que, efectivament, estic maleït!

Què hi farem!

Salu! Coratge! Energia! Resistència! Amb Jesús ressuscitat!

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de Ll.M.E.) Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes. D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Més informació

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Més informació

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat, en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Més informació

SABAL

Cercar en aquest blog