Passa al contingut principal

Carta de capellà mallorquí -casat i enviduat dues vegades- al bisbe Taltavull

Ciutat, 28 de setembre de 2016

Benvolgut i molt admirat Sebastià:

No sé si em coneixes. Som en Cecili Buele i Ramis. Jo sí que me'n record de tu, quan eres una mica més jove i fores ordenat sacerdot a la catedral de Ciutadella... on crec que vaig participar imposant-te les mans l'any 1972, essent molt amic de n'Andreu Obrador, secretari particular del bisbe Moncadas...

Som un d'aquells capellans mallorquins de la generació del 68... A més de treballar com a vicari coadjutor a les parròquies palmesanes de Sant Nicolau i Santa Catalina Thomàs, i com a rector a la parròquia de l'Encarnació, també vaig anar a treballar com a missioner durant quatre anys al Burundi i uns altres quatre anys al Perú, concretament a Piura, Chimbote, Cajamarca i Lima.

L'any 1982, havent-ne parlat amb el bisbe Teodor Úbeda, vaig optar per casar-me amb una dona molt estimada per mi i que m'estimà moltíssim durant sis anys seguits, fins que morí d'un càncer incurable aleshores. No tenguérem descendència. Em vaig tornar a casar, l'any 1988, amb una altra dona que també m'estimà moltíssim durant vint-i-vuit anys seguits i que va morir fa quatre mesos i mig, com a pacient, durant set anys seguits, de la malaltia d'alzhèimer. Tampoc no hem tengut fills.

Des que vaig deixar de dir missa el 20 de gener de 1982, m'he dedicat en cos i ànima a tasques laborals, socials i polítiques, que m'han duit a ser dirigent veïnal a la barriada del Camp Rodó, de Palma; funcionari de la comunitat autònoma de les Illes Balears i delegat sindical de CC.OO.; com també a ser elegit regidor a l'Ajuntament de Palma (1995-1999), nomenat conseller de Cultura i Joventut del Govern de Mallorca (1999-2000) i diputat al Parlament de les Illes Balears (1999- 2003), pel PSM-Entesa Nacionalista. Des de l'any 2003 ençà, som militant d'Esquerra Republicana.

Si t'he volgut escriure aquestes retxes avui, quan fa quatre mesos i mig que la meva segona esposa em va deixar i se'n va anar d'aquest món a l'altre, d'una banda, és per felicitar-te per haver estat nomenat bisbe administrador apostòlic de la diòcesi mallorquina. Vull que sàpigues que m'ha alegrat ben molt aquesta, per a mi, molt bona notícia: un bisbe menorquí per a la diòcesi mallorquina! Gràcies a Déu!

D'altra banda, també m'ha alegrat moltíssim veure que una de les teves primeres visites episcopals ha estat, precisament, a la parròquia de Santa Catalina Thomàs. N'hi vaig ser vicari cooperador a la dècada dels anys 70. Hi havia fet la catequesi com a infant de Primera Comunió, als anys 50. M'hi he atansat aquests darrers anys, com a feligrès. Aquesta alegria personal meva, no solament l'he volguda manifestar al rector actual de la parròquia, el bon amic mossèn Ramon Lladó, sinó que l'he volguda compartir al meu mur de Facebook, també...

El motiu principal d'aquesta missiva meva, a més de la felicitació personal pel nomenament papal que has rebut, és comunicar-te, també, que pots comptar amb mi, en allò que consideris que pugui ser útil a aquesta església mallorquina nostra.

Vull que sàpigues que em sent com un d'aquells creients catòlics, que -sense arribar a saber ben bé per què- he romàs arraconat de l'àmbit eclesiàstic on sempre m'hagués agradat de moure'm (encara ara procur anar tots els dissabtes a fer sonar l'orgue a la meva parròquia, activitat única que se'm permet de fer-hi públicament..., m'imagín que pel simple fet d'haver-me casat...)

També vull dir-te que, si com a cap de l'església diocesana de Mallorca, consideres que puc aportar- hi qualque cosa més que això, sàpigues que em tens a la teva disposició en allò que consideris que jo hi pugui ser útil. Tant a Mallorca, com sobretot al Burundi, i, molt especialment al Perú, on m'agradaria poder contribuir amb tot quant som i tot quant tenc, a la meva edat de 71 anys. Amb totes les limitacions que comporta una situació personal com aquesta.

Em consta que la diòcesi mallorquina compta en l'actualitat amb més d'un centenar de capellans casats, alguns dels quals també comparteixen aquesta mateixa o fins i tot molt millor predisposició personal. Com que m'imagín que en deus estar assabentat, t'he de demanar, també, modestament, que paris esment a aquest col·lectiu, hi fixis la teva atenció personal, t'hi atansis amb cura i no n'ajornis el tractament adient, a l'espera que els arribi la viduïtat, com ja ens ha succeït a alguns. 

S'hi perd, crec jo, l'aportació valuosíssima d'unes dones que, des de la seva condició femenina i creient, hi tenen molt a dir, molt a analitzar, molt a fer-hi.

En qualsevol cas, com a jerarquia eclesiàstica d'aquesta església diocesana, em tens a la teva disposició, i pots comptar amb el meu suport i, també, amb la meva pregària que pugui contribuir a fer de la teva missió un servei fructífer a la comunitat diocesana que se t'ha encomanat.

Salut, coratge i resistència, amic meu! Com acostum a desitjar a les meves amistats, creients o no creients, d'arreu del Planeta que ens aixopluga.

Una abraçada d'amic, Cil Buele

Comentaris

  1. Em sembla molt adient la carta i procedent d'algú que, malgrat l'edat, mostra una envejable illusió per seguir treballant a l'Església. Tot i que -sigui dit- algunes intervencions que he llegit no em semblen del tot constructives. I sent que no t'hagin contestat la carta. Salutacions.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an