Passa al contingut principal

Al bon amic puigpunyentí Pere Barceló Barceló (2): capellà mallorquí casat, en suport d’Amèrica Llatina

Un dels aspectes poc coneguts del bon amic puigpunyentí Pere Barceló Barceló i que, a mi personalment, em causa una admiració profunda, és la relació tan intensa i duradora que manté amb Amèrica Llatina, tant ell com la família Barceló Pinya

No solament a l'hora de remarcar-hi, essent capellà molt jove, la seva participació l’any 1960 en la Gran Missió de Bones Aires. També, al llarg de la seva vida, com a capellà casat, continua mantenint lligams de col·laboracio estreta amb gent i poblacions d'Amèrica Llatina.

Tant ell com la seva esposa Néta mantenen contacte directe amb organitzacions llatinoamericanes i europees, des de Mallorca estant,  impulsant activitats de cooperació internacional. N'és una bona mostra el suport que fan al president de Paraguai, Fernando Lugo,  el bisbe de San Pedro de Iquamandyyú que guanya les eleccions presidencials de la República del Paraguai l’any 2007, i n'esdevé president electe.

 

Qui s’hi atansa una mica, pot veure clarament que el mes de juny de l'any 2007 una dotzena de joves voluntaris de l'Associació Nou Sud, amb seu social a la vila mallorquina de Llucmajor, es fan presents al Paraguai, en projectes de cooperació solidària, establint canals de solidaritat i col·laborant amb Arnaldo i Mabel.

Arnaldo és professor d'universitat, Mabel porta una associació de caràcter social i religiós. Tots dos són els màxims responsables de l'Associació de Capellans casats d'Amèrica del Sud. Vivint a la ciutat d'Asunción, capital del Paraguai, impulsen l'establiment i l’organització a Mallorca de l'Associació Nou Sud.

A la web del MOCEOP (Moviment pel Celibat Opcional) Arnaldo i Mabel s’expressen clarament a favor del seu company, Fernando Lugo, un dels bisbes més compromesos amb el món dels pobres - com diuen -, fins al punt que, com a bisbe, sent la necessitat de respondre en consciència a la demanda popular de presentar-se com a candidat a la Presidència de la República del Paraguai, per intentar millorar la situació que travessa aquest país d'Amèrica Llatina, al límit de caure dins l'abisme d'una catàstrofe social de conseqüències imprevisibles - diuen tots dos -.

Sempre recordaré allò que transmeten públicament aleshores:
“Ací tenim en contra tot el poder de la dreta conservadora, inclosa una bona part de l'Església catòlica, encara que no tota; i el poder dels doblers, sobretot dels doblers negres, la màfia i els seus aliats. Però hi ha un poble que s'està aixecant, des del coratge que injecta el sofriment i la dignitat”.

Sol·liciten ajuda europea per al finançament de projectes petits però molt concrets, com són ara els que tenen a veure amb la capacitació per a la participació ciutadana o la capacitació per a la supervisió dels comicis (participació com a agents electorals).

D'aquestes activitats està ben disposat a encarregar-se el grup de Capellans Casats que dóna suport a la candidatura de Fernando Lugo.

Gràcies a l’esplendidesa i dedicació de Pere Barceló, entitats i associacions mallorquines diverses romanen informades de la trajectòria pastoral de Fernando Lugo, un dels més fervents impulsors de les Comunitats de Base al Paraguai. 

Adherit de ple a la línia de la Teologia de l'Alliberament, hom pot tenir oportunitat d'aportar-hi idees i suggeriments que puguin sorgir de la creativitat solidària de companyes i companys de Mallorca.

Pere Barceló s’hi presta de ple i a plaer, oferint-hi, per a més informació i contactes, la seva adreça electrònica: barcelobarcelo@ya.com

Amb tot això, es fa evident que qui l’any 1960 participa com a jove capellà mallorquí en la famosíssima Gran Missió de Bones Aires, a l’Argentina, quaranta-vuit anys després, el 21 d’abril de l’any 2008, com a capellà casat, Pere Barceló conserva el seu suport entusiasta a les aspiracions més legítimes d’Amèrica Llatina, i s’adreça al líder polític guanyador de la Presidència de la República del Paraguai, l’ex bisbe Fernando Lugo, amb qui manté una relació molt directa.

En el seu llenguatge característic, li diu:

«Fernando! Ánimo.
Sólo deciros, Presidente Fernando, que a San Pedro os mandó Roma, os destituyó Roma, porque no respondiais al modelo de representante de Jesús que ellos tienen, pero Vos cristiano de pura raza les habeis demostrado lo equivocados que estaban.
Los pobres de Paraguay, los amigos de Jesús, os han elegido para que sigais amándolos como deben ser amados, sin pedirles nada a cambio.
Cuánta Iglesia de base en el mundo os ha admirado y os sigue aplaudiendo.
Vos sos la iglesia de Jesús. Escogido por el Pueblo Santo.
Sólo resta deciros que recéis también por los de la diáspora.
El Dedo de Dios está con Vos como lo estuvo con Moisés y con los primeros apóstoles.
Permitidme un abrazo de hermano, admirador y amigo de la pequeña isla de Mallorca, a la que prometisteis una visita y que os sigue esperando.
Pere Barceló Barceló, Co-Fundador de Nou Sud, ONG de ayuda al Paraguai.
Tekojoja Movimiento Popular Tekojoja».

(CONTINUARÀ)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...

Al bon amic-germà Agustí Serra i Soler, de tot cor

Més que un bon amic, n' Agustí Serra és per a mi com un «pare espiritual» alhora que un "germà de l'ànima" que, al llarg de la meva existència damunt d’aquest món, m’ha transmès vida i ganes de viure. Amb el seu tarannà sempre tan positiu, la seva rialla fresca, la seva paraula agomboladora, la seva crítica encertada, els seus elogis, la seva intel·ligència sublim, el seu amor incommensurable a la seva família, el seu exemple de «capellà casat» (sempre bon capellà i sempre ben casat!) Sé ben cert que el notaré a faltar, d’ara endavant... Si és que, des d’allà on és suara mateix, des d'aquesta dimensió desconeguda que anomenam Cel, no me’n fa arribar cap, de mot, o de gest, que em resulti inconfusible... Agustí Serra i Soler , gaudint d'una maduresa plena Tot d’una que la seva filla Magdalena , sempre tan sol·lícita amb mi, em comunica la mort de son pare, em vénen al cap tantes i tantes imatges, tantes i tantes paraules, tantes i tantes situacions viscudes i ...

Xerrada quaresmal a l'església de Sant Gaietà, Barcelona

XERRADA QUARESMAL 2025 Cecili Buele i Ramis Església de Sant Gaietà (Barcelona) DILLUNS, 10 DE MARÇ, A LES 19 H Façana de l'església de SANT GAIETÀ (Barcelona) Els quatre dilluns del mes de març de 2025, abans de la Setmana Santa, el P. Miquel Bonet C.R. , teatí mallorquí que regeix l’ església de Sant Gaietà a la ciutat de Barcelona, ha convidat quatre persones perquè hi vagin a «compartir quina és la seva esperança cristiana. Com la viuen en el dia a dia. Són dues dones i dos homes. Els dilluns, de les 19 a les 20 hores, estaran cara a cara ‘sols davant el perill’ dels que s’animin a anar a escoltar-los» . Una d’aquestes quatre persones, un d’aquests dos homes, som jo: el també mallorquí Cecili Buele i Ramis (sacerdot diocesà, casat i enviduat dues vegades). A mode de guió orientatiu, se m’ocorre d’oferir-hi aquest breu resum explicatiu: AMB GANES DE COMPARTIR-HI COM VISC L'ESPERANÇA CRISTIANA - Molt agraït al P. Miquel Bonet , per haver-me convidat a participar en aquesta...