Salta al contingut principal

Al bon amic puigpunyentí Pere Barceló Barceló (2): capellà mallorquí casat, en suport d’Amèrica Llatina

Un dels aspectes poc coneguts del bon amic puigpunyentí Pere Barceló Barceló i que, a mi personalment, em causa una admiració profunda, és la relació tan intensa i duradora que manté amb Amèrica Llatina, tant ell com la família Barceló Pinya

No solament a l'hora de remarcar-hi, essent capellà molt jove, la seva participació l’any 1960 en la Gran Missió de Bones Aires. També, al llarg de la seva vida, com a capellà casat, continua mantenint lligams de col·laboracio estreta amb gent i poblacions d'Amèrica Llatina.

Tant ell com la seva esposa Néta mantenen contacte directe amb organitzacions llatinoamericanes i europees, des de Mallorca estant,  impulsant activitats de cooperació internacional. N'és una bona mostra el suport que fan al president de Paraguai, Fernando Lugo,  el bisbe de San Pedro de Iquamandyyú que guanya les eleccions presidencials de la República del Paraguai l’any 2007, i n'esdevé president electe.

 

Qui s’hi atansa una mica, pot veure clarament que el mes de juny de l'any 2007 una dotzena de joves voluntaris de l'Associació Nou Sud, amb seu social a la vila mallorquina de Llucmajor, es fan presents al Paraguai, en projectes de cooperació solidària, establint canals de solidaritat i col·laborant amb Arnaldo i Mabel.

Arnaldo és professor d'universitat, Mabel porta una associació de caràcter social i religiós. Tots dos són els màxims responsables de l'Associació de Capellans casats d'Amèrica del Sud. Vivint a la ciutat d'Asunción, capital del Paraguai, impulsen l'establiment i l’organització a Mallorca de l'Associació Nou Sud.

A la web del MOCEOP (Moviment pel Celibat Opcional) Arnaldo i Mabel s’expressen clarament a favor del seu company, Fernando Lugo, un dels bisbes més compromesos amb el món dels pobres - com diuen -, fins al punt que, com a bisbe, sent la necessitat de respondre en consciència a la demanda popular de presentar-se com a candidat a la Presidència de la República del Paraguai, per intentar millorar la situació que travessa aquest país d'Amèrica Llatina, al límit de caure dins l'abisme d'una catàstrofe social de conseqüències imprevisibles - diuen tots dos -.

Sempre recordaré allò que transmeten públicament aleshores:
“Ací tenim en contra tot el poder de la dreta conservadora, inclosa una bona part de l'Església catòlica, encara que no tota; i el poder dels doblers, sobretot dels doblers negres, la màfia i els seus aliats. Però hi ha un poble que s'està aixecant, des del coratge que injecta el sofriment i la dignitat”.

Sol·liciten ajuda europea per al finançament de projectes petits però molt concrets, com són ara els que tenen a veure amb la capacitació per a la participació ciutadana o la capacitació per a la supervisió dels comicis (participació com a agents electorals).

D'aquestes activitats està ben disposat a encarregar-se el grup de Capellans Casats que dóna suport a la candidatura de Fernando Lugo.

Gràcies a l’esplendidesa i dedicació de Pere Barceló, entitats i associacions mallorquines diverses romanen informades de la trajectòria pastoral de Fernando Lugo, un dels més fervents impulsors de les Comunitats de Base al Paraguai. 

Adherit de ple a la línia de la Teologia de l'Alliberament, hom pot tenir oportunitat d'aportar-hi idees i suggeriments que puguin sorgir de la creativitat solidària de companyes i companys de Mallorca.

Pere Barceló s’hi presta de ple i a plaer, oferint-hi, per a més informació i contactes, la seva adreça electrònica: barcelobarcelo@ya.com

Amb tot això, es fa evident que qui l’any 1960 participa com a jove capellà mallorquí en la famosíssima Gran Missió de Bones Aires, a l’Argentina, quaranta-vuit anys després, el 21 d’abril de l’any 2008, com a capellà casat, Pere Barceló conserva el seu suport entusiasta a les aspiracions més legítimes d’Amèrica Llatina, i s’adreça al líder polític guanyador de la Presidència de la República del Paraguai, l’ex bisbe Fernando Lugo, amb qui manté una relació molt directa.

En el seu llenguatge característic, li diu:

«Fernando! Ánimo.
Sólo deciros, Presidente Fernando, que a San Pedro os mandó Roma, os destituyó Roma, porque no respondiais al modelo de representante de Jesús que ellos tienen, pero Vos cristiano de pura raza les habeis demostrado lo equivocados que estaban.
Los pobres de Paraguay, los amigos de Jesús, os han elegido para que sigais amándolos como deben ser amados, sin pedirles nada a cambio.
Cuánta Iglesia de base en el mundo os ha admirado y os sigue aplaudiendo.
Vos sos la iglesia de Jesús. Escogido por el Pueblo Santo.
Sólo resta deciros que recéis también por los de la diáspora.
El Dedo de Dios está con Vos como lo estuvo con Moisés y con los primeros apóstoles.
Permitidme un abrazo de hermano, admirador y amigo de la pequeña isla de Mallorca, a la que prometisteis una visita y que os sigue esperando.
Pere Barceló Barceló, Co-Fundador de Nou Sud, ONG de ayuda al Paraguai.
Tekojoja Movimiento Popular Tekojoja».

(CONTINUARÀ)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...