Salta al contingut principal

Se equivocó la paloma

“I tot això, ho dic per tu Escanelles!”
Ens deia aquell bon home de Tomeu Quetgles, al cel sia, agafant, com a cap de turc, al més bon-al·lot del curs. Una vegada sord–i com el cego del “Lazarillo”- havia tornat mal pensat, però li faltava la mala llet i per tant, no endevinava mai. 

Tot això ve, perquè aquesta “filípica” que vos envio sobre l'Església es refereix principalment a l'estructura jeràrquica de la institució que l’ha feta històricament una part important del gran  poder opressor dels pobres de la terra. 

Com a part integrant  d’aquesta bístia apocalíptica que decideix sobre el bé i el mal –sobretot el mal- de tanta gent –què voleu que vos digui!- no hi veig res de celestial i molt menys de diví. 

No pens el mateix sobre la immensa multitud de base que, de diferents formes i maneres, credos i militàncies, procura fer honradament el bé segons el seu saber i enteniment. 

Jo mateix  em sento part d’aquest formiguer. I aquí –si Déu existeix- estic segur que hi és. Paco Suárez"

Benedicto XVI regresa sobre sus pasos y renuncia. El beaterio mundial y la prensa oficialista se derriten inquietos entre untuosos besamanos y adrenalina expectante. Otra vez ese aquelarre medieval del “habemus papam” -la pasarela de pamelas moradas y sobrepellices albos- congregará en la plaza de San Pedro a lo más granado de la mass-media mundial.

Madonna, entre otros muchos, se muere de envidia y no llega a entender el enigmático poder de convocatoria de ese estrafalario concierto sin apenas megavatios, sin provocación alguna, con el único espectáculo de una miserable fumata de paja. Es difícil entender cómo ese asexuado sanedrín de ancianos, arrastrando los pies y entonando una balbuceante salmodia, ha sido capaz de acumular tanto poder y tanta riqueza con una inversión tan elemental y rácana, como es el agua bendita y la cera virgen. Solamente la banca internacional ha sido capaz de descubrir el secreto de su misteriosa suerte y le ha copiado el método, el escenario catedralicio y la liturgia.

Se trata de vender la alquimia financiera de la esperanza en un virtual más allá a una pobre gente hambrienta de preferencias. I crear las condiciones, pues, el rentable negocio del humo exige largo peregrinaje por un injusto valle de lágrimas, en busca de un impresionante botafumeiro.

Pero cuidado, esta vez hay serios indicios de que, en esta trama de Agatha Cristie con mayordomo incluido, se masca una personal tragedia.

Volvamos al principio. Es un hecho totalmente insólito que el lobo alfa se retire, cediendo el mando de la manada, por propia iniciativa. Benedicto, antes de morir, quiere renunciar y regresar al seno materno de una placenta, esta vez romana, para volver a nacer y encontrar el Ratzinger que hubiera podido ser, aborreciendo también al “rottweiler de Dios” que un día fue. No teme a la muerte, pero probablemente tiembla ante el juicio del Dios en el que cree, pues empieza a pensar que “Se equivocó la paloma. Se equivocaba. Por ir al norte, fue al sur”…

Se le resquebraja la fe.
Quizás quiera corregir su extraña versión de un Belén sin mula y ampliar la duda. Sin Belén, no hay casa de David y entonces bien pudiera ser que el nacido en Nazaret, el cordero, fuera un pobre filisteo -un palestino- masacrado por el imperio y el sionismo de Jerusalén. Entonces, la parábola del buen samaritano –al final de la vida- se torna insoportable por amenazante.

Le remuerde la conciencia.
Ayudó a Wojtyla (en aquel aeropuerto no hubo un papa) a humillar ante el mundo entero a Ernesto Cardenal y con él, a toda una teología de opción por los oprimidos, hasta acabar con ella, entregando el rebaño al trasquile de los gañanes de Pensacola. Se avergonzó de la sangre derramada de Oscar Romero y del ingente sufrimiento de tantos otros. Ahora, algo tarde, escucha en el canto del gallo un posible amanecer donde hubo tres veces ocaso.

Se le cae la cara de vergüenza.
La arboleda del jardín de la casta Susana perdió su cobertura y la luz sorprendió a los viejos pederastas. No eran ángeles caminando sobre las aguas, eran cerdos retozando en el estiércol. Ahora, siempre tarde, lamenta haber soplado sobre las lámparas vigilantes, para ocultar la justicia en una larga noche entre tiniebla.

Teme la maldición de la higuera.
Por las treinta monedas de plata en manos de la mafia. Por el sacrílego tráfico de la sagrada piedra de la fe como si fuese un vulgar diamante.

Ha visto el desgarro del velo de la Iglesia y ha contemplado la verdadera imagen de una Babilón, grandísima ramera.

Benedicto XVI antes de morir, quisiera volver a nacer.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Algunes dades biogràfiques del papa Lleó XIV

BIOGRAFIA CRONOLÒGICA DEL PAPA LLEÓ XIV És elegit papa, a l’edat de 69 anys, quan en duu 43 de sacerdot, com a frare agustí, 11 anys de bisbe peruà, i només un any i mig de cardenal... Com que del cardenal nord-americà Robert Francis Prevost Martínez , O.S.A., no en sé res de res, em pos a cercar dades més detallades sobre la seva biografia. M’hi empeny, sobretot, la gran allau de preguntes que m’arriben, sobre si el conec o hi he treballat, al Perú . Sempre hi he de dir que no, que no el conec, ni he tengut cap ocasió de col·laborar-hi. Això sí, encara que en èpoques distintes, tots dos treballam en dues diòcesis veïnes i, fins i tot, en el mateix departament ( Piura ): ell, primer a Chulucanas com a missioner i rector de parròquia,  i després com a bisbe de Chiclayo ; jo a la diòcesi de Piura , només com a rector de parròquia. N’arrib a arreplegar aquestes dades sobre el personatge: 1. INFÀNCIA I JOVENTUT - Robert Francis Prevost Martínez neix a Xicago ( Illinois-EUA ) el 14 d...

Mossèn Gaspar Aguiló Capó, fill il·lustre de Búger

Des de Barcelona estant, un bon dia del mes de maig de 2025 el bon amic bugerró Andreu Obrador Siquier m’informa que l’ Ajuntament de Búger vol fer fill il·lustre mossèn Gaspar Aguiló Capó . Em sembla una notícia molt bona. Digna de ser recordada i tenguda en compte en molts d’àmbits, i per molts i molt diversos motius. A través de l’altre bon amic inquer que resideix a la vila bugerrona, Bernat Forteza , m’assabent que es tracta d’un homenatge que li vol retre el Ple de l’Ajuntament, presidit pel batle socialista Pere Torrens Escalas . El tenen programat per al dia de la festa de Sant Marçal , dilluns dia 30 de juny, després de la missa que celebren a les 20:15h. M’hi vull fer present aquest dia unes hores abans, amb ganes de deixar-n’hi constància audiovisual fefaent. Em sembla una jornada històrica. No solament per a la vila mallorquina de Búger. També per al conjunt de l’Església diocesana i, si m’ho permeteu, per a tota l’Església catòlica universal: que un capellà de 93 anys r...