Salta al contingut principal

Biblioteca virtual amazònica, penjada a la web (primer PPPP)

El 8 d’agost de 2025, gairebé un any després d’haver-me proposat de llançar el primer d’una mitja dotzena de PETITS PROJECTES PERSONALS PERUANS (PPPP), situat a la selva amazònica peruana, concretament a Yurimaguas, m’arriba la bona notícia de la seva consolidació i fixació en internet.

Amb líder indígena SHAWI a Balsapuerto (YURIMAGUAS)

Es tractava d’aportar uns 2.000 euros per a l’elaboració d’una Biblioteca Virtual Amazònica, a nom del bon amic peruà Manuel Yumbato Angulo. Un líder social, polític i religiós de la regió amazònica de Yurimaguas. Gran coneixedor de les realitats indígenes amb les quals manté contacte directe i freqüent, vaig poder comprovar-ho l’any 2024 durant el meu darrer viatge al Perú. 

Coneixedor de la situació real en què viu la població camperola, riberenca indígena, víctima de polítiques públiques mal implementades des d’una capital tan llunyana com és la ciutat de Lima, Manuel viu de prop de quina manera el nivell de pobresa s’aguditza cada cop més en aquesta regió amazònica del Perú, per la gran crisi política i social que travessa el país aquests darrers anys.

Duu dins el cap la dèria de construir una biblioteca virtual amazònica. A l’hora d’obtenir aquesta pàgina web, precisa comprar el hosting, el domini i les credencials per configurar-la i pagar els drets respectius de manera que pugui construir-hi una biblioteca virtual amazònica, i socialitzar aquesta gran informació de què disposa personalment i individual. A l'entrevista que li faig, em parla d’uns 2.000 euros, l’equivalent al canvi peruà d’uns 8.000 sols.

Segur que tota la gent que hi ha fet la seva aportació particular, des de Mallorca estant, se n’ha d’alegrar ben molt, d’una notícia com aquesta. Poden adonar-se que els seus donatius (d’entre 50 i 500 euros) han donat bon fruit. 

Tot i que ha trigat una mica més del desitjat, el fet és que han arribat a aconseguir-ho.

Vet ací l’esbós de pàgina web d’aquest Primer Petit Projecte Peruà Personal a Yurimaguas, que ja està penjada a internet:

* Plana inicial
* Serveis
* Història amazònica
* Contes, legendes i tradicions
* Multimèdia/testimoniatges
* Agenda
* Formulari de subscripció
* Fotogaleria

En nom del bon amic Manuel Yumbato Angulo, i de mi mateix, vull fer públic l'agraïment a la desena de persones que, des de Mallorca estant, han volgut aportar la seva quantitat, a canvi de res més: veure publicada inicialment la BIBLIOTECA VIRTUAL AMAZÒNICA a Yurimaguas.

Un segon PPPP  (Petit Projecte Personal Peruà) també roman a punt de ser culminat: la construcció d’una caseta a la regió de Moyobamba, per a una padrina amb quatre néts, per als quals cerca aixopluc i acollida. Precisa d’uns 2.000 euros per condicionar-la, després que l’estat peruà li ha construït les quatre parets d'una caseta senzilla i modesta, acollint-se al programa «techo propio».

El tercer PPPP (Petit Projecte Personal Peruà) és una mica més complex. Abasta la compra i adquisició d’una maquinària més costosa per a les treballadores de la Cooperativa agrària Allima Cacao de Chazuta, a la regió de Tarapoto. Amb l’afany de substituir el cultiu de la coca per als narcotrraficants, pel cultiu del cacau destinat a l’exportació, precisen d’una conxadora/refinadora més potent que l’actual: costa uns 15.000 euros. N’hem recaptat una cinquena part fins suara mateix...

Si qualcú té interès a aportar-hi res, pot fer-m’ho a saber al +34 667 79 58 80. 
Li podré indicar formes diverses de dur-ho a terme.

Agraït a l'atenció dispensada a aquest escrit meu, publicat amb ganes d'acostar una mica més les realitats tan diverses que conformen les nostres illes mediterrànies i països del Sud com Perú.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat. Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968.  N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana. Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot , també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La...