Bona gent: Diuen que pot matar més una ploma que set canons,
però jo me conform amb afrontar alguns supòsits que circulen
sense fonament i no sé si l'encert. Voltros ho direu, si en teniu
ganes. I Sempre agrairé qualsevol comentari. Salut, força i
resistència.
Autodeterminació dels pobles d’Europa
Autodeterminació dels pobles d’Europa
No és un imperatiu categòric que l’actual configuració dels
estats europeus hagi de ser eterna. De fet ha anat canviant durant la
història i els estats europeus d’avui són relativament joves.
González Pons del PP no fa gaire digué en el Parlament Europeu:
“Si España se rompe por Cataluña, una fila de fichas de dominó
la seguirà en todo el continente”.
Pocs dies després el President de la Comissió Europea, el
luxemburguès Juncker, deia: “Si permetem, encara que no sigui un
assumpte nostre, que Catalunya s’independitzi, també ho faran
altres i això no m’agrada. No vull una UE que en 15 anys estigui
formada per 90 països”.
Tant un com l’altre sense fer-ne comptes, deixen clar que estam
davant un problema més gros que Catalunya, que les fa por i no saben
com desfer-se d’aquests trumfos. Hi ha pobles amb una
idiosincràsia, història, geografia i sovint llengua... que no es
senten a gust amb el seu estat i que desitgen autodeterminar-se,
tenir un govern sobirà propi (Escòcia, Irlanda, Còrsega, Flandes,
País Basc, Catalunya...).
El que no agrada a Juncker, ni ho vol (ben subjectivista i
contradictori amb la seva realitat), que hi hagi països petitons com
el seu. Luxemburg (una mena de paradís fiscal) és com mig Mallorca
i té sols la meitat dels habitants de les Balears. Si tots els
països fossin com el seu a Europa serien més dels 90, que ell no
vol. I mira per on, Luxemburg fou “espanyol” de 1555 fins a 1714
(curiosa data).
Per altra banda, dins els 28 estats de la CE, molts d’ells són
més petits que Catalunya, sigui en territori o en nombre d’habitants
o en pes econòmic.
Tot això mostra que hi ha un problema de respecte a les
diferències, que esdevé una falta de democràcia, de distribució
de poder. Ni la globalització, ni un universalisme indiferenciat,
com tampoc un nacionalisme tancat són la solució.
Les diferencies dels pobles són font de riquesa, siguin lingüístiques, ètniques, culturals... La uniformitat mata la creativitat, la democràcia i provoca l’estancament.
Les diferencies dels pobles són font de riquesa, siguin lingüístiques, ètniques, culturals... La uniformitat mata la creativitat, la democràcia i provoca l’estancament.
El mateix passa amb la naturalesa, la biodiversitat és
imprescindible. Així mateix el poder repartit i exercit per entitats
més petites és torna més democràtic, perquè és més directe.
El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics ratificat per
Espanya el 1977 en el Art. 1 Diu a les clares: “Tots el pobles
tenen dret a la lliure determinació”. Ni més ni pus.
Mariano Moragues Ribas de Pina
DNI: 41331435-k
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada