Passa al contingut principal

MARIANO MORAGUES: Esplugant postveritats i reinventant la convivència


Bona gent: Diuen que pot matar més una ploma que set canons, però jo me conform amb afrontar alguns supòsits que circulen sense fonament i no sé si l'encert. Voltros ho direu, si en teniu ganes. I Sempre agrairé qualsevol comentari. Salut, força i resistència.

Autodeterminació dels pobles d’Europa
No és un imperatiu categòric que l’actual configuració dels estats europeus hagi de ser eterna. De fet ha anat canviant durant la història i els estats europeus d’avui són relativament joves.
González Pons del PP no fa gaire digué en el Parlament Europeu: “Si España se rompe por Cataluña, una fila de fichas de dominó la seguirà en todo el continente”.
Pocs dies després el President de la Comissió Europea, el luxemburguès Juncker, deia: “Si permetem, encara que no sigui un assumpte nostre, que Catalunya s’independitzi, també ho faran altres i això no m’agrada. No vull una UE que en 15 anys estigui formada per 90 països”.
Tant un com l’altre sense fer-ne comptes, deixen clar que estam davant un problema més gros que Catalunya, que les fa por i no saben com desfer-se d’aquests trumfos. Hi ha pobles amb una idiosincràsia, història, geografia i sovint llengua... que no es senten a gust amb el seu estat i que desitgen autodeterminar-se, tenir un govern sobirà propi (Escòcia, Irlanda, Còrsega, Flandes, País Basc, Catalunya...).
El que no agrada a Juncker, ni ho vol (ben subjectivista i contradictori amb la seva realitat), que hi hagi països petitons com el seu. Luxemburg (una mena de paradís fiscal) és com mig Mallorca i té sols la meitat dels habitants de les Balears. Si tots els països fossin com el seu a Europa serien més dels 90, que ell no vol. I mira per on, Luxemburg fou “espanyol” de 1555 fins a 1714 (curiosa data).
Per altra banda, dins els 28 estats de la CE, molts d’ells són més petits que Catalunya, sigui en territori o en nombre d’habitants o en pes econòmic.
Tot això mostra que hi ha un problema de respecte a les diferències, que esdevé una falta de democràcia, de distribució de poder. Ni la globalització, ni un universalisme indiferenciat, com tampoc un nacionalisme tancat són la solució.

Les diferencies dels pobles són font de riquesa, siguin lingüístiques, ètniques, culturals... La uniformitat mata la creativitat, la democràcia i provoca l’estancament.
El mateix passa amb la naturalesa, la biodiversitat és imprescindible. Així mateix el poder repartit i exercit per entitats més petites és torna més democràtic, perquè és més directe.
El Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics ratificat per Espanya el 1977 en el Art. 1 Diu a les clares: “Tots el pobles tenen dret a la lliure determinació”. Ni més ni pus.
Mariano Moragues Ribas de Pina
DNI: 41331435-k



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an