Al P. Joan Francesc March, MSSCC

Amb el P. Joan Francesc March Ques, missioner dels Sagrats Cors, m'uneixen lligams diversos.

Compartim ordenació sacerdotal, creences religioses, tasques pastorals, visions polítiques, dèries i ambicions de país, amor a la llengua catalana, estima de Mallorca, seguiment de Ramon Llull, adhesió personal al monestir de la Real, etc.

Coincidim a trobades, xerrades, manifestacions, concentracions, moments de pregària, actes culturals, actuacions solidàries d'indole diversa.

Em qued, sobretot, amb l'encontre que mantenim el mes de maig de l'any 2012, al monestir de la Real. Del divendres 4 de maig a les 19 hh fins el dissabte dia 5 de maig a les 19 hh, hi feim la segona edició d'Enllaçats per la Paraula.

Es tracta d'una iniciativa del Dr. Carles Amengual, que rep el suport de Jubilats per Mallorca, STEI-i, Assemblea de Mestres i Professors en Català, Obra Cultural Balear i una munió de persones voluntàries que s'hi adhereixen.

Consisteix a fer vint-i-quatre hores de lectura continuada de textos en català, en defensa de la llengua catalana, l'única llengua pròpia de les Illes Balears i Pitiüses...

N'enregistr i guard imatges.

El P. Joan Francesc March no hi pot faltar.

Que descansi en pau el vell i infatigable lluitador del nostre poble.

En fer la darrera visita al P. Joan Francesc March i Ques, al tanatori de Son Valentí, m'hi trob, just al seu costat, la seva darrera creació literària, aquest escrit que porta per títol «La darrera cançó» i que reproduesc tot seguit:
La fi de ma existència ja s'acosta, cent anys de vida prest han d'arribar; el Sol sense aturall ja va a la posta d'una carrera a punt de consumar.
Repàs la història, la Terra estimada, els esdeveniments viscuts i els que vindran. Tants de records d'una vida passada amb un desig d'Amor i Pau molt gran!
De l'interior, cascades misterioses de foc diví, m'estiren cap el Cel, vers les regions de goig meravelloses que calmen i conhorten tot anhel.
Traspàs el sol, la Lluna i l'estelada, tots els enigmes del món material, fins arribar a la regió sagrada de bellesa i encís espiritual.
Gràcies Senyor de vostra gran bondat, de rebre om un fill en vostres braços, aquest pobre servent que us ha estimat, entre alegries, tristeses i fracassos, en el camí que va a l'eternitat.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...

Més informació

Xerrada quaresmal a l'església de Sant Gaietà, Barcelona

XERRADA QUARESMAL 2025 Cecili Buele i Ramis Església de Sant Gaietà (Barcelona) DILLUNS, 10 DE MARÇ, A LES 19 H Façana de l'església de SANT GAIETÀ (Barcelona) Els quatre dilluns del mes de març de 2025, abans de la Setmana Santa, el P. Miquel Bonet C.R. , teatí mallorquí que regeix l’ església de Sant Gaietà a la ciutat de Barcelona, ha convidat quatre persones perquè hi vagin a «compartir quina és la seva esperança cristiana. Com la viuen en el dia a dia. Són dues dones i dos homes. Els dilluns, de les 19 a les 20 hores, estaran cara a cara ‘sols davant el perill’ dels que s’animin a anar a escoltar-los» . Una d’aquestes quatre persones, un d’aquests dos homes, som jo: el també mallorquí Cecili Buele i Ramis (sacerdot diocesà, casat i enviduat dues vegades). A mode de guió orientatiu, se m’ocorre d’oferir-hi aquest breu resum explicatiu: AMB GANES DE COMPARTIR-HI COM VISC L'ESPERANÇA CRISTIANA - Molt agraït al P. Miquel Bonet , per haver-me convidat a participar en aquesta...

Més informació

Al bon amic-germà Agustí Serra i Soler, de tot cor

Més que un bon amic, n' Agustí Serra és per a mi com un «pare espiritual» alhora que un "germà de l'ànima" que, al llarg de la meva existència damunt d’aquest món, m’ha transmès vida i ganes de viure. Amb el seu tarannà sempre tan positiu, la seva rialla fresca, la seva paraula agomboladora, la seva crítica encertada, els seus elogis, la seva intel·ligència sublim, el seu amor incommensurable a la seva família, el seu exemple de «capellà casat» (sempre bon capellà i sempre ben casat!) Sé ben cert que el notaré a faltar, d’ara endavant... Si és que, des d’allà on és suara mateix, des d'aquesta dimensió desconeguda que anomenam Cel, no me’n fa arribar cap, de mot, o de gest, que em resulti inconfusible... Agustí Serra i Soler , gaudint d'una maduresa plena Tot d’una que la seva filla Magdalena , sempre tan sol·lícita amb mi, em comunica la mort de son pare, em vénen al cap tantes i tantes imatges, tantes i tantes paraules, tantes i tantes situacions viscudes i ...

Més informació

SABAL

Cercar en aquest blog