Passa al contingut principal

Gustavo Gutiérrez, teòleg peruà, amb els més pobres de la terra

Enguany fa 50 anys que s’inicia a la ciutat de Chimbote (Perú) un corrent teològic que s’ha anat escampant arreu del món catòlic (1971). S’anomena Teologia de l’Alliberament.
Vaig tenir la gran sort de compartir-ho directament durant un temps, cinc anys després, treballant com agent de Pastoral a la Prelatura presidida pel bisbe nord-americà James Burke, O.P., juntament amb altres companys mallorquins.

En bon dia de Tots Sants, recoman d’escoltar atentament i completa allò que deia i afirmava l’any 1985 aquest teòleg peruà Gustavo Gutiérrez Merino (08-06-1928) sobre «La Teología de la liberación», durant una de les nombrosíssimes entrevistes que li feien aleshores, quan encara no comptava amb 60 anys d’edat:
Gustavo Gutiérrez és considerat el pare de la Teologia de l’Alliberament. Fou el primer que en publicà un llibre amb aquest títol l’any 1971, per l’editorial espanyola Ediciones Sígueme (jo era a punt de partir cap al Burundi, on vaig treballar-hi quatre anys).

Ell mateix, emperò, considera molt important per al seu treball teològic la visita que realitzà l’any 1969 al Brasil, on va mantenir contacte amb comunitats eclesials de base i experimentà de prop el drama de l’assassinat de l’assessor de la joventut de dom Helder Camara el 26 de maig de 1969 (jo encara feia de vicari a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Ciutat.

El primer llibre de Gutiérrez sobre “Teología de la liberación” va anar dedicat aquell capellà brasiler assassinat i al novel·lista peruà José María Arguedas.

Repassant el vídeo que m’acaba d’arribar avui mateix, quan Gustavo ja compta amb més de noranta anys d’edat i viu reclòs a Lima, continua refermant-se en allò mateix, insistint-hi persistentment l’any 2021:
No se’n poden negar les arrels europees provinents de l’humanisme integral de Jacques Maritain, del personalisme compromès de Mounier, de l’evolucionisme progressiu de Teilhard de Chardin, de la dogmàtica social de De Lubac, de la teologia del laicat de Congar, de la teologia del desenvolupament de Lebret, de la teologia de la revolució de Comblin, o de la teología política de Metz.

El propi papa Francesc li escrigué una carta personal, reconeixent-ne els mèrits i la riquesa aportada per Gustavo a l’església i a la humanitat, sempre a la llum de la fe alliberadora.

En bon dia de la Festa de Tots Sants de 2021, serà bo de tenir presents tantes i tantes persones santes, famoses o anònimes, que mai no seran canonitzades per l’església oficial, però que han contribuït enormement a sembrar la llavor santificadora de l’evangeli de Jesús, el natzarè de Galilea.

Només Déu sap quines són, on són, què han fet o han deixat de fer per mantenir-se en el camí de la santedat més pregona i genuïna.

Personalment, m’atrevesc a incloure-hi el bon amic Gustavo Gutiérrez Merino, dins la llista dels sants del segle XXI.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...

Al bon amic-germà Agustí Serra i Soler, de tot cor

Més que un bon amic, n' Agustí Serra és per a mi com un «pare espiritual» alhora que un "germà de l'ànima" que, al llarg de la meva existència damunt d’aquest món, m’ha transmès vida i ganes de viure. Amb el seu tarannà sempre tan positiu, la seva rialla fresca, la seva paraula agomboladora, la seva crítica encertada, els seus elogis, la seva intel·ligència sublim, el seu amor incommensurable a la seva família, el seu exemple de «capellà casat» (sempre bon capellà i sempre ben casat!) Sé ben cert que el notaré a faltar, d’ara endavant... Si és que, des d’allà on és suara mateix, des d'aquesta dimensió desconeguda que anomenam Cel, no me’n fa arribar cap, de mot, o de gest, que em resulti inconfusible... Agustí Serra i Soler , gaudint d'una maduresa plena Tot d’una que la seva filla Magdalena , sempre tan sol·lícita amb mi, em comunica la mort de son pare, em vénen al cap tantes i tantes imatges, tantes i tantes paraules, tantes i tantes situacions viscudes i ...

Xerrada quaresmal a l'església de Sant Gaietà, Barcelona

XERRADA QUARESMAL 2025 Cecili Buele i Ramis Església de Sant Gaietà (Barcelona) DILLUNS, 10 DE MARÇ, A LES 19 H Façana de l'església de SANT GAIETÀ (Barcelona) Els quatre dilluns del mes de març de 2025, abans de la Setmana Santa, el P. Miquel Bonet C.R. , teatí mallorquí que regeix l’ església de Sant Gaietà a la ciutat de Barcelona, ha convidat quatre persones perquè hi vagin a «compartir quina és la seva esperança cristiana. Com la viuen en el dia a dia. Són dues dones i dos homes. Els dilluns, de les 19 a les 20 hores, estaran cara a cara ‘sols davant el perill’ dels que s’animin a anar a escoltar-los» . Una d’aquestes quatre persones, un d’aquests dos homes, som jo: el també mallorquí Cecili Buele i Ramis (sacerdot diocesà, casat i enviduat dues vegades). A mode de guió orientatiu, se m’ocorre d’oferir-hi aquest breu resum explicatiu: AMB GANES DE COMPARTIR-HI COM VISC L'ESPERANÇA CRISTIANA - Molt agraït al P. Miquel Bonet , per haver-me convidat a participar en aquesta...