Passa al contingut principal

Gustavo Gutiérrez, teòleg peruà, amb els més pobres de la terra

Enguany fa 50 anys que s’inicia a la ciutat de Chimbote (Perú) un corrent teològic que s’ha anat escampant arreu del món catòlic (1971). S’anomena Teologia de l’Alliberament.
Vaig tenir la gran sort de compartir-ho directament durant un temps, cinc anys després, treballant com agent de Pastoral a la Prelatura presidida pel bisbe nord-americà James Burke, O.P., juntament amb altres companys mallorquins.

En bon dia de Tots Sants, recoman d’escoltar atentament i completa allò que deia i afirmava l’any 1985 aquest teòleg peruà Gustavo Gutiérrez Merino (08-06-1928) sobre «La Teología de la liberación», durant una de les nombrosíssimes entrevistes que li feien aleshores, quan encara no comptava amb 60 anys d’edat:
Gustavo Gutiérrez és considerat el pare de la Teologia de l’Alliberament. Fou el primer que en publicà un llibre amb aquest títol l’any 1971, per l’editorial espanyola Ediciones Sígueme (jo era a punt de partir cap al Burundi, on vaig treballar-hi quatre anys).

Ell mateix, emperò, considera molt important per al seu treball teològic la visita que realitzà l’any 1969 al Brasil, on va mantenir contacte amb comunitats eclesials de base i experimentà de prop el drama de l’assassinat de l’assessor de la joventut de dom Helder Camara el 26 de maig de 1969 (jo encara feia de vicari a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Ciutat.

El primer llibre de Gutiérrez sobre “Teología de la liberación” va anar dedicat aquell capellà brasiler assassinat i al novel·lista peruà José María Arguedas.

Repassant el vídeo que m’acaba d’arribar avui mateix, quan Gustavo ja compta amb més de noranta anys d’edat i viu reclòs a Lima, continua refermant-se en allò mateix, insistint-hi persistentment l’any 2021:
No se’n poden negar les arrels europees provinents de l’humanisme integral de Jacques Maritain, del personalisme compromès de Mounier, de l’evolucionisme progressiu de Teilhard de Chardin, de la dogmàtica social de De Lubac, de la teologia del laicat de Congar, de la teologia del desenvolupament de Lebret, de la teologia de la revolució de Comblin, o de la teología política de Metz.

El propi papa Francesc li escrigué una carta personal, reconeixent-ne els mèrits i la riquesa aportada per Gustavo a l’església i a la humanitat, sempre a la llum de la fe alliberadora.

En bon dia de la Festa de Tots Sants de 2021, serà bo de tenir presents tantes i tantes persones santes, famoses o anònimes, que mai no seran canonitzades per l’església oficial, però que han contribuït enormement a sembrar la llavor santificadora de l’evangeli de Jesús, el natzarè de Galilea.

Només Déu sap quines són, on són, què han fet o han deixat de fer per mantenir-se en el camí de la santedat més pregona i genuïna.

Personalment, m’atrevesc a incloure-hi el bon amic Gustavo Gutiérrez Merino, dins la llista dels sants del segle XXI.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i ...

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...

Amics de seminari, amics per sempre

Transcorreguts més de 60 anys, encara romanen infrangibles els llaços d'una amistat perdurable , iniciada al Seminari diocesà de Mallorca, continuada fora d'aquelles parets durant nombroses dècades seguides, i mantenguda ferma i engrescadora fins avui dia, a cada indret o situació actual que viu cadascun dels prop de tres-cents estudiants d'aleshores... Suara mateix, em sent empès a  cantar i enregistrar pel meu compte, - quedi com quedi aquesta veu meva escardada, ja quasi octogenària -, la cançó que composaren l'any 1964 els bons amics i companys d'estudis eclesiàstics, Mariano Moragues i Andreu Obrador , amb el títol "Amics" .  Tots dos varen saber recollir admirablement i acompanyar musicalment les paraules evangèliques de Jn 15,13-15 . Abans d'esdevenir octogenari, m'entren ganes de dedicar-la a tots i a cadascun dels companys que s'hi passaren, ni que fossin només alguns mesos, en aquell edifici gran i esvelt de Son Gibert... en règim d’...