Passa al contingut principal

Gustavo Gutiérrez, teòleg peruà, amb els més pobres de la terra

Enguany fa 50 anys que s’inicia a la ciutat de Chimbote (Perú) un corrent teològic que s’ha anat escampant arreu del món catòlic (1971). S’anomena Teologia de l’Alliberament.
Vaig tenir la gran sort de compartir-ho directament durant un temps, cinc anys després, treballant com agent de Pastoral a la Prelatura presidida pel bisbe nord-americà James Burke, O.P., juntament amb altres companys mallorquins.

En bon dia de Tots Sants, recoman d’escoltar atentament i completa allò que deia i afirmava l’any 1985 aquest teòleg peruà Gustavo Gutiérrez Merino (08-06-1928) sobre «La Teología de la liberación», durant una de les nombrosíssimes entrevistes que li feien aleshores, quan encara no comptava amb 60 anys d’edat:
Gustavo Gutiérrez és considerat el pare de la Teologia de l’Alliberament. Fou el primer que en publicà un llibre amb aquest títol l’any 1971, per l’editorial espanyola Ediciones Sígueme (jo era a punt de partir cap al Burundi, on vaig treballar-hi quatre anys).

Ell mateix, emperò, considera molt important per al seu treball teològic la visita que realitzà l’any 1969 al Brasil, on va mantenir contacte amb comunitats eclesials de base i experimentà de prop el drama de l’assassinat de l’assessor de la joventut de dom Helder Camara el 26 de maig de 1969 (jo encara feia de vicari a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Ciutat.

El primer llibre de Gutiérrez sobre “Teología de la liberación” va anar dedicat aquell capellà brasiler assassinat i al novel·lista peruà José María Arguedas.

Repassant el vídeo que m’acaba d’arribar avui mateix, quan Gustavo ja compta amb més de noranta anys d’edat i viu reclòs a Lima, continua refermant-se en allò mateix, insistint-hi persistentment l’any 2021:
No se’n poden negar les arrels europees provinents de l’humanisme integral de Jacques Maritain, del personalisme compromès de Mounier, de l’evolucionisme progressiu de Teilhard de Chardin, de la dogmàtica social de De Lubac, de la teologia del laicat de Congar, de la teologia del desenvolupament de Lebret, de la teologia de la revolució de Comblin, o de la teología política de Metz.

El propi papa Francesc li escrigué una carta personal, reconeixent-ne els mèrits i la riquesa aportada per Gustavo a l’església i a la humanitat, sempre a la llum de la fe alliberadora.

En bon dia de la Festa de Tots Sants de 2021, serà bo de tenir presents tantes i tantes persones santes, famoses o anònimes, que mai no seran canonitzades per l’església oficial, però que han contribuït enormement a sembrar la llavor santificadora de l’evangeli de Jesús, el natzarè de Galilea.

Només Déu sap quines són, on són, què han fet o han deixat de fer per mantenir-se en el camí de la santedat més pregona i genuïna.

Personalment, m’atrevesc a incloure-hi el bon amic Gustavo Gutiérrez Merino, dins la llista dels sants del segle XXI.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Toni Mateu Brunet

Dilluns 3 de maig de 2021. M’arriba la notícia trista de la mort del bon amic Toni Mateu Brunet , 10 mesos més vell que jo. Desig de tot cor que en pau descansi! Tots dos som de Palma. Ell entra al Seminari l’any 1954. Jo ho faig l’any següent, als 10 anys d’edat. Són més de seixanta-cinc anys de coneixença. A tongades, en comunicació ben directa. Gran part d’aquestes dècades, a una certa distància. Sempre bons amics. Sobretot, des que, seminaristes menors, en temps de vacances d’estiu ens afanyam tots dos a estudiar plegats les lliçons que amaguen els secrets més recòndits del «grec clàssic»... Ho feim al seu domicili familiar situat en una casa del Terreno, al carrer Ramon Servera Moyà. Darrera vegada que ens veim: a la capella del Seminari Vell, durant la celebració de la festa de la Càtedra de sant Pere amb els Amics del Seminari , el 18 de febrer de 2017, presidida pel bisbe de Mallorca  Sebastià Taltavull .  El trob molt tocat! Abans de la missa, vaig a saludar-lo. Assegut com es

Al bon amic Antoni Roig, primer rector de l’Encarnació

  M’acaba d’arribar la notícia de la mort del bon amic Toni Roig , a l’edat de 94 anys, qui fou el primer rector de la parròquia de l’Encarnació . On vaig exercir-ne el mateix càrrec tres anys seguits, 1979-1982. Se'n fa la missa funeral dilluns, 8 de febrer. La notícia m’ha colpit molt. Sobretot, quan em diuen que ha estat ingressat a l’ hospital Joan March , altre temps anomenat Clínica Caubet , afectat pel virus de la covid19. També m’indiquen que, per voluntat seva, no se celebrarà cap ritus de comiat. Tot d’una que ho he sabut, m’he posat en contacte amb la seva dona, na Teresa Blanco , qui l’ha acompanyat durant dècades en la vida de capellà secularitzat... M’hi he oferit, en tot quant consideri que hi pugui ser útil. M’ho ha agraït. En pocs instants, han passat pel meu cap tants i tants moments compartits amb en Toni Roig! Em resulta difícil resumir-ho en poques retxes. Per a mi, en Toni Roig, (que va néixer a Cas Concos des Cavaller el 18 de gener de 1927, i fou ordenat pre

Al bon amic santamarier, Joan Parets i Serra

Durant la segona quinzena del mes de juny de 2021, bons amics meus em feien arribar la notícia que el bon amic santamarier Joan Parets estava ingressat a la UCI de Son Espases . Hi havia estat sotmès a una intervenció quirúrgica molt delicada al cor.  En sortir del quiròfan, em deien, l’operació havia estat molt delicada i s’havien trobat certes complicacions. Les hores venidores eren importants per tal d’esbrinar-ne la recuperació desitjada. Encara que les analítiques mostrassin una certa tendència a estabilitzar-se, el pacient continuava en estat molt crític i greu. En dimarts i tretze, del mes de juliol, una mesada després, em comuniquen que «acaba de morir». Que descansi en pau, el bon amic i lluitador aferrissat que, durant tota la seva vida, s’ha afanyat a millorar les condicions de vida de la nostra gent, la nostra història, la nostra cultura, la nostra música, el nostre país: Mallorca. I el nostre món! Joan Parets, al despatx parroquial de Campanet, amb Cil Buele (2017) Semina