Salta al contingut principal

Gustavo Gutiérrez, teòleg peruà, amb els més pobres de la terra

Enguany fa 50 anys que s’inicia a la ciutat de Chimbote (Perú) un corrent teològic que s’ha anat escampant arreu del món catòlic (1971). S’anomena Teologia de l’Alliberament.
Vaig tenir la gran sort de compartir-ho directament durant un temps, cinc anys després, treballant com agent de Pastoral a la Prelatura presidida pel bisbe nord-americà James Burke, O.P., juntament amb altres companys mallorquins.

En bon dia de Tots Sants, recoman d’escoltar atentament i completa allò que deia i afirmava l’any 1985 aquest teòleg peruà Gustavo Gutiérrez Merino (08-06-1928) sobre «La Teología de la liberación», durant una de les nombrosíssimes entrevistes que li feien aleshores, quan encara no comptava amb 60 anys d’edat:
Gustavo Gutiérrez és considerat el pare de la Teologia de l’Alliberament. Fou el primer que en publicà un llibre amb aquest títol l’any 1971, per l’editorial espanyola Ediciones Sígueme (jo era a punt de partir cap al Burundi, on vaig treballar-hi quatre anys).

Ell mateix, emperò, considera molt important per al seu treball teològic la visita que realitzà l’any 1969 al Brasil, on va mantenir contacte amb comunitats eclesials de base i experimentà de prop el drama de l’assassinat de l’assessor de la joventut de dom Helder Camara el 26 de maig de 1969 (jo encara feia de vicari a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Ciutat.

El primer llibre de Gutiérrez sobre “Teología de la liberación” va anar dedicat aquell capellà brasiler assassinat i al novel·lista peruà José María Arguedas.

Repassant el vídeo que m’acaba d’arribar avui mateix, quan Gustavo ja compta amb més de noranta anys d’edat i viu reclòs a Lima, continua refermant-se en allò mateix, insistint-hi persistentment l’any 2021:
No se’n poden negar les arrels europees provinents de l’humanisme integral de Jacques Maritain, del personalisme compromès de Mounier, de l’evolucionisme progressiu de Teilhard de Chardin, de la dogmàtica social de De Lubac, de la teologia del laicat de Congar, de la teologia del desenvolupament de Lebret, de la teologia de la revolució de Comblin, o de la teología política de Metz.

El propi papa Francesc li escrigué una carta personal, reconeixent-ne els mèrits i la riquesa aportada per Gustavo a l’església i a la humanitat, sempre a la llum de la fe alliberadora.

En bon dia de la Festa de Tots Sants de 2021, serà bo de tenir presents tantes i tantes persones santes, famoses o anònimes, que mai no seran canonitzades per l’església oficial, però que han contribuït enormement a sembrar la llavor santificadora de l’evangeli de Jesús, el natzarè de Galilea.

Només Déu sap quines són, on són, què han fet o han deixat de fer per mantenir-se en el camí de la santedat més pregona i genuïna.

Personalment, m’atrevesc a incloure-hi el bon amic Gustavo Gutiérrez Merino, dins la llista dels sants del segle XXI.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Mossèn Gaspar Aguiló Capó, fill il·lustre de Búger

Des de Barcelona estant, un bon dia del mes de maig de 2025 el bon amic bugerró Andreu Obrador Siquier m’informa que l’ Ajuntament de Búger vol fer fill il·lustre mossèn Gaspar Aguiló Capó . Em sembla una notícia molt bona. Digna de ser recordada i tenguda en compte en molts d’àmbits, i per molts i molt diversos motius. A través de l’altre bon amic inquer que resideix a la vila bugerrona, Bernat Forteza , m’assabent que es tracta d’un homenatge que li vol retre el Ple de l’Ajuntament, presidit pel batle socialista Pere Torrens Escalas . El tenen programat per al dia de la festa de Sant Marçal , dilluns dia 30 de juny, després de la missa que celebren a les 20:15h. M’hi vull fer present aquest dia unes hores abans, amb ganes de deixar-n’hi constància audiovisual fefaent. Em sembla una jornada històrica. No solament per a la vila mallorquina de Búger. També per al conjunt de l’Església diocesana i, si m’ho permeteu, per a tota l’Església catòlica universal: que un capellà de 93 anys r...

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...