Passa al contingut principal

Al bon amic Toni Mateu Brunet

Dilluns 3 de maig de 2021. M’arriba la notícia trista de la mort del bon amic Toni Mateu Brunet, 10 mesos més vell que jo. Desig de tot cor que en pau descansi!

Tots dos som de Palma. Ell entra al Seminari l’any 1954. Jo ho faig l’any següent, als 10 anys d’edat. Són més de seixanta-cinc anys de coneixença. A tongades, en comunicació ben directa. Gran part d’aquestes dècades, a una certa distància. Sempre bons amics.

Sobretot, des que, seminaristes menors, en temps de vacances d’estiu ens afanyam tots dos a estudiar plegats les lliçons que amaguen els secrets més recòndits del «grec clàssic»... Ho feim al seu domicili familiar situat en una casa del Terreno, al carrer Ramon Servera Moyà.

Darrera vegada que ens veim: a la capella del Seminari Vell, durant la celebració de la festa de la Càtedra de sant Pere amb els Amics del Seminari, el 18 de febrer de 2017, presidida pel bisbe de Mallorca Sebastià Taltavull

El trob molt tocat! Abans de la missa, vaig a saludar-lo. Assegut com està en una cadira del presbiteri, a penes si em reconeix. M’impressiona molt aquella trobada darrera...

Entre les primeres trobades i aquesta darrera, transcorren temps variats i circumstàncies diverses. La seva anada al Perú em deixa sorprès. L’admir moltíssim, per aquesta decisió que pren. Treballa a la parròquia del Santísimo Salvador de Pachacamac, amb  el company capellà mallorquí ja finat Toni Bonet. No hi arribam a coincidir mai.

Repassant la llista dels companys d’estudis de la seva promoció, la del 67, m’adon que són molts els que decideixen d’anar a treballar a «terres de missions», com acostumam a dir aleshores. Entre d’altres, el bon amic Toni Mateu, qui treballa uns anys a la parròquia de Pachacámac, al sud de Lima, juntament amb una nodrida comunitat de Germanes de la Caritat que, a més de Pachacamac, s’encarreguen també de Manchay Alto.

Dos indrets que tenc l’oportunitat de visitar en ocasions nombroses.

Dels 25 condeixebles que conformen aquest curs, si no me’n deix cap, n’hi destrio 9 que han treballat a Amèrica Llatina (Perú i Cuba) i 3 a Àfrica (Burundi): D’una banda, Amengual, Bauçà, Bestard, Darder, Mateu, Nigorra, Parets, Sunyer, Tauler; i, de l’altra, Fuster, Perelló, Salom. No està gens malament, com a contribució a la «tasca missionera» inculcada al Seminari diocesà de Mallorca per aquelles calendes.

En Toni s’inicia com a vicari a la parròquia de Muro. A la mateixa parròquia on, poc abans, un grapat de seminaristes majors hem iniciat la pràctica pastoral renovellada, introduïda pel bon amic Joan Caldentey, que anomenam «Missions Infantils».

Es tracta d’una activitat pastoral nova que ens permet d’adreçar-nos durant tot el dia a tots els infants de les escoles del poble, i a mares i pares d’alumnes a la nit. Rebem tot el suport del clergat parroquial i de l’ajuntament de la vila, per ensenyar-hi cançons i jocs, barrejant-los amb les pregàries que hi compartim.

Seguint les indicacions que apareixen al Presbiterologi de Mallorca, veig que en Toni Mateu Brunet passa a exercir el mateix càrrec de vicari en la parròquia de El Terreno, fins que surt de Mallorca per ampliar estudis que després va exercint en diferents llocs del Principat de Catalunya. 

El 1983 retorna a Mallorca i treballa en el món civil (Consell Insular de Mallorca). Hi fa molt bona feina, al departament de Benestar Social, on deixa la seva empremta renovadora.

En compagina la tasca amb el nomenament de vicari de la parròquia de la Mare de Déu de Lluc. I anys després, el 1988, vicari de les parròquies de Corpus Christi i Mare de Déu de Montserrat.

Treballant en aquestes parròquies assumeix la responsabilitat del Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica (MIJAC)

Un cop jubilat del treball civil (2009), és quan dedica els seus esforços a ajudar les missions mallorquines del Perú, a la parròquia de Pachacamac i retorna a Palma. El 2014 és nomenat Capellà de l’Hospital Joan March. 

Mentre estic redactant aquest escrit, m’adon per facebook que la Parròquia El Santísimo Salvador de Pachacamac estén invitació cordial a la Santa Missa pel descans etern del Recordat Pare Antonio Mateu que s’ha de celebrar aquests dilluns a les 19 h (2 hores de la matinada de dimarts a Mallorca). 

Com que se n’ha de fer la transmissió mitjançant la pàgina oficial de facebook de la Parròquia, i esperen la participació gentil i l’atenció acurada, miraré de fer-ne el seguiment des de Mallorca estant...

Comentaris

  1. Estic segura que el Senyor, que ja el volia amb Ell, l'haura rebut amb un abraç de PARE.

    ResponElimina
  2. Molt bé. Un bon resum que ens permet coneixer i apreciar els companys que anys enrrere no coneguerem suficient. Gràcies Cil.

    ResponElimina
  3. Molt agraït a Toni Mateu per haver-me permès treballar junts a Mallorca durant lustres en el difícil camp social i generar solucions innovadores per a les persones que viuen situacions més difícils.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat. Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968.  N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana. Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot , també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La

A la memòria de mossèn Jaume Cabrer i Lliteras

En bon darrer dia del mes d’agost de 2020, m’arriba la notícia de la mort de mossèn Jaume Cabrer i Lliteras , canonge emèrit de la Seu Catedral de Mallorca. Que descansi en pau! Anima eius et animae omnium fidelium defunctorum per Dei misericordiam requiescant in pace. La meva relació personal amb aquest capellà manacorí comença al Seminari diocesà de Mallorca. S’hi exerceix durant anys com a director espiritual. Acabada la carrera eclesiàstica, quan som destinat com a vicari coadjutor a la parròquia de sant Nicolau, al Pentàgon de  Ciutat, torn a trobar-me amb ell al cap d’uns pocs mesos, l’any 1969, quan el bisbe l’anomena rector, succeint en el càrrec a mossèn Pau Oliver Ferrer . Hi treball conjuntament poc temps, amb mossèn Jaume Cabrer , degut al nomenament que m’arriba del bisbe com a vicari coadjutor de la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a l’Eixample de Ciutat, juntament amb mossèn Sebastià Capó Leal , com a rector, i mossèn Jaume Forteza Roca , mossèn Pere