Passa al contingut principal

Al bon amic santamarier, Joan Parets i Serra

Durant la segona quinzena del mes de juny de 2021, bons amics meus em feien arribar la notícia que el bon amic santamarier Joan Parets estava ingressat a la UCI de Son Espases. Hi havia estat sotmès a una intervenció quirúrgica molt delicada al cor. 

En sortir del quiròfan, em deien, l’operació havia estat molt delicada i s’havien trobat certes complicacions. Les hores venidores eren importants per tal d’esbrinar-ne la recuperació desitjada. Encara que les analítiques mostrassin una certa tendència a estabilitzar-se, el pacient continuava en estat molt crític i greu.

En dimarts i tretze, del mes de juliol, una mesada després, em comuniquen que «acaba de morir». Que descansi en pau, el bon amic i lluitador aferrissat que, durant tota la seva vida, s’ha afanyat a millorar les condicions de vida de la nostra gent, la nostra història, la nostra cultura, la nostra música, el nostre país: Mallorca. I el nostre món!

Joan Parets, al despatx parroquial de Campanet, amb Cil Buele (2017)

Seminari diocesà de Mallorca, Santa Maria del Camí, Palma, Perú o Campanet esdevenen cinc indrets on record d’haver mantengut contactes molt estrets amb el bon amic santamarier.

Tots dos vàrem estudiar al Seminari diocesà de Mallorca, des de la dècada dels anys cinquanta del segle passat. Ell se m’hi avançà un any, en entrar-hi l’any 1954. Mentre jo n’acabava els estudis eclesiàstics un any després, el 1968. N’hi passàrem junts una dotzena. Hi compartírem estudis, taula, jocs, aixopluc, músiques, activitats diverses...

Em ve a la memòria que, un cop acabats els estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, el bon amic Joan Parets, amb qui m’uneixen molts i molt diversos vincles d’amistat, sincera i profunda, començà a fer de capellà com a vicari de Bunyola. 

Tots dos hem compartit afanys i dèries en àmbits diversos, tant a Mallorca com al Perú. 

Cil Buele, davant la casa pairal dels mallorquins, a Lima, St. Joan M. Vianney (2020)

Tots dos hem estat consiliaris d’Escoltisme: ell a l’Agrupament de sant Josep Obrer, de Ciutat; jo als agrupaments Verge de Lluc i Jaume I, a l’Encarnació, i Ramon Llull i Reina Constança, a santa Catalina Thomàs. Tots dos treballàrem amb afany com a consiliaris escoltes, delitosos de transmetre a les generacions més joves els valors de l’educació, la fe i el país, en contacte directe i freqüent amb la natura, descobrint-la i respectant-la com a obra creadora del Déu vivent. Basant-nos en la Llei i la Promesa escoltes, mirant d’ajudar tant com podíem, romanent-hi sempre a punt.

Tots dos hem treballat al Perú: ell a la parròquia de sant Joan Maria Vianney, a Lima; jo a la de la Verge del Rosari, a Piura. Malgrat la distància física, mil-quilomètrica, que ens separava, romanguérem en contacte, sobretot quan jo havia d’arribar fins a la capital i ell hi atenia tots els capellans mallorquins, a la nostra casa pairal limenya, amb gran dedicació i molta cura.

A tots dos ens ha agradat sempre la música: ell com a excel·lent i admirable investigador i impulsor d’iniciatives musicals de gran renom; jo com a mer aficionat a fer sonar l’orgue, la guitarra o el baix. Entusiasmats en la música del nostre país, sobretot, però també en tota casta de música que faci relluir la bellesa harmònica que ens ofereix la Vida, a través d’un element tan sonor i admirable com aquest.

Joan Parets, envoltat de llibres i documents, al seu despatx de Campanet

Vicari de sant Josep Obrer (Palma). Rector de les parròquies de San Juan Maria Vianney (Lima), de Jesucrist Rei (Inca), de la vila de Lloseta, de Sineu, de Campanet i Moscari, etc. darrerament vivia a la residència de sant Pere i sant Bernat, per a capellans, a Ciutat.

Em sembla que la darrera vegada que col·laboràrem fou amb motiu de la VI Diada Cultural dels Amics del Seminari. La férem a la vila mallorquina de Campanet, l’any 2017

Les imatges que en guard, d’ell, em porten a reviure tantes situacions viscudes i compartides, que no puc deixar d’agrair-li tot quant ha fet per a aquesta església nostra, per a aquesta terra nostra, per a aquesta llengua i cultura nostra, per tota aquesta gent nostra que hem rebut l’encàrreg de mantenir Mallorca i el planeta sencer com un petit espai de pau i de germanor dins el gran mapa d’aquest univers tan immens.

Ell ho ha sabut fer, com també el seu germà Miquel i tants d’altres bons amics i companys en lluites pastorals, missioneres o polítiques, pertot arreu, durant tant de temps.

Que gaudeixi per a sempre més de la companyia de tots quants ha tengut ocasió de tractar, conèixer i estimar en aquest món de misèries i de lluites, i que ja gaudeixen de l’estada eterna.








Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Toni Mateu Brunet

Dilluns 3 de maig de 2021. M’arriba la notícia trista de la mort del bon amic Toni Mateu Brunet , 10 mesos més vell que jo. Desig de tot cor que en pau descansi! Tots dos som de Palma. Ell entra al Seminari l’any 1954. Jo ho faig l’any següent, als 10 anys d’edat. Són més de seixanta-cinc anys de coneixença. A tongades, en comunicació ben directa. Gran part d’aquestes dècades, a una certa distància. Sempre bons amics. Sobretot, des que, seminaristes menors, en temps de vacances d’estiu ens afanyam tots dos a estudiar plegats les lliçons que amaguen els secrets més recòndits del «grec clàssic»... Ho feim al seu domicili familiar situat en una casa del Terreno, al carrer Ramon Servera Moyà. Darrera vegada que ens veim: a la capella del Seminari Vell, durant la celebració de la festa de la Càtedra de sant Pere amb els Amics del Seminari , el 18 de febrer de 2017, presidida pel bisbe de Mallorca  Sebastià Taltavull .  El trob molt tocat! Abans de la missa, vaig a saludar-lo. Assegut com es

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat. Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968.  N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana. Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot , també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La

A la memòria de mossèn Jaume Cabrer i Lliteras

En bon darrer dia del mes d’agost de 2020, m’arriba la notícia de la mort de mossèn Jaume Cabrer i Lliteras , canonge emèrit de la Seu Catedral de Mallorca. Que descansi en pau! Anima eius et animae omnium fidelium defunctorum per Dei misericordiam requiescant in pace. La meva relació personal amb aquest capellà manacorí comença al Seminari diocesà de Mallorca. S’hi exerceix durant anys com a director espiritual. Acabada la carrera eclesiàstica, quan som destinat com a vicari coadjutor a la parròquia de sant Nicolau, al Pentàgon de  Ciutat, torn a trobar-me amb ell al cap d’uns pocs mesos, l’any 1969, quan el bisbe l’anomena rector, succeint en el càrrec a mossèn Pau Oliver Ferrer . Hi treball conjuntament poc temps, amb mossèn Jaume Cabrer , degut al nomenament que m’arriba del bisbe com a vicari coadjutor de la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a l’Eixample de Ciutat, juntament amb mossèn Sebastià Capó Leal , com a rector, i mossèn Jaume Forteza Roca , mossèn Pere