Passa al contingut principal

Al bon amic Pau Oliver (1): la parròquia de sant Nicolau

L’església parroquial de sant Nicolau, una de les cinc més antigues de Palma (1302), estava i està situada a un dels llocs més cèntrics de Ciutat. Ben enmig de carrers farcits d’establiments comercials, pastisseries de renom, galeries d’art, bars i restaurants o antigues cases de famílies nobles.

Actualment està encomanada a la Prelatura de l’Opus Dei, impulsada i fundada per sant Josemaría Escrivá de Balaguer.

Però l’any 1968 del segle passat, n’era rector mossèn Pau Oliver Ferrer. I jo m’hi exercia com un dels vicaris. Una mitja dotzena de capellans diocesans ens encarregàvem de les tasques parroquials diverses: tenien molt de tradicionals i romanien fortament marcades pels costums que hi havien introduït les famílies més riques de la noblesa palmesana

Des dels inicis del segle XIV no havien estat poques les famílies riques que havien contribuït a aixecar-la, reconstruir-la, restaurar-la, mantenir-la, ornar-la... dirigir-la, etc.

Això tenia molt de pes a l’hora d’envestir amb renovacions que molt poca gent de la feligresia volia i desitjava. Encara que provenguessin del Concili Vaticà II. Algunes d’aquelles famílies (Sureda  i Verí -comte de Peralada, vescomte de Rocabertí, marquès de Vivot-, Pax -Can Berga-, Juncosa, Nadal, etc.) continuaven exercint molta d’influència en les pràctiques religioses parroquials.

Encara record l’impacte fort que em produí el fet de veure asseguts als primers bancs de l'església un grapat d’homes vestits de frac, color negre, amb corbatí i guants blancs posats. Havien de portar el pal·li que cobria la custòdia durant la processó del Corpus, per dins i fora del temple... Sempre ocupaven el primer banc de l’església a les festes més sonades.

També em cridaven l’atenció els usos freqüents que se’n feien de capes pluvials i ornaments eclesiàstics sumptuosos per a celebracions determinades, encomanades per famílies determinades i en ocasions determinades.

Aquella església de sant Nicolau també tenia el seu paper rellevant, cada any, durant uns moments de la processó o cavalcada de la Beata.  Quan arribava a la plaça del Mercat, la carrossa es desviava i s’hi endinsava per acostar-se a la façana posterior de la parròquia, la que dóna a la sagristia. S’aturava davant la pedra on, segons la tradició, s’havia assegut la Beata. 

Aleshores, tota la comitiva era rebuda pel clergat, les campanes sonaven a les totes rememorant l’esdeveniment i, des de la balconada parroquial, es lliuraven caramels a tota la concurrència. Era costum establert que la comitiva s’hi aturàs per venerar «la pedra» i rebre els regals que queien des de la balconada parroquial... 

Es tractava d’una església marcadament tradicional que, d’acord amb el Concili Vaticà II, precisava de ser renovada en profunditat. Per a aquella tasca havien estat escollits el rector Pau Oliver Ferrer, i els seus vicaris Pere Llabrés Martorell i Cecili Buele Ramis. El primer, per a la renovació litúrgica («Sacrosanctum Concilium», Constitució sobre la Sagrada Litúrgia), i l’altre, jo mateix, per a la renovació de la pastoral juvenil («Gaudium et Spes», l’única Constitució pastoral del Concili Vaticà II que tractava sobre l’Església en el món contemporani).

(CONTINUA)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Toni Mateu Brunet

Dilluns 3 de maig de 2021. M’arriba la notícia trista de la mort del bon amic Toni Mateu Brunet , 10 mesos més vell que jo. Desig de tot cor que en pau descansi! Tots dos som de Palma. Ell entra al Seminari l’any 1954. Jo ho faig l’any següent, als 10 anys d’edat. Són més de seixanta-cinc anys de coneixença. A tongades, en comunicació ben directa. Gran part d’aquestes dècades, a una certa distància. Sempre bons amics. Sobretot, des que, seminaristes menors, en temps de vacances d’estiu ens afanyam tots dos a estudiar plegats les lliçons que amaguen els secrets més recòndits del «grec clàssic»... Ho feim al seu domicili familiar situat en una casa del Terreno, al carrer Ramon Servera Moyà. Darrera vegada que ens veim: a la capella del Seminari Vell, durant la celebració de la festa de la Càtedra de sant Pere amb els Amics del Seminari , el 18 de febrer de 2017, presidida pel bisbe de Mallorca  Sebastià Taltavull .  El trob molt tocat! Abans de la missa, vaig a saludar-lo. Assegut com es

Al bon amic solleric Josep Arbona Alcover

M’arriba la notícia de la mort del bon amic solleric Pep Arbona Alcover , en bon matí de divendres 6 de novembre de 2020. Me la comunica un altre bon amic comú i condeixeble seu, el concarrí Jaume Obrador Soler . Li ho agraesc, tot desitjant que descansi en pau el bon amic solleric. Seixanta-cinc anys enrere, començam a compartir estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca. Durant onze dels tretze anys seguits que m’hi pas en règim d’internat estricte. Ells, qui em duen dos cursos per davant, s’ordenen capellans l’any 1966. Jo l’any 1968. Compartim tots tres, també, la condició de secularitzats. Capellans que no podem continuar exercint-ne la tasca, a causa d’una norma canònica que ens prohibeix d’estimar una dona i contraure-hi matrimoni...  Des d’àmbits distints, continuam compartint l’afany de contribuir a millorar aquest món nostre, aportant-hi dosis d’humanitat, de reflexió analítica i d’una perspectiva transcendent que ens engresca a construir-lo amb criteris de germano

Al bon amic Antoni Roig, primer rector de l’Encarnació

  M’acaba d’arribar la notícia de la mort del bon amic Toni Roig , a l’edat de 94 anys, qui fou el primer rector de la parròquia de l’Encarnació . On vaig exercir-ne el mateix càrrec tres anys seguits, 1979-1982. Se'n fa la missa funeral dilluns, 8 de febrer. La notícia m’ha colpit molt. Sobretot, quan em diuen que ha estat ingressat a l’ hospital Joan March , altre temps anomenat Clínica Caubet , afectat pel virus de la covid19. També m’indiquen que, per voluntat seva, no se celebrarà cap ritus de comiat. Tot d’una que ho he sabut, m’he posat en contacte amb la seva dona, na Teresa Blanco , qui l’ha acompanyat durant dècades en la vida de capellà secularitzat... M’hi he oferit, en tot quant consideri que hi pugui ser útil. M’ho ha agraït. En pocs instants, han passat pel meu cap tants i tants moments compartits amb en Toni Roig! Em resulta difícil resumir-ho en poques retxes. Per a mi, en Toni Roig, (que va néixer a Cas Concos des Cavaller el 18 de gener de 1927, i fou ordenat pre