Passa al contingut principal

Al bon amic Pau Oliver (1): la parròquia de sant Nicolau

L’església parroquial de sant Nicolau, una de les cinc més antigues de Palma (1302), estava i està situada a un dels llocs més cèntrics de Ciutat. Ben enmig de carrers farcits d’establiments comercials, pastisseries de renom, galeries d’art, bars i restaurants o antigues cases de famílies nobles.

Actualment està encomanada a la Prelatura de l’Opus Dei, impulsada i fundada per sant Josemaría Escrivá de Balaguer.

Però l’any 1968 del segle passat, n’era rector mossèn Pau Oliver Ferrer. I jo m’hi exercia com un dels vicaris. Una mitja dotzena de capellans diocesans ens encarregàvem de les tasques parroquials diverses: tenien molt de tradicionals i romanien fortament marcades pels costums que hi havien introduït les famílies més riques de la noblesa palmesana

Des dels inicis del segle XIV no havien estat poques les famílies riques que havien contribuït a aixecar-la, reconstruir-la, restaurar-la, mantenir-la, ornar-la... dirigir-la, etc.

Això tenia molt de pes a l’hora d’envestir amb renovacions que molt poca gent de la feligresia volia i desitjava. Encara que provenguessin del Concili Vaticà II. Algunes d’aquelles famílies (Sureda  i Verí -comte de Peralada, vescomte de Rocabertí, marquès de Vivot-, Pax -Can Berga-, Juncosa, Nadal, etc.) continuaven exercint molta d’influència en les pràctiques religioses parroquials.

Encara record l’impacte fort que em produí el fet de veure asseguts als primers bancs de l'església un grapat d’homes vestits de frac, color negre, amb corbatí i guants blancs posats. Havien de portar el pal·li que cobria la custòdia durant la processó del Corpus, per dins i fora del temple... Sempre ocupaven el primer banc de l’església a les festes més sonades.

També em cridaven l’atenció els usos freqüents que se’n feien de capes pluvials i ornaments eclesiàstics sumptuosos per a celebracions determinades, encomanades per famílies determinades i en ocasions determinades.

Aquella església de sant Nicolau també tenia el seu paper rellevant, cada any, durant uns moments de la processó o cavalcada de la Beata.  Quan arribava a la plaça del Mercat, la carrossa es desviava i s’hi endinsava per acostar-se a la façana posterior de la parròquia, la que dóna a la sagristia. S’aturava davant la pedra on, segons la tradició, s’havia assegut la Beata. 

Aleshores, tota la comitiva era rebuda pel clergat, les campanes sonaven a les totes rememorant l’esdeveniment i, des de la balconada parroquial, es lliuraven caramels a tota la concurrència. Era costum establert que la comitiva s’hi aturàs per venerar «la pedra» i rebre els regals que queien des de la balconada parroquial... 

Es tractava d’una església marcadament tradicional que, d’acord amb el Concili Vaticà II, precisava de ser renovada en profunditat. Per a aquella tasca havien estat escollits el rector Pau Oliver Ferrer, i els seus vicaris Pere Llabrés Martorell i Cecili Buele Ramis. El primer, per a la renovació litúrgica («Sacrosanctum Concilium», Constitució sobre la Sagrada Litúrgia), i l’altre, jo mateix, per a la renovació de la pastoral juvenil («Gaudium et Spes», l’única Constitució pastoral del Concili Vaticà II que tractava sobre l’Església en el món contemporani).

(CONTINUA)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Toni Mateu Brunet

Dilluns 3 de maig de 2021. M’arriba la notícia trista de la mort del bon amic Toni Mateu Brunet , 10 mesos més vell que jo. Desig de tot cor que en pau descansi! Tots dos som de Palma. Ell entra al Seminari l’any 1954. Jo ho faig l’any següent, als 10 anys d’edat. Són més de seixanta-cinc anys de coneixença. A tongades, en comunicació ben directa. Gran part d’aquestes dècades, a una certa distància. Sempre bons amics. Sobretot, des que, seminaristes menors, en temps de vacances d’estiu ens afanyam tots dos a estudiar plegats les lliçons que amaguen els secrets més recòndits del «grec clàssic»... Ho feim al seu domicili familiar situat en una casa del Terreno, al carrer Ramon Servera Moyà. Darrera vegada que ens veim: a la capella del Seminari Vell, durant la celebració de la festa de la Càtedra de sant Pere amb els Amics del Seminari , el 18 de febrer de 2017, presidida pel bisbe de Mallorca  Sebastià Taltavull .  El trob molt tocat! Abans de la missa, vaig a saludar-lo. Assegut com es

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat. Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968.  N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana. Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot , també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La

A la memòria de mossèn Jaume Cabrer i Lliteras

En bon darrer dia del mes d’agost de 2020, m’arriba la notícia de la mort de mossèn Jaume Cabrer i Lliteras , canonge emèrit de la Seu Catedral de Mallorca. Que descansi en pau! Anima eius et animae omnium fidelium defunctorum per Dei misericordiam requiescant in pace. La meva relació personal amb aquest capellà manacorí comença al Seminari diocesà de Mallorca. S’hi exerceix durant anys com a director espiritual. Acabada la carrera eclesiàstica, quan som destinat com a vicari coadjutor a la parròquia de sant Nicolau, al Pentàgon de  Ciutat, torn a trobar-me amb ell al cap d’uns pocs mesos, l’any 1969, quan el bisbe l’anomena rector, succeint en el càrrec a mossèn Pau Oliver Ferrer . Hi treball conjuntament poc temps, amb mossèn Jaume Cabrer , degut al nomenament que m’arriba del bisbe com a vicari coadjutor de la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a l’Eixample de Ciutat, juntament amb mossèn Sebastià Capó Leal , com a rector, i mossèn Jaume Forteza Roca , mossèn Pere