Passa al contingut principal

Al bon amic Pau Oliver (1): la parròquia de sant Nicolau

L’església parroquial de sant Nicolau, una de les cinc més antigues de Palma (1302), estava i està situada a un dels llocs més cèntrics de Ciutat. Ben enmig de carrers farcits d’establiments comercials, pastisseries de renom, galeries d’art, bars i restaurants o antigues cases de famílies nobles.

Actualment està encomanada a la Prelatura de l’Opus Dei, impulsada i fundada per sant Josemaría Escrivá de Balaguer.

Però l’any 1968 del segle passat, n’era rector mossèn Pau Oliver Ferrer. I jo m’hi exercia com un dels vicaris. Una mitja dotzena de capellans diocesans ens encarregàvem de les tasques parroquials diverses: tenien molt de tradicionals i romanien fortament marcades pels costums que hi havien introduït les famílies més riques de la noblesa palmesana

Des dels inicis del segle XIV no havien estat poques les famílies riques que havien contribuït a aixecar-la, reconstruir-la, restaurar-la, mantenir-la, ornar-la... dirigir-la, etc.

Això tenia molt de pes a l’hora d’envestir amb renovacions que molt poca gent de la feligresia volia i desitjava. Encara que provenguessin del Concili Vaticà II. Algunes d’aquelles famílies (Sureda  i Verí -comte de Peralada, vescomte de Rocabertí, marquès de Vivot-, Pax -Can Berga-, Juncosa, Nadal, etc.) continuaven exercint molta d’influència en les pràctiques religioses parroquials.

Encara record l’impacte fort que em produí el fet de veure asseguts als primers bancs de l'església un grapat d’homes vestits de frac, color negre, amb corbatí i guants blancs posats. Havien de portar el pal·li que cobria la custòdia durant la processó del Corpus, per dins i fora del temple... Sempre ocupaven el primer banc de l’església a les festes més sonades.

També em cridaven l’atenció els usos freqüents que se’n feien de capes pluvials i ornaments eclesiàstics sumptuosos per a celebracions determinades, encomanades per famílies determinades i en ocasions determinades.

Aquella església de sant Nicolau també tenia el seu paper rellevant, cada any, durant uns moments de la processó o cavalcada de la Beata.  Quan arribava a la plaça del Mercat, la carrossa es desviava i s’hi endinsava per acostar-se a la façana posterior de la parròquia, la que dóna a la sagristia. S’aturava davant la pedra on, segons la tradició, s’havia assegut la Beata. 

Aleshores, tota la comitiva era rebuda pel clergat, les campanes sonaven a les totes rememorant l’esdeveniment i, des de la balconada parroquial, es lliuraven caramels a tota la concurrència. Era costum establert que la comitiva s’hi aturàs per venerar «la pedra» i rebre els regals que queien des de la balconada parroquial... 

Es tractava d’una església marcadament tradicional que, d’acord amb el Concili Vaticà II, precisava de ser renovada en profunditat. Per a aquella tasca havien estat escollits el rector Pau Oliver Ferrer, i els seus vicaris Pere Llabrés Martorell i Cecili Buele Ramis. El primer, per a la renovació litúrgica («Sacrosanctum Concilium», Constitució sobre la Sagrada Litúrgia), i l’altre, jo mateix, per a la renovació de la pastoral juvenil («Gaudium et Spes», l’única Constitució pastoral del Concili Vaticà II que tractava sobre l’Església en el món contemporani).

(CONTINUA)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an