Passa al contingut principal

A l’amic llubiner Jaume Serra Pons


La darrera vegada que vaig veure el bon amic llubiner Jaume Serra Pons fou a la Residència de sant Pere i sant Bernat, a Ciutat. Allà mateix on em feia  present els capvespres per enllestir, amb mossèn Llorenç Tous, l’edició del llibre «Biblista i amic dels pobres» de Lleonard Muntaner.

Un bon dia jo tenia ganes de passar a saludar-hi mossèn Bartomeu Vaquer, que també hi residia. Volia enregistrar-li unes imatges i paraules amb motiu del 50è aniversari de la creació de l’Escola Parroquial Mixta «Nuestra Señora del Rosario», perquè poguessin ser vistes i escoltades al PJ San Martín de Piura, al Perú.  Era el mes d’octubre de 2017. Gairebé  mig any abans que morís i li fessin el funeral a la seu catedral de Mallorca, essent-ne canonge emèrit. 

En pujar al pis de dalt amb l’ascensor i obrir-ne la porta, em vaig topar amb en Jaume Pons. Jo desconeixia que hi residís. Ens saludàrem breument. Pocs moments després, vaig assabentar-me que ell també havia estat treballant amb en Tomeu Vaquer. A la mateixa parròquia «Nuestra Señora del Rosario», al PJ San Martín de Piura (1966-1969), que jo.

En Jaume, a més d’amic, és també un dels meus antecessors, doncs, en la tasca pastoral que hi duguérem a terme un bon grapat de capellans diocesans mallorquins i religioses Germanes de la Caritat.

Efectivament, amb posterioritat he sabut que el meu bon amic manacorí Joan Riera Fullana l'hi va conèixer i hi va conviure durant uns mesos, al barri de Sant Martí. En Jaume Serra, que havia treballat un temps a la serra peruana, davallà a la costa per motius de salut i havia quedat encarregat de la parròquia Nuestra Señora del Rosario, a Piura, quan mossèn Bartomeu Vaquer, el fundador, se'n tornà cap a Mallorca. 

Va ser en Jaume Serra qui sortí a rebre, al peu de l'autobús, els dos companys mallorquins que hi anaven a treballar, Miquel Bestard Cantó i Joan Riera Fullana. Els dugué fins a la parròquia i els va iniciar en el coneixement de la ciutat de Piura i de la gent que hi vivia.

Que descansi en pau, qui abans d’anar al Perú va ser vicari parroquial de sa Pobla (1964-66), i amb posterioritat de Verge de Lluc, a Ciutat (1969-75), rector de Binissalem (1975-86), rector de Llucmajor i s’Estanyol (1986-2001), Coll d’en Rebassa i El Molinar (2001-04), fins que li arribà la jubilació i es retirà a la residència sacerdotal on vaig tenir l’oportunitat de veure’l per darrera vegada... seixanta-dos anys després de la primera al Seminari diocesà de Mallorca, a Son Gibert.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an