Salta al contingut principal

A l’amic llubiner Jaume Serra Pons


La darrera vegada que vaig veure el bon amic llubiner Jaume Serra Pons fou a la Residència de sant Pere i sant Bernat, a Ciutat. Allà mateix on em feia  present els capvespres per enllestir, amb mossèn Llorenç Tous, l’edició del llibre «Biblista i amic dels pobres» de Lleonard Muntaner.

Un bon dia jo tenia ganes de passar a saludar-hi mossèn Bartomeu Vaquer, que també hi residia. Volia enregistrar-li unes imatges i paraules amb motiu del 50è aniversari de la creació de l’Escola Parroquial Mixta «Nuestra Señora del Rosario», perquè poguessin ser vistes i escoltades al PJ San Martín de Piura, al Perú.  Era el mes d’octubre de 2017. Gairebé  mig any abans que morís i li fessin el funeral a la seu catedral de Mallorca, essent-ne canonge emèrit. 

En pujar al pis de dalt amb l’ascensor i obrir-ne la porta, em vaig topar amb en Jaume Pons. Jo desconeixia que hi residís. Ens saludàrem breument. Pocs moments després, vaig assabentar-me que ell també havia estat treballant amb en Tomeu Vaquer. A la mateixa parròquia «Nuestra Señora del Rosario», al PJ San Martín de Piura (1966-1969), que jo.

En Jaume, a més d’amic, és també un dels meus antecessors, doncs, en la tasca pastoral que hi duguérem a terme un bon grapat de capellans diocesans mallorquins i religioses Germanes de la Caritat.

Efectivament, amb posterioritat he sabut que el meu bon amic manacorí Joan Riera Fullana l'hi va conèixer i hi va conviure durant uns mesos, al barri de Sant Martí. En Jaume Serra, que havia treballat un temps a la serra peruana, davallà a la costa per motius de salut i havia quedat encarregat de la parròquia Nuestra Señora del Rosario, a Piura, quan mossèn Bartomeu Vaquer, el fundador, se'n tornà cap a Mallorca. 

Va ser en Jaume Serra qui sortí a rebre, al peu de l'autobús, els dos companys mallorquins que hi anaven a treballar, Miquel Bestard Cantó i Joan Riera Fullana. Els dugué fins a la parròquia i els va iniciar en el coneixement de la ciutat de Piura i de la gent que hi vivia.

Que descansi en pau, qui abans d’anar al Perú va ser vicari parroquial de sa Pobla (1964-66), i amb posterioritat de Verge de Lluc, a Ciutat (1969-75), rector de Binissalem (1975-86), rector de Llucmajor i s’Estanyol (1986-2001), Coll d’en Rebassa i El Molinar (2001-04), fins que li arribà la jubilació i es retirà a la residència sacerdotal on vaig tenir l’oportunitat de veure’l per darrera vegada... seixanta-dos anys després de la primera al Seminari diocesà de Mallorca, a Son Gibert.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat. Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968.  N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana. Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot , també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La...