Salta al contingut principal

A l’amic llubiner Jaume Serra Pons


La darrera vegada que vaig veure el bon amic llubiner Jaume Serra Pons fou a la Residència de sant Pere i sant Bernat, a Ciutat. Allà mateix on em feia  present els capvespres per enllestir, amb mossèn Llorenç Tous, l’edició del llibre «Biblista i amic dels pobres» de Lleonard Muntaner.

Un bon dia jo tenia ganes de passar a saludar-hi mossèn Bartomeu Vaquer, que també hi residia. Volia enregistrar-li unes imatges i paraules amb motiu del 50è aniversari de la creació de l’Escola Parroquial Mixta «Nuestra Señora del Rosario», perquè poguessin ser vistes i escoltades al PJ San Martín de Piura, al Perú.  Era el mes d’octubre de 2017. Gairebé  mig any abans que morís i li fessin el funeral a la seu catedral de Mallorca, essent-ne canonge emèrit. 

En pujar al pis de dalt amb l’ascensor i obrir-ne la porta, em vaig topar amb en Jaume Pons. Jo desconeixia que hi residís. Ens saludàrem breument. Pocs moments després, vaig assabentar-me que ell també havia estat treballant amb en Tomeu Vaquer. A la mateixa parròquia «Nuestra Señora del Rosario», al PJ San Martín de Piura (1966-1969), que jo.

En Jaume, a més d’amic, és també un dels meus antecessors, doncs, en la tasca pastoral que hi duguérem a terme un bon grapat de capellans diocesans mallorquins i religioses Germanes de la Caritat.

Efectivament, amb posterioritat he sabut que el meu bon amic manacorí Joan Riera Fullana l'hi va conèixer i hi va conviure durant uns mesos, al barri de Sant Martí. En Jaume Serra, que havia treballat un temps a la serra peruana, davallà a la costa per motius de salut i havia quedat encarregat de la parròquia Nuestra Señora del Rosario, a Piura, quan mossèn Bartomeu Vaquer, el fundador, se'n tornà cap a Mallorca. 

Va ser en Jaume Serra qui sortí a rebre, al peu de l'autobús, els dos companys mallorquins que hi anaven a treballar, Miquel Bestard Cantó i Joan Riera Fullana. Els dugué fins a la parròquia i els va iniciar en el coneixement de la ciutat de Piura i de la gent que hi vivia.

Que descansi en pau, qui abans d’anar al Perú va ser vicari parroquial de sa Pobla (1964-66), i amb posterioritat de Verge de Lluc, a Ciutat (1969-75), rector de Binissalem (1975-86), rector de Llucmajor i s’Estanyol (1986-2001), Coll d’en Rebassa i El Molinar (2001-04), fins que li arribà la jubilació i es retirà a la residència sacerdotal on vaig tenir l’oportunitat de veure’l per darrera vegada... seixanta-dos anys després de la primera al Seminari diocesà de Mallorca, a Son Gibert.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...