Passa al contingut principal

A l’amic llubiner Jaume Serra Pons


La darrera vegada que vaig veure el bon amic llubiner Jaume Serra Pons fou a la Residència de sant Pere i sant Bernat, a Ciutat. Allà mateix on em feia  present els capvespres per enllestir, amb mossèn Llorenç Tous, l’edició del llibre «Biblista i amic dels pobres» de Lleonard Muntaner.

Un bon dia jo tenia ganes de passar a saludar-hi mossèn Bartomeu Vaquer, que també hi residia. Volia enregistrar-li unes imatges i paraules amb motiu del 50è aniversari de la creació de l’Escola Parroquial Mixta «Nuestra Señora del Rosario», perquè poguessin ser vistes i escoltades al PJ San Martín de Piura, al Perú.  Era el mes d’octubre de 2017. Gairebé  mig any abans que morís i li fessin el funeral a la seu catedral de Mallorca, essent-ne canonge emèrit. 

En pujar al pis de dalt amb l’ascensor i obrir-ne la porta, em vaig topar amb en Jaume Pons. Jo desconeixia que hi residís. Ens saludàrem breument. Pocs moments després, vaig assabentar-me que ell també havia estat treballant amb en Tomeu Vaquer. A la mateixa parròquia «Nuestra Señora del Rosario», al PJ San Martín de Piura (1966-1969), que jo.

En Jaume, a més d’amic, és també un dels meus antecessors, doncs, en la tasca pastoral que hi duguérem a terme un bon grapat de capellans diocesans mallorquins i religioses Germanes de la Caritat.

Efectivament, amb posterioritat he sabut que el meu bon amic manacorí Joan Riera Fullana l'hi va conèixer i hi va conviure durant uns mesos, al barri de Sant Martí. En Jaume Serra, que havia treballat un temps a la serra peruana, davallà a la costa per motius de salut i havia quedat encarregat de la parròquia Nuestra Señora del Rosario, a Piura, quan mossèn Bartomeu Vaquer, el fundador, se'n tornà cap a Mallorca. 

Va ser en Jaume Serra qui sortí a rebre, al peu de l'autobús, els dos companys mallorquins que hi anaven a treballar, Miquel Bestard Cantó i Joan Riera Fullana. Els dugué fins a la parròquia i els va iniciar en el coneixement de la ciutat de Piura i de la gent que hi vivia.

Que descansi en pau, qui abans d’anar al Perú va ser vicari parroquial de sa Pobla (1964-66), i amb posterioritat de Verge de Lluc, a Ciutat (1969-75), rector de Binissalem (1975-86), rector de Llucmajor i s’Estanyol (1986-2001), Coll d’en Rebassa i El Molinar (2001-04), fins que li arribà la jubilació i es retirà a la residència sacerdotal on vaig tenir l’oportunitat de veure’l per darrera vegada... seixanta-dos anys després de la primera al Seminari diocesà de Mallorca, a Son Gibert.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la recerca de suport eclesiàstic per a VICTOIRE INGABIRE UMUHOZA, la «Mandela rwandesa»

En escoltar  Victoire Ingabire Umuhoza (nascuda el 3 d'octubre de 1968), amb la seva veu enregistrada a Kigali, la capital de Rwanda, els proppassats dies 15 i 19 de juny de 2020 ,  no podem deixar de denunciar públicament una situació tan injusta com la que està patint aquesta dona rwandesa, amiga de Mallorca, d’entitats i de persones mallorquines nombroses.  La gent illenca que l’ha tractada de prop – i no és poca -, sap del cert que es tracta d’una dona rwandesa, amb fortes i molt profundes conviccions democràtiques. Disposada a donar la seva pròpia vida pel seu país estimat!  Ho saben membres d’associacions mallorquines com Fundació s’Olivar , amb Joan Carrero i Susana Volosin al front. Drets Humans de Mallorca , amb Bernat Vicens de president. Amics del Seminari de Mallorca , amb Joan Barceló i Joan Bonet presidint. Jubilats per Mallorca , amb Sili Arguimbau, Jaume Bonet , Jaume Vicens . Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació . L’eurodiputada valldemossi

A la memòria de mossèn Jaume Cabrer i Lliteras

En bon darrer dia del mes d’agost de 2020, m’arriba la notícia de la mort de mossèn Jaume Cabrer i Lliteras , canonge emèrit de la Seu Catedral de Mallorca. Que descansi en pau! Anima eius et animae omnium fidelium defunctorum per Dei misericordiam requiescant in pace. La meva relació personal amb aquest capellà manacorí comença al Seminari diocesà de Mallorca. S’hi exerceix durant anys com a director espiritual. Acabada la carrera eclesiàstica, quan som destinat com a vicari coadjutor a la parròquia de sant Nicolau, al Pentàgon de  Ciutat, torn a trobar-me amb ell al cap d’uns pocs mesos, l’any 1969, quan el bisbe l’anomena rector, succeint en el càrrec a mossèn Pau Oliver Ferrer . Hi treball conjuntament poc temps, amb mossèn Jaume Cabrer , degut al nomenament que m’arriba del bisbe com a vicari coadjutor de la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a l’Eixample de Ciutat, juntament amb mossèn Sebastià Capó Leal , com a rector, i mossèn Jaume Forteza Roca , mossèn Pere

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat. Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968.  N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana. Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot , també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La