Bona gent: Aquesta gent del PP i aliats no
donen respirall i jo no tenc aturall, he de compartir els meus
pensaments, que és una manera catàrquica de processar la
indignació. Digau el que trobeu i vos ho agrairé. Salut i
resistència.
Ferides
Hi ha ferides que deixen cicatriu i les
cicatrius són el record permanent d’un mal sofert. Quasi tots el
pobles tenen cicatrius d'històries desagradables. La guerra civil va
deixar ferides que encara no han tancat i la memòria del que passà
està viva.
Catalunya té moltes cicatrius i algunes molt
antigues estan ben presents dins la memòria i remouen indignacions
perquè feriren la seva dignitat. Felip V, 11 de setembre de 1714 i
el Decret de Nova Planta, amb la derrota, la pèrdua dels furs, la
centralització i la imposició del castellà, encara supuren dins
l’imaginari català.
Si botam al 1934 l’aniquilació de la curta
República Catalana proclamada per Companys i el seu posterior ominós
judici i l’assassinat són petjades gravades dins la memòria dels
catalans.
Tot els fets des de la guerra civil: 194
bombardejos de Barcelona per les tropes de Franco, Hitler i
Mussolini, la supressió de l’autonomia catalana, la repressió del
catalanisme i de la llengua desfermada pel franquisme,
anticatalanisme visceral sembrat dins els espanyols (i mallorquins)
avui encara dura i es manifesta constantment (“a por ellos").
Per més inri, contra l’Estatut aprovat el
2006 pel Parlament, les Corts Generals (després de ser retallat) i
referendat pel 73.90% dels catalans, el PP presenta un recurs
d’inconstitucionalitat davant el TC i fa una replegada de firmes
amb verí anticatalanista per tot Espanya.
El TC acaba pegant tal mossegada a l'Estatut
que perd elements essencials. Aquests fets cauen com un mal te toc
pesta i el poble català indignat respon amb una manifestació de més
d’un milió de persones baix el lema “Som una nació, nosaltres
decidim”.
Aquesta ferida ignominiosa encara regalima
ràbia, allunyant Catalunya d’una Espanya que la maltracta i
humilia; a partir d’aquí l’independentisme creix any rere any
exponencialment.
Per acabar-ho de confitar, davant el referèndum
del Govern de la Generalitat els cau una calabruixada d’improperis
mediàtics, de denúncies de la fiscalia, de multes, detencions, de
garrotades... que obrim totes les cicatrius arreplegades durant
segles i pareix que el poble català ja no està dispost a aguantar
per més temps la incomprensió, les agressions i falta de respecte
de l’estat espanyol.
Fart i cansat que li potegin l’autogovern, la
dignitat i li munyin el doblers, el poble català ha dit, no ens
entenen, que cadascú faci els comptes a ca seva i conclou, si vols
llevar teranyines, mata l’aranya.
Tant de punyir l’ase, arriba a alçar el cul.
Les cicatrius reconvertides en ferida oberta sembla que ja no
tancaran.
Mariano Moragues Ribes de Pina
DNI: 41331435-k
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada