Salta al contingut principal

MARIANO MORAGUES: Ja hi tornam a ser; altra nafra: "els Jordis" (17-10-2017)


Bona gent: Aquesta gent del PP i aliats no donen respirall i jo no tenc aturall, he de compartir els meus pensaments, que és una manera catàrquica de processar la indignació. Digau el que trobeu i vos ho agrairé. Salut i resistència.

Ferides
Hi ha ferides que deixen cicatriu i les cicatrius són el record permanent d’un mal sofert. Quasi tots el pobles tenen cicatrius d'històries desagradables. La guerra civil va deixar ferides que encara no han tancat i la memòria del que passà està viva.

Catalunya té moltes cicatrius i algunes molt antigues estan ben presents dins la memòria i remouen indignacions perquè feriren la seva dignitat. Felip V, 11 de setembre de 1714 i el Decret de Nova Planta, amb la derrota, la pèrdua dels furs, la centralització i la imposició del castellà, encara supuren dins l’imaginari català.

Si botam al 1934 l’aniquilació de la curta República Catalana proclamada per Companys i el seu posterior ominós judici i l’assassinat són petjades gravades dins la memòria dels catalans.

Tot els fets des de la guerra civil: 194 bombardejos de Barcelona per les tropes de Franco, Hitler i Mussolini, la supressió de l’autonomia catalana, la repressió del catalanisme i de la llengua desfermada pel franquisme, anticatalanisme visceral sembrat dins els espanyols (i mallorquins) avui encara dura i es manifesta constantment (“a por ellos").

Per més inri, contra l’Estatut aprovat el 2006 pel Parlament, les Corts Generals (després de ser retallat) i referendat pel 73.90% dels catalans, el PP presenta un recurs d’inconstitucionalitat davant el TC i fa una replegada de firmes amb verí anticatalanista per tot Espanya.

El TC acaba pegant tal mossegada a l'Estatut que perd elements essencials. Aquests fets cauen com un mal te toc pesta i el poble català indignat respon amb una manifestació de més d’un milió de persones baix el lema “Som una nació, nosaltres decidim”.

Aquesta ferida ignominiosa encara regalima ràbia, allunyant Catalunya d’una Espanya que la maltracta i humilia; a partir d’aquí l’independentisme creix any rere any exponencialment.

Per acabar-ho de confitar, davant el referèndum del Govern de la Generalitat els cau una calabruixada d’improperis mediàtics, de denúncies de la fiscalia, de multes, detencions, de garrotades... que obrim totes les cicatrius arreplegades durant segles i pareix que el poble català ja no està dispost a aguantar per més temps la incomprensió, les agressions i falta de respecte de l’estat espanyol.

Fart i cansat que li potegin l’autogovern, la dignitat i li munyin el doblers, el poble català ha dit, no ens entenen, que cadascú faci els comptes a ca seva i conclou, si vols llevar teranyines, mata l’aranya.

Tant de punyir l’ase, arriba a alçar el cul. Les cicatrius reconvertides en ferida oberta sembla que ja no tancaran.



Mariano Moragues Ribes de Pina
DNI: 41331435-k

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Mossèn Gaspar Aguiló Capó, fill il·lustre de Búger

Des de Barcelona estant, un bon dia del mes de maig de 2025 el bon amic bugerró Andreu Obrador Siquier m’informa que l’ Ajuntament de Búger vol fer fill il·lustre mossèn Gaspar Aguiló Capó . Em sembla una notícia molt bona. Digna de ser recordada i tenguda en compte en molts d’àmbits, i per molts i molt diversos motius. A través de l’altre bon amic inquer que resideix a la vila bugerrona, Bernat Forteza , m’assabent que es tracta d’un homenatge que li vol retre el Ple de l’Ajuntament, presidit pel batle socialista Pere Torrens Escalas . El tenen programat per al dia de la festa de Sant Marçal , dilluns dia 30 de juny, després de la missa que celebren a les 20:15h. M’hi vull fer present aquest dia unes hores abans, amb ganes de deixar-n’hi constància audiovisual fefaent. Em sembla una jornada històrica. No solament per a la vila mallorquina de Búger. També per al conjunt de l’Església diocesana i, si m’ho permeteu, per a tota l’Església catòlica universal: que un capellà de 93 anys r...

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...