Passa al contingut principal

MARIANO MORAGUES: Ja hi tornam a ser; altra nafra: "els Jordis" (17-10-2017)


Bona gent: Aquesta gent del PP i aliats no donen respirall i jo no tenc aturall, he de compartir els meus pensaments, que és una manera catàrquica de processar la indignació. Digau el que trobeu i vos ho agrairé. Salut i resistència.

Ferides
Hi ha ferides que deixen cicatriu i les cicatrius són el record permanent d’un mal sofert. Quasi tots el pobles tenen cicatrius d'històries desagradables. La guerra civil va deixar ferides que encara no han tancat i la memòria del que passà està viva.

Catalunya té moltes cicatrius i algunes molt antigues estan ben presents dins la memòria i remouen indignacions perquè feriren la seva dignitat. Felip V, 11 de setembre de 1714 i el Decret de Nova Planta, amb la derrota, la pèrdua dels furs, la centralització i la imposició del castellà, encara supuren dins l’imaginari català.

Si botam al 1934 l’aniquilació de la curta República Catalana proclamada per Companys i el seu posterior ominós judici i l’assassinat són petjades gravades dins la memòria dels catalans.

Tot els fets des de la guerra civil: 194 bombardejos de Barcelona per les tropes de Franco, Hitler i Mussolini, la supressió de l’autonomia catalana, la repressió del catalanisme i de la llengua desfermada pel franquisme, anticatalanisme visceral sembrat dins els espanyols (i mallorquins) avui encara dura i es manifesta constantment (“a por ellos").

Per més inri, contra l’Estatut aprovat el 2006 pel Parlament, les Corts Generals (després de ser retallat) i referendat pel 73.90% dels catalans, el PP presenta un recurs d’inconstitucionalitat davant el TC i fa una replegada de firmes amb verí anticatalanista per tot Espanya.

El TC acaba pegant tal mossegada a l'Estatut que perd elements essencials. Aquests fets cauen com un mal te toc pesta i el poble català indignat respon amb una manifestació de més d’un milió de persones baix el lema “Som una nació, nosaltres decidim”.

Aquesta ferida ignominiosa encara regalima ràbia, allunyant Catalunya d’una Espanya que la maltracta i humilia; a partir d’aquí l’independentisme creix any rere any exponencialment.

Per acabar-ho de confitar, davant el referèndum del Govern de la Generalitat els cau una calabruixada d’improperis mediàtics, de denúncies de la fiscalia, de multes, detencions, de garrotades... que obrim totes les cicatrius arreplegades durant segles i pareix que el poble català ja no està dispost a aguantar per més temps la incomprensió, les agressions i falta de respecte de l’estat espanyol.

Fart i cansat que li potegin l’autogovern, la dignitat i li munyin el doblers, el poble català ha dit, no ens entenen, que cadascú faci els comptes a ca seva i conclou, si vols llevar teranyines, mata l’aranya.

Tant de punyir l’ase, arriba a alçar el cul. Les cicatrius reconvertides en ferida oberta sembla que ja no tancaran.



Mariano Moragues Ribes de Pina
DNI: 41331435-k

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Xerrada quaresmal a l'església de Sant Gaietà, Barcelona

XERRADA QUARESMAL 2025 Cecili Buele i Ramis Església de Sant Gaietà (Barcelona) DILLUNS, 10 DE MARÇ, A LES 19 H Façana de l'església de SANT GAIETÀ (Barcelona) Els quatre dilluns del mes de març de 2025, abans de la Setmana Santa, el P. Miquel Bonet C.R. , teatí mallorquí que regeix l’ església de Sant Gaietà a la ciutat de Barcelona, ha convidat quatre persones perquè hi vagin a «compartir quina és la seva esperança cristiana. Com la viuen en el dia a dia. Són dues dones i dos homes. Els dilluns, de les 19 a les 20 hores, estaran cara a cara ‘sols davant el perill’ dels que s’animin a anar a escoltar-los» . Una d’aquestes quatre persones, un d’aquests dos homes, som jo: el també mallorquí Cecili Buele i Ramis (sacerdot diocesà, casat i enviduat dues vegades). A mode de guió orientatiu, se m’ocorre d’oferir-hi aquest breu resum explicatiu: AMB GANES DE COMPARTIR-HI COM VISC L'ESPERANÇA CRISTIANA - Molt agraït al P. Miquel Bonet , per haver-me convidat a participar en aquesta...

Segona trobada a Búger (Amics del papa Francesc i Gent cristiana aporta)

Després que els bons amics Bernat Forteza , Bernat Vicens i Miquel Monroig organitzen una primera trobada a la vila mallorquina de Búger, el mes de febrer, sobre el papa Francesc i els canvis que ha operat dins l’Església catòlica, en public informacions que queden recollides en aquest blog meu . Pocs dies després sorgeix la idea de programar-ne una segona:  «No pensau que GENT CRISTIANA APORTA podria fer molt més per a Mallorca, per exemple, fer una recerca i unes propostes per trobar un nou bisbe (segons criteris evangèlics i no només de cúria vaticana) o votam per perllongar l'actual bisbe que ja té el temps exhaurtit...?» Ho planteja el bon amic Guillem Ramis Moneny. Trobant ressò en els organitzadors i participants en la primera, en convoquen la segona: per al dia 4 d’abril. És una trobada interessant, oberta a tothom que tengui ganes de dir-hi la seva i d'aportar-n'hi opinions, suggeriments, parers... al Teatre Parroquial de Búger. En aquesta segona ocasió, hi tra...

El Bisbe que necessita la Diòcesi de Mallorca

L'any 2012 el bon amic campaneter Ferran Bellver Silván escriu un text que cau com anell al dit en el col·loqui programat per al dia 4 d'abril de 2025 al Teatre Parroquial de Búger. Els col·lectius "Amics del papa Francesc" i "Gent cristiana aporta" hi conviden tothom que hi estigui interessat a respondre-hi això: 1. Quin bisbe volem? 2. Pla de Pastoral 2025 3. Punts calents per interioritzar  Compartint la idea que aquest escrit de l'amic campaneter pot servir de material de treball que es pot sumar a les opinions d'altres participants, m'afany a publicar-lo en aquest blog meu, per si por resultar profitós per a qualcú: FERRAN BELLVER   cantant el salm del dia a l'església de Santa Margalida "Vivim temps de canvi, de profundes transformacions, i vet aquí que a la Diòcesi de Mallorca també toca ara canviar el primer servidor de tots els cristians que, miraculosament, encara conservam la fe, el pastor i líder espiritual. Els preveres ...