MAI NO HE ENTÉS QUE PUGUI HAVER-HI JUTGES MOLT BONS,
BONS
I DOLENTS.
Agustín
Serra Soler.
No
he comprès mai -ho dic amb tota sinceritat- que se pugui dir :
-"No, hi presidirà un jutge molt bo, i dels seus..., no els
condemnarà..."
El
mateix puc dic dels missèrs: -"Han agafat un advocat molt bo,
aquests "ricatxos" ho aconseguiran...; - "bé, el
missér que han contret és bo..., ja ho verem que faran...";
-"què va! el missér, és un missér d'ofici,,,, no farà
res."
Això
és possible, si "la justícia és igual per a tots"?. És
just que a un lladre, mig mort de fam, pobre d'encarnadura, el duguin
a la presó perquè ha robat una gallina, i, a un, a tants i a
tants, -que roben a milions d'euros de les arques públiques i de les
caixes a on se guarden els doblers guanyats per els jornalers,
estalviats per les famílies que no poden arribar a final de mes-,
els vèiem amb luxusos "yates", passant-se unes vacances
cara alta i orgullosos com reis?. O, que surten i entren, o, que
entren i surten de la presó tant contents com si sortissin d'un
hotel sumptuós, havent-s'hi recreat i divertit amb els doblers dels
poble?.
Què
li passa, Déu meu, a la nosta alta i opulenta societat, a nostra
aristocràcia, a tan colosal batalló, dins les mans del qual hi
resideix tota potestat damunt el poble, i que el diccionari el
defineix com "la noblesa"?".
Què
passa a nostre País, a Catalunya, a les Balears, arreu arreu del
món, que cada dia se'ns dóna notícies de noves corrupcions que
surten pudentes dels despatxos de nostres governants, dels
capitalistes, dels mandataris que viven de la riquesa mundial
sostreta de la pobresa universal?.
Per
la TV ja coneixem tots els portals de tots els jutjats nacionals... I
el que més coneixem i coneixen en el mapamundi és la "rampa"
del jutjat de Palma de Mallorca, com si fos "la imatge
simbòlica de la corrupció".
REFLEXIONEM.
Totes
les relacions humanes estan dominades per la llei de la igualdat i la
correspodència entre els béns oferits i els servicis treballats.
Dins
l'ordre material el concepte de "la paga justa" o "del
salari equitatiu" se corespon a una harmonia entre la paga que
se dóna i el sou que se reb.
I,
jo me pregunt:
És
aquesta la igualdat entre els sous dels obrers i les dietes i les
pagues i les pensions que se les eternitzen els governants i
capitalistes?
Segons
el meu parer els governants arrosseguen, dins el fang més brut que
poden, la igualdat entre ells, que fan la feina entre rialles i el
poble, que per mèrit al seu treball i al seu dret per justícia,
treballen de dia i de nit, quedant-se amb la cartera buida cada mes.
Cada
vegada que aquesta harmonia se romp en profit d'una de les parts i en
detriment i perjudici de l'altres, se cau en una injustícia o en un
engany; se contreu una estafa fraudulenta de maldat premeditada,
volguda, institutica, entre allò que se dóna i allò que se reb.
POSEM
UN EXEMPLE.
Posem
un exemple pràcticat que està a la vista i significa que els dos
plats de la balança no pesen igual.
Al llarg de la meva vida he conegut botiguers que aferraven peces de
ferro, al cul del plat de la compra en la balança, que decidia el
que valia la compra. Tot un furt amagat de ganància per al venedor i
pèrdua per al comprador. Injustícia encoberta. És aquesta la
justícia que vivim?. Les balances dels nostres jutjats estan en mans
de comerciants que viven de permutes, canvis, portes giratòries...,
que posen al cul d'un dels plats fardos de picardia , astúcia i
falsedat?.
La
fam i el fred ens imposen i obliguen comprar pa i tenir una casa i
vestir-nos amb abric per no gelar-nos; ara bé, elegir un hotel,
pagant 1000 euros per passar una nit, tenir una casa de 1000 metros
quadrats, o tenir 100 cases repartides per mar i muntanyes, caprix
que depèn dels doblers que un ha robat, forrades les butxaques de
virolles, deixant sense pa, ni abric, ni casa als desgraciats fills
d'Eva.
Que
siguem tots iguals en justícia i en dret està més dins la bona
consciència i en la llibertat de les persones que en les necessitats
d'un bell viure. Ningú necessita tenir muntanyes de fardells de
billets de 500 euros, que fan tan pobres els sobrats que solament
tenen doblers per compta. Són , pobres d'esperit, d'aparences en
una personalitats que no viu, ni deixa viure.
Vivim
en uns momens molt oscurs.
Ara
bé, sempre la oscuritat se pot aclarir i la llum sols ens ve de la
veritat. La Veritat i l'Amor no està en els objectes que sempre
depenen del lloc i de les circunstàncias, estan en el seu principi
d'on provenen, dels camí per on van, i del finals que pretenen.
Ni
l'amor és amor, quan es torna una presó; ni la justícia és
justícia quan fa presoners els seus redimits.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada