Passa al contingut principal

AGUSTÍ SERRA: Dolça Catalunya

Si pens és perquè visc.                 
DOLÇA CATALUNYA..., AI, SI TU T'ALLUNYES,
                       QUI QUEDARÀ SOL?.

                Dolça Catalunya,
                units, un sol cor!.
                Ai, si tu t'allunyes,
                qui quedarà sol    ?

Jo no som polític, jo no som separatista; jo som aquell que fa 46 dies us vaig contar , -omplint 2 planes i mitja, en el número extraordinari del "SÓLLER" per les festes de San Bartomeu-, qui era el Rei En Jaume I, i  quan partí el dia 5 de setembre de 1223, 3 mesos abans de la conquista de Mallorca, des de Catalunya, Salou,  cap a  Mallorca,  ben encuirat amb tots els ormetjos i eines de defensa, atravessant el nostre mar, amb perills inhumans i morts cruentes  per amor a canostra.

    Jo som qui tenc els dos llinatges, que acompanyen el meu nom, provinents de Catalunya:  "SERRA",  que me ve de Pere Serra, de Mompeller, home molt clarivident, mà dreta del Rei En Jaume I; i "SOLER", que segons diu el llibre del repartiment, dimana  de  Pere Soler, que fou , en 1300, un dels primers pobladors de Felanitx, vila fundada aquell any per el Rei Don Jaume II. El seu casal familiar, anomenat  "Son Soler" en 1533  fou dividit entre el seus descendents  Gabriel i Llorenç "Soler". Així consta en una escritura de Francesc Ribes, notari.   
 
    Tenc motius de sobra per estimar Catalunya.
    Aquí en teniu uns altres:
 
    Davant el  -referendum- de demà, en que se vota la "independència" de Catalunya,  me dic, mans al cap: -Des de quan ençà una família no se replega, unida dins ella mateixa, i no plora, perquè el parent que té per veinat, davant per davant, se vol separar i posar barrerres, que desconeixem les seves consequències possibles entre les dues famílies?-.  
 
    Diré més:
    Jo plor com a prefessor de la llengua catalana, que alliçonà el seus alumnes, sempre, en conformitat, amb el dialecte mallorquí, servant totes les diferències dels detalls lingüistics de cada un dels nostres pobles i de nostres illes germanes; jo plor com un enamorat de tots els literats, poetes i mestres, alumne que som de tots ells;  d'ells, autodidacte, he aprés d'escriure i estimar la nostra llengua.  Jo no he anat mai a classes de mallorquí i, sí, he estat tota la vida professor d'aquesta assignatura, fins i tot,  no essent matèria obligada. A Sóller, també,  ho vaig fer  "por amor al arte".
 
     Literats i poetes catalans, poetes i literats baleàrics han mantengut nostre idioma, pur, perfecte, esvelt en boca del poble, en els llibres d'escola, en cartells i anuncis de carrers i en molts de noms comercials.
 
    Entre l'any 1939 i l'any 1945, Catalans, Valencians i Balears treballàrem per la llibertat dels Païssos Catalans amb la "Fundació Ramon LLull".
 
    Podria allargar-me i fer-ne un llibre gruixat, però no em dóna lloc.
    Sí, que vull recordar-us que l'any 1961, amb l'operació de l'agrupació de cantants "Els setge jutges" va començar el moviment de la "Nova Cançó", que dónà camí a l'èxit aclamat pel tres Països nostres en  un cimall de cantaires  com Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Joan Raimon , Maria del Mar Bonet  i dins aquests mateixos voltants en Bartomeu Penya, tots ells fidels a la més insuperable "unió d'expressió", agermanada i autèntica    dels Pïssos Catalans   - Catalunya, València, Balears- , concepte que ressorgia, encara més, gràcies als intel'lectuals que en aquest mateix temps reprenien  junts cantis, cultura  i ciència.
 
    Francesc de Borja Moll, hereu fidel en tot el sentit de la paraula de Mn. Antoni Maria Alcover, acaba la gran obra d'una dotzena de ponderosos toms "el Diccionari Català, Valencià, Balear", molt més detallista que el que publica Pompeu Fabra, a Catalunya, modèlic i venerable. El de n'Alcover i Moll n'és més cabal de paraules i mots de les nostres comarques perifèriques, com són les del país Valencià,  i de les distintes illes Menorca i Pitiüses.
 
    Un "referendum". Què ens durà?.  Una  (! ). Un (?). Uns (...). Un  (;). Un (. seguit)  o un (. final) ?. 
 
   Mn Llorenç Riber, del qual, quan jo tenia 25 any, essent vicari de Campanet, vaig ser el ninet "mimat" i de qui en ve, per molts sentits, l'amor a la nostra llengua, digué en el "Primer Congrés Internacional del Manteniment de la Unitat del Païssos Catalant: "SOLS  ELS POBLES QUE HONREN PARE I MARE VIVEN LLARGAMENT SOBRE LA TERRA".
 
                Dolça Catalunya,
                units, un sol cor,
                ai, si tu t'alunyes,
                qui es quedarà sol?



  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Xerrada quaresmal a l'església de Sant Gaietà, Barcelona

XERRADA QUARESMAL 2025 Cecili Buele i Ramis Església de Sant Gaietà (Barcelona) DILLUNS, 10 DE MARÇ, A LES 19 H Façana de l'església de SANT GAIETÀ (Barcelona) Els quatre dilluns del mes de març de 2025, abans de la Setmana Santa, el P. Miquel Bonet C.R. , teatí mallorquí que regeix l’ església de Sant Gaietà a la ciutat de Barcelona, ha convidat quatre persones perquè hi vagin a «compartir quina és la seva esperança cristiana. Com la viuen en el dia a dia. Són dues dones i dos homes. Els dilluns, de les 19 a les 20 hores, estaran cara a cara ‘sols davant el perill’ dels que s’animin a anar a escoltar-los» . Una d’aquestes quatre persones, un d’aquests dos homes, som jo: el també mallorquí Cecili Buele i Ramis (sacerdot diocesà, casat i enviduat dues vegades). A mode de guió orientatiu, se m’ocorre d’oferir-hi aquest breu resum explicatiu: AMB GANES DE COMPARTIR-HI COM VISC L'ESPERANÇA CRISTIANA - Molt agraït al P. Miquel Bonet , per haver-me convidat a participar en aquesta...

Segona trobada a Búger (Amics del papa Francesc i Gent cristiana aporta)

Després que els bons amics Bernat Forteza , Bernat Vicens i Miquel Monroig organitzen una primera trobada a la vila mallorquina de Búger, el mes de febrer, sobre el papa Francesc i els canvis que ha operat dins l’Església catòlica, en public informacions que queden recollides en aquest blog meu . Pocs dies després sorgeix la idea de programar-ne una segona:  «No pensau que GENT CRISTIANA APORTA podria fer molt més per a Mallorca, per exemple, fer una recerca i unes propostes per trobar un nou bisbe (segons criteris evangèlics i no només de cúria vaticana) o votam per perllongar l'actual bisbe que ja té el temps exhaurtit...?» Ho planteja el bon amic Guillem Ramis Moneny. Trobant ressò en els organitzadors i participants en la primera, en convoquen la segona: per al dia 4 d’abril. És una trobada interessant, oberta a tothom que tengui ganes de dir-hi la seva i d'aportar-n'hi opinions, suggeriments, parers... al Teatre Parroquial de Búger. En aquesta segona ocasió, hi tra...

El Bisbe que necessita la Diòcesi de Mallorca

L'any 2012 el bon amic campaneter Ferran Bellver Silván escriu un text que cau com anell al dit en el col·loqui programat per al dia 4 d'abril de 2025 al Teatre Parroquial de Búger. Els col·lectius "Amics del papa Francesc" i "Gent cristiana aporta" hi conviden tothom que hi estigui interessat a respondre-hi això: 1. Quin bisbe volem? 2. Pla de Pastoral 2025 3. Punts calents per interioritzar  Compartint la idea que aquest escrit de l'amic campaneter pot servir de material de treball que es pot sumar a les opinions d'altres participants, m'afany a publicar-lo en aquest blog meu, per si por resultar profitós per a qualcú: FERRAN BELLVER   cantant el salm del dia a l'església de Santa Margalida "Vivim temps de canvi, de profundes transformacions, i vet aquí que a la Diòcesi de Mallorca també toca ara canviar el primer servidor de tots els cristians que, miraculosament, encara conservam la fe, el pastor i líder espiritual. Els preveres ...