Salta al contingut principal

AGUSTÍ SERRA: Dolça Catalunya

Si pens és perquè visc.                 
DOLÇA CATALUNYA..., AI, SI TU T'ALLUNYES,
                       QUI QUEDARÀ SOL?.

                Dolça Catalunya,
                units, un sol cor!.
                Ai, si tu t'allunyes,
                qui quedarà sol    ?

Jo no som polític, jo no som separatista; jo som aquell que fa 46 dies us vaig contar , -omplint 2 planes i mitja, en el número extraordinari del "SÓLLER" per les festes de San Bartomeu-, qui era el Rei En Jaume I, i  quan partí el dia 5 de setembre de 1223, 3 mesos abans de la conquista de Mallorca, des de Catalunya, Salou,  cap a  Mallorca,  ben encuirat amb tots els ormetjos i eines de defensa, atravessant el nostre mar, amb perills inhumans i morts cruentes  per amor a canostra.

    Jo som qui tenc els dos llinatges, que acompanyen el meu nom, provinents de Catalunya:  "SERRA",  que me ve de Pere Serra, de Mompeller, home molt clarivident, mà dreta del Rei En Jaume I; i "SOLER", que segons diu el llibre del repartiment, dimana  de  Pere Soler, que fou , en 1300, un dels primers pobladors de Felanitx, vila fundada aquell any per el Rei Don Jaume II. El seu casal familiar, anomenat  "Son Soler" en 1533  fou dividit entre el seus descendents  Gabriel i Llorenç "Soler". Així consta en una escritura de Francesc Ribes, notari.   
 
    Tenc motius de sobra per estimar Catalunya.
    Aquí en teniu uns altres:
 
    Davant el  -referendum- de demà, en que se vota la "independència" de Catalunya,  me dic, mans al cap: -Des de quan ençà una família no se replega, unida dins ella mateixa, i no plora, perquè el parent que té per veinat, davant per davant, se vol separar i posar barrerres, que desconeixem les seves consequències possibles entre les dues famílies?-.  
 
    Diré més:
    Jo plor com a prefessor de la llengua catalana, que alliçonà el seus alumnes, sempre, en conformitat, amb el dialecte mallorquí, servant totes les diferències dels detalls lingüistics de cada un dels nostres pobles i de nostres illes germanes; jo plor com un enamorat de tots els literats, poetes i mestres, alumne que som de tots ells;  d'ells, autodidacte, he aprés d'escriure i estimar la nostra llengua.  Jo no he anat mai a classes de mallorquí i, sí, he estat tota la vida professor d'aquesta assignatura, fins i tot,  no essent matèria obligada. A Sóller, també,  ho vaig fer  "por amor al arte".
 
     Literats i poetes catalans, poetes i literats baleàrics han mantengut nostre idioma, pur, perfecte, esvelt en boca del poble, en els llibres d'escola, en cartells i anuncis de carrers i en molts de noms comercials.
 
    Entre l'any 1939 i l'any 1945, Catalans, Valencians i Balears treballàrem per la llibertat dels Païssos Catalans amb la "Fundació Ramon LLull".
 
    Podria allargar-me i fer-ne un llibre gruixat, però no em dóna lloc.
    Sí, que vull recordar-us que l'any 1961, amb l'operació de l'agrupació de cantants "Els setge jutges" va començar el moviment de la "Nova Cançó", que dónà camí a l'èxit aclamat pel tres Països nostres en  un cimall de cantaires  com Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Joan Raimon , Maria del Mar Bonet  i dins aquests mateixos voltants en Bartomeu Penya, tots ells fidels a la més insuperable "unió d'expressió", agermanada i autèntica    dels Pïssos Catalans   - Catalunya, València, Balears- , concepte que ressorgia, encara més, gràcies als intel'lectuals que en aquest mateix temps reprenien  junts cantis, cultura  i ciència.
 
    Francesc de Borja Moll, hereu fidel en tot el sentit de la paraula de Mn. Antoni Maria Alcover, acaba la gran obra d'una dotzena de ponderosos toms "el Diccionari Català, Valencià, Balear", molt més detallista que el que publica Pompeu Fabra, a Catalunya, modèlic i venerable. El de n'Alcover i Moll n'és més cabal de paraules i mots de les nostres comarques perifèriques, com són les del país Valencià,  i de les distintes illes Menorca i Pitiüses.
 
    Un "referendum". Què ens durà?.  Una  (! ). Un (?). Uns (...). Un  (;). Un (. seguit)  o un (. final) ?. 
 
   Mn Llorenç Riber, del qual, quan jo tenia 25 any, essent vicari de Campanet, vaig ser el ninet "mimat" i de qui en ve, per molts sentits, l'amor a la nostra llengua, digué en el "Primer Congrés Internacional del Manteniment de la Unitat del Païssos Catalant: "SOLS  ELS POBLES QUE HONREN PARE I MARE VIVEN LLARGAMENT SOBRE LA TERRA".
 
                Dolça Catalunya,
                units, un sol cor,
                ai, si tu t'alunyes,
                qui es quedarà sol?



  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat. Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968.  N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana. Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot , també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La...