Passa al contingut principal

AGUSTÍ SERRA: Dolça Catalunya

Si pens és perquè visc.                 
DOLÇA CATALUNYA..., AI, SI TU T'ALLUNYES,
                       QUI QUEDARÀ SOL?.

                Dolça Catalunya,
                units, un sol cor!.
                Ai, si tu t'allunyes,
                qui quedarà sol    ?

Jo no som polític, jo no som separatista; jo som aquell que fa 46 dies us vaig contar , -omplint 2 planes i mitja, en el número extraordinari del "SÓLLER" per les festes de San Bartomeu-, qui era el Rei En Jaume I, i  quan partí el dia 5 de setembre de 1223, 3 mesos abans de la conquista de Mallorca, des de Catalunya, Salou,  cap a  Mallorca,  ben encuirat amb tots els ormetjos i eines de defensa, atravessant el nostre mar, amb perills inhumans i morts cruentes  per amor a canostra.

    Jo som qui tenc els dos llinatges, que acompanyen el meu nom, provinents de Catalunya:  "SERRA",  que me ve de Pere Serra, de Mompeller, home molt clarivident, mà dreta del Rei En Jaume I; i "SOLER", que segons diu el llibre del repartiment, dimana  de  Pere Soler, que fou , en 1300, un dels primers pobladors de Felanitx, vila fundada aquell any per el Rei Don Jaume II. El seu casal familiar, anomenat  "Son Soler" en 1533  fou dividit entre el seus descendents  Gabriel i Llorenç "Soler". Així consta en una escritura de Francesc Ribes, notari.   
 
    Tenc motius de sobra per estimar Catalunya.
    Aquí en teniu uns altres:
 
    Davant el  -referendum- de demà, en que se vota la "independència" de Catalunya,  me dic, mans al cap: -Des de quan ençà una família no se replega, unida dins ella mateixa, i no plora, perquè el parent que té per veinat, davant per davant, se vol separar i posar barrerres, que desconeixem les seves consequències possibles entre les dues famílies?-.  
 
    Diré més:
    Jo plor com a prefessor de la llengua catalana, que alliçonà el seus alumnes, sempre, en conformitat, amb el dialecte mallorquí, servant totes les diferències dels detalls lingüistics de cada un dels nostres pobles i de nostres illes germanes; jo plor com un enamorat de tots els literats, poetes i mestres, alumne que som de tots ells;  d'ells, autodidacte, he aprés d'escriure i estimar la nostra llengua.  Jo no he anat mai a classes de mallorquí i, sí, he estat tota la vida professor d'aquesta assignatura, fins i tot,  no essent matèria obligada. A Sóller, també,  ho vaig fer  "por amor al arte".
 
     Literats i poetes catalans, poetes i literats baleàrics han mantengut nostre idioma, pur, perfecte, esvelt en boca del poble, en els llibres d'escola, en cartells i anuncis de carrers i en molts de noms comercials.
 
    Entre l'any 1939 i l'any 1945, Catalans, Valencians i Balears treballàrem per la llibertat dels Païssos Catalans amb la "Fundació Ramon LLull".
 
    Podria allargar-me i fer-ne un llibre gruixat, però no em dóna lloc.
    Sí, que vull recordar-us que l'any 1961, amb l'operació de l'agrupació de cantants "Els setge jutges" va començar el moviment de la "Nova Cançó", que dónà camí a l'èxit aclamat pel tres Països nostres en  un cimall de cantaires  com Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Joan Raimon , Maria del Mar Bonet  i dins aquests mateixos voltants en Bartomeu Penya, tots ells fidels a la més insuperable "unió d'expressió", agermanada i autèntica    dels Pïssos Catalans   - Catalunya, València, Balears- , concepte que ressorgia, encara més, gràcies als intel'lectuals que en aquest mateix temps reprenien  junts cantis, cultura  i ciència.
 
    Francesc de Borja Moll, hereu fidel en tot el sentit de la paraula de Mn. Antoni Maria Alcover, acaba la gran obra d'una dotzena de ponderosos toms "el Diccionari Català, Valencià, Balear", molt més detallista que el que publica Pompeu Fabra, a Catalunya, modèlic i venerable. El de n'Alcover i Moll n'és més cabal de paraules i mots de les nostres comarques perifèriques, com són les del país Valencià,  i de les distintes illes Menorca i Pitiüses.
 
    Un "referendum". Què ens durà?.  Una  (! ). Un (?). Uns (...). Un  (;). Un (. seguit)  o un (. final) ?. 
 
   Mn Llorenç Riber, del qual, quan jo tenia 25 any, essent vicari de Campanet, vaig ser el ninet "mimat" i de qui en ve, per molts sentits, l'amor a la nostra llengua, digué en el "Primer Congrés Internacional del Manteniment de la Unitat del Païssos Catalant: "SOLS  ELS POBLES QUE HONREN PARE I MARE VIVEN LLARGAMENT SOBRE LA TERRA".
 
                Dolça Catalunya,
                units, un sol cor,
                ai, si tu t'alunyes,
                qui es quedarà sol?



  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an