Passa al contingut principal

AGUSTÍ SERRA: Jaume I


Si pens és perquè visc.
PETITA SEMBLANÇA BIBIOGRÀFICA DEL REI EN JAUME I, EL CONQUISTADOR DE MALLORCA
Agustí Serra Soler.
Avui, el meu article quinzenal, sigui un complement al meu escrit, que en les pàgines extraordinàries de les Festes Patronals, veureu sobre "EL REI EN JAUME I, PREPARANT LA CONQUISTA DE MALLORCA, DECEMBRE DE L'ANY 1228".
SETEMBRE DE L'ANY 1235.
El casament de Jaume amb la seva esposa Violant va tenir lloc a Barcelona el dia 8 de setembre de l'any 1235.
Violant era filla del rei Andreu II d'Hongria, i exercí damunt Jaume I una forta influència. D'aquest matrimoni van nèixer deu fills en quinze anys: Pere, Jaume, Ferran, Sanç, Violant, Constança, Sança, Maria, Elionor i Isabel. L'infant Jaume fou l'hereu del Conqueridor en el regne de Mallorca.
La reina Violant d'Hongria, esposa de Jaume I, morí a Osca el dia 12 d'octubre de 1251.
Però abans d'aquest casament amb Violant d'Hongria,En Jaume I n'havia contret un altre amb Elionor de Castella, filla del Rei Alfons, i per poder-se casar amb Violant s'hagué de divorciar d'Elionor. El divorci de Jaume i Elionor fou solemnement acordat en una assemblea de Bisbes tinguda l'abril de 1229 a Tarrassona. Al cap de set anys de matrimoni, Jaume es decidí a desfer aquest enllaç. Invocant la raó del parantiu va demanar el divorci. El Cardenal encarregat de jutjar aquest afer donà el seu consentiment al repudi, i anul'là el matrimoni per raó de parentat, fonamentant-se en el fet que tot dos esposos eren besnéts de l'Emperador Alfons. D'aquest matrimoni nasqué un fill, Alfons. que fou un senyor de gran cor i un gran home, i morí abans que el Rei, son pare.
El Rei En Jaume va ser un gran guerrer i fou el que conquistà les Balears i València i fundà dos nous regnes catalans, nobles, de sang, de parla i de costums. Conquistà, a més, el regne de Múrcia i el regalà, amb un gran desprendiment, però amb una manca absoluta de sentit polític, al rei de Castella. A Mallorca, ens donà lleis lliberals i sàvies, i es mostrà altament generós amb els seus subdits, que amb les terres adquirides bastiren els nostres casals i ens deixaren els seus cognoms, la seva llengua i la seva empremta racial.
Entre els fets de Jaume I n'hi ha de bons i dolents, però no sempre se li han d'atribuir tots a ell, ja que la seva figura no pot estudiar-se prescindint de les persones o circunstàncies que el voltaven. Tingué bons consellers, com Sant Ramon de Penyafort, Vidal de Canyelles, Pere Albert, Assalit de Gudal, Arnau de Gurb, Jaume Sarroca i altres, però, també, a vegades, es trobà sol, sense que ningú l'ajudàs com desitjava.
LA FAMÍLIA DEL REI EN JAUME... fou molt sencilla. D'infans aprengueren a balbucejar la nostra llengua i de vells, ungeig els nostres llavis amb la dolcesa làctea de la llengua materna. No és un Rei per antonomàsia; és l'acollit en totes les llars. És el tipus de la realesa en convivència intima amb el poble.
Així veu i així sent el poble l'amor cap el seu Rei En Jaume I. Aixís és precis que el conservem dins la memòria, si volem que el caliu colgat en l´ànima popular no s'apagui del tot i es mustiïn les roses de la tradició.
El nostre poble pinta el Rei En Jaume, com home un pam més alt que els altres, i que passà la mar per matar els moros que infectaven les nostres illes i que els perseguia montat a cavall, per plans i serres, deixant ben marcades les seves penjades gegantines.
Així ho cantà nostre gran poeta, Miquel Costa i Llobera: " EL CAVALL DEL REI EN JAUME".
"Així el poble s'imagina
aquell cavall fabulós,
mostrant de sos peus la marca
com un segell de triomf.
I és que sobre el cor del poble
marcà petja de més fons,
amb son gegant heroisme,
En Jaume el Conquistador.


Amb ocasió de les festes patronal de Sant Bartomer,
Sóller, 12 d'agost de 2017.
Molts d'anys, estimada Vall!
Agustí Serra Soler.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall