Passa al contingut principal

AGUSTÍ SERRA: Jaume I


Si pens és perquè visc.
PETITA SEMBLANÇA BIBIOGRÀFICA DEL REI EN JAUME I, EL CONQUISTADOR DE MALLORCA
Agustí Serra Soler.
Avui, el meu article quinzenal, sigui un complement al meu escrit, que en les pàgines extraordinàries de les Festes Patronals, veureu sobre "EL REI EN JAUME I, PREPARANT LA CONQUISTA DE MALLORCA, DECEMBRE DE L'ANY 1228".
SETEMBRE DE L'ANY 1235.
El casament de Jaume amb la seva esposa Violant va tenir lloc a Barcelona el dia 8 de setembre de l'any 1235.
Violant era filla del rei Andreu II d'Hongria, i exercí damunt Jaume I una forta influència. D'aquest matrimoni van nèixer deu fills en quinze anys: Pere, Jaume, Ferran, Sanç, Violant, Constança, Sança, Maria, Elionor i Isabel. L'infant Jaume fou l'hereu del Conqueridor en el regne de Mallorca.
La reina Violant d'Hongria, esposa de Jaume I, morí a Osca el dia 12 d'octubre de 1251.
Però abans d'aquest casament amb Violant d'Hongria,En Jaume I n'havia contret un altre amb Elionor de Castella, filla del Rei Alfons, i per poder-se casar amb Violant s'hagué de divorciar d'Elionor. El divorci de Jaume i Elionor fou solemnement acordat en una assemblea de Bisbes tinguda l'abril de 1229 a Tarrassona. Al cap de set anys de matrimoni, Jaume es decidí a desfer aquest enllaç. Invocant la raó del parantiu va demanar el divorci. El Cardenal encarregat de jutjar aquest afer donà el seu consentiment al repudi, i anul'là el matrimoni per raó de parentat, fonamentant-se en el fet que tot dos esposos eren besnéts de l'Emperador Alfons. D'aquest matrimoni nasqué un fill, Alfons. que fou un senyor de gran cor i un gran home, i morí abans que el Rei, son pare.
El Rei En Jaume va ser un gran guerrer i fou el que conquistà les Balears i València i fundà dos nous regnes catalans, nobles, de sang, de parla i de costums. Conquistà, a més, el regne de Múrcia i el regalà, amb un gran desprendiment, però amb una manca absoluta de sentit polític, al rei de Castella. A Mallorca, ens donà lleis lliberals i sàvies, i es mostrà altament generós amb els seus subdits, que amb les terres adquirides bastiren els nostres casals i ens deixaren els seus cognoms, la seva llengua i la seva empremta racial.
Entre els fets de Jaume I n'hi ha de bons i dolents, però no sempre se li han d'atribuir tots a ell, ja que la seva figura no pot estudiar-se prescindint de les persones o circunstàncies que el voltaven. Tingué bons consellers, com Sant Ramon de Penyafort, Vidal de Canyelles, Pere Albert, Assalit de Gudal, Arnau de Gurb, Jaume Sarroca i altres, però, també, a vegades, es trobà sol, sense que ningú l'ajudàs com desitjava.
LA FAMÍLIA DEL REI EN JAUME... fou molt sencilla. D'infans aprengueren a balbucejar la nostra llengua i de vells, ungeig els nostres llavis amb la dolcesa làctea de la llengua materna. No és un Rei per antonomàsia; és l'acollit en totes les llars. És el tipus de la realesa en convivència intima amb el poble.
Així veu i així sent el poble l'amor cap el seu Rei En Jaume I. Aixís és precis que el conservem dins la memòria, si volem que el caliu colgat en l´ànima popular no s'apagui del tot i es mustiïn les roses de la tradició.
El nostre poble pinta el Rei En Jaume, com home un pam més alt que els altres, i que passà la mar per matar els moros que infectaven les nostres illes i que els perseguia montat a cavall, per plans i serres, deixant ben marcades les seves penjades gegantines.
Així ho cantà nostre gran poeta, Miquel Costa i Llobera: " EL CAVALL DEL REI EN JAUME".
"Així el poble s'imagina
aquell cavall fabulós,
mostrant de sos peus la marca
com un segell de triomf.
I és que sobre el cor del poble
marcà petja de més fons,
amb son gegant heroisme,
En Jaume el Conquistador.


Amb ocasió de les festes patronal de Sant Bartomer,
Sóller, 12 d'agost de 2017.
Molts d'anys, estimada Vall!
Agustí Serra Soler.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...

Devolució d'IRPF per cotitzacions a la «Mutual del Clero»

En bon dia de la festa de Sant Joan, que aquest any de 2024 celebr al Perú, realitzant-hi «el viatge de la meva vida» abans de complir els 80 anys, en plena selva amazònica nord-peruana, quan em trob a la ciutat de Moyobamba (que també té les festes patronals dedicades a Sant Joan!), se m’acut de penjar aquestes dades en aquest blog meu. Pens que poden interessar, sobretot, a molts companys d’estudis eclesiàstics mallorquins que, entre els anys 1967 i 1978, cotitzaren a la «Mutual del Clero» (tant si en tenen dades comprovants, com sinó!) Tot i la distància geogràfica que ens separa dels companys mallorquins que viuen a La Roqueta, gràcies a les tecnologies més avançades en l’àmbit de la intercomunicació social, mir de continuar informant col·legues sobre les gestions que, d’ara endavant, poden tramitar davant l’Administració d’Hisenda pel fet d’haver cotitzat, ni que sigui només durant alguns anys, per la Mutual del Clero Español   dècades enrere... En adonar-me que el termini d...

Al bon amic-germà Agustí Serra i Soler, de tot cor

Més que un bon amic, n' Agustí Serra és per a mi com un «pare espiritual» alhora que un "germà de l'ànima" que, al llarg de la meva existència damunt d’aquest món, m’ha transmès vida i ganes de viure. Amb el seu tarannà sempre tan positiu, la seva rialla fresca, la seva paraula agomboladora, la seva crítica encertada, els seus elogis, la seva intel·ligència sublim, el seu amor incommensurable a la seva família, el seu exemple de «capellà casat» (sempre bon capellà i sempre ben casat!) Sé ben cert que el notaré a faltar, d’ara endavant... Si és que, des d’allà on és suara mateix, des d'aquesta dimensió desconeguda que anomenam Cel, no me’n fa arribar cap, de mot, o de gest, que em resulti inconfusible... Agustí Serra i Soler , gaudint d'una maduresa plena Tot d’una que la seva filla Magdalena , sempre tan sol·lícita amb mi, em comunica la mort de son pare, em vénen al cap tantes i tantes imatges, tantes i tantes paraules, tantes i tantes situacions viscudes i ...