Salta al contingut principal

AGUSTÍ SERRA: Jaume I


Si pens és perquè visc.
PETITA SEMBLANÇA BIBIOGRÀFICA DEL REI EN JAUME I, EL CONQUISTADOR DE MALLORCA
Agustí Serra Soler.
Avui, el meu article quinzenal, sigui un complement al meu escrit, que en les pàgines extraordinàries de les Festes Patronals, veureu sobre "EL REI EN JAUME I, PREPARANT LA CONQUISTA DE MALLORCA, DECEMBRE DE L'ANY 1228".
SETEMBRE DE L'ANY 1235.
El casament de Jaume amb la seva esposa Violant va tenir lloc a Barcelona el dia 8 de setembre de l'any 1235.
Violant era filla del rei Andreu II d'Hongria, i exercí damunt Jaume I una forta influència. D'aquest matrimoni van nèixer deu fills en quinze anys: Pere, Jaume, Ferran, Sanç, Violant, Constança, Sança, Maria, Elionor i Isabel. L'infant Jaume fou l'hereu del Conqueridor en el regne de Mallorca.
La reina Violant d'Hongria, esposa de Jaume I, morí a Osca el dia 12 d'octubre de 1251.
Però abans d'aquest casament amb Violant d'Hongria,En Jaume I n'havia contret un altre amb Elionor de Castella, filla del Rei Alfons, i per poder-se casar amb Violant s'hagué de divorciar d'Elionor. El divorci de Jaume i Elionor fou solemnement acordat en una assemblea de Bisbes tinguda l'abril de 1229 a Tarrassona. Al cap de set anys de matrimoni, Jaume es decidí a desfer aquest enllaç. Invocant la raó del parantiu va demanar el divorci. El Cardenal encarregat de jutjar aquest afer donà el seu consentiment al repudi, i anul'là el matrimoni per raó de parentat, fonamentant-se en el fet que tot dos esposos eren besnéts de l'Emperador Alfons. D'aquest matrimoni nasqué un fill, Alfons. que fou un senyor de gran cor i un gran home, i morí abans que el Rei, son pare.
El Rei En Jaume va ser un gran guerrer i fou el que conquistà les Balears i València i fundà dos nous regnes catalans, nobles, de sang, de parla i de costums. Conquistà, a més, el regne de Múrcia i el regalà, amb un gran desprendiment, però amb una manca absoluta de sentit polític, al rei de Castella. A Mallorca, ens donà lleis lliberals i sàvies, i es mostrà altament generós amb els seus subdits, que amb les terres adquirides bastiren els nostres casals i ens deixaren els seus cognoms, la seva llengua i la seva empremta racial.
Entre els fets de Jaume I n'hi ha de bons i dolents, però no sempre se li han d'atribuir tots a ell, ja que la seva figura no pot estudiar-se prescindint de les persones o circunstàncies que el voltaven. Tingué bons consellers, com Sant Ramon de Penyafort, Vidal de Canyelles, Pere Albert, Assalit de Gudal, Arnau de Gurb, Jaume Sarroca i altres, però, també, a vegades, es trobà sol, sense que ningú l'ajudàs com desitjava.
LA FAMÍLIA DEL REI EN JAUME... fou molt sencilla. D'infans aprengueren a balbucejar la nostra llengua i de vells, ungeig els nostres llavis amb la dolcesa làctea de la llengua materna. No és un Rei per antonomàsia; és l'acollit en totes les llars. És el tipus de la realesa en convivència intima amb el poble.
Així veu i així sent el poble l'amor cap el seu Rei En Jaume I. Aixís és precis que el conservem dins la memòria, si volem que el caliu colgat en l´ànima popular no s'apagui del tot i es mustiïn les roses de la tradició.
El nostre poble pinta el Rei En Jaume, com home un pam més alt que els altres, i que passà la mar per matar els moros que infectaven les nostres illes i que els perseguia montat a cavall, per plans i serres, deixant ben marcades les seves penjades gegantines.
Així ho cantà nostre gran poeta, Miquel Costa i Llobera: " EL CAVALL DEL REI EN JAUME".
"Així el poble s'imagina
aquell cavall fabulós,
mostrant de sos peus la marca
com un segell de triomf.
I és que sobre el cor del poble
marcà petja de més fons,
amb son gegant heroisme,
En Jaume el Conquistador.


Amb ocasió de les festes patronal de Sant Bartomer,
Sóller, 12 d'agost de 2017.
Molts d'anys, estimada Vall!
Agustí Serra Soler.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat. Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968.  N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana. Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot , també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La...