Passa al contingut principal

AGUSTÍ SERRA: Tardor

Si pens és perquè visc.

    LA TARDOR ÉS TEMPS DE SEMBRAR. SEMBREM, IDÒ...
                Agustí Serra Soler.
               
                   LA TARDOR
    Acaba l'estiu i comença la tardor. I els pagesos en dies ennigulats, en poques hores de sol o en matins plujosos, surten a sembrar.

    Jo, com bon pobler, fill de família camparola, ho he vist dels meus pares, marjalers d'avior. També a Sóller i per tot el món la tardor obliga sembrar  llavors de tota classe, somniant  en una bona anyada.

    Tota la nostra vida, tant  d'agricultors com de menestrals, n'és una sembrada llarga de quimeres i fantacies, escampant llavors dels nostres "curriculum's vitae" (de les voltes que hem donat en la nostra vida), cercant feina, demanant treball. Milions n'hi ha dins Espanya apuntats a l'atur, per no tenir feina.
    "Menjaràs el pa amb la suror del teu frons".

            DEL TRABALL SURT EL PROFIT.

    Amb quanta il'lusió sembram en cada passa que donam, com si cada pas fos un solc  que regam amb la suor del nostre front, per tal de que cresqui i sigui lucratiu el nostre treball.

    Quant d'amor hi dedicam en el nostre jornal diari.

    Ara que, sense esperança, amb sous mal pagats, amb bregues entre els companys de feina, amb propietaris dictadors o directors que fan el treball impossible de resistir, l'anyada sempre se recull negativa, en ganes de canviar de prat, és a dir, de lloc de treball.Certament la vida val més que el treball i el nostre cos val més que el vestit. Però no podem viure a les bones de Déu, de l'aire del cel, ni tampoc podem caminar despullats amb les mans buides.

    Els ocells no tenen rebost, un caramull de blat. Tampoc els arbres del camp tenen fàbriques que els vesteixin de branques i fulles. Emperò, els ocells se moren i els arbres se sequen, si el sol que crema durant l'estiu i el fred que congela durant l'hivern els suspen de la gràcia, que la naturalesa dóna a grapades sense mida per a tot i a tothom, sense mirar a qui arriba els fruits de la terra, la llum del sol, l'aigua de les pluges, siguin bons o dolents.

            TENIR TREBALL ÉS UN DRET PER A TOTS. 

    Tenir treball és un dret per a tots. Deix a part aquells que no volen fer feina o volen menjar de damunt l'esquena dels altres. Per mi no és aquest el moment per entretenir-nos en ells.

    La vida ens és per tothom un fet que hem d'admetre com "és així la vida" de forma inflexible i "la vida ha de ser així" però d'una manera no tant inflexible; sabent, sí,  que no som "animals-bèsties" i, molt manco, "déus omnipotents". Hem de caminar amb els peus a terra i guiar-nos amb altura de mires, raonant, discorrent amb cap i cor.

    Dins qualsevol persona coexisteixen dos instins irreflexius, per naturalesa humana,: per una part tots tenim el nostre temperament i per l'altra, l'enteniment  que ens prové de la raó; de la cultura que hem rebuda; de la educació que ens han donada; dels costums que hem viscut; de la experiència bona o dolenta que ens ha tocat; de la inexperiència no comprovada.

    En una època normal, de pau i concòrdia, el poble, el país, la nació se sent tranquil i despreocupat entre aquestes dues tendències. Però per desgràcia del país, de la nació, del món actual, l'estat de corrupció, de injustícies, de desigualdats, de mentides, de robatoris, de catàstrofes calamitoses, contradictoris al nostre seny,  fan que els  instins de maldat i bondad se trebuquin i s'enfrontin en una guerra freda, o no tan freda, mortal, amb assessinats de tota classe.

    Avui per avui, pens que és cosa impossible obtenir la pau mundial i la igualdat, essent-hi aquest  l'impul popular de l'anticonformisme que mou mig món contra l'altre mig,  no deixant-nos estar segurs ni quan prenim un cafè en una Rambla.

    El clàssic grec, Sófocles, , en el segle V abans de Crist digué:   "A l'home batut i colpejat per una tempestat de dolors, tortures, fiblades per tots els costats, no li tengueu com si fes  un crim, contradir-se".

    Estant les bregues, el desordre, la corrupció, la desraó, la pèrdua d'enteniment  instalats en mans del poderosos prostituïts i depravats  que dirigeixen els 5 continents, Europa, Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania, soportarem tants naufragis 3n esta  mar que enfonsa més de mitja humanitat que plora el martiri i que ens fa plorar els qui no podem posar remei.

        VISQUEM UNA ESPERANÇA DE BONA ANYADA EN ESTA TARDOR.

    Res hi ha més fàcil que refugiar-nos en l'esperança. La desepció ens ha fet incrèduls.  Ara bé l'esperança és un foc que no enlaira fum. Si el nostre món no ens deixa alenar és aquest foc que més que llum enfosqueix amb fum que ofega i caminant ens pegam, amb serpentes a ferir, moltes vegada mortalment. Sembrem sense cansar-nos tot el que poguem, amb bona llavor, en el tros concret del nostre redol, ja que els nostres braços, ni la nostra voluntat port arribar als 5 continents.

    Vull acabar amb una cançó que cantaven els marjalers de Sa Pobla i jo la sentia cantar a mun pare, mentre sembrava moniatos en el tall "El Tancadet", voltat de síquies d'aigua salada i dolça,  a s'Albufera:

                Dençà que sa picardia
                ha guanyat a sa bondat,
                no hi ha punt bo en el sembrat,
                ni bona anyada cap dia.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic capellà, mossèn Joan MARTORELL MIR

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir , a punt de complir els 97 anys d’edat. Que descansi en pau! Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional . S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58). El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys. L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs , com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs. En un moment com aquest, quan e

Trobada informativa sobre grup sinodal «Gent cristiana aporta»

Aquest dimarts 14 de juny hem mantengut la nostra enèsima reunió telemàtica els membres d'un grup superinteressantíssim de 21 persones: "Gent cristiana aporta" . Som persones que aquest darrer mig any ens hem retrobat infinitat de vegades per via telemàtica. Conscients que no tots els catòlics sentim nostàlgia d'un passat eclesiàstic que, per contra, valoram com a ranci i estantís, juntament amb altres sectors de les nostres societats del segle XXI; som d’aquells que preferim mirar-ho tot cap al futur d'aquest món nostre, amb una presència cada cop més visible i més efectiva d'unes esglésies cristianes més agosarades que s'hi apliquin com cal. També la nostra església, la catòlica, la que, malgrat tot, ens estimam, si més no per esser-ne aquella a la qual  hem dedicat la major part dels esforços nostres de cada dia al llarg de la nostra vida septuagenària. Hi creim, de bon de veres, en la força transformadora, revolucionària, radical, anticapitalista i soc

Al bon amic Jaume Muntaner Rullan

Tot d'una que m’assabent que aquest mes d’agost de 2022 s'ha mort el bon amic Jaume Muntaner Rullan , em vénen al cap records nombrosos dels contactes que hem mantengut tot al llarg de les nostres dues vides. Primerament, quan, juntament amb la seva família, viuen a un pis de la plaça del cardenal Reig, la del "supositori", de Palma. I posteriorment, no gaire lluny, al carrer del pare Bartomeu Pou. Jaume Muntaner Rullan , al Seminari Primer record, Seminari diocesà Si mal no record, quan jo ingrés al Seminari, ell ja deu estar fent el segon curs de Filosofia. No en tenc cap imatge seva, del Seminari menor. Sí que el veig dirigint els «Pueri Cantores» , amb un estil elegant ben característic. Sempre ben vestit. Ben pentinat. Amb modals senzillament senyorials. Jaume Muntaner , prefecte dels "Pueri Cantores"  al Seminari diocesà de Mallorca Segon record, Escoltisme És un dels molts consiliaris del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que a la dècada dels an