MARIANO MORAGUES: Indignació i admiració (04-10-2017)

«Bona gent: Donau-me una maneta si vos lleu, per tal de evitar dir capbuitades. Vos ho agrairé de cor. Salut, resistència i esperança. Mariano Moragues»

Insubmissió

Si revisam la història dels drets individuals, socials i polítics pareix que no floreixen quasi mai, si no són reivindicats i no duen darrere una llarga i moltes vegades cruenta lluita. La insubmissió és sovint el començament d’aquesta lluita per la conquesta d’un dret, que acaba essent font d’una nova legalitat que recolza el nou dret. Els capdavanters insubmisos, desobedients de les lleis establertes, solen pagar car les seves conviccions i el seu profetisme, però acaben sent els que fan avançar la humanitat en noves fites de llibertat, justícia i dignitat. Els inicialment rebels i perseguits, acaben essent herois.

Els exemples d’aquests herois són moltíssims, uns col·lectius, altres innominats, altres que tothom identifica i assumeix com a icones modèlics, els més han pagat amb la seva vida la conquesta de nou drets; entre els més coneguts que han deixat un forta petjada dins la història es troben Gandhi, Luter King, Mandela i el mateix Bon Jesús, tots quatre rebel·los, desobedients a la autoritat.

Els insubmisos freqüentment fan que es converteixi en legal el que abans era il·legal. La llista de conquestes de drets que han partit de la insubmissió és llarguíssima i han fet pujar un escaló en dignitat a la humanitat: l’abolició de l’esclavitud i del servici militar obligatori, les vuit hores, el vot de les dones, la discriminació de LGTB, etc. etc. La insubmissió ha fet arraconar milers de lleis repressives, alliberant a homo de cadenes, pors i condemnes.

La llei sempre ha de ser per recolzar drets, mai per reprimir-los. “Quan una llei és injusta, el millor és desobeir-la” (Gandhi). “El dissabte està fet per l'homo, no l'homo pel dissabte”(Jesús).

Pentura això és aplicable al dret d’autodeterminació que reivindica el poble de Catalunya i no sols se’ls pot enjoncar la llei, la Constitució, com a dogmes. La unitat indissoluble d’Espanya no és un “metadret”, imposat a perpetuïtat, que impossibilita un projecte secessionista, com de fet s’ha donat tantes vegades des de l’imperi i des de la Constitució de 1812 Art. 1 que feia el mateix cantet, i més de 25 nacions han fuites, i a tots els seus ciutadans els deien espanyols.

Mariano Moragues Ribas de Pina

DNI: 41331435-k

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...

Més informació

Devolució d'IRPF per cotitzacions a la «Mutual del Clero»

En bon dia de la festa de Sant Joan, que aquest any de 2024 celebr al Perú, realitzant-hi «el viatge de la meva vida» abans de complir els 80 anys, en plena selva amazònica nord-peruana, quan em trob a la ciutat de Moyobamba (que també té les festes patronals dedicades a Sant Joan!), se m’acut de penjar aquestes dades en aquest blog meu. Pens que poden interessar, sobretot, a molts companys d’estudis eclesiàstics mallorquins que, entre els anys 1967 i 1978, cotitzaren a la «Mutual del Clero» (tant si en tenen dades comprovants, com sinó!) Tot i la distància geogràfica que ens separa dels companys mallorquins que viuen a La Roqueta, gràcies a les tecnologies més avançades en l’àmbit de la intercomunicació social, mir de continuar informant col·legues sobre les gestions que, d’ara endavant, poden tramitar davant l’Administració d’Hisenda pel fet d’haver cotitzat, ni que sigui només durant alguns anys, per la Mutual del Clero Español dècades enrere... En adonar-me que el termini d...

Més informació

Al bon amic-germà Agustí Serra i Soler, de tot cor

Més que un bon amic, n' Agustí Serra és per a mi com un «pare espiritual» alhora que un "germà de l'ànima" que, al llarg de la meva existència damunt d’aquest món, m’ha transmès vida i ganes de viure. Amb el seu tarannà sempre tan positiu, la seva rialla fresca, la seva paraula agomboladora, la seva crítica encertada, els seus elogis, la seva intel·ligència sublim, el seu amor incommensurable a la seva família, el seu exemple de «capellà casat» (sempre bon capellà i sempre ben casat!) Sé ben cert que el notaré a faltar, d’ara endavant... Si és que, des d’allà on és suara mateix, des d'aquesta dimensió desconeguda que anomenam Cel, no me’n fa arribar cap, de mot, o de gest, que em resulti inconfusible... Agustí Serra i Soler , gaudint d'una maduresa plena Tot d’una que la seva filla Magdalena , sempre tan sol·lícita amb mi, em comunica la mort de son pare, em vénen al cap tantes i tantes imatges, tantes i tantes paraules, tantes i tantes situacions viscudes i ...

Més informació

SABAL

Cercar en aquest blog