Passa al contingut principal

MARIANO MORAGUES: Indignació i admiració (04-10-2017)


«Bona gent: Donau-me una maneta si vos lleu, per tal de evitar dir capbuitades. Vos ho agrairé de cor. Salut, resistència i esperança. Mariano Moragues»

Insubmissió

Si revisam la història dels drets individuals, socials i polítics pareix que no floreixen quasi mai, si no són reivindicats i no duen darrere una llarga i moltes vegades cruenta lluita. La insubmissió és sovint el començament d’aquesta lluita per la conquesta d’un dret, que acaba essent font d’una nova legalitat que recolza el nou dret. Els capdavanters insubmisos, desobedients de les lleis establertes, solen pagar car les seves conviccions i el seu profetisme, però acaben sent els que fan avançar la humanitat en noves fites de llibertat, justícia i dignitat. Els inicialment rebels i perseguits, acaben essent herois.

Els exemples d’aquests herois són moltíssims, uns col·lectius, altres innominats, altres que tothom identifica i assumeix com a icones modèlics, els més han pagat amb la seva vida la conquesta de nou drets; entre els més coneguts que han deixat un forta petjada dins la història es troben Gandhi, Luter King, Mandela i el mateix Bon Jesús, tots quatre rebel·los, desobedients a la autoritat.

Els insubmisos freqüentment fan que es converteixi en legal el que abans era il·legal. La llista de conquestes de drets que han partit de la insubmissió és llarguíssima i han fet pujar un escaló en dignitat a la humanitat: l’abolició de l’esclavitud i del servici militar obligatori, les vuit hores, el vot de les dones, la discriminació de LGTB, etc. etc. La insubmissió ha fet arraconar milers de lleis repressives, alliberant a homo de cadenes, pors i condemnes.

La llei sempre ha de ser per recolzar drets, mai per reprimir-los. “Quan una llei és injusta, el millor és desobeir-la” (Gandhi). “El dissabte està fet per l'homo, no l'homo pel dissabte”(Jesús).

Pentura això és aplicable al dret d’autodeterminació que reivindica el poble de Catalunya i no sols se’ls pot enjoncar la llei, la Constitució, com a dogmes. La unitat indissoluble d’Espanya no és un “metadret”, imposat a perpetuïtat, que impossibilita un projecte secessionista, com de fet s’ha donat tantes vegades des de l’imperi i des de la Constitució de 1812 Art. 1 que feia el mateix cantet, i més de 25 nacions han fuites, i a tots els seus ciutadans els deien espanyols.

Mariano Moragues Ribas de Pina
DNI: 41331435-k

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall