Passa al contingut principal

MARIANO MORAGUES: La llei del garrot (10-10-2017)



Bona gent: No voldria embafar, però passen coses que estamenejen el cervell. Tenc la tranquil·litat que llegeix qui vol, si me pos pesat.  Aqui llegeixi i en tengui ganes ja dirà el que trobi i jo agrairé qualsevol comentari.
Salut i força. Mariano Moragues
Els antiavalots
Tothom a vist la violenta actuació el dia 1-0 de la policia antiavalots davant gent pacífica. Mig món la condemna i també la pròpia Constitució, llevat dels manifestants del dia 8 de novembre convocats per la Societat Civil Catalana, recolzada per PP, Ciutadans, un PSC camuflat mig figa mig raïm, un cert nombre de grups i entre ells alguns ultres d’extrema dreta, units tots pel tòtem de la sagrada “unidad indissoluble de España”, ( imposat per l’exercit dins la Constitució i que en els dos darrers segles s’ha dissolt un caramuller de vegades, malgrat l’Article 1 de la Constitució de 1812 venia a dir el mateix). 
Com pot ser que tots aquests partits i grups rendissin homenatge a l'actuació de qui va vulnerar a la mala un dret tan primari i fonamental com el “dret a la integritat física”(1), a més de molts altres (reunió, expressió, correspondència, comunicacions, informació...). 
Ens podem demanar: Què hi ha dins el capet i el cor d’un policia antiavalots cuirassat, carregat d’armes i porra, quan envest a garrotades amb tota l’ànima i amb sanya damunt la còrpora de gent que no t’ha fet res i està mans fentes? És un acte de sadisme? És malaltissa una vocació de ser policia antiavalots, assumint que estàs dispost a pegar al qui sigui? Si la tortura està `prohibida, com és pot consentir una apallissar al carrer a una persona que es manifesta pacíficament? Tots tenim en el fons aquesta bèstia que es pot desfermar com feren els policies del 1-0? Els comandaments poden ordenar als policies a abordar-se com a cans rabiosos a una gent tranquil·la? Val allò de la “l’obediència deguda als superiors”, quan es tracta de d’etzibar porrades enverinades damunt gent innocent? 
Pareix que encara estam enrere d’osques en el procés evolutiu quan admetem la pervivència de violència institucionalitzada i a damunt li fèiem homenatges i mansballetes, estànt en contra de les pròpies normes foanmentals. 
(1)Art. 5 Declaració U.DD.HH; Art. 3 Carta DDFFUE; Art. 15 Constitució Espanyola)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Algunes dades biogràfiques del papa Lleó XIV

BIOGRAFIA CRONOLÒGICA DEL PAPA LLEÓ XIV És elegit papa, a l’edat de 69 anys, quan en duu 43 de sacerdot, com a frare agustí, 11 anys de bisbe peruà, i només un any i mig de cardenal... Com que del cardenal nord-americà Robert Francis Prevost Martínez , O.S.A., no en sé res de res, em pos a cercar dades més detallades sobre la seva biografia. M’hi empeny, sobretot, la gran allau de preguntes que m’arriben, sobre si el conec o hi he treballat, al Perú . Sempre hi he de dir que no, que no el conec, ni he tengut cap ocasió de col·laborar-hi. Això sí, encara que en èpoques distintes, tots dos treballam en dues diòcesis veïnes i, fins i tot, en el mateix departament ( Piura ): ell, primer a Chulucanas com a missioner i rector de parròquia,  i després com a bisbe de Chiclayo ; jo a la diòcesi de Piura , només com a rector de parròquia. N’arrib a arreplegar aquestes dades sobre el personatge: 1. INFÀNCIA I JOVENTUT - Robert Francis Prevost Martínez neix a Xicago ( Illinois-EUA ) el 14 d...

Segona trobada a Búger (Amics del papa Francesc i Gent cristiana aporta)

Després que els bons amics Bernat Forteza , Bernat Vicens i Miquel Monroig organitzen una primera trobada a la vila mallorquina de Búger, el mes de febrer, sobre el papa Francesc i els canvis que ha operat dins l’Església catòlica, en public informacions que queden recollides en aquest blog meu . Pocs dies després sorgeix la idea de programar-ne una segona:  «No pensau que GENT CRISTIANA APORTA podria fer molt més per a Mallorca, per exemple, fer una recerca i unes propostes per trobar un nou bisbe (segons criteris evangèlics i no només de cúria vaticana) o votam per perllongar l'actual bisbe que ja té el temps exhaurtit...?» Ho planteja el bon amic Guillem Ramis Moneny. Trobant ressò en els organitzadors i participants en la primera, en convoquen la segona: per al dia 4 d’abril. És una trobada interessant, oberta a tothom que tengui ganes de dir-hi la seva i d'aportar-n'hi opinions, suggeriments, parers... al Teatre Parroquial de Búger. En aquesta segona ocasió, hi tra...