Passa al contingut principal

MARIANO MORAGUES: La llei del garrot (10-10-2017)

Imatge
Escrita per


Bona gent: No voldria embafar, però passen coses que estamenejen el cervell. Tenc la tranquil·litat que llegeix qui vol, si me pos pesat.  Aqui llegeixi i en tengui ganes ja dirà el que trobi i jo agrairé qualsevol comentari.
Salut i força. Mariano Moragues
Els antiavalots
Tothom a vist la violenta actuació el dia 1-0 de la policia antiavalots davant gent pacífica. Mig món la condemna i també la pròpia Constitució, llevat dels manifestants del dia 8 de novembre convocats per la Societat Civil Catalana, recolzada per PP, Ciutadans, un PSC camuflat mig figa mig raïm, un cert nombre de grups i entre ells alguns ultres d’extrema dreta, units tots pel tòtem de la sagrada “unidad indissoluble de España”, ( imposat per l’exercit dins la Constitució i que en els dos darrers segles s’ha dissolt un caramuller de vegades, malgrat l’Article 1 de la Constitució de 1812 venia a dir el mateix). 
Com pot ser que tots aquests partits i grups rendissin homenatge a l'actuació de qui va vulnerar a la mala un dret tan primari i fonamental com el “dret a la integritat física”(1), a més de molts altres (reunió, expressió, correspondència, comunicacions, informació...). 
Ens podem demanar: Què hi ha dins el capet i el cor d’un policia antiavalots cuirassat, carregat d’armes i porra, quan envest a garrotades amb tota l’ànima i amb sanya damunt la còrpora de gent que no t’ha fet res i està mans fentes? És un acte de sadisme? És malaltissa una vocació de ser policia antiavalots, assumint que estàs dispost a pegar al qui sigui? Si la tortura està `prohibida, com és pot consentir una apallissar al carrer a una persona que es manifesta pacíficament? Tots tenim en el fons aquesta bèstia que es pot desfermar com feren els policies del 1-0? Els comandaments poden ordenar als policies a abordar-se com a cans rabiosos a una gent tranquil·la? Val allò de la “l’obediència deguda als superiors”, quan es tracta de d’etzibar porrades enverinades damunt gent innocent? 
Pareix que encara estam enrere d’osques en el procés evolutiu quan admetem la pervivència de violència institucionalitzada i a damunt li fèiem homenatges i mansballetes, estànt en contra de les pròpies normes foanmentals. 
(1)Art. 5 Declaració U.DD.HH; Art. 3 Carta DDFFUE; Art. 15 Constitució Espanyola)
Etiquetes de comentaris:

Comentaris

  1. mandaiafetama8614 d’octubre del 2017, a les 5:13

    Carregat de rao!!! No hi ha qui ho entengui.No m'agraden aquets fets,mai mai mai, si estás devant gent pacifique.

    ResponElimina
  2. Cecili Buele i Ramis14 d’octubre del 2017, a les 6:19

    D’acord, Mandaia...

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Escrita per
Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...
1 comentari
Més informació

Devolució d'IRPF per cotitzacions a la «Mutual del Clero»

Escrita per
En bon dia de la festa de Sant Joan, que aquest any de 2024 celebr al Perú, realitzant-hi «el viatge de la meva vida» abans de complir els 80 anys, en plena selva amazònica nord-peruana, quan em trob a la ciutat de Moyobamba (que també té les festes patronals dedicades a Sant Joan!), se m’acut de penjar aquestes dades en aquest blog meu. Pens que poden interessar, sobretot, a molts companys d’estudis eclesiàstics mallorquins que, entre els anys 1967 i 1978, cotitzaren a la «Mutual del Clero» (tant si en tenen dades comprovants, com sinó!) Tot i la distància geogràfica que ens separa dels companys mallorquins que viuen a La Roqueta, gràcies a les tecnologies més avançades en l’àmbit de la intercomunicació social, mir de continuar informant col·legues sobre les gestions que, d’ara endavant, poden tramitar davant l’Administració d’Hisenda pel fet d’haver cotitzat, ni que sigui només durant alguns anys, per la Mutual del Clero Español   dècades enrere... En adonar-me que el termini d...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació

Al bon amic-germà Agustí Serra i Soler, de tot cor

Escrita per
Més que un bon amic, n' Agustí Serra és per a mi com un «pare espiritual» alhora que un "germà de l'ànima" que, al llarg de la meva existència damunt d’aquest món, m’ha transmès vida i ganes de viure. Amb el seu tarannà sempre tan positiu, la seva rialla fresca, la seva paraula agomboladora, la seva crítica encertada, els seus elogis, la seva intel·ligència sublim, el seu amor incommensurable a la seva família, el seu exemple de «capellà casat» (sempre bon capellà i sempre ben casat!) Sé ben cert que el notaré a faltar, d’ara endavant... Si és que, des d’allà on és suara mateix, des d'aquesta dimensió desconeguda que anomenam Cel, no me’n fa arribar cap, de mot, o de gest, que em resulti inconfusible... Agustí Serra i Soler , gaudint d'una maduresa plena Tot d’una que la seva filla Magdalena , sempre tan sol·lícita amb mi, em comunica la mort de son pare, em vénen al cap tantes i tantes imatges, tantes i tantes paraules, tantes i tantes situacions viscudes i ...
Publica un comentari a l'entrada
Més informació