Passa al contingut principal

MARIANO MORAGUES: La llei del garrot (10-10-2017)



Bona gent: No voldria embafar, però passen coses que estamenejen el cervell. Tenc la tranquil·litat que llegeix qui vol, si me pos pesat.  Aqui llegeixi i en tengui ganes ja dirà el que trobi i jo agrairé qualsevol comentari.
Salut i força. Mariano Moragues
Els antiavalots
Tothom a vist la violenta actuació el dia 1-0 de la policia antiavalots davant gent pacífica. Mig món la condemna i també la pròpia Constitució, llevat dels manifestants del dia 8 de novembre convocats per la Societat Civil Catalana, recolzada per PP, Ciutadans, un PSC camuflat mig figa mig raïm, un cert nombre de grups i entre ells alguns ultres d’extrema dreta, units tots pel tòtem de la sagrada “unidad indissoluble de España”, ( imposat per l’exercit dins la Constitució i que en els dos darrers segles s’ha dissolt un caramuller de vegades, malgrat l’Article 1 de la Constitució de 1812 venia a dir el mateix). 
Com pot ser que tots aquests partits i grups rendissin homenatge a l'actuació de qui va vulnerar a la mala un dret tan primari i fonamental com el “dret a la integritat física”(1), a més de molts altres (reunió, expressió, correspondència, comunicacions, informació...). 
Ens podem demanar: Què hi ha dins el capet i el cor d’un policia antiavalots cuirassat, carregat d’armes i porra, quan envest a garrotades amb tota l’ànima i amb sanya damunt la còrpora de gent que no t’ha fet res i està mans fentes? És un acte de sadisme? És malaltissa una vocació de ser policia antiavalots, assumint que estàs dispost a pegar al qui sigui? Si la tortura està `prohibida, com és pot consentir una apallissar al carrer a una persona que es manifesta pacíficament? Tots tenim en el fons aquesta bèstia que es pot desfermar com feren els policies del 1-0? Els comandaments poden ordenar als policies a abordar-se com a cans rabiosos a una gent tranquil·la? Val allò de la “l’obediència deguda als superiors”, quan es tracta de d’etzibar porrades enverinades damunt gent innocent? 
Pareix que encara estam enrere d’osques en el procés evolutiu quan admetem la pervivència de violència institucionalitzada i a damunt li fèiem homenatges i mansballetes, estànt en contra de les pròpies normes foanmentals. 
(1)Art. 5 Declaració U.DD.HH; Art. 3 Carta DDFFUE; Art. 15 Constitució Espanyola)

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Segona trobada a Búger (Amics del papa Francesc i Gent cristiana aporta)

Després que els bons amics Bernat Forteza , Bernat Vicens i Miquel Monroig organitzen una primera trobada a la vila mallorquina de Búger, el mes de febrer, sobre el papa Francesc i els canvis que ha operat dins l’Església catòlica, en public informacions que queden recollides en aquest blog meu . Pocs dies després sorgeix la idea de programar-ne una segona:  «No pensau que GENT CRISTIANA APORTA podria fer molt més per a Mallorca, per exemple, fer una recerca i unes propostes per trobar un nou bisbe (segons criteris evangèlics i no només de cúria vaticana) o votam per perllongar l'actual bisbe que ja té el temps exhaurtit...?» Ho planteja el bon amic Guillem Ramis Moneny. Trobant ressò en els organitzadors i participants en la primera, en convoquen la segona: per al dia 4 d’abril. És una trobada interessant, oberta a tothom que tengui ganes de dir-hi la seva i d'aportar-n'hi opinions, suggeriments, parers... al Teatre Parroquial de Búger. En aquesta segona ocasió, hi tra...

El Bisbe que necessita la Diòcesi de Mallorca

L'any 2012 el bon amic campaneter Ferran Bellver Silván escriu un text que cau com anell al dit en el col·loqui programat per al dia 4 d'abril de 2025 al Teatre Parroquial de Búger. Els col·lectius "Amics del papa Francesc" i "Gent cristiana aporta" hi conviden tothom que hi estigui interessat a respondre-hi això: 1. Quin bisbe volem? 2. Pla de Pastoral 2025 3. Punts calents per interioritzar  Compartint la idea que aquest escrit de l'amic campaneter pot servir de material de treball que es pot sumar a les opinions d'altres participants, m'afany a publicar-lo en aquest blog meu, per si por resultar profitós per a qualcú: FERRAN BELLVER   cantant el salm del dia a l'església de Santa Margalida "Vivim temps de canvi, de profundes transformacions, i vet aquí que a la Diòcesi de Mallorca també toca ara canviar el primer servidor de tots els cristians que, miraculosament, encara conservam la fe, el pastor i líder espiritual. Els preveres ...

Francesc Esperança, "l'autobiografia" del papa Francesc

La mort sobtada del papa Francesc , en bon Dilluns de Pasqua 2025 , no m’ha permès de llegir totalment el llibre sobre la seva «autobiografia» (potser sigui la primera d'un papa!) que vaig adquirir a principis de la quaresma, a la ciutat de Barcelona. Així i tot, el consider força recomanable a l’hora d’endinsar-nos en la personalitat d’aquest personatge tan singular, en ple segle XXI: el primer papa sud-americà, el primer papa jesuïta i el primer papa que pren el nom de Francesc . Tres qualificatius que defineixen a la perfecció el gran llegat que ens deixa. Portada del llibre FRANCESC ESPERANÇA Moltes de gràcies, papa Francesc ! Que Déu vos ho pag, com vos ho mereixeu, Ell qui en sap, qui pot i qui segurament també vol. En bon primer Divendres de Quaresma, mentre acudesc a la llibreria barcelonina Alibri Llibres del carrer de Balmes 26, acompanyant-hi l’autor mallorquí del llibre «Quadern de quaresma» , el bon amic Miquel Àngel Lladó , mir de pegar una ullada a publicacions més ...