Passa al contingut principal

Al bon amic, Tomeu Pascual Umbert

L'endemà de la festa de l'Assumpció, any 2017, m'arriba la notícia de la mort del bon amic i antic company de lluites estudiantils, pastorals i socials, el carrioner Tomeu Pascual Umbert

Que descansi en pau!

La darrera vegada que ens veim és el proppassat dia 22 d'abril, a la trobada de capellans mallorquins secularitzats que mantenim amb el bisbe Sebastià Taltavull, al col·legi de sant Rafel de Palma.

L'hi veig bastant envellit, amb un gaiato a la mà, aquí caic aquí m'aixec, però tan rialler com sempre.


No record quina deu ser la darrera vegada, l'anterior, que ens veim... Pentura a s'Illot, a l'hotel que regenta a prop del riuet...

Sí que en record d'altres, de vegades que coincidim: a la dècada dels anys cinquanta, al Seminari, em duu uns quatre anys per davant... a la dècada dels anys seixanta, a la parròquia de la Santíssima Trinitat, ell de vicari, i jo col·laborant-hi com a seminarista amb les visites que organitza al poblat gitano del Molinar de Llevant... 


a la dècada dels anys setanta, a la parròquia de l'Encarnació, ell de vicari amb don Toni Roig, i jo ajudant-los des del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca.

Tomeu Pascual, amb escoltes mallorquins

Al funeral celebrat a l'església parroquial de santa Tereseta del Nin Jesús, al barri palmesà de Son Armadams, presidit per Joan Pascual, acompanyat per Bartomeu Pou com a concelebrant, ens hi topam alguns dels antics companys d'estudis eclesiàstics: Guillem Ramis i Catalina Bestard, Joan Puigròs, Mariano Cortès, Miquel Mascaró, Rafel Ramis, etc.


Serveixin aquestes paraules com a acte de reconeixement d'una amistat que, durant dècades s'ha mantengut viva, tot i no haver estat nodrida pel contacte freqüent i directe. 


Dins la vida dels humans, pel que vaig veient, hi ha de tot. També records vius de persones amb les quals, sense saber ben bé per què, hom s'hi sent més lligat que amb unes altres, malgrat la distància, malgrat el pas del temps, malgrat la desconnexió mútua...


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall