Salta al contingut principal

A Pepa Moragues, treballadora social infatigable (2)

El 19 de desembre de 2020 na Pepa Moragues de Oleza morí a l’edat de 96 anys, sent usuària de la Residència Elena al carrer Isidor Antillon de Palma. 

Quan la vaig conèixer i tractar una mica de prop, a la parròquia de la Santíssima Trinitat, d’on eren feligreses les nostres famílies respectives, ella no en tendria més de trenta, d’anys, i jo ni 10. 

A mida que n’arrepleg dades, de gent coneguda seva i meva, m’adon cada vegada més de la labor ingent que desplegà aquesta dona mallorquina, com moltes d’altres, sempre a l’avantguarda d’allò que avui dia se’n diuen serveis socials. Totalment inexistents aleshores, com a molt, hom s’havia de conformar amb allò que se’n deia beneficència... 

 Va fer falta que sorgís un bon grapat de valentes dones mallorquines, abocades de ple a implantar tasques manco paternalistes. Que encetassin iniciatives noves, tendents a convertir la beneficència, primer en assistència social, molt particular, i després en servei social públic, més generalitzat. Na Pepa tenia una germana que nomia Carme Moragues. Era monja del Pont d’Inca, religiosa dominica de la Presentació de la Verge Maria (d’origen francès). Residia al col·legi de Santa Teresa.

Amb motiu del cinquantè aniversari de la presència a Mallorca d’aquesta comunitat religiosa que dirigia el centre (1953?), on acudien alumnes de famílies més o manco benestants, s’organitzà una col·lecta i es recolliren doblers entre ex alumnes i antigues alumnes del centre. 

Amb l’Ajuntament de Palma, varen acordar construir una guarderia infantil a les vivendes Verge de Lluc, acabades de construir no gaire lluny del col·legi. Acudien a viure-hi famílies obreres. 

Na Pepa i la seva germana Carme varen pensar que una guarderia seria el més important, per facilitar a les dones del barri anar a fer feina. D’aquesta manera començà na Pepa a treballar a la barriada Verge de Lluc. Una feina molt maca. 

Gràcies a ella i a la seva germana Carme, es va poder realitzar una obra social que ha beneficiat moltes famílies del barri. De fet, l’edifici encara hi és avui dia. Ja no com a guarderia, perquè la situació ha canviat molt d’aleshores ençà. Però sí com espai per a tallers de Càritas. 
Amb el nom de na Pepa Moragues, em vénen al cap molts altres noms de dones mallorquines, com na Bàrbara Pons, Maria Salleras, Maena Juan, Mercedes Bonnín, Maria Pons, Isabel Rosselló, Rosa Bueno, Bel Cerdà, Margalida Darder, Joana Gual, etc. que han aportat moltíssim a la transformació social d’una societat com la mallorquina. 

En ple segle XXI, Mallorca s’assembla ben poc al que era durant la primera meitat del segle XX, a l’àmbit de l’atenció social. 

A punt de complir-ne l’edat que s’expressa amb amb dos sets, en puc donar fe.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mal...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat. Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara , a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968.  N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana. Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot , també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La...