El 19 de desembre de 2020 na Pepa Moragues de Oleza morí a l’edat de 96 anys, sent usuària de la Residència Elena al carrer Isidor Antillon de Palma.
Quan la vaig conèixer i tractar una mica de prop, a la parròquia de la Santíssima Trinitat, d’on eren feligreses les nostres famílies respectives, ella no en tendria més de trenta, d’anys, i jo ni 10.
A mida que n’arrepleg dades, de gent coneguda seva i meva, m’adon cada vegada més de la labor ingent que desplegà aquesta dona mallorquina, com moltes d’altres, sempre a l’avantguarda d’allò que avui dia se’n diuen serveis socials.
Totalment inexistents aleshores, com a molt, hom s’havia de conformar amb allò que se’n deia beneficència...
Va fer falta que sorgís un bon grapat de valentes dones mallorquines, abocades de ple a implantar tasques manco paternalistes. Que encetassin iniciatives noves, tendents a convertir la beneficència, primer en assistència social, molt particular, i després en servei social públic, més generalitzat.
Na Pepa tenia una germana que nomia Carme Moragues. Era monja del Pont d’Inca, religiosa dominica de la Presentació de la Verge Maria (d’origen francès). Residia al col·legi de Santa Teresa.
Amb motiu del cinquantè aniversari de la presència a Mallorca d’aquesta comunitat religiosa que dirigia el centre (1953?), on acudien alumnes de famílies més o manco benestants, s’organitzà una col·lecta i es recolliren doblers entre ex alumnes i antigues alumnes del centre.
Amb l’Ajuntament de Palma, varen acordar construir una guarderia infantil a les vivendes Verge de Lluc, acabades de construir no gaire lluny del col·legi. Acudien a viure-hi famílies obreres.
Na Pepa i la seva germana Carme varen pensar que una guarderia seria el més important, per facilitar a les dones del barri anar a fer feina.
D’aquesta manera començà na Pepa a treballar a la barriada Verge de Lluc. Una feina molt maca.
Gràcies a ella i a la seva germana Carme, es va poder realitzar una obra social que ha beneficiat moltes famílies del barri.
De fet, l’edifici encara hi és avui dia. Ja no com a guarderia, perquè la situació ha canviat molt d’aleshores ençà. Però sí com espai per a tallers de Càritas.
Amb el nom de na Pepa Moragues, em vénen al cap molts altres noms de dones mallorquines, com na Bàrbara Pons, Maria Salleras, Maena Juan, Mercedes Bonnín, Maria Pons, Isabel Rosselló, Rosa Bueno, Bel Cerdà, Margalida Darder, Joana Gual, etc. que han aportat moltíssim a la transformació social d’una societat com la mallorquina.
En ple segle XXI, Mallorca s’assembla ben poc al que era durant la primera meitat del segle XX, a l’àmbit de l’atenció social.
A punt de complir-ne l’edat que s’expressa amb amb dos sets, en puc donar fe.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada