Passa al contingut principal

A Pepa Moragues, assistent social mallorquina (1)

Més d’una vegada, en llegir l’esquela mortuòria d’algú que ens acaba de deixar, em queda una impressió més intensa que d’altres. És el cas de na Pepa Moragues de Oleza, qui morí el proppassat 19 de desembre. 

Tot d’una m’han vengut al cap innombrables escenes i records de temps passat, quan a la meva infància veia aquella senyora tan simpàtica, alegre i decidida.

La tenc per una de les dues germanes del bon amic meu, missioner al Burundi durant dècades, mossèn Jaume Moragues, qui morí el mes de novembre de  2010.

Membre d’una família catòlica practicant com la que més, feligresa de la parròquia de la Santíssima Trinitat, coincidíem sovint als actes religiosos que dirigia mossèn Bartomeu Jaume Muntaner, qui posteriorment fou canonge de la Seu.

La família Moragues de Oleza vivia a una de les cases més senyorials de la plaça de la Palla, a Ciutat. En record algunes visites d’infant, essent jo escolanet. Tot i que m’imposava molt pujar-ne l’escala i entrar-hi, hi era sempre molt ben tractat per na Francisca, na Pepa o el seu germà, tan alt com una torre... que sempre tenien el somriure al rostre. 

Fa molts anys que no ens veim amb cap dels quatre. Na Pepa deu ser la darrera dels germans que quedava viva... pel que llegesc a l’esquela.

Un dels caires que vull remarcar-ne, és la seva condició de dona lliurada professionalment i vocacionalment a la realització de tasques socials a la dècada dels anys 50 del segle passat. 

A Mallorca, l’àmbit de la Sociologia era tan desconegut i poc practicat que ni tan sols no s’hi podien realitzar els estudis d’assistents socials, graduats socials, treballadors socials, sociòlegs... Ni tampoc no s’havien creat administracions institucionals públiques per a l’atenció social generalitzada i gratuïta. Ni conselleries, ni departaments, ni regidories, ni centres de serveis socials... Tan sols Beneficència!

Pel que tenc entès, na Pepa fou una de les primeres dones mallorquines que obtengué el títol oficial d’assistent social. Fou una de les primeres assistents socials a Mallorca. Amb gran dedicació, n’exercí la tasca de treballadora social durant tota la seva vida, sorgida de la vella Escola que havia creat na Bàrbara Pons a l’aixopluc de la diòcesi. 

Féu una feinada immensa a la barriada palmesana Verge de Lluc, on treballaren agents pastorals que se situaven a la primera línia de les actuacions socials més intenses.

També la record fent d'infermera a l'antic hospital de Son Dureta.

La imatge que en tenc, encara que una mica difusa, va molt lligada precisament a aquella primera Escola d’Assistents Socials (1959-1994). Quan a l’edifici de l’Estudi General Lul·lià es creà la càtedra Ramon Llull, adscrita a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona i, posteriorment, l’Escola Universitària de Treball Social (1994-1998).

També aportà a Càritas noves maneres de fer i d’actuar que resultaven noves  per a aquella època. Lamentablement, totes les assistents socials mallorquines de la primera fornada ja són mortes i no em poden fer arribar més clarícies. 

La veig com una dona molt senzilla, valenta, decidida i lliure. Si la seva germana Francisca podia semblar-se a la Maria del text bíblic, na Pepa podria dir-se que n'era la Marta.

Pel que llegesc, ha passat els seus darrers dies ben atesa a la Residència 3ª Edat Elena, situada al carrer d’Isidor Antillon, a Ciutat, en estreta col·laboració amb l’Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) i l’IB-Salut

La recordam amb molta admiració i afecte, i en lamentam profundament la pèrdua. Q.D.E.P.


Comentaris

  1. Yo he tenido la suerte de ser su biznieto y me he emocionado leyendo este artículo, enhorabuena!
    Este blog hace una gran labor. Este espacio es muy necesario ya que hubo gente que fue muy importante pero no ocuparon ningún cargo oficial y por tanto no pueden estar en Wikipedia pero sus historias tienen que ser contadas.

    ResponElimina
  2. M'alegra ben molt, Ferran, que t'hagi agradat això que se'm va ocórrer d'escriure i publicar, dos anys i gairebé vuit mesos enrere, amb motiu de la mort de la bona amiga Pepa Moragues. T'agraesc ben molt el comentari que fas sobre aquest blog, que no pretén cap altra cosa que comunicar, a qui vulgui atendre-hi ,allò que se m'ocorre de transcriure-hi, com a ciutadà llis i ras d'una societat pentura massa abocada a parar esment a grans esdeveniments, grans personatges, grans institucions, grans equips esportius, grans concentracions, grans peregrinacions.... Oblidant-se, també pentura massa, d'aquella altra gent que, tira tira, va fent coses al seu entorn en benefici del conjunt de la població. Moltes gràcies.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall