Passa al contingut principal

A Pepa Moragues, assistent social mallorquina (1)

Més d’una vegada, en llegir l’esquela mortuòria d’algú que ens acaba de deixar, em queda una impressió més intensa que d’altres. És el cas de na Pepa Moragues de Oleza, qui morí el proppassat 19 de desembre. 

Tot d’una m’han vengut al cap innombrables escenes i records de temps passat, quan a la meva infància veia aquella senyora tan simpàtica, alegre i decidida.

La tenc per una de les dues germanes del bon amic meu, missioner al Burundi durant dècades, mossèn Jaume Moragues, qui morí el mes de novembre de  2010.

Membre d’una família catòlica practicant com la que més, feligresa de la parròquia de la Santíssima Trinitat, coincidíem sovint als actes religiosos que dirigia mossèn Bartomeu Jaume Muntaner, qui posteriorment fou canonge de la Seu.

La família Moragues de Oleza vivia a una de les cases més senyorials de la plaça de la Palla, a Ciutat. En record algunes visites d’infant, essent jo escolanet. Tot i que m’imposava molt pujar-ne l’escala i entrar-hi, hi era sempre molt ben tractat per na Francisca, na Pepa o el seu germà, tan alt com una torre... que sempre tenien el somriure al rostre. 

Fa molts anys que no ens veim amb cap dels quatre. Na Pepa deu ser la darrera dels germans que quedava viva... pel que llegesc a l’esquela.

Un dels caires que vull remarcar-ne, és la seva condició de dona lliurada professionalment i vocacionalment a la realització de tasques socials a la dècada dels anys 50 del segle passat. 

A Mallorca, l’àmbit de la Sociologia era tan desconegut i poc practicat que ni tan sols no s’hi podien realitzar els estudis d’assistents socials, graduats socials, treballadors socials, sociòlegs... Ni tampoc no s’havien creat administracions institucionals públiques per a l’atenció social generalitzada i gratuïta. Ni conselleries, ni departaments, ni regidories, ni centres de serveis socials... Tan sols Beneficència!

Pel que tenc entès, na Pepa fou una de les primeres dones mallorquines que obtengué el títol oficial d’assistent social. Fou una de les primeres assistents socials a Mallorca. Amb gran dedicació, n’exercí la tasca de treballadora social durant tota la seva vida, sorgida de la vella Escola que havia creat na Bàrbara Pons a l’aixopluc de la diòcesi. 

Féu una feinada immensa a la barriada palmesana Verge de Lluc, on treballaren agents pastorals que se situaven a la primera línia de les actuacions socials més intenses.

També la record fent d'infermera a l'antic hospital de Son Dureta.

La imatge que en tenc, encara que una mica difusa, va molt lligada precisament a aquella primera Escola d’Assistents Socials (1959-1994). Quan a l’edifici de l’Estudi General Lul·lià es creà la càtedra Ramon Llull, adscrita a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona i, posteriorment, l’Escola Universitària de Treball Social (1994-1998).

També aportà a Càritas noves maneres de fer i d’actuar que resultaven noves  per a aquella època. Lamentablement, totes les assistents socials mallorquines de la primera fornada ja són mortes i no em poden fer arribar més clarícies. 

La veig com una dona molt senzilla, valenta, decidida i lliure. Si la seva germana Francisca podia semblar-se a la Maria del text bíblic, na Pepa podria dir-se que n'era la Marta.

Pel que llegesc, ha passat els seus darrers dies ben atesa a la Residència 3ª Edat Elena, situada al carrer d’Isidor Antillon, a Ciutat, en estreta col·laboració amb l’Institut Mallorquí d'Afers Socials (IMAS) i l’IB-Salut

La recordam amb molta admiració i afecte, i en lamentam profundament la pèrdua. Q.D.E.P.


Comentaris

  1. Yo he tenido la suerte de ser su biznieto y me he emocionado leyendo este artículo, enhorabuena!
    Este blog hace una gran labor. Este espacio es muy necesario ya que hubo gente que fue muy importante pero no ocuparon ningún cargo oficial y por tanto no pueden estar en Wikipedia pero sus historias tienen que ser contadas.

    ResponElimina
  2. M'alegra ben molt, Ferran, que t'hagi agradat això que se'm va ocórrer d'escriure i publicar, dos anys i gairebé vuit mesos enrere, amb motiu de la mort de la bona amiga Pepa Moragues. T'agraesc ben molt el comentari que fas sobre aquest blog, que no pretén cap altra cosa que comunicar, a qui vulgui atendre-hi ,allò que se m'ocorre de transcriure-hi, com a ciutadà llis i ras d'una societat pentura massa abocada a parar esment a grans esdeveniments, grans personatges, grans institucions, grans equips esportius, grans concentracions, grans peregrinacions.... Oblidant-se, també pentura massa, d'aquella altra gent que, tira tira, va fent coses al seu entorn en benefici del conjunt de la població. Moltes gràcies.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Algunes dades biogràfiques del papa Lleó XIV

BIOGRAFIA CRONOLÒGICA DEL PAPA LLEÓ XIV És elegit papa, a l’edat de 69 anys, quan en duu 43 de sacerdot, com a frare agustí, 11 anys de bisbe peruà, i només un any i mig de cardenal... Com que del cardenal nord-americà Robert Francis Prevost Martínez , O.S.A., no en sé res de res, em pos a cercar dades més detallades sobre la seva biografia. M’hi empeny, sobretot, la gran allau de preguntes que m’arriben, sobre si el conec o hi he treballat, al Perú . Sempre hi he de dir que no, que no el conec, ni he tengut cap ocasió de col·laborar-hi. Això sí, encara que en èpoques distintes, tots dos treballam en dues diòcesis veïnes i, fins i tot, en el mateix departament ( Piura ): ell, primer a Chulucanas com a missioner i rector de parròquia,  i després com a bisbe de Chiclayo ; jo a la diòcesi de Piura , només com a rector de parròquia. N’arrib a arreplegar aquestes dades sobre el personatge: 1. INFÀNCIA I JOVENTUT - Robert Francis Prevost Martínez neix a Xicago ( Illinois-EUA ) el 14 d...

Segona trobada a Búger (Amics del papa Francesc i Gent cristiana aporta)

Després que els bons amics Bernat Forteza , Bernat Vicens i Miquel Monroig organitzen una primera trobada a la vila mallorquina de Búger, el mes de febrer, sobre el papa Francesc i els canvis que ha operat dins l’Església catòlica, en public informacions que queden recollides en aquest blog meu . Pocs dies després sorgeix la idea de programar-ne una segona:  «No pensau que GENT CRISTIANA APORTA podria fer molt més per a Mallorca, per exemple, fer una recerca i unes propostes per trobar un nou bisbe (segons criteris evangèlics i no només de cúria vaticana) o votam per perllongar l'actual bisbe que ja té el temps exhaurtit...?» Ho planteja el bon amic Guillem Ramis Moneny. Trobant ressò en els organitzadors i participants en la primera, en convoquen la segona: per al dia 4 d’abril. És una trobada interessant, oberta a tothom que tengui ganes de dir-hi la seva i d'aportar-n'hi opinions, suggeriments, parers... al Teatre Parroquial de Búger. En aquesta segona ocasió, hi tra...