Passa al contingut principal

Comentari a la Carta nadalenca del bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull

Dirigida, entre d’altres, «a totes les persones de bona voluntat que ens vulguin escoltar»...

Abans de comentar la carta nadalenca del bisbe Sebastià Taltavull, i els titulars periodístics que se n’escampen aquest Nadal de 2020, m'estim més llegir-ne primer el text íntegre. 

Per whatsapp, en deman el text complet a tres companys de confiança. Al cap de cinc minuts me n’arriba la primera resposta. És del mateix bisbe, Sebastià Taltavull. Me’l passa en format pdf. Li ho agraesc profundament.

1 El primer que m’agrada llegir és quan convida i diu: «Deixem-nos contagiar, no pel virus, sinó per la confiança, la solidaritat, l'esperança, la responsabilitat i l'amor». Al meu modest mode de veure, esdevé un bon inici per a una carta que el bisbe adreça, entre d’altres, «a totes les persones de bona voluntat que ens vulguin escoltar».

2 Convida a mirar amb esperança el futur immediat i acompanyant la inseguretat sanitària i econòmica que ens afecta en aquest temps de pandèmia.

3 Elogia i valora molt positivament la contribució efectiva de professionals que acompanyen malalts en perill de morir sense familiars al seu costat.

4 Fa una crida ferma i urgent a la responsabilitat, tant en forma individual com amb compromís col•lectiu, per observar, complir i fer complir les normes de les autoritats sanitàries. 

5 Aposta per la defensa dels drets humans com a condició prèvia al desenvolupament social i econòmic d'un país.

6 Convida a celebrar la Nit de Nadal en allò que n’és l’essencial, el naixement de Jesús. Com també, a celebrar la Festa de l’Estendard, de sant Antoni i de sant Sebastià. 

6a Enumera la normativa concreta relativa a l’aforament màxim dels llocs de culte durant les Matines, l’ús de la mascareta, el rentat de mans, la distància física, la manera de rebre la comunió sempre a la mà, el respecte per les mesures higièniques, les restriccions nocturnes de no circulació, les franges horàries, el prec de no sortir de l’església i entrar-hi durant les celebracions, l’horari de Matines a la Catedral i al santuari de Lluc, la recomanació de participar presencialment a les celebracions...

6b Esmenta les festes de l’Estendard, sant Antoni i sant Sebastià, i convida a «pregar especialment pel nostre poble mallorquí i pels qui ens governen».

6c Pels actes litúrgics de la pregària i l’eucaristia de la festa de sant Antoni, convida a pregar especialment per l’Església de Mallorca, per totes les parròquies i les comunitats que la formen.

6d Assenyala que la celebració de la festa de sant Sebastià, patró de la ciutat de Palma, enguany té un caràcter especial de rogativa per a demanar la intercessió del sant màrtir perquè siguem alliberats del mal de la covid19 i de tants altres mals.

7 Recorda la insistència del papa Francesc a assumir la nostra responsabilitat en la creació d’un «poble de germans» com a «fraternitat oberta», per arribar a l’«amistat social» i a la «caritat política», que suposa haver desenvolupat un «sentit social» que supera tota «mentalitat individualista».

8 Fa una crida als creients de l’Església i a totes aquelles persones de bona voluntat que s’hi vulguin adherir, a intensificar la pregària en aquest temps de pandèmia i, al mateix temps, fer-nos molt pròxims envers els qui més en pateixen les conseqüències, tant en el cos com en l’esperit.

9 Proposa d’intensificar la pregària «sobretot en un moment en el qual el govern de l’Estat vol retallar llibertats i fa propostes que desfan l’esperit fraternal i democràtic que ha de guiar la nostra convivència ciutadana.» El bisbe de Mallorca ho veu així. I demana pregar Déu perquè aquestes coses canviïn.

9a Manifesta que li fa patir molt i considera intolerable presenciar amb freqüència en els hemicicles l’espectacle d’agressivitat, insult i manca de diàleg dels qui –representant-nos– haurien de ser un model de gestió cívica.

9b Concreta una mica més allò que li fa patir molt, i, ficant-ho tot dins del mateix sac, subratlla clarament la seva opinió sobre la retallada de llibertats i la desfeta de l’esperit fraternal i democràtic governamentals: al camp educatiu, drets que tenen els pares respecte del tipus d’educació que volen per als seus fills; intenció d’excloure de l’ensenyament l’assignatura de Religió; retallar o abolir el dret a la llibertat religiosa; marginar l’atenció als més febles; inoportunitat d’una llei a favor de l’eutanàsia, que qualifica com una decisió injusta més; manca de respecte al primer dels drets humans, que és el dret a la vida.

Són una vintena de retxes mal comptades, que serveixen de titular periodístic a les totes... Amb la capacitat immensa d’ocultar-ne la resta – més de dues-centes quaranta retxes -! Un bon assessor, crec jo, li hagués pogut recomanar d’estalviar-se-les i de remarcar-hi aspectes més positius!

10 Comunica i transmet paraules d’ànim i esperança amb gestos d’estimació, de tendresa, de solidaritat, d’esperança i de misericòrdia... Abans de ser signada...

Per a mi, el més important de tots els punts que conté aquesta carta nadalenca del bisbe de Mallorca Sebastià Taltavull, és el que assenyal i remarc amb el núm. 7 i que reprodueix paraules valuosíssimes del papa Francesc.

Des del meu modest mode de veure, hi ha dos aspectes que no acab de compartir com a lector acurat de la carta episcopal. Un és al punt 6a, quan  recomana la participació presencial a les celebracions. I l’altre al punt 9b, quan carrega obertament contra acords parlamentaris democràticament convertits en Llei.

Pel que fa al punt 6a, mentre sigui possible, recomana la participació presencial a les celebracions. D’aquesta manera, crec jo, s’està desaprofitant una de les eines que faciliten les tecnologies més avançades. L’església diocesana mallorquina perd l’oportunitat de fomentar, impulsar i incrementar una participació més nombrosa i directa dels creients en forma telemàtica, a la qual, d’una manera o una altra, està abocada la societat del segle XXI arreu del planeta. 

Ho veig així, quan jo mateix puc seguir la mar de bé, en directe i des de ca nostra, cosa que faig a vegades per youtube i facebook, algunes de les misses que se celebren cada dia al Perú. És el cas del bon amic capellà de la diòcesi de Cajamarca, mossèn Manuel Álvarez Zerpa, des de la serralada andina. Fins i tot puc participar-hi activament a través del xat... 

No en sé cap, de celebració eucarística, que pugui seguir-se així a la diòcesi de Mallorca...

De les 250 línies que deu contenir aquesta carta nadalenca 2020 del bisbe Taltavull -que m'he llegit de cap a peus-, me'n sobren una vintena  que, si se les hagués estalviades, molta de gent podríem valorar-la com a quasi perfecta "en temps de pandèmia".

Sobretot, si de bon de veres volia adreçar-se, no únicament i exclusivament als catòlics, sinó també «a totes les persones de bona voluntat que ens vulguin escoltar», massa farien moltes d’aquestes, si s’hi haguessin de posar d’acord i assumir-les plenament. Jo mateix, catòlic practicant, som un dels que en dissenteixen!

Sabem que ningú no és perfecte en aquest món de misèries humanes que pretenem mantenir camuflades i amagades... Però, com molt encertadament esmenta i reprodueix el bon amic JL García Mallada: "L'eutanàsia que es regula a la Llei concorda més amb les paraules de Jesús, que no amb la postura obstruccionista episcopal i amb el negacionisme de la dreta i l'extrema dreta".

Malauradament, hi he de lamentar massa dosis de "contaminació" episcopal, tan rància com estantissa, en aquesta carta nadalenca del bisbe de Mallorca. Crec que suara mateix s’està col·locant a la proa de la nau d'una Conferència episcopal com l'espanyola  que, fa massa temps, roman massa "esclava de massa silencis... "

Que Déu l'il•lumini i el guiï, en temps de tanta foscor, perquè esdevengui de bon de veres "pastor bonus in populo", moltíssim més que "sacerdos et pontifex".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall