Passa al contingut principal

Comentari a la Carta nadalenca del bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull

Dirigida, entre d’altres, «a totes les persones de bona voluntat que ens vulguin escoltar»...

Abans de comentar la carta nadalenca del bisbe Sebastià Taltavull, i els titulars periodístics que se n’escampen aquest Nadal de 2020, m'estim més llegir-ne primer el text íntegre. 

Per whatsapp, en deman el text complet a tres companys de confiança. Al cap de cinc minuts me n’arriba la primera resposta. És del mateix bisbe, Sebastià Taltavull. Me’l passa en format pdf. Li ho agraesc profundament.

1 El primer que m’agrada llegir és quan convida i diu: «Deixem-nos contagiar, no pel virus, sinó per la confiança, la solidaritat, l'esperança, la responsabilitat i l'amor». Al meu modest mode de veure, esdevé un bon inici per a una carta que el bisbe adreça, entre d’altres, «a totes les persones de bona voluntat que ens vulguin escoltar».

2 Convida a mirar amb esperança el futur immediat i acompanyant la inseguretat sanitària i econòmica que ens afecta en aquest temps de pandèmia.

3 Elogia i valora molt positivament la contribució efectiva de professionals que acompanyen malalts en perill de morir sense familiars al seu costat.

4 Fa una crida ferma i urgent a la responsabilitat, tant en forma individual com amb compromís col•lectiu, per observar, complir i fer complir les normes de les autoritats sanitàries. 

5 Aposta per la defensa dels drets humans com a condició prèvia al desenvolupament social i econòmic d'un país.

6 Convida a celebrar la Nit de Nadal en allò que n’és l’essencial, el naixement de Jesús. Com també, a celebrar la Festa de l’Estendard, de sant Antoni i de sant Sebastià. 

6a Enumera la normativa concreta relativa a l’aforament màxim dels llocs de culte durant les Matines, l’ús de la mascareta, el rentat de mans, la distància física, la manera de rebre la comunió sempre a la mà, el respecte per les mesures higièniques, les restriccions nocturnes de no circulació, les franges horàries, el prec de no sortir de l’església i entrar-hi durant les celebracions, l’horari de Matines a la Catedral i al santuari de Lluc, la recomanació de participar presencialment a les celebracions...

6b Esmenta les festes de l’Estendard, sant Antoni i sant Sebastià, i convida a «pregar especialment pel nostre poble mallorquí i pels qui ens governen».

6c Pels actes litúrgics de la pregària i l’eucaristia de la festa de sant Antoni, convida a pregar especialment per l’Església de Mallorca, per totes les parròquies i les comunitats que la formen.

6d Assenyala que la celebració de la festa de sant Sebastià, patró de la ciutat de Palma, enguany té un caràcter especial de rogativa per a demanar la intercessió del sant màrtir perquè siguem alliberats del mal de la covid19 i de tants altres mals.

7 Recorda la insistència del papa Francesc a assumir la nostra responsabilitat en la creació d’un «poble de germans» com a «fraternitat oberta», per arribar a l’«amistat social» i a la «caritat política», que suposa haver desenvolupat un «sentit social» que supera tota «mentalitat individualista».

8 Fa una crida als creients de l’Església i a totes aquelles persones de bona voluntat que s’hi vulguin adherir, a intensificar la pregària en aquest temps de pandèmia i, al mateix temps, fer-nos molt pròxims envers els qui més en pateixen les conseqüències, tant en el cos com en l’esperit.

9 Proposa d’intensificar la pregària «sobretot en un moment en el qual el govern de l’Estat vol retallar llibertats i fa propostes que desfan l’esperit fraternal i democràtic que ha de guiar la nostra convivència ciutadana.» El bisbe de Mallorca ho veu així. I demana pregar Déu perquè aquestes coses canviïn.

9a Manifesta que li fa patir molt i considera intolerable presenciar amb freqüència en els hemicicles l’espectacle d’agressivitat, insult i manca de diàleg dels qui –representant-nos– haurien de ser un model de gestió cívica.

9b Concreta una mica més allò que li fa patir molt, i, ficant-ho tot dins del mateix sac, subratlla clarament la seva opinió sobre la retallada de llibertats i la desfeta de l’esperit fraternal i democràtic governamentals: al camp educatiu, drets que tenen els pares respecte del tipus d’educació que volen per als seus fills; intenció d’excloure de l’ensenyament l’assignatura de Religió; retallar o abolir el dret a la llibertat religiosa; marginar l’atenció als més febles; inoportunitat d’una llei a favor de l’eutanàsia, que qualifica com una decisió injusta més; manca de respecte al primer dels drets humans, que és el dret a la vida.

Són una vintena de retxes mal comptades, que serveixen de titular periodístic a les totes... Amb la capacitat immensa d’ocultar-ne la resta – més de dues-centes quaranta retxes -! Un bon assessor, crec jo, li hagués pogut recomanar d’estalviar-se-les i de remarcar-hi aspectes més positius!

10 Comunica i transmet paraules d’ànim i esperança amb gestos d’estimació, de tendresa, de solidaritat, d’esperança i de misericòrdia... Abans de ser signada...

Per a mi, el més important de tots els punts que conté aquesta carta nadalenca del bisbe de Mallorca Sebastià Taltavull, és el que assenyal i remarc amb el núm. 7 i que reprodueix paraules valuosíssimes del papa Francesc.

Des del meu modest mode de veure, hi ha dos aspectes que no acab de compartir com a lector acurat de la carta episcopal. Un és al punt 6a, quan  recomana la participació presencial a les celebracions. I l’altre al punt 9b, quan carrega obertament contra acords parlamentaris democràticament convertits en Llei.

Pel que fa al punt 6a, mentre sigui possible, recomana la participació presencial a les celebracions. D’aquesta manera, crec jo, s’està desaprofitant una de les eines que faciliten les tecnologies més avançades. L’església diocesana mallorquina perd l’oportunitat de fomentar, impulsar i incrementar una participació més nombrosa i directa dels creients en forma telemàtica, a la qual, d’una manera o una altra, està abocada la societat del segle XXI arreu del planeta. 

Ho veig així, quan jo mateix puc seguir la mar de bé, en directe i des de ca nostra, cosa que faig a vegades per youtube i facebook, algunes de les misses que se celebren cada dia al Perú. És el cas del bon amic capellà de la diòcesi de Cajamarca, mossèn Manuel Álvarez Zerpa, des de la serralada andina. Fins i tot puc participar-hi activament a través del xat... 

No en sé cap, de celebració eucarística, que pugui seguir-se així a la diòcesi de Mallorca...

De les 250 línies que deu contenir aquesta carta nadalenca 2020 del bisbe Taltavull -que m'he llegit de cap a peus-, me'n sobren una vintena  que, si se les hagués estalviades, molta de gent podríem valorar-la com a quasi perfecta "en temps de pandèmia".

Sobretot, si de bon de veres volia adreçar-se, no únicament i exclusivament als catòlics, sinó també «a totes les persones de bona voluntat que ens vulguin escoltar», massa farien moltes d’aquestes, si s’hi haguessin de posar d’acord i assumir-les plenament. Jo mateix, catòlic practicant, som un dels que en dissenteixen!

Sabem que ningú no és perfecte en aquest món de misèries humanes que pretenem mantenir camuflades i amagades... Però, com molt encertadament esmenta i reprodueix el bon amic JL García Mallada: "L'eutanàsia que es regula a la Llei concorda més amb les paraules de Jesús, que no amb la postura obstruccionista episcopal i amb el negacionisme de la dreta i l'extrema dreta".

Malauradament, hi he de lamentar massa dosis de "contaminació" episcopal, tan rància com estantissa, en aquesta carta nadalenca del bisbe de Mallorca. Crec que suara mateix s’està col·locant a la proa de la nau d'una Conferència episcopal com l'espanyola  que, fa massa temps, roman massa "esclava de massa silencis... "

Que Déu l'il•lumini i el guiï, en temps de tanta foscor, perquè esdevengui de bon de veres "pastor bonus in populo", moltíssim més que "sacerdos et pontifex".

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Toni Mateu Brunet

Dilluns 3 de maig de 2021. M’arriba la notícia trista de la mort del bon amic Toni Mateu Brunet , 10 mesos més vell que jo. Desig de tot cor que en pau descansi! Tots dos som de Palma. Ell entra al Seminari l’any 1954. Jo ho faig l’any següent, als 10 anys d’edat. Són més de seixanta-cinc anys de coneixença. A tongades, en comunicació ben directa. Gran part d’aquestes dècades, a una certa distància. Sempre bons amics. Sobretot, des que, seminaristes menors, en temps de vacances d’estiu ens afanyam tots dos a estudiar plegats les lliçons que amaguen els secrets més recòndits del «grec clàssic»... Ho feim al seu domicili familiar situat en una casa del Terreno, al carrer Ramon Servera Moyà. Darrera vegada que ens veim: a la capella del Seminari Vell, durant la celebració de la festa de la Càtedra de sant Pere amb els Amics del Seminari , el 18 de febrer de 2017, presidida pel bisbe de Mallorca  Sebastià Taltavull .  El trob molt tocat! Abans de la missa, vaig a saludar-lo. Assegut com es

A la recerca de suport eclesiàstic per a VICTOIRE INGABIRE UMUHOZA, la «Mandela rwandesa»

En escoltar  Victoire Ingabire Umuhoza (nascuda el 3 d'octubre de 1968), amb la seva veu enregistrada a Kigali, la capital de Rwanda, els proppassats dies 15 i 19 de juny de 2020 ,  no podem deixar de denunciar públicament una situació tan injusta com la que està patint aquesta dona rwandesa, amiga de Mallorca, d’entitats i de persones mallorquines nombroses.  La gent illenca que l’ha tractada de prop – i no és poca -, sap del cert que es tracta d’una dona rwandesa, amb fortes i molt profundes conviccions democràtiques. Disposada a donar la seva pròpia vida pel seu país estimat!  Ho saben membres d’associacions mallorquines com Fundació s’Olivar , amb Joan Carrero i Susana Volosin al front. Drets Humans de Mallorca , amb Bernat Vicens de president. Amics del Seminari de Mallorca , amb Joan Barceló i Joan Bonet presidint. Jubilats per Mallorca , amb Sili Arguimbau, Jaume Bonet , Jaume Vicens . Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació . L’eurodiputada valldemossi

A la memòria de mossèn Jaume Cabrer i Lliteras

En bon darrer dia del mes d’agost de 2020, m’arriba la notícia de la mort de mossèn Jaume Cabrer i Lliteras , canonge emèrit de la Seu Catedral de Mallorca. Que descansi en pau! Anima eius et animae omnium fidelium defunctorum per Dei misericordiam requiescant in pace. La meva relació personal amb aquest capellà manacorí comença al Seminari diocesà de Mallorca. S’hi exerceix durant anys com a director espiritual. Acabada la carrera eclesiàstica, quan som destinat com a vicari coadjutor a la parròquia de sant Nicolau, al Pentàgon de  Ciutat, torn a trobar-me amb ell al cap d’uns pocs mesos, l’any 1969, quan el bisbe l’anomena rector, succeint en el càrrec a mossèn Pau Oliver Ferrer . Hi treball conjuntament poc temps, amb mossèn Jaume Cabrer , degut al nomenament que m’arriba del bisbe com a vicari coadjutor de la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a l’Eixample de Ciutat, juntament amb mossèn Sebastià Capó Leal , com a rector, i mossèn Jaume Forteza Roca , mossèn Pere