Passa al contingut principal

L’església estancada i l’església del futur

Trob que sí, que ha valgut la pena escoltar tot quant ens ha amollat JOSÉ MARÍA CASTILLO (92 anys d’edat), capellà i ex jesuïta, no incardinat a cap diòcesi ni a cap congregació religiosa, doctor en Teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i professor emèrit de la Facultat de Teologia de Granada, «online», i mantenint un col·loqui posterior que ha resultat massa curt, sobre Pastoral i Església, Doctrina Social i Moral, sobre la societat, el món i la vida, en CONVERSES CRISTIANES, amb el títol «L’ESGLÉSIA ESTANCADA I L’ESGLÉSIA DEL FUTUR».

Amb uns pocs minuts de retard, pels petits problemes tècnics que solen acompanyar els inicis de trobades telemàtiques com aquesta, s’ha encetat una temàtica que, en quatre punts, ell mateix ha qualificat d’actual, apassionant i problemàtica alhora. Davant la presència en pantalla d'una cinquantena de participants

1. Ens ha parlat sobre quina és la situació actual de l’església: l’ha qualificada de crítica en aquests moments i que anirà en augment tant a Europa com a la resta de l’orbe catòlic: menys fidels, menys capellans, menys religioses, menys baptismes, menys sagraments, etc.

Una situació caracteritzada pel gran nombre d’escàndols clericals: a l’àmbit de l’economia, les relacions socials, la sexualitat, els abusos a menors, les immatriculacions de l’església catòlica espanyola superiors a les 31.000 possessions...

És clar i evident que, d’acord amb el pensament col·lectiu, social, l’església  no respon les preguntes que la gent es planteja.

2. Sobre l’arrel i la raó de ser d’aquesta situació crítica, d’una església estancada, enrocada, paralitzada des de fa segles... Tal com funciona i la veim, l’església ha fos i confós la religió amb l’Evangeli. De manera que l’atenció a l’evangeli s’ha convertit en una part molt petita de l’acte religiós.

Per a l’església, allò que considera fonamental en la pràctica no és l’evangeli. (Solament una diòcesi alemanya tenia més riqueses que el Vaticà). L’església ha fos i confós la religió amb l’evangeli. És la clau que ho explica tot. L’evangeli és una part mínima de l’acte religiós, de la religió.

Atrocitat: allò que la religió intenta és matar l’evangeli. La religió va matar Jesús. Mataren Jesús els religiosos, els sacerdots, els homes del temple, els mestres de la Llei. No el toleraren i el varen matar. La religió i l’evangeli són incompatibles.

L’església viu en una terrible contradicció. Com pot dir i viure allò que diu i viu Jesús, des d’un palau episcopal o des d’una catedral? Viu en una contradicció constant que afecta l’economia, la política, la religió: la vida de la gent és al centre de l’actuació de Jesús.

La religió posa el centre en un mateix: jo tenc un problema i vull solucionar-lo. L’evangeli centra i concentra la vida en els altres, malalts, infants, pobres i famolencs, desemparats.

Mentre la religió em centra, a mi, en mi mateix, l’evangeli de Jesús se centra en el seguiment de Jesús. Mai no demana tenir fe, sinó simplement «segueix-me».

Al·ludeix a l’entrevista que manté amb Nicodem: cal nàixer de bell nou. Com el vent que bufa i no sabem d’on ve ni on va. El vent no està fermat a res ni a ningú. Fer-se persona totalment lliure: dels diners i el poder. 

La condició indispensable per seguir Jesús, segons José Maria Castillo, és alliberar-se dels fermalls dels diners i del poder. 

La gran massa de l’església, creient, religiosa, no arriba a fer aquest canvi: passar de la religió a l’evangeli. Seguir Jesús, sense cap casta de condició, persona incontrolable, persona lliure.

La religió ens aferra al passat. L’Evangeli ens situa en el present i amb vistes al futur.

Cal centrar l’atenció en l’Evangeli i en seguir Jesús avui: vida i salut (pandèmia), l’economia (desigualtats econòmiques), respecte, bondat i amor.

3. En explicar per què considera que s’ha produït aquesta contradicció tan gran i tan greu, apunta sense embuts que el futur de l’església està en la desaparició del clergat. Els homes que han tengut «la sort» de rebre una missió, quan la solució no està en això.

El clergat esdevé una carrera barata, amb ideals religiosos,  constituint un grup preferent, separat, que mana les consciències dels creients. 

Quan el clergat comanda en el més profund de la consciència, no és l’evangeli el que comanda.

Cal seguir Jesús tenint present totes tres coses: «salud, dinero y amor», però pels altres!

4. Conseqüències

Cal que l’església s’ho repensi tot molt a fons, caminant cap a l’establiment de petits grups comunitaris, persones responsables...

Parròquies? Es poden mantenir, per a situacions excepcionals, però normalment, les reunions s’han de fer a les mateixes cases i domicilis dels creients. Constituint grups comunitaris més o manco reduïts. Petites comunitats centrades en el seguiment de Jesús, que s’afanyin a viure l’evangeli de Jesús.

Una mitja dotzena d’intervencions, posteriors a l’explicació inicial feta durant tres quarts d’hora, han servit per per ampliar-la’n:

1. (Reyes Barragán Gutiérrez) Què podem fer perquè l’església deixi de viure en aquesta contradicció? Què en pensa, del procés sinodal iniciat pel papa Francesc?

S’hi mostra molt crític, José María Castillo, en el sentit que considera que el sínode dels bisbes corre el perill de contribuir a fer que molts mirin d’aprovar allò que els interessa per obtenir més poder.

Hauria de ser un sínode de cristians en general, amb el mateix poder de decisió. 

Més que en el sínode, veu molt més futur en l’orientació que dóna el papa amb la seva forma de viure i de comportar-se. 

L’instint evangèlic del papa, allò que pateix, el fa un home en el qual llueix més l’evangeli que el papat. Mentrestant, n’hi ha que volen que el papa desaparegui del mapa, per continuar amb el poder adquirit, la glòria i la magnificència sumptuoses de què gaudeixen. 

Molta d’esperança en el sínode, no en té.

Entre la jerarquia eclesiàstica, no interessa gaire adonar-se de la contradicció en què viu l’Església. Al·ludeix a un dels llibres, «El déu falsificat», on explica com la religió ens enganya.

2. (José María Castrillo) Demana si sense capellans no es pot celebrar l’Eucaristia?

Considera que cal celebrar-la perquè en tenguem memòria, de Jesús, fent comunitat que es reuneix en una casa, n’elegeixen qui la presideixi, preguen junts, llegeixen l’evangeli, comparteixen el pa i el vi, donen gràcies.

Té l'experiència d’haver viscut en indrets on el vi està considerat com un article de luxe, que només poden adquirir els que tenen doblers. No veu per què no s’hi ha de poder celebrar l’eucaristia, amb altres productes de la terra.

Com a antic professor que ha explicat els Sagraments, recorda que els mateixos pares conciliars de Trento no es posaren d’acord a considerar si eren heretgies o eren errors allò que exposava Luter. No és cap dogma de fe que els sagraments hagin de ser aquests set vigents avui dia a l’església catòlica. 

3. (Ana Rodrigo, Granada) Apunta que els evangelis presenten dotze homes com a deixebles, sense cap dona. La Marginació de les dones en els temps que corren ofèn Déu mateix. Considera que el tema de la dona esdevé bàsic i fonamental en l’església.

Segons José María Castillo, una cosa és la diferència i una altra la igualtat. La diferència entre home i dona és un fet. La igualtat entre dona i home és un dret.

Recorda que les dones són ben presents en el seguiment de Jesús, fins a la creu (on no apareixen homes seguidors). L’església no té cap dret a limitar la presidència de l’eucaristia a homes o dones. El més pràctic, recomana, és posar-se a fer-ho, sense promoure cap casta d’escàndol...

Recorda que els grans canvis que s’han produït dins l’església han arribat per esdeveniments ocorreguts dins la societat. 

La importància de la dona dins l’església, no vendrà imposada per cap decret que véngui de Roma, sinó per la igualtat que es practiqui entre dones i homes.

Els grans canvis en l’església no arriben mai per qüestions teològiques, sinó per canvis socials i polítics.

4. (Jaume Patuel) Demana si no seria millor seguir Jesús, no tant per l’evangeli, com per la relació amb Déu?

Diu José María Castillo que no coneixem ni podem conèixer Déu, perquè és transcendent. Com podem conèixer Déu?

Podem trobar aquest Déu dins nosaltres mateixos. Parant esment al fet que s’encarna en Jesús. No tant en allò que diu, sinó sobretot en allò que és i allò que fa. El Déu transcendent, incognoscible, se’ns fa conèixer en un ser humà, Jesús, qui entra en la història de la humanitat. No vivim sols, sinó amb altres.

5. (Miquel Tuneu) A la vista de tanta contradicció, no podria ser més convenient viure fora de l’església que no dintre?

José Maria Castillo opina que això pot representar voler rentar-se les mans i renunciar a col·laborar en la superació de la contradicció que comporta. Ell, afirma, no se’n vol anar de l’església, sinó que, com que se l’estima moltíssim, per això mateix, està disposat a passar per allà on sigui.

6. (Cil Buele) Si cadascun dels dotze primers seguidors de Jesús, adoptà estils i maneres diferents de seguir-lo, per quines cinc-centes ens encaparrotam a cercar una única forma de fer-ho? L’han de seguir de la mateixa manera a Àfrica, que a Amèrica Llatina o Europa? Per què s’ha d’imposar arreu del món estils de seguir Jesús implantats a Europa?

Respon enèrgicament José Maria Castillo, rebutjant que això hagi de ser així. El seguiment de Jesús ha de tenir molt a veure amb els models i estils culturals de cada comunitat.

7. (Xavier Garí) L’església comunitat i l’església estructura. Avui i ara què podem fer per revertir tot allò que l‘església estructura imposa i facilitar allò que l’església comunitat ha de tenir?

Diu José María Castillo que, efectivament, es tracta d’incorporar nous paradigmes, que apareixen i sorgeixen amb les noves generacions. Engresca a continuar fent allò que ja fan els grups integrats dins «Som Cristians», el col·lectiu que l’ha convidat a aquesta trobada. Manté les esperances posades en aquest projecte que miren de tirar endavant amb tot quant fan.

CONCLUSIÓ MEVA:

El decàleg que n’he extret, d’aquesta trobada telemàtica amb José María Castillo, podria ser aquest: 

1. La situació actual de l’església catòlica és tan crítica que anirà en augment

2. La nostra església ha fos i ha confós la religió amb l’Evangeli

3. La religió intenta matar l’evangeli, com l’àmbit religiós féu matar Jesús

4. La religió i l’evangeli són incompatibles

5. La religió posa el centre un mateix, l’evangeli centra i concentra la vida en els altres

6. La condició indispensable per seguir Jesús: alliberar-se dels fermalls del diner i del poder

7. Cal passar de la religió a l’Evangeli

8. La religió ens aferra al passat, l’Evangeli ens situa en el present en vistes al futur

9. El futur de l’església està en la desaparició del clergat

10. Quan comanda el clergat en les consciències, no hi comanda l’Evangeli




Comentaris

  1. Gracies Cil per aquest bon resum...jo he arribat tard, sols he sentit les preguntes i respostes, però ara el teu resum l'he trobat sucós....Una bona part ens pot servir per la reflexió/aportacio al Sínode.
    Gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. És el que he pogut recollir, Miquel. Han dit que demà quedarà tota penjada a la web de www.somcristians.cat

      Elimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Segona trobada a Búger (Amics del papa Francesc i Gent cristiana aporta)

Després que els bons amics Bernat Forteza , Bernat Vicens i Miquel Monroig organitzen una primera trobada a la vila mallorquina de Búger, el mes de febrer, sobre el papa Francesc i els canvis que ha operat dins l’Església catòlica, en public informacions que queden recollides en aquest blog meu . Pocs dies després sorgeix la idea de programar-ne una segona:  «No pensau que GENT CRISTIANA APORTA podria fer molt més per a Mallorca, per exemple, fer una recerca i unes propostes per trobar un nou bisbe (segons criteris evangèlics i no només de cúria vaticana) o votam per perllongar l'actual bisbe que ja té el temps exhaurtit...?» Ho planteja el bon amic Guillem Ramis Moneny. Trobant ressò en els organitzadors i participants en la primera, en convoquen la segona: per al dia 4 d’abril. És una trobada interessant, oberta a tothom que tengui ganes de dir-hi la seva i d'aportar-n'hi opinions, suggeriments, parers... al Teatre Parroquial de Búger. En aquesta segona ocasió, hi tra...

El Bisbe que necessita la Diòcesi de Mallorca

L'any 2012 el bon amic campaneter Ferran Bellver Silván escriu un text que cau com anell al dit en el col·loqui programat per al dia 4 d'abril de 2025 al Teatre Parroquial de Búger. Els col·lectius "Amics del papa Francesc" i "Gent cristiana aporta" hi conviden tothom que hi estigui interessat a respondre-hi això: 1. Quin bisbe volem? 2. Pla de Pastoral 2025 3. Punts calents per interioritzar  Compartint la idea que aquest escrit de l'amic campaneter pot servir de material de treball que es pot sumar a les opinions d'altres participants, m'afany a publicar-lo en aquest blog meu, per si por resultar profitós per a qualcú: FERRAN BELLVER   cantant el salm del dia a l'església de Santa Margalida "Vivim temps de canvi, de profundes transformacions, i vet aquí que a la Diòcesi de Mallorca també toca ara canviar el primer servidor de tots els cristians que, miraculosament, encara conservam la fe, el pastor i líder espiritual. Els preveres ...

Francesc Esperança, "l'autobiografia" del papa Francesc

La mort sobtada del papa Francesc , en bon Dilluns de Pasqua 2025 , no m’ha permès de llegir totalment el llibre sobre la seva «autobiografia» (potser sigui la primera d'un papa!) que vaig adquirir a principis de la quaresma, a la ciutat de Barcelona. Així i tot, el consider força recomanable a l’hora d’endinsar-nos en la personalitat d’aquest personatge tan singular, en ple segle XXI: el primer papa sud-americà, el primer papa jesuïta i el primer papa que pren el nom de Francesc . Tres qualificatius que defineixen a la perfecció el gran llegat que ens deixa. Portada del llibre FRANCESC ESPERANÇA Moltes de gràcies, papa Francesc ! Que Déu vos ho pag, com vos ho mereixeu, Ell qui en sap, qui pot i qui segurament també vol. En bon primer Divendres de Quaresma, mentre acudesc a la llibreria barcelonina Alibri Llibres del carrer de Balmes 26, acompanyant-hi l’autor mallorquí del llibre «Quadern de quaresma» , el bon amic Miquel Àngel Lladó , mir de pegar una ullada a publicacions més ...