Al bon amic Manuel Soler i Palà, missioner dels Sagrats Cors

M'acaba d'arribar la notícia de la mort del bon amic, missioner dels Sagrats Cors, Manuel Soler i Palà. M'ho comunica l'altre bon amic mancorí Jaume Gual. Li dic que faig comptes d'anar a visitar-ne les restes, al tanatori d'Inca, dimecres 30, entre les 11 i les 13 h. Perquè em resulta del tot impossible assistir al funeral que es fa a Lluc al capvespre del mateix dimecres, a les 17 h.

Que descansi en pau!

No tenc gaires dades sobre la seva biografia. Em sembla que neix a Terrassa (1946), i passa per Vic (1956). Sé que estudia a la Universitat Gregoriana de Roma i que s'hi llicencia en Teologia (1969), doctorant-se a l'Angelicum (1970). També sé que publica una bona col·lecció de llibres sobre temàtica eminentment religiosa.  I que col·labora amb aportacions seves a la Revista del Centre d'Estudis Teològics de Mallorca «Comunicació» (núm. 131/2015), sobre «El venerable Joaquim Rosselló 'columna i torxa de l'Església de Mallorca'».

Em sembla que, també, s'afanya a dur a terme tasques missioneres pel Carib, a República Dominicana (1982) i a Puerto Rico (1995). I que des del mes de setembre de 2011 resideix al santuari de Lluc, on troba la mort.

A banda de comunicar-nos tots dos assíduament a través de les xarxes, bé sigui al seu mur de facebook, bé sigui al seu blog personal "Las razones del corazón", bé sigui al seu compte de youtube on penja vídeos, o per internet... tampoc no fa tant de temps que ens veim al santuari de Lluc, on compartim la celebració eucarística i mantenim un contacte amistós gairebé cada dia, durant les quatre setmanes seguides que m'hi allotj.

Tot i amb això, la darrera vegada que ens veim amb posterioritat,  i em sembla que és de rampellada, és quan passa per davant nostre amb el seu cotxe, mentre nosaltres davallam a peu per la carretera de Lluc a Caimari. No fa gaires setmanes.

M'adon que la seva darrera aparició escrita al facebook porta la data del 20 de gener, festa de sant Sebastià, patró de la ciutat de Palma. I que el seu blog «Las razones del corazón», on fa un recull de reflexions del dia a dia, amb articles fronterers entre la societat i l'església, amb unes anotacions molt personals sobre l'entorn, s'acaba dia 7 de gener de 2019...

Els records més vius que mantenc del bon amic Manuel es remunten sobretot a l'any passat, quan prenc la decisió d'iniciar-hi «mon any sabàtic». Em faig present durant quatre setmanes seguides al santuari de Lluc.

Ens trobam cada dia a l'hora de la celebració eucarística en la qual mir de participar. Record que, quan arriba el primer diumenge, particip en la missa de les 11 h, que compta amb la presència de l'Escolania. La presideix el bon amic i missioner dels Sagrats Cors Manuel Soler, acompanyat d'un altre més vellet. Hi assisteixen, a lloc preferent, familiars dels blauets. El director ens fa cantar a tots. L'organista acompanya molt bé tots els cants de la celebració. S'acaba amb el cant fervent «Dins el cor de la muntanya...» 

Mai no podré oblidar que, pocs dies després, quan es compleixen 10 mesos de la mort de la meva dona, na Bel Rosselló, tota la comunitat religiosa del santuari de Lluc, a la missa de les 12:45, la hi té present, tant al moment de la Pregària dels Fidels, com també en esmentar-n'hi el nom i llinatges, de persones difuntes.

Ho agraesc sincerament i profunda al P. Manuel Soler que la presideix i que em convida a fer-hi la primera lectura, seguint el text bíblic del I Llibre de Samuel. Per cert, un dels més extensos que es fan durant l'any litúrgic (1S 16,1-13) i que fa al·lusió a la manera com Samuel ungeix David rei d'Israel enmig dels seus germans. 

Hi som presents cinc frares de Lluc, dues velletes i jo mateix, que romanc astorat en veure que la cançó que jo he anat tirurirejant  moments abans -«Hinnení, pareimi, ecce me, me voici, som aquí, Senyor»- coincideix amb la primera lectura bíblica que hi fa el bon amic missioner dels SSCC, el P. Manuel Soler...

Telepaties, coincidències fortuïtes, miracle de Lluc, casualitat... en qualsevol cas cosa molt sorprenent per a mi.

També record perfectament allò que em diu en Manuel quan jo l'escomet, després de no haver pogut entrar a visitar l'església de sant Pere d'Escorca, a l'actualitat tancada en una propietat privada.

El bon amic P. Manuel Soler m'explica que, per una altra ocasió que jo vulgui anar-hi, li ho digui, perquè al bar restaurant d'Escorca tenen la clau d'entrada a la finca particular i a l'església, i la deixen a qui hi tengui interès. 

Molts d'altres records mantenc vius, d'aquest bon amic meu «ex Congregatione Sacrorum Cordium Iesu et Mariae cum dimissoriis superioris sui...». Singularment són els que fan referència als nombrosos comentaris que em fa a escrits que public a les xarxes.

Com a mostra, vet ací aquest de l'any 2015. Em comenta l'escrit que public al meu blog amb motiu de la mort del santjoaner mossèn Pep Estelrich: 

«Només he tengut l'oportunitat de veure'l abans d'anar cap al Carib per exercir allà el ministeri. Però sempre n'he sentit parlar com una persona assenyada, propera, sense pretensions. Mai m'ha arribat una paraula crítica. Al cel el vegem. Manuel Soler».

També el 10 d'abril de 2016, comentant l'escrit que penj al meu blog amb motiu de la mort del bon amic i antic company d'estudis eclesiàstics Joan Pol, en Manuel Soler i Palà em fa arribar aquest comentari:

«Els records, agres i dolços també formen part de la vida. I la nostàlgia també té el seu caire agradós.» 

Així mateix, el 23 d'abril de 2017, davant la publicació meva relacionada amb la «Carta de capellà mallorquí -casat i enviduat dues vegades- al bisbe Taltavull», m'hi comenta, a les 2:15 de la matinada:

«Em sembla molt adient la carta i procedent d'algú que, malgrat l'edat, mostra una envejable il·lusió per seguir treballant a l'Església. Tot i que -sigui dit- algunes intervencions que he llegit no em semblen del tot constructives. I sent que no t'hagin contestat la carta. Salutacions.»

L'1 de març de 2018, comentant l'escrit que faig quan l'Ajuntament de Palma pren la decisió de dedicar l'Espai d'Entitats del barri del Camp Rodó a na Isabel Rosselló, la meva dona, en Manuel em comunica:

«He sentit dir alguna vegada allò de que "honor a qui honor mereix". Crec que la citació hi escau. Enhorabona» 

Tres anys després, el mes de juliol de 2018, comentant l'escrit que public sobre el cinquantè aniversari de l'ordenació sacerdotal de la promoció eclesiàstica mallorquina del Maig del 68,  dins la qual estic inclòs, Manuel Soler Palá m'escriu i em comenta: 

«Un expedient ben curull d'il·lusions i de fets. Moltes experiències. Un film d'imatges i esdeveniments que fan veure com canvien els temps. Gràcies per compartir tants de sentiments, emocions i idees. Com es diu de l'energia: res es perd, encara que tot es modifiqui».

Manuel Soler i Palà és una d'aquelles persones, més de set-centes, que, en uns moments tan dolorosos per a mi, com són els instants immediatament posteriors a la mort de la meva dona, na Bel Rosselló, volen romandre al meu costat i fer-m'hi suport. 

En vull deixar constància escrita al meu blog, dels noms i llinatges de totes aquestes més de 700 persones, físiques o jurídiques (7 entitats, 396 dones i 403 homes), el record de les quals no se m'ha d'esborrar mai en ma vida.

Com tampoc el meu agraïment profundament arrelat dins mon cor. Les paraules d'en Manuel són d'aquelles que m'esdevenen inoblidables...

Gràcies, bon amic Manuel, per la teva amistat duradora. El teu encís per la vida espiritual profunda. El teu somriure perenne, malgrat les dificultats. La teva bonhomia, les teves reflexions, els teus comentaris al meu mur de facebook i als meus blogs. 

Són paraules teves que, des d'allà on ets ara, tal com ara estàs, em continuen esperonejant a continuar més ferm i decidit que mai en la lluita aferrissada per contribuir, ni que sigui una miqueta, a assolir espais del «cel nou» i de la «terra nova» on s'arribi a fer senyora dominant la justícia més pregona!