A mossèn Tomeu Tauler, bon capellà felanitxer

Tomeu Tauler, per a mi és una d'aquelles poques persones, de les quals guardes records només bons i agradosos!

Des de fa dècades que ens coneixem i tractam. Primerament al Seminari, on ell ingressa l'any 1954 un any abans que jo, i des d'on acudim plegats a un curs de cant gregorià que es realitza al monestir de Montserrat una dotzena d'anys després.

Efectivament, juntament amb Bartomeu Tauler, Miquel Nigorra i Faust Garcías, assistim tots quatre a un curs intensiu de cant gregorià organitzat al mateix monestir de Montserrat, de resultes del pas pel Seminari del monjo montserratí  Dom Miquel Estradé. 

És la primera vegada que jo surt de Mallorca i em top amb un altre món totalment desconegut.

Al llarg de la meva vida, m'ha quedat ben marcada l’empremta d’aquells dies passats al monestir, en un ambient monàstic d’estricte ordre i disciplina, a l’hora que d’humanitat i espiritualitat fora mida. N'aprenc molt, de gregorià. I també unes altres maneres més obertes i franques de parlar amb la gent. 

Anys després, en Tomeu Tauler i jo ens tornam a trobar al Perú. Mentre jo treball a la zona costanera de Piura i ell s'afanya per contrades serranes de Cascas i Contumazà. També ens retrobam a la vall del Santa i Lacramarca, amb motiu de la visita que ens ret el bisbe valencià de Mallorca, monsenyor Teodor Úbeda i Gramaje.

De retorn a Mallorca, tots dos participam en aquelles eixides tan reeixides que organitza amb altres companys capellans el santjoaner mossèn Pep Estelrich, recorrent a peu tantíssimes contrades mallorquines de les més recòndites, fent part del grup excursionista Vidalba.

També sé que em precedeix en l'exercici del càrrec de vicari a la parròquia ciutadana de l'Encarnació. I no puc passar per alt que és precisament amb mossèn Tauler, mentre s'exerceix com a responsable pastoral a la parròquia de Montuïri, quan se'ns ocorre de crear a Mallorca el Comitè de Solidaritat amb el Salvador i Amèrica Llatina, que tantíssimes activitats conscientitzadores realitza als inicis de la dècada dels anys vuitanta del segle passat a Mallorca, sobre la situació que pateixen els pobles llatinoamericans.

Repassant els meus blogs, veig, així mateix, que mossèn Bartomeu Tauler apareix a la llista de més d'un centenar de consiliaris escoltes mallorquins  que s'afanyen a promoure el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca aquestes darreres dècades.

Em ve al cap, igualment, la gran tasca que desplega en Tomeu Tauler a l'àmbit de la defensa aferrissada de la llengua catalana, pròpia de l'illa de Mallorca, tant pel que fa al seu ús en les celebracions litúrgiques com pel que respecta al seu cultiu literari, amb escrits seus i cants populars mallorquins, escampats a tots vuit vents del món i de la bolla.

En aquest sentit, he de remarcar l'adscripció de Tomeu Tauler al curs que porta la marca estudiantil de «Modèlics i Modelicons». De manera singular, allò que en publica el seu condeixeble campaner, en Sebastià Salom Mas, quan  «Entrevista a la mare d'en Tomeu Tauler, en el seu centenari, n'Antònia Valens Roig». 

No record haver tornat a tenir altres oportunitats de tractar-nos més de prop, fins suara mateix quan m'arriba la notícia de la seva mort i la faig pública al meu mur de facebook. 

Em sorprèn la gran quantitat d'entrades i paraules (més d'una cinquantena!) que s'hi recullen en un sol dia. Tant des de Mallorca, com des de fora de l'illa:

Començant pel bon amic, mossèn peruà «contumací»  Manuel Álvarez Zerpa. Col·laboram amb ell i la seva família casquenya, quan ell és encara un jovenet que ni tan sols ha pres la decisió de fer-se capellà. Ara n'expressa els sentiments que li provoca la notícia: «Desde Contumazá sentimos la partida de Bartolomé».

Altres amistats i persones conegudes, de Felanitx i de Mallorca, del Seminari o de fora, hi diuen la seva, que té a veure amb manifestacions tan sentides com aquestes:

• «El meu condol. Una persona entranyable. En guard molt bon record.»
• «Bon company amb qui hem compartit tasca pastoral, experiències entranyables, ... una gran persona. Un bon amic. Descansa en pau.»
• «A casa ho sentim molt, una gran persona. D. E. P.»
• «Gran persona. Pocs com ell. Descansi en pau.»
• «Una gran persona!»
• «Una persona excel·lent DEP»
• «Al Cel el vegem»
• «D.E.P., BON SACERDOT I BON ESCRIPTOR.»
• «No el coneixia però DEP»
• «Felanitxer i bona persona»
• «Quan vaig arribar a la casa gran de sobte va esser un dels meus referents igual que en Cil en Jaume Mas en Pep Jaume i tans d'altres que no formaven part del inquisidor sole i altres petits pelotaris del negre sistema d'educació a base de pessigades i galtades. Bé ara no és moment de remoure sa merda sinó més bé de treure sa llum que també hi va esser present gràcies a persones com ell que avui està amb el Pare i allà ens espera qualsevol dia. Gràcies i fins després»
• «Ai Tomeu! Ja ets a la casa del pare. Et trobaré a faltar. Prega per nosaltres i per l’església de Mallorca. Pau i bé»
• «Descansi en pau un bon sacerdot i millor persona.»
• «Que descansi amb pau. Un fort abraç»
• «Al Cel el vegem decíamos antiguamente los mallorquines de pro al dar el pésame tras la celebración del funeral en sufragio del difunto. Que el vegem al Cel»
• «Qué pasó? Lo conocí en el Perú y en los años que estuvo a Son Maciá. Desde el Perú un abrazo a su familia.»

Que descansi en pau aquest gran lluitador, capellà felanitxer, que ens acaba de deixar!