- - Tot el llibre està publicat íntegrament en català. En determinats moments, emperò, s'hi fa present l'ús d'expressions en llatí (Sant Agustí, Col·legi espanyol de Roma, Bernat Julià, Joan XXIII, Moviment bíblic, Toni Sancho, sant Tomàs, Aristòtil, etc.) o també en castellà (S. Pániker, Miguel de Unamuno, J. Mª. Pemán, Stevenson, Don Quijote, bisbe Planas, Luís Alonso Schökel, Andreu Caimari, cap de Policia, Camilo José Cela, Éxodo, Joaquín Mejuto, Marroquí, Funcionari, Ricardo García Villoslada, Ramon Tamames, etc.) o en italià (Constantino Ruggeri, Marco Ferrazza, P. Constantino), o en francès (Marroquí, etc.) ) i fins i tot en anglès (George Steiner, etc.) o alemany (Johannes Brahms, etc.).
- - M'adon que es tracta d'un capellà mallorquí poliglota que, a més del català com a llengua mare, també coneix i estudia a fons el castellà. Ja de ben petit estudia, aprèn i practica el francès. Al Seminari estudia a fons el llatí, el grec clàssic i l'hebreu bíblic. A Roma aprèn i domina l'italià, estudia l'àrab i l'ungarític. Acudeix a Alemanya on es familiaritza en l'alemany, i no té problemes a l'hora de comunicar-se en anglès.
-
- Cada capítol del llibre, originalment escrit i redactat en català de Mallorca, s'inicia amb una intervenció breu, seva o meva, introductòria del que s'hi diu, pensa o sent en Llorenç sobre el gruix de la temàtica a tractar. Les retxes en negreta, en aquest cas, no fan més que remarcar-ne fons i contengut.
El capítol sempre acaba amb una segona part que recull una sèrie de preguntes que li formul jo -també en negreta- , a partir d'allò que ell ha anat dient i que m'afany a aconseguir que hi quedi més ben esbrinat amb les seves respostes, una mica més extenses i aclaridores. - - La indicació inicial de cada capítol i subsecció corresponent no solament conté la denominació que hi pertoca, sinó que també s'hi adjunta la datació en anys i el nombre d'aportacions que s'hi donen tot seguit. De manera que, abans d'entrar a llegir-lo, ja poden fer-se una idea de l'extensió que suposadament tendran les respostes.
Se n'hi fan alguns esments o se n'hi posen algunes cites amb aquests altres idiomes que, al meu modest mode de veure, contribueixen positivament a enriquir el text original català.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada