Passa al contingut principal

Llibre sobre mossèn Llorenç Tous (2): algunes observacions prèvies

  • - Tot el llibre està publicat íntegrament en català. En determinats moments, emperò, s'hi fa present l'ús d'expressions en llatí (Sant Agustí, Col·legi espanyol de Roma, Bernat Julià, Joan XXIII, Moviment bíblic, Toni Sancho, sant Tomàs, Aristòtil, etc.) o també en castellà (S. Pániker, Miguel de Unamuno, J. Mª. Pemán, Stevenson, Don Quijote, bisbe Planas, Luís Alonso Schökel, Andreu Caimari, cap de Policia, Camilo José Cela, Éxodo, Joaquín Mejuto, Marroquí, Funcionari, Ricardo García Villoslada, Ramon Tamames, etc.) o en italià (Constantino Ruggeri, Marco Ferrazza, P. Constantino), o en francès (Marroquí, etc.) ) i fins i tot en anglès (George Steiner, etc.) o alemany (Johannes Brahms, etc.).

  • Se n'hi fan alguns esments o se n'hi posen algunes cites amb aquests altres idiomes que, al meu modest mode de veure, contribueixen positivament a enriquir el text original català.

  • - M'adon que es tracta d'un capellà mallorquí poliglota que, a més del català com a llengua mare, també coneix i estudia a fons el castellà. Ja de ben petit estudia, aprèn i practica el francès. Al Seminari estudia a fons el llatí, el grec clàssic i l'hebreu bíblic. A Roma aprèn i domina l'italià, estudia l'àrab i l'ungarític. Acudeix a Alemanya on es familiaritza en l'alemany, i no té problemes a l'hora de comunicar-se en anglès.

  • - Cada capítol del llibre, originalment escrit i redactat en català de Mallorca, s'inicia amb una intervenció breu, seva o meva, introductòria del que s'hi diu, pensa o sent en Llorenç sobre el gruix de la temàtica a tractar. Les retxes en negreta, en aquest cas, no fan més que remarcar-ne fons i contengut.

    El capítol sempre acaba amb una segona part que recull una sèrie de preguntes que li formul jo -també en negreta- , a partir d'allò que ell ha anat dient i que m'afany a aconseguir que hi quedi més ben esbrinat amb les seves respostes, una mica més extenses i aclaridores.

  • - La indicació inicial de cada capítol i subsecció corresponent no solament conté la denominació que hi pertoca, sinó que també s'hi adjunta la datació en anys i el nombre d'aportacions que s'hi donen tot seguit. De manera que, abans d'entrar a llegir-lo, ja poden fer-se una idea de l'extensió que suposadament tendran les respostes.

    Comentaris

    Entrades populars d'aquest blog

    A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

    Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...

    Al bon amic-germà Agustí Serra i Soler, de tot cor

    Més que un bon amic, n' Agustí Serra és per a mi com un «pare espiritual» alhora que un "germà de l'ànima" que, al llarg de la meva existència damunt d’aquest món, m’ha transmès vida i ganes de viure. Amb el seu tarannà sempre tan positiu, la seva rialla fresca, la seva paraula agomboladora, la seva crítica encertada, els seus elogis, la seva intel·ligència sublim, el seu amor incommensurable a la seva família, el seu exemple de «capellà casat» (sempre bon capellà i sempre ben casat!) Sé ben cert que el notaré a faltar, d’ara endavant... Si és que, des d’allà on és suara mateix, des d'aquesta dimensió desconeguda que anomenam Cel, no me’n fa arribar cap, de mot, o de gest, que em resulti inconfusible... Agustí Serra i Soler , gaudint d'una maduresa plena Tot d’una que la seva filla Magdalena , sempre tan sol·lícita amb mi, em comunica la mort de son pare, em vénen al cap tantes i tantes imatges, tantes i tantes paraules, tantes i tantes situacions viscudes i ...

    Devolució d'IRPF per cotitzacions a la «Mutual del Clero»

    En bon dia de la festa de Sant Joan, que aquest any de 2024 celebr al Perú, realitzant-hi «el viatge de la meva vida» abans de complir els 80 anys, en plena selva amazònica nord-peruana, quan em trob a la ciutat de Moyobamba (que també té les festes patronals dedicades a Sant Joan!), se m’acut de penjar aquestes dades en aquest blog meu. Pens que poden interessar, sobretot, a molts companys d’estudis eclesiàstics mallorquins que, entre els anys 1967 i 1978, cotitzaren a la «Mutual del Clero» (tant si en tenen dades comprovants, com sinó!) Tot i la distància geogràfica que ens separa dels companys mallorquins que viuen a La Roqueta, gràcies a les tecnologies més avançades en l’àmbit de la intercomunicació social, mir de continuar informant col·legues sobre les gestions que, d’ara endavant, poden tramitar davant l’Administració d’Hisenda pel fet d’haver cotitzat, ni que sigui només durant alguns anys, per la Mutual del Clero Español   dècades enrere... En adonar-me que el termini d...