Passa al contingut principal

A mossèn Jaume Pons Arrom, missioner al Perú

Poques referències tenc suara mateix, d'aquest bon amic binissalemer, antic company d'estudis eclesiàstics i de feines pastorals a terres peruanes, mossèn Jaume Pons i Arrom (1932-2019), que, segons em diuen, ens ha deixat aquesta mateixa setmana.

Mossèn Jaume Pons, a la serra andina cajamarquina
Per un correu del bon amic mossèn Joan Darder i Brotat m'assabent que Jaume Pons ha mort. Que descansi en pau, aquest capellà mallorquí, treballador al Perú: Trujillo, Cascas i Contumazà, Cajamarca i Lima! 

Tots tres hi hem treballat al Perú, com a missioners mallorquins... a la dècada dels anys setanta del segle passat...

Ell, fent part d'una d'aquelles primeres tongades de sacerdots mallorquins que, amb l'empenta de l'OCSHA -Organització de Cooperació Sacerdotal Hispano Americana-, s'ofereixen voluntàriament al bisbe per anar a treballar al Perú.

Adreçant-se a la gent peruana coneguda i amiga, entre d'altres coses, el canonge alcudienc mossèn Darder els diu en relació amb el funeral celebrat a Palma:

«Presidió su Misa Funeral el obispo de Mallorca, mons. Sebastián Taltavull, acompañado de once sacerdotes y un diácono, La bandera del Perú y su escudo estaban junto al altar y tras las ofrendas, también un vestido y un sombrero peruanos recordaban que nunca podrá hablarse del padre Jaime sin hacer referencia a sus veinte años en el Perú, un Evangelio sembrado a ras del campo donde enseñó a los campesinos el cuidado de la viña y los frutales, con su palabra alta y convincente, con sus manos grandes, callosas de un trabajador infatigable, siempre dispuestas a mejorar y a enseñar al pueblo más pobre. Sus mermeladas. Sus palabras y hechos de vida eran parábolas y acciones no aprendidas en Academias sino vivencias de un alma de Niño grande que en cada persona, sobre todo en los peor tratados, veía la imagen real de Jesús. Desde Mallorca siguió enviando ayudas a "mi Perú".»

Trrobada de capellans mallorquins al Perú
Em resulten del tot inoblidables les pujades que faig fins a la parròquia de Cascas-Contumazà (2.674 m.), a la serra andina peruana, dins la diòcesi de Cajamarca (2.719 m.), durant el temps que faig feina al Perú, entre els anys 1975-1978. 

De mossèn Jaume Pons, en guard molts i molt diversos records, tots ells lligats a aquell indret serrà on ell treballa de valent durant molts anys, una vintena.

Avesat a viure ran de la costa peruana, en arribar a Cascas, sobretot a Contumazá, em resulta una mica difícil aclimatar-m'hi per mor de l'altura que em provoca «soroche», aquell mal d'altura que no em deixa fer res, de bones a primeres, fins que el cor no arriba a bategar com cal...

En Jaume Pons ja hi està molt més acostumat. De manera que s'enfila fins a indrets més elevats, prop dels 3.000 metres, com si no res.

El record sempre com un home molt actiu. Que no sap estar aturat ni un moment. Molt interessat a millorar les condicions de vida de la població casquenya i contumacina. Parant esment a les necessitats més peremptòries d'una gent que es dedica majoritàriament a l'agricultura i la ramaderia.

Hi introdueix alguns cultius, com són ara les vinyes que arriben a convertir la zona en una de les més productives del Perú.

S'hi passa una vintena d'anys, treballant a les totes en aquells indrets de la serra dels Andes, amb un estil de feina molt seu, característic, inigualable i inimitable. Juntament amb mossèn Miquel Nigorra (+), mossèn Bartomeu Tauler (+), mossèn Pere Fons, mossèn Vicent Tur...

També el record un cop retornat a Mallorca. No s'hi troba gaire a gust, segons em diu sempre que ens trobam per ací o per allà. Però s'hi arriba a adaptar, a la seva manera. 

M'impressiona veure fins a quin punt assumeix el seu paper solidari amb la gent més pobra. No té cap mirament ni un a l'hora d'explicar-me que es considera un dels primers captaires que es nodreix amb les restes que escarbota i furga dins els contenidors de Ciutat... Troba que s'hi tuden massa productes que encara són comestibles i se'ls aprofita...

A banda de la informació sobre el seu funeral que, segons em diu el bon amic Darder, se celebra a l'església palmesana de sant Alonso Rodríguez amb la presència i presidència del bisbe Sebastià Taltavull -cosa que lament moltíssim no haver sabut amb temps-, també veig que figura el seu nom a la relació de difunts que fa dia 2 de juny de 2019 l'Empresa Funerària Municipal de Palma.


M'adon també que, al Bisbat de Mallorca, figura com a responsable ajudant de l'altre bon amic alcudienc, mossèn Miquel Company Bisbal, rector de la parròquia de la Soledat, a Palma.


Com diu el meu informant sapientí, la vida de mossèn Jaume Pons i Arrom és «Una vida de entrega total, de amor, trabajo y canto. Las solas palabras  no le valían, necesitaba cantarlas con los hermanos al Padre. No necesitaba el micro... No le dejes, Cóndor, hasta que le veas entrar en el Cielo, porque capaz regrese de nuevo a Cascas...»

Comentaris

  1. Moltes grácies Cecili per aquestes paraules tan belles pel'l meu conco Jaume finat fa uns díes. Tenc un bons records de tú de cuant estaves a la parroquia de Sant Nicolau. T'enví una forta aferrada amb l'orgull de haver-te conegut ja fa tants d'anys. Per jo sempre serás "El padre Cecilio".

    ResponElimina
  2. Gràcies a tu, Pep Toni, pel teu comentari a l'escrit que he volgut dedicar al meu bon amic Jaume, el teu conco estimat. Guard molt bon record del meu pas com a vicari de la parròquia de Sant Nicolau a finals de la dècada dels anys seixanta, recent rebuda l'ordenació sacerdotal, a la qual mir de romandre fidel fins suara mateix, per uns altres camins... Una abraçada!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al pare Antoni Vallespir Llompart, MSSCC, bon amic meu

Quatre anys més jove que jo, el P. Antoni Vallespir Llompart neix a Alcúdia l'any 1948, i mor a Bunyola el 12 d'agost de 2019. Que descansi en pau!

Em ve al cap aquests dies, precisament, que, de preveres joves, tots dos col·laboram dins el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca: ell com a consiliari de l'Agrupament de Son Sardina, mentre jo faig de consiliari escolta als agrupaments Verge de Lluc i Jaume I -a la parròquia de l'Encarnació-, i a l'agrupament Ramon Llull -a la parròquia de Santa Catalina Thomàs-.

De preveres joves tots dos, és a dir a la dècada dels anys setanta del segle passat!
Aleshores, sent consiliari diocesà del Guiatge de Mallorca, també tenc oportunitat de treballar al seu costat. Som educadors i formadors en la fe d'aquells joves i d'aquelles al·lotes que tan positivament incideixen en les nostres vides i que marquen de manera indeleble les nostres dues existències com a clergues: n'aprenem camins nous de seguiment de Jesús, ser…

Al cinquantè aniversari de l'ordenació sacedotal

Mig segle després, tot recordant aquell 16 de juny de 1968, quan faig part de la promoció mallorquina de capellans del 68, m'entren ganes d'escriure unes retxes. Van adreçades, sobretot, a aquelles amistats d'avui dia que no van poder assaborir la feta ni compartir amb nosaltres l'esdeveniment o no van poder fruir-hi amb la mateixa intensitat.
Som 15, els capellans mallorquins del Maig del 68, ordenats pel bisbe Rafael Álvarez Lara, a la capella del Seminari Nou, el 16 de juny de 1968. 
N'han passat cinquanta anys, des d'aquell esdeveniment tan significatiu com admirable en les nostres vides. Aquest mig segle de vida, n'hi hem vist tantes, i n'hi han passat tantíssimes més, de coses, que, d'una manera o una altra ens marquen i deixen empremta rellevant en la nostra personalitat humana.
Enguany, com sol succeir cada any amb motiu de la festa de Jesucrist Gran Sacerdot, també es fa pública la notícia d'una Diada sacerdotal a Lluc. La trobada anual…

Al bon amic bunyolí Jaume Conti

Després d'haver-me passat vuit anys fora de Mallorca, a Àfrica i a Amèrica Llatina, a finals de la dècada dels anys setanta del segle passat, el bisbe de la diòcesi m'encomana la tasca de prestar un servei a la parròquia de l'Encarnació, a Ciutat.
Dins el terme parroquial, entre d'altres, es troba el Col·legi Pius XII, conduït i dirigit aleshores per una cooperativa de professors entusiastes que, a més impartir-hi els cursos acadèmics pertinents, també s'afanyen a bastir un centre educatiu que sigui pioner en molts d'aspectes. 
Entre d'altres, en l'educació física, la formació musical o l'aprofundiment en l'estudi de la llengua catalana. Aquest darrer aspecte comporta certs maldecaps que vénen produïts per una gent que no en pot sentir ni parlar, d'aquest assumpte: són membres d'un grup ultradretà que capitaneja Jaime Martorell, entossudit a fer emmudir, sigui com sigui, la veu i el paper d'aquell centre educatiu tan actiu com prest…