Passa al contingut principal

A mossèn Jaume Pons Arrom, missioner al Perú

Poques referències tenc suara mateix, d'aquest bon amic binissalemer, antic company d'estudis eclesiàstics i de feines pastorals a terres peruanes, mossèn Jaume Pons i Arrom (1932-2019), que, segons em diuen, ens ha deixat aquesta mateixa setmana.

Mossèn Jaume Pons, a la serra andina cajamarquina
Per un correu del bon amic mossèn Joan Darder i Brotat m'assabent que Jaume Pons ha mort. Que descansi en pau, aquest capellà mallorquí, treballador al Perú: Trujillo, Cascas i Contumazà, Cajamarca i Lima! 

Tots tres hi hem treballat al Perú, com a missioners mallorquins... a la dècada dels anys setanta del segle passat...

Ell, fent part d'una d'aquelles primeres tongades de sacerdots mallorquins que, amb l'empenta de l'OCSHA -Organització de Cooperació Sacerdotal Hispano Americana-, s'ofereixen voluntàriament al bisbe per anar a treballar al Perú.

Adreçant-se a la gent peruana coneguda i amiga, entre d'altres coses, el canonge alcudienc mossèn Darder els diu en relació amb el funeral celebrat a Palma:

«Presidió su Misa Funeral el obispo de Mallorca, mons. Sebastián Taltavull, acompañado de once sacerdotes y un diácono, La bandera del Perú y su escudo estaban junto al altar y tras las ofrendas, también un vestido y un sombrero peruanos recordaban que nunca podrá hablarse del padre Jaime sin hacer referencia a sus veinte años en el Perú, un Evangelio sembrado a ras del campo donde enseñó a los campesinos el cuidado de la viña y los frutales, con su palabra alta y convincente, con sus manos grandes, callosas de un trabajador infatigable, siempre dispuestas a mejorar y a enseñar al pueblo más pobre. Sus mermeladas. Sus palabras y hechos de vida eran parábolas y acciones no aprendidas en Academias sino vivencias de un alma de Niño grande que en cada persona, sobre todo en los peor tratados, veía la imagen real de Jesús. Desde Mallorca siguió enviando ayudas a "mi Perú".»

Trrobada de capellans mallorquins al Perú
Em resulten del tot inoblidables les pujades que faig fins a la parròquia de Cascas-Contumazà (2.674 m.), a la serra andina peruana, dins la diòcesi de Cajamarca (2.719 m.), durant el temps que faig feina al Perú, entre els anys 1975-1978. 

De mossèn Jaume Pons, en guard molts i molt diversos records, tots ells lligats a aquell indret serrà on ell treballa de valent durant molts anys, una vintena.

Avesat a viure ran de la costa peruana, en arribar a Cascas, sobretot a Contumazá, em resulta una mica difícil aclimatar-m'hi per mor de l'altura que em provoca «soroche», aquell mal d'altura que no em deixa fer res, de bones a primeres, fins que el cor no arriba a bategar com cal...

En Jaume Pons ja hi està molt més acostumat. De manera que s'enfila fins a indrets més elevats, prop dels 3.000 metres, com si no res.

El record sempre com un home molt actiu. Que no sap estar aturat ni un moment. Molt interessat a millorar les condicions de vida de la població casquenya i contumacina. Parant esment a les necessitats més peremptòries d'una gent que es dedica majoritàriament a l'agricultura i la ramaderia.

Hi introdueix alguns cultius, com són ara les vinyes que arriben a convertir la zona en una de les més productives del Perú.

S'hi passa una vintena d'anys, treballant a les totes en aquells indrets de la serra dels Andes, amb un estil de feina molt seu, característic, inigualable i inimitable. Juntament amb mossèn Miquel Nigorra (+), mossèn Bartomeu Tauler (+), mossèn Pere Fons, mossèn Vicent Tur...

També el record un cop retornat a Mallorca. No s'hi troba gaire a gust, segons em diu sempre que ens trobam per ací o per allà. Però s'hi arriba a adaptar, a la seva manera. 

M'impressiona veure fins a quin punt assumeix el seu paper solidari amb la gent més pobra. No té cap mirament ni un a l'hora d'explicar-me que es considera un dels primers captaires que es nodreix amb les restes que escarbota i furga dins els contenidors de Ciutat... Troba que s'hi tuden massa productes que encara són comestibles i se'ls aprofita...

A banda de la informació sobre el seu funeral que, segons em diu el bon amic Darder, se celebra a l'església palmesana de sant Alonso Rodríguez amb la presència i presidència del bisbe Sebastià Taltavull -cosa que lament moltíssim no haver sabut amb temps-, també veig que figura el seu nom a la relació de difunts que fa dia 2 de juny de 2019 l'Empresa Funerària Municipal de Palma.


M'adon també que, al Bisbat de Mallorca, figura com a responsable ajudant de l'altre bon amic alcudienc, mossèn Miquel Company Bisbal, rector de la parròquia de la Soledat, a Palma.


Com diu el meu informant sapientí, la vida de mossèn Jaume Pons i Arrom és «Una vida de entrega total, de amor, trabajo y canto. Las solas palabras  no le valían, necesitaba cantarlas con los hermanos al Padre. No necesitaba el micro... No le dejes, Cóndor, hasta que le veas entrar en el Cielo, porque capaz regrese de nuevo a Cascas...»

Comentaris

  1. Moltes grácies Cecili per aquestes paraules tan belles pel'l meu conco Jaume finat fa uns díes. Tenc un bons records de tú de cuant estaves a la parroquia de Sant Nicolau. T'enví una forta aferrada amb l'orgull de haver-te conegut ja fa tants d'anys. Per jo sempre serás "El padre Cecilio".

    ResponElimina
  2. Gràcies a tu, Pep Toni, pel teu comentari a l'escrit que he volgut dedicar al meu bon amic Jaume, el teu conco estimat. Guard molt bon record del meu pas com a vicari de la parròquia de Sant Nicolau a finals de la dècada dels anys seixanta, recent rebuda l'ordenació sacerdotal, a la qual mir de romandre fidel fins suara mateix, per uns altres camins... Una abraçada!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall