Passa al contingut principal

A mossèn Jaume Pons Arrom, missioner al Perú

Poques referències tenc suara mateix, d'aquest bon amic binissalemer, antic company d'estudis eclesiàstics i de feines pastorals a terres peruanes, mossèn Jaume Pons i Arrom (1932-2019), que, segons em diuen, ens ha deixat aquesta mateixa setmana.

Mossèn Jaume Pons, a la serra andina cajamarquina
Per un correu del bon amic mossèn Joan Darder i Brotat m'assabent que Jaume Pons ha mort. Que descansi en pau, aquest capellà mallorquí, treballador al Perú: Trujillo, Cascas i Contumazà, Cajamarca i Lima! 

Tots tres hi hem treballat al Perú, com a missioners mallorquins... a la dècada dels anys setanta del segle passat...

Ell, fent part d'una d'aquelles primeres tongades de sacerdots mallorquins que, amb l'empenta de l'OCSHA -Organització de Cooperació Sacerdotal Hispano Americana-, s'ofereixen voluntàriament al bisbe per anar a treballar al Perú.

Adreçant-se a la gent peruana coneguda i amiga, entre d'altres coses, el canonge alcudienc mossèn Darder els diu en relació amb el funeral celebrat a Palma:

«Presidió su Misa Funeral el obispo de Mallorca, mons. Sebastián Taltavull, acompañado de once sacerdotes y un diácono, La bandera del Perú y su escudo estaban junto al altar y tras las ofrendas, también un vestido y un sombrero peruanos recordaban que nunca podrá hablarse del padre Jaime sin hacer referencia a sus veinte años en el Perú, un Evangelio sembrado a ras del campo donde enseñó a los campesinos el cuidado de la viña y los frutales, con su palabra alta y convincente, con sus manos grandes, callosas de un trabajador infatigable, siempre dispuestas a mejorar y a enseñar al pueblo más pobre. Sus mermeladas. Sus palabras y hechos de vida eran parábolas y acciones no aprendidas en Academias sino vivencias de un alma de Niño grande que en cada persona, sobre todo en los peor tratados, veía la imagen real de Jesús. Desde Mallorca siguió enviando ayudas a "mi Perú".»

Trrobada de capellans mallorquins al Perú
Em resulten del tot inoblidables les pujades que faig fins a la parròquia de Cascas-Contumazà (2.674 m.), a la serra andina peruana, dins la diòcesi de Cajamarca (2.719 m.), durant el temps que faig feina al Perú, entre els anys 1975-1978. 

De mossèn Jaume Pons, en guard molts i molt diversos records, tots ells lligats a aquell indret serrà on ell treballa de valent durant molts anys, una vintena.

Avesat a viure ran de la costa peruana, en arribar a Cascas, sobretot a Contumazá, em resulta una mica difícil aclimatar-m'hi per mor de l'altura que em provoca «soroche», aquell mal d'altura que no em deixa fer res, de bones a primeres, fins que el cor no arriba a bategar com cal...

En Jaume Pons ja hi està molt més acostumat. De manera que s'enfila fins a indrets més elevats, prop dels 3.000 metres, com si no res.

El record sempre com un home molt actiu. Que no sap estar aturat ni un moment. Molt interessat a millorar les condicions de vida de la població casquenya i contumacina. Parant esment a les necessitats més peremptòries d'una gent que es dedica majoritàriament a l'agricultura i la ramaderia.

Hi introdueix alguns cultius, com són ara les vinyes que arriben a convertir la zona en una de les més productives del Perú.

S'hi passa una vintena d'anys, treballant a les totes en aquells indrets de la serra dels Andes, amb un estil de feina molt seu, característic, inigualable i inimitable. Juntament amb mossèn Miquel Nigorra (+), mossèn Bartomeu Tauler (+), mossèn Pere Fons, mossèn Vicent Tur...

També el record un cop retornat a Mallorca. No s'hi troba gaire a gust, segons em diu sempre que ens trobam per ací o per allà. Però s'hi arriba a adaptar, a la seva manera. 

M'impressiona veure fins a quin punt assumeix el seu paper solidari amb la gent més pobra. No té cap mirament ni un a l'hora d'explicar-me que es considera un dels primers captaires que es nodreix amb les restes que escarbota i furga dins els contenidors de Ciutat... Troba que s'hi tuden massa productes que encara són comestibles i se'ls aprofita...

A banda de la informació sobre el seu funeral que, segons em diu el bon amic Darder, se celebra a l'església palmesana de sant Alonso Rodríguez amb la presència i presidència del bisbe Sebastià Taltavull -cosa que lament moltíssim no haver sabut amb temps-, també veig que figura el seu nom a la relació de difunts que fa dia 2 de juny de 2019 l'Empresa Funerària Municipal de Palma.


M'adon també que, al Bisbat de Mallorca, figura com a responsable ajudant de l'altre bon amic alcudienc, mossèn Miquel Company Bisbal, rector de la parròquia de la Soledat, a Palma.


Com diu el meu informant sapientí, la vida de mossèn Jaume Pons i Arrom és «Una vida de entrega total, de amor, trabajo y canto. Las solas palabras  no le valían, necesitaba cantarlas con los hermanos al Padre. No necesitaba el micro... No le dejes, Cóndor, hasta que le veas entrar en el Cielo, porque capaz regrese de nuevo a Cascas...»

Comentaris

  1. Moltes grácies Cecili per aquestes paraules tan belles pel'l meu conco Jaume finat fa uns díes. Tenc un bons records de tú de cuant estaves a la parroquia de Sant Nicolau. T'enví una forta aferrada amb l'orgull de haver-te conegut ja fa tants d'anys. Per jo sempre serás "El padre Cecilio".

    ResponElimina
  2. Gràcies a tu, Pep Toni, pel teu comentari a l'escrit que he volgut dedicar al meu bon amic Jaume, el teu conco estimat. Guard molt bon record del meu pas com a vicari de la parròquia de Sant Nicolau a finals de la dècada dels anys seixanta, recent rebuda l'ordenació sacerdotal, a la qual mir de romandre fidel fins suara mateix, per uns altres camins... Una abraçada!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Segona trobada a Búger (Amics del papa Francesc i Gent cristiana aporta)

Després que els bons amics Bernat Forteza , Bernat Vicens i Miquel Monroig organitzen una primera trobada a la vila mallorquina de Búger, el mes de febrer, sobre el papa Francesc i els canvis que ha operat dins l’Església catòlica, en public informacions que queden recollides en aquest blog meu . Pocs dies després sorgeix la idea de programar-ne una segona:  «No pensau que GENT CRISTIANA APORTA podria fer molt més per a Mallorca, per exemple, fer una recerca i unes propostes per trobar un nou bisbe (segons criteris evangèlics i no només de cúria vaticana) o votam per perllongar l'actual bisbe que ja té el temps exhaurtit...?» Ho planteja el bon amic Guillem Ramis Moneny. Trobant ressò en els organitzadors i participants en la primera, en convoquen la segona: per al dia 4 d’abril. És una trobada interessant, oberta a tothom que tengui ganes de dir-hi la seva i d'aportar-n'hi opinions, suggeriments, parers... al Teatre Parroquial de Búger. En aquesta segona ocasió, hi tra...

El Bisbe que necessita la Diòcesi de Mallorca

L'any 2012 el bon amic campaneter Ferran Bellver Silván escriu un text que cau com anell al dit en el col·loqui programat per al dia 4 d'abril de 2025 al Teatre Parroquial de Búger. Els col·lectius "Amics del papa Francesc" i "Gent cristiana aporta" hi conviden tothom que hi estigui interessat a respondre-hi això: 1. Quin bisbe volem? 2. Pla de Pastoral 2025 3. Punts calents per interioritzar  Compartint la idea que aquest escrit de l'amic campaneter pot servir de material de treball que es pot sumar a les opinions d'altres participants, m'afany a publicar-lo en aquest blog meu, per si por resultar profitós per a qualcú: FERRAN BELLVER   cantant el salm del dia a l'església de Santa Margalida "Vivim temps de canvi, de profundes transformacions, i vet aquí que a la Diòcesi de Mallorca també toca ara canviar el primer servidor de tots els cristians que, miraculosament, encara conservam la fe, el pastor i líder espiritual. Els preveres ...

Francesc Esperança, "l'autobiografia" del papa Francesc

La mort sobtada del papa Francesc , en bon Dilluns de Pasqua 2025 , no m’ha permès de llegir totalment el llibre sobre la seva «autobiografia» (potser sigui la primera d'un papa!) que vaig adquirir a principis de la quaresma, a la ciutat de Barcelona. Així i tot, el consider força recomanable a l’hora d’endinsar-nos en la personalitat d’aquest personatge tan singular, en ple segle XXI: el primer papa sud-americà, el primer papa jesuïta i el primer papa que pren el nom de Francesc . Tres qualificatius que defineixen a la perfecció el gran llegat que ens deixa. Portada del llibre FRANCESC ESPERANÇA Moltes de gràcies, papa Francesc ! Que Déu vos ho pag, com vos ho mereixeu, Ell qui en sap, qui pot i qui segurament també vol. En bon primer Divendres de Quaresma, mentre acudesc a la llibreria barcelonina Alibri Llibres del carrer de Balmes 26, acompanyant-hi l’autor mallorquí del llibre «Quadern de quaresma» , el bon amic Miquel Àngel Lladó , mir de pegar una ullada a publicacions més ...