Passa al contingut principal

Canonges nous a la Seu Catedral de Mallorca


Quan encara no es coneixia google, ja hi havia qualque «xolito peruà» que, molt sàviament, em deia: «Disculpe usted mi falta de ignorancia, padrecito!» 

Sempre em va deixar astorat tanta saviesa acumulada en les classes populars!

Dècades després, gràcies a google gairebé tot s'arriba a saber. Fins i tot pel que fa a un estament tan fosc i tancat en si mateix, com és ara l'eclesiàstic-jeràrquic al nivell més alt, el Capítol Catedral, per exemple .


A la vista d'una notícia recent, feta pública als mitjans de comunicació locals, relacionada amb el nomenament de dos «canonges nous» per a la Seu Catedral de Mallorca, un deianenc i un palmesà, per a més senyes, segons decisió adoptada pel bisbe Sebastià Taltavull, m'han entrat ganes de saber quants canonges degué nomenar el bisbe Teodor Úbeda durant el seu mandat perllongat, i quants posteriorment han estat nomenats per cadascun dels bisbes que l'han succeït els darrers anys. 

Simple curiositat, ben sana crec jo. Sobretot, si hom para esment a aquest costum provinent de l'Edat Mitjana i que encara perdura el segle XXI dins l'església catòlica mallorquina. 

Vés a saber tu fins quan!

Idò bé. He arribat a esbrinar que el bisbe valencià Teodor Úbeda (1973-2003) en va nomenar 22, de canonges, durant el seu mandat episcopal a Mallorca, que es perllongà durant trenta-un anys ininterrompudament. 

No n'arriba a 1 per any, de canonge nomenat, ni molt manco!

El bisbe valencià Jesús Murgui (2003-2012), durant els seus 9 anys com a bisbe de Mallorca, no en va nomenar cap, de canonge. Sí que va fer reviscolar les distincions de la Santa Seu, també «medievals», a què don Teodor era al·lèrgic, com són ara 4 prelats d'honor i 1 capellà de Sa Santedat.

El bisbe valencià Xavier Salinas (2012-2016), durant els seus tres anys llargs d'episcopat illenc, elevà a la categoria de canonges els tres beneficiats que quedaven, quan la catedral de Mallorca era una de les poques diòcesis espanyoles que encara mantenia aquesta diferència entre el personal catedralici. 

Li'n surt a 1 canonge per any.

El bisbe menorquí Sebastià Taltavull (2017-2019), durant els seus 2 anys llargs d'episcopat a Mallorca, ja en duu 6, de canonges nomenats. 

Li'n surten a 3, de canonges, per any! 

Pens que, de seguir amb aquest mateix ritme, el bisbe Teodor n'hauria d'haver nomenat 93!

Amb tots els meus respectes cap a tots i cadascun dels molt il·lustres senyors canonges, em resulta molt difícil entendre que la diòcesi de Mallorca, en aquest aspecte, s'afanyi a caminar mirant cap endavant, cap al futur d'una església apta i ben preparada per al segle XXII. 

Em fa la impressió que s'estima més girar la ullada cap enrere, cap a unes institucions, com són ara els capítols catedrals, que sorgeixen a l'època medieval, al llarg del segle XI... molt abans que sigui construïda la catedral de Mallorca...





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall