Passa al contingut principal

Canonges nous a la Seu Catedral de Mallorca


Quan encara no es coneixia google, ja hi havia qualque «xolito peruà» que, molt sàviament, em deia: «Disculpe usted mi falta de ignorancia, padrecito!» 

Sempre em va deixar astorat tanta saviesa acumulada en les classes populars!

Dècades després, gràcies a google gairebé tot s'arriba a saber. Fins i tot pel que fa a un estament tan fosc i tancat en si mateix, com és ara l'eclesiàstic-jeràrquic al nivell més alt, el Capítol Catedral, per exemple .


A la vista d'una notícia recent, feta pública als mitjans de comunicació locals, relacionada amb el nomenament de dos «canonges nous» per a la Seu Catedral de Mallorca, un deianenc i un palmesà, per a més senyes, segons decisió adoptada pel bisbe Sebastià Taltavull, m'han entrat ganes de saber quants canonges degué nomenar el bisbe Teodor Úbeda durant el seu mandat perllongat, i quants posteriorment han estat nomenats per cadascun dels bisbes que l'han succeït els darrers anys. 

Simple curiositat, ben sana crec jo. Sobretot, si hom para esment a aquest costum provinent de l'Edat Mitjana i que encara perdura el segle XXI dins l'església catòlica mallorquina. 

Vés a saber tu fins quan!

Idò bé. He arribat a esbrinar que el bisbe valencià Teodor Úbeda (1973-2003) en va nomenar 22, de canonges, durant el seu mandat episcopal a Mallorca, que es perllongà durant trenta-un anys ininterrompudament. 

No n'arriba a 1 per any, de canonge nomenat, ni molt manco!

El bisbe valencià Jesús Murgui (2003-2012), durant els seus 9 anys com a bisbe de Mallorca, no en va nomenar cap, de canonge. Sí que va fer reviscolar les distincions de la Santa Seu, també «medievals», a què don Teodor era al·lèrgic, com són ara 4 prelats d'honor i 1 capellà de Sa Santedat.

El bisbe valencià Xavier Salinas (2012-2016), durant els seus tres anys llargs d'episcopat illenc, elevà a la categoria de canonges els tres beneficiats que quedaven, quan la catedral de Mallorca era una de les poques diòcesis espanyoles que encara mantenia aquesta diferència entre el personal catedralici. 

Li'n surt a 1 canonge per any.

El bisbe menorquí Sebastià Taltavull (2017-2019), durant els seus 2 anys llargs d'episcopat a Mallorca, ja en duu 6, de canonges nomenats. 

Li'n surten a 3, de canonges, per any! 

Pens que, de seguir amb aquest mateix ritme, el bisbe Teodor n'hauria d'haver nomenat 93!

Amb tots els meus respectes cap a tots i cadascun dels molt il·lustres senyors canonges, em resulta molt difícil entendre que la diòcesi de Mallorca, en aquest aspecte, s'afanyi a caminar mirant cap endavant, cap al futur d'una església apta i ben preparada per al segle XXII. 

Em fa la impressió que s'estima més girar la ullada cap enrere, cap a unes institucions, com són ara els capítols catedrals, que sorgeixen a l'època medieval, al llarg del segle XI... molt abans que sigui construïda la catedral de Mallorca...





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

A la memòria del bon amic llucmajorer, Anselm Álvarez Santamaria (1)

Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet , l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria : «Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor» . Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic No fa ni cinc hores que, per whatsapp , em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús , preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva. En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’ hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent  en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats... Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia , els anys 50 i 60 del segle p...

Al bon amic-germà Agustí Serra i Soler, de tot cor

Més que un bon amic, n' Agustí Serra és per a mi com un «pare espiritual» alhora que un "germà de l'ànima" que, al llarg de la meva existència damunt d’aquest món, m’ha transmès vida i ganes de viure. Amb el seu tarannà sempre tan positiu, la seva rialla fresca, la seva paraula agomboladora, la seva crítica encertada, els seus elogis, la seva intel·ligència sublim, el seu amor incommensurable a la seva família, el seu exemple de «capellà casat» (sempre bon capellà i sempre ben casat!) Sé ben cert que el notaré a faltar, d’ara endavant... Si és que, des d’allà on és suara mateix, des d'aquesta dimensió desconeguda que anomenam Cel, no me’n fa arribar cap, de mot, o de gest, que em resulti inconfusible... Agustí Serra i Soler , gaudint d'una maduresa plena Tot d’una que la seva filla Magdalena , sempre tan sol·lícita amb mi, em comunica la mort de son pare, em vénen al cap tantes i tantes imatges, tantes i tantes paraules, tantes i tantes situacions viscudes i ...

Xerrada quaresmal a l'església de Sant Gaietà, Barcelona

XERRADA QUARESMAL 2025 Cecili Buele i Ramis Església de Sant Gaietà (Barcelona) DILLUNS, 10 DE MARÇ, A LES 19 H Façana de l'església de SANT GAIETÀ (Barcelona) Els quatre dilluns del mes de març de 2025, abans de la Setmana Santa, el P. Miquel Bonet C.R. , teatí mallorquí que regeix l’ església de Sant Gaietà a la ciutat de Barcelona, ha convidat quatre persones perquè hi vagin a «compartir quina és la seva esperança cristiana. Com la viuen en el dia a dia. Són dues dones i dos homes. Els dilluns, de les 19 a les 20 hores, estaran cara a cara ‘sols davant el perill’ dels que s’animin a anar a escoltar-los» . Una d’aquestes quatre persones, un d’aquests dos homes, som jo: el també mallorquí Cecili Buele i Ramis (sacerdot diocesà, casat i enviduat dues vegades). A mode de guió orientatiu, se m’ocorre d’oferir-hi aquest breu resum explicatiu: AMB GANES DE COMPARTIR-HI COM VISC L'ESPERANÇA CRISTIANA - Molt agraït al P. Miquel Bonet , per haver-me convidat a participar en aquesta...