Més que un bon amic, n'Agustí Serra és per a mi com un «pare espiritual» alhora que un "germà de l'ànima" que, al llarg de la meva existència damunt d’aquest món, m’ha transmès vida i ganes de viure. Amb el seu tarannà sempre tan positiu, la seva rialla fresca, la seva paraula agomboladora, la seva crítica encertada, els seus elogis, la seva intel·ligència sublim, el seu amor incommensurable a la seva família, el seu exemple de «capellà casat» (sempre bon capellà i sempre ben casat!)
Sé ben cert que el notaré a faltar, d’ara endavant... Si és que, des d’allà on és suara mateix, des d'aquesta dimensió desconeguda que anomenam Cel, no me’n fa arribar cap, de mot, o de gest, que em resulti inconfusible...
 |
| Agustí Serra i Soler, gaudint d'una maduresa plena |
Tot d’una que la seva filla Magdalena, sempre tan sol·lícita amb mi, em comunica la mort de son pare, em vénen al cap tantes i tantes imatges, tantes i tantes paraules, tantes i tantes situacions viscudes i compartides amb n’Agustí Serra, al llarg de la seva vida nonagenària!
Són tantes, que em sent incapaç d’abastar-les totes.
Aquest capellà pobler (que nasqué un dia, visqué sempre i morí de gust com a capellà i com a pobler!), m’ha ensenyat a viure-hi, jo també, amb la il·lusió d’assaborir-n’hi el gust agredolç d’unes vivències eclesiàstiques tan profundes que ens resulta difícil transmetre’n les essències.
Déu sabrà per què, hores d’ara, en ple segle XXI, l’Església catòlica occidental continua amb les seves normes disciplinàries, sempre tan obsessives, d’impedir que les dones facin part tan entranyable com ordinària dels afers religiosos reservats suara mateix únicament i exclusiva als homes.
Agustí Serra és un d’aquests capellans mallorquins que més enèrgicament i ferma ha lluitat fins a la mort per mirar de normalitzar una situació tan anormal com és ara l’existència de capellans casats a l’interior de la diòcesi mallorquina.
Durant dècades seguides n’ha fet bandera. I jo no em puc estar de reproduir-ne actuacions que, no per haver pogut passar desapercebudes als ulls de segons qui, esdeven inexistents als ulls del Déu i Senyor de l'univers... Tanmateix hi són de bon de veres.
 |
| Agustí Serra, seccretari, amb altres membres de l'associació Secularitzats Associats de Balears (SABAL) |
La darrera vegada que ens veim, n’Agustí i jo, és a l’hospital Joan March, on la família el porta perquè hi sigui atès d’una llaga a l’estòmac. De manera sorprenent li detecten parkinson...
Tot i que no pot caminar, està quedant molt rígid i també li costa una mica el menjar, el trob al llit la mar de bé. Tan lúcid i clarivident com sempre. Amb el cap ben clar durant tota la conversa que mantenim a l’habitació 111. Content de rebre-hi visites diàriament.
Com la que li fa, segons em diu, el mateix bisbe de Mallorca, monsenyor Sebastià Taltavull dies enrere. Cosa que l’emociona moltíssim quan m’ho conta.
 |
| Dos bons amics, en una trobada de capellans secularitzats: AGUSTÍ SERRA i Mons. SEBASTIÀ TALTAVULL |
Físicament deteriorat, mentalment deixondit, espiritualment amb moltes ganes d’anar-se’n a "estar allà dalt amb el Bon Jesús", com més aviat millor... Per no donar més creu en aquest món... Molt content de tenir i mantenir el suport d’aquest «grup tan especial d’amics de seminari»... Confia recuperar-se aviat, i els saluda a tots des del llit hospitalari...
És el mateix dia de la festa de Santa Bàrbara, amb els meus 80 anys recent complits en aquella jornada. Al cap de pocs dies, tal com me n’adverteix, retorna a casa seva, a la vila de Sóller.
Hi mor aquest dimarts, 7 de gener de 2025, l’endemà mateix de la festa dels Reis Màgics.
Sempre he mantengut molt viu el record d’aquell seminarista major, de nom Agustí Serra i Soler, que s’ordena de capellà, quan estic acabant de fer el primer curs de llatinista al Seminari diocesà de Sant Pere a l’edat d’11 anys, el mes de juny de 1956.
Amb el record de temps llunyans, es va enfortint «in crescendo» la nostra amistat perdurable, amb contactes personals i més directes, mantenguts posteriorment per motius diversos.
Sempre n’he admirat la gran tasca desplegada pel bon amic pobler, primer com a vicari de la parròquia de Campanet (1956-1960), d’Andratx (1960-1964) o d’El Terreno a Ciutat (1964-1966). Finalment com a rector de Fornalutx (1966-1978).
I no solament a l’àmbit estrictament eclesiàstic. També en altres àmbits com el polític (tots dos arribam a ser elegits democràticament regidors als nostres ajuntaments respectius). L’acadèmic (tots dos ens dedicam a tasques docents, ell molt més intensament que jo). El literari (tots dos escrivim articles a mitjans diversos, ell me'n supera la quantitat i la qualitat). El lingüístic (tots dos esdevenim amants entusiastes, i practicants de la llengua catalana, i de la llengua llatina) etc.
Gran publicador d’articles escrits sobre temes diversos, es compten per centenars o milers els que queden reproduïts en paper, sobretot a la premsa local sollerica.
Com és clar, despunten els que dedica al poble d’on fou rector i on vol ser enterrat, Fornalutx, i la vila de Sóller, on s’ha passat la major part de la seva vida, sempre en activitat constant.
Qui el tracta de prop sap i veu que n'Agustí Serra sol comportar-se sempre comun gran admirador dels bisbes de Mallorca. Particularment del bisbe Teodor Úbeda i l'actual bisbe Sebastià Taltavull. Conserva intacta i inamovible la seva concepció jeràrquica de l’Església, malgrat no dubta mai a exercir-ne la visió crítica, que també adopta quan ho considera adient reflectir-ho en les seves intervencions.
 |
| Mons. TEODOR ÚBEDA GRAMAJE, gran amic d'AGUSTÍ SERRA I SOLER |
Alhora que perdem en aquest món terrenal la presència material i física d’un bon amic de seminari entre nosaltres, en sortim guanyant una nova, espiritual i transcendent, que ja gaudeix de la Vida plena en mans del Senyor de l’Univers.
En record, com a homenatge pòstum i modest a tan bon professor de llatí, vagi aquest comiat farcit de l’alegria més fonda:
«Gaudens gaudebo in Domino, et exsultabit anima mea in Deo meo, quia induit me vestimentis salutis, et indumento justitiae circumdedit me, quasi sponsum decoratum corona, et quasi sponsam ornatam monilibus suis».
M'alegraré intensament en el Senyor, i la meva ànima s'alegrarà en el meu Déu, perquè m'ha revestit amb la indumentària salvadora i m'ha envoltat amb el vestit de la justícia, com un nuvi adornat amb una corona i com una nuvia adornada amb els seus collarets...
Anima Eius Requiescat In Pace. Amen.
Tot pot quedar molt més viu en el record, amb la visualització de les imatges que queden enregistrades, amb motiu del seu 93è aniversari el mes de novembre de 2023. Hi compareix el bon amic-germà pobler Agustí Serra i Soler, participant en la VI Diada cultural dels Amics del Seminari de Mallorca a la vila mallorquina de Campanet.
La família Serra Escalas té previst de fer l'enterrament d'Agustí Serra dimecres 8 de gener de 2025 a les 10h a Fornalutx. Alhora que el funeral serà el mateix dia, a les 19h a la mateixa localitat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada