M'admira aquest infant gabellí, àvid de saber, amb ganes de llegir i d'estudiar llatí i francès, que vol aprendre solfa, que passa gust de cantar a l'església parroquial de Capdepera i que, a la seva manera, se sent amic del Bon Jesús.
M'arriben endins les impressions que li provoca el fet d'haver ingressat al Seminari diocesà, d'haver-s'hi passat els dotze anys de la carrera eclesiàstica, atent a les indicacions de professors, superiors i directors espirituals, incrementant-hi la seva amistat personal amb Jesús i el seu evangeli.
Em deixen bocabadat les indicacions que fa en relació amb la seva anada a Roma, quan es matricula per fer cursos de Teologia i Bíblia, tant a la Universitat Gregoriana com a l'Institut Bíblic: com si se li esborràs «tot o quasi tot el que havia estudiat a Palma» i descobrís una relació nova amb Jesús.
Em sorprenen certs detalls que s'hi esmenten relacionats amb la seva condició de canonge lectoral de la Seu Catedral de Mallorca, com és ara que estigui dispensat d'assistir al cor els dies feiners, un privilegi que el Codi de Dret Canònic li atorga, al qual no renuncia mai, i que li dóna dret a participar en les «distribucions»... Tot allò que l'envolta, així i tot, el referma en la seva amistat amb Jesús.
Em meravellen les aportacions sucoses que fa en Llorenç sobre el patrimoni històric i artístic de la Seu, amb unes observacions acurades i precises sobre el paper reformador que hi exerceixen intervencions diverses, com poden ser les del bisbe Campins, Antoni Gaudí, Miquel Barceló i altres artistes del seu temps de canonge, com Juan Bautista Castro, Constantino Ruggeri, Janos Hajnal, Pere Cànova i Aparicio, Nils Burwits, etc.
També consider molt valuosa l'aportació que hi fa sobre la immensa tasca desplegada a Mallorca durant uns quants anys pel que s'anomena Moviment Bíblic, dirigit i orientat per ell, amb la col·laboració de nombrosos capellans i seglars, homes i dones abocats a l'estudi i vivència de la Bíblia. Una etapa àlgida en el seu procés personal d'amistat amb Jesús i seguidors del natzarè.
Sorprèn, admira i deixa sense paraula el fet de veure que tot un senyor canonge de la Seu Catedral de Mallorca pren la decisió ferma d'anar-se'n a viure, amb sa mare, a una de les casetes més modestes del «barri més pobre de Palma», com és considerat aleshores el barri del Jonquet. S'hi dedica intensament durant dècades, des d'àmbits diversos. Fent-se pobre amb els més pobres, com Jesús.
Per si no bastava aquesta opció preferent pel sector urbà més pobre de Ciutat, Llorenç Tous s'endinsa en el món complex de la marginació més profunda i entra a treballar a la presó de Palma, on descobreix i tracta aquell submón tan proveït de dolor i de soledat.
M'arriba molt endins tot quant diu a les 9 pàgines de l'escrit redactat en castellà amb el títol «El Dios de la cárcel», on descriu allò que hi descobreix i reflexiona profundament sobre les condicions en què es troben els presos i la inutilitat d'un sistema penitenciari en vistes a eradicar la delinqüència i a rehabilitar les persones. Mira d'administrar-hi el vuitè sagrament, el servei als més marginats. Com diu Jesús: "estic pres i veniu a veure'm!"
Em recorda l'expressió emprada per l'escriptor peruà José María Arguedas: "El Dios de los señores no es igual!"
Aquest servei sagramental no s'atura aquí, sinó que s'estén també a la joventut aperduada que no sap què fer ni a què dedicar-se i malviu pels carrers de Ciutat. El Grup d'Educadors de Carrer i Treball amb Menors (GREC) que es constitueix a Palma porta la signatura llorencina, al costat de la resta de membres fundadors. I continua mirant de seguir de més a prop aquell Jesús que entona "deixau que els infants se m'acostin".
Un altre dels àmbits que consider que en porta l'empremta característica és la iniciativa solidària que inicia al Jonquet amb presos malalts de sida terminals, quan a Mallorca no se'n coneix cap altra, tret del Patriarca... i s'està gestant la creació del Projecte Home per a gent drogoaddicta. Neix així la iniciativa solidària denominada Siloé, mirant de fer el mateix que Jesús quan es dedica a "cura rmalalts de tota casta" procurant-los la millor qualitat de vida possible.
I encara més. S'apunta a fer suport a la iniciativa engegada per Paco Sans que porta el nom de Zaqueu. Com a vicepresident de l'entitat, hi proposa un projecte de servei ample als marginats més profunds de Mallorca. La junta li rebutja la proposta, i ell reconeix que, a la vista del que ha passat després, esdevé un encert que li l'hagin rebutjat...
Per fer i dur a terme tanta i tan diversa activitat solidària, té la gran sort de poder comptar amb l'ajuda econòmica que li fan arribar persones i institucions, per damunt les quals en sobresurt una que mereix capítol a part en aquest llibre. No solament per la gran quantitat d'aportacions realitzades, sinó també per la diversitat enorme de les destinacions i causes ateses arreu del món.
Em fa la impressió que, amb la publicació d'aquest llibre, Llorenç Tous manté dins el cap i dins el cor dos objectius molt clars.
Primer. Ho expressa molt clarament a les darreres pàgines: torça el coll a publicar aquest llibre perquè vol escampar-hi i difondre-hi la vivència de Jesús ressuscitat. Vol parlar de la resurrecció perquè creu que és una dimensió que s'ha de salvar dins l'Església. Fins al punt que s'atreveix a afirmar-hi: «Si no salvam aquesta dimensió, l'Església no serà la de Jesús. Així de clar... Serà una cosa molt important, però jo no hi vull pertànyer, no m'interessa.»
I segon. Em sembla que té moltes ganes de retre homenatge públic a tantíssimes persones que considera que l'han ajudat a viure i a ser qui ha arribat a ser suara mateix: membres de la seva família més apropats, companys d'estudis, condeixebles, alumnes, professors... Amb noms i llinatges, n'hi surten anomenats moltíssims, tant homes com dones. A centenars.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada