Són les 16:43 de dilluns 29 de juliol, quan, des de Piura estant, m’assabent del que em comunica la bona amiga peruana Elvira Calmet, l’esposa del bon amic llucmajorer Anselm Álvarez Santamaria:
«Mi amado Marido está ante el Señor. Lo amo y le agradezco todo su amor».
 |
| Anselm i Elvira contrauen matrimoni canònic |
No fa ni cinc hores que, per whatsapp, em fa a saber que ja l’han ungit amb l’oli sagrat destinat als creients en Jesús, preveient que ja està a punt d’emprendre el camí de retorn cap a la nostra casa definitiva.
En un moment com aquest, quan em trob a Piura, a més de 1.000 km de distància de l’hospital San Judas Tadeo de Lima on l’estan atenent en els seus darrers instants, no em puc estar de recordar tants i tants moments que hem viscut tots dos plegats...
Primerament, tot i que neix a la ciutat de Barcelona el 28 de febrer de 1938, ens coneixem i tractam al Seminari diocesà de Mallorca on estudiam Humanitats, Filosofia i Teologia, els anys 50 i 60 del segle passat. Ell, sis anys per davant meu, és ordenat capellà el 21 de desembre de 1961.
Després de treballar a Llucmajor i Andratx, l’any 1966 passa a les missions diocesanes del Perú, treballant primer a Santiago de Chuco (Trujillo) i després a la parròquia de Santa (Chimbote) on feim feina junts durant un temps. L’any 1999 passa a Lima, s’hi estableix i forma una família juntament amb na Felicita Elvira Calmet Fra. Tenen dues filles, Micaela i Sumac; i dos néts, Julián i Anselm.
Em ve al cap que, quan n'Anselm decideix d’anar a missions, descontent amb la tasca primera que li encomanen a la ciutat peruana de Trujillo, on s’ha d’encarregar de la formació dels joves seminaristes, opta per anar-se’n a treballar a Santiago de Chuco, amb la població rural, dedicada al cultiu del camp, juntament amb el seu company Jaume Muntaner Rullan.
 |
| Seminari de Trujillo on treballen capellans mallorquins |
El primer contacte que mantenc al Perú amb n’Anselm Álvarez Santamaria és al mateix aeroport de Lima, la primera vegada que hi arrib l’any 1975. Juntament amb altres companys capellans mallorquins que hi acudeixen a rebre-m’hi.
Pocs anys després, arribam a treballar plegats a la parròquia del Señor Crucificado de Santa, dins la Prelatura de Chimbote.
També record la trobada que mantenim a Son Bono, a Mallorca, amb motiu de l’anada a Mallorca d’Anselm Álvarez i la seva família des de Lima, Perú. Té moltes ganes de retrobar-se amb els seus antics companys mallorquins peruanitzats.
Els darrers contactes meus directes amb el bon amic Anselm Álvarez, queden reflectits en l’escrit que li dedic en una de les meves cròniques d’aquest viatge meu al Perú. Justament aquest any mateix (com si la Providència hagués pres la decisió d’avançar-nos el darrer retrobament en aquest món de misèries crues i dures), m’hi pas una setmana sencera allotjat a la seva casa del districte limeny de Magdalena del Mar, on som tractat per la seva família a les mil meravelles.
 |
| Amb n'Anselm i n'Elvira a la seva casa de Magdalena del Mar (Lima) |
Hi compartim xerrades i passejades molt profitoses i enriquidores, alhora que moments i situacions només reservades a les amistats més profundes. Allà m’arriben els medicaments que necessit i que m’envien des de Mallorca pel correu convencional, en haver volgut romandre mig any seguit per aquestes contrades andines.
Allà seguim plegats el procés d’unes eleccions europees en les quals jo no puc votar, però ell sí. Tant és així que, orgullós, em mostra totes les paperetes que ha recaptat de l’ambaixada espanyola on figura com a ciutadà del Regne d’Espanya.
Allà tenc el plaer de conèixer i tractar de prop tots els membres de la seva família, que m’hi acepten com un membre més, molt ben tractat sempre.
Quatre anys enrere, ja tenc oportunitat de retrobar-nos-hi. Fins i tot compartim una jornada sencera amb les amigues i amics missioners de Mallorca que celebram la trobada de Mallorca Missionera a la parròquia que els franciscans del T.O.R. regenten al barri limeny de Salamanca.
 |
| Anselm i Elvira participen en la jornada de Mallorca Missionera, a la parròquia dels franciscans del T.O.R. a la parròquia de Salamanca, Lima, Perú |
Aleshores, en la seva intervenció, el bon amic i antic company de tasques pastorals a la parròquia del «Señor Crucificado de Santa», a la prelatura de Chimbote, Anselm Álvarez – que s’hi fa present en companyia de la seva esposa, Elvira Calmet’ -, manifesta que ja està jubilat. Així i tot, diu que anima durant alguns anys un grup d’ancians, persones majors que acudeixen a la parròquia i els ajuda en tot allò que pot i sap.
En aquella mateixa ocasió, record que en kombi arribam fins al nucli poblat de Santa, on treball a la dècada dels anys 70 amb n’Anselm Àlvarez Santamaría i en Tomeu Morey Ferrando. Recorrem tot el poble, situat a pocs quilòmetres de Chimbote. Visitam la casa del senyor rector, un capellà diocesà peruà, i saludam les religioses, dues italianes, que hi treballen. Ens feim algunes fotos i partim cap a Coishco, on dinam d’un bon menú criollo a base de «cebiche».
Si d'una cosa est`satisfet, aquest bon amic llucmajorer, és de l'atenció tan acurada que aquests darrers anys li dispensen els companys que integren l'associació cultural Amics del Seminari.
Tots aquests records em vénen al cap, quan m’arriba la notícia de la mort d’aquest bon amic meu llucmajorer que dedica tota la seva vida, pràcticament, al Perú. Tant a l’àmbit del treball pastoral parroquial, com en l’àmbit de l’educació o dels moviments socials.
Practicant aferrissat de la Teologia de l’Alliberament, fins als darrers moments de la seva vida es mostra com entossudit lector de llibres. Conec poques persones tan dedicades com ell a la lectura. A qualsevol hora del dia o de la nit, com puc comprovar personalment al seu domicili familiar de Lima.
Amb la seva mort, l’església i la societat peruana perd un element molt valuós. Tant de bo que en continuï rebent l’atenció més acurada des de la dimensió desconeguda on acaba d’arribar avui mateix.
 |
| Anselm Álvarez, prefecte de curs al Seminari de Mallorca |
Que descansi en pau, tan gran lluitador per la causa del Regne!
Cil, me has deixat sense paraules. Moltes gràcies per tot. El meu pare era la persona més bona que he conegut.
ResponElimina