Passa al contingut principal

El naixement dels estats-nació i democràcia

Les democràcies actuals funcionen a partir d’estats nascuts en territoris de forma sovint no democràtica (guerres, conquestes, matrimonis reials...); sí, la majoria d’estats d’avui han tengut un naixement no democràtic i després la classe més poderosa o una majoria “nacional” concreta s’ha imposat damunt diferents pobles o nacionalitats que cohabitaven un territori, construint un Estat-nació hegemònic que crea una constitució feta al seu gust i mida, centralitza el govern, imposa una llengua, vol crear una identitat col·lectiva única, maneja l’economía... i en el cas espanyol imposa una monarquia hereditària. Aquest estat-nació no reconeix prou les diferents nacionalitats amb la seva pròpia identitat, cultura, llengua, autogovern... En Franco ho digué sense mastegar fesols: “El caràcter de cada región serà respetado, però sin perjuicio para la unidad espanyola, que la queremos absoluta, con una sola llengua, la espanyola y una sola personalidad, la espanyola”.
Sobre tot a partir de la Revolució Francesa, que proclama que tots els homes naixen iguals i lliures, ni les persones, ni els pobles volen ser sotmesos per cap tipus de dominació. Les repúbliques acaben reivindicant la participació de tots el ciutadans en el maneig del poder, de la res (cosa) pública, com un dret de la persona i del col·lectiu d’una comunitat nacional. No hi ha ciutadans lliures, si no ho són també les comunitats que conformen i s’autogovernen. No és el mateix estat que nació i totes les nacions tenen el mateix valor i dignitat; no n’hi ha unes més importants i vàlides que les altres. Qualsevol estat ha d’assumir el pluralisme nacional que pugui existir dins el seu àmbit. Un estat plurinacional sols pot subsistir si hi ha un pacte voluntari de convivència entre les nacions que el conformen, que no signifiqui que un domina l’altre, sinó que hi ha un reconeixement respectuós de la diversitat. Si aquest pacte voluntari es romp, encara que sigui sols per una de les parts, cada part haurà de decidir com s’autodetermina, s’organitza i s’autogoverna, mitjançant una decisió lliure i sobirana de la majoria dels ciutadans de la nació poble. Com quan es romp un pacte matrimonial: basta que una de les dues parts no vulgui perllongar la convivència, perquè s’acabi el matrimoni. Així ha succeït amb els estats, l’any 1945 n’hi havia 51 estats i avui n’hi ha 193 reconeguts per l’ONU.
El dret a l’autodeterminació és essencial per la persona i pels pobles, i no s’ha de veure sols com un camí cap a un estat propi i independent, sinó com una via de democratització, d’una participació més pròxima dels ciutadans i més respectuosa de les diferències; o sigui, un ordre social i polític més adequat i més just. Decidir sobre el que afecta directament als subjectes individuals o col·lectius és autodeterminar-se i cap hegemonia externa pot impedir legítimament que una col·lectivitat nacional, poble, ajuntament o agrupació, celebri referèndums o consultes a la seva gent per prendre les decisions que trobi pertinents. La participació directe en les decisions del poder és la expressió democràtica por excel·lència. Davant aquest fet no es poden esgrimir marcs legals forans contra la voluntat d’un poble expressada democràticament.
Mariano Moragues Ribas de Pina

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall