Salta al contingut principal

Pares, heu d'agrair als professors en vaga


Pares heu d’agrair els professors defensen els vostres fills alumnes,
posant-hi els seus duros.
Davant una mesura absurda política i antipedagògica, com es la forma com es vol aplicar el TIL, els professors han emprès la mesura extrema de la vaga indefinida. Que és sobre tot una mostra de vocació, de compromís educatiu, de defensa dels alumnes, de seny pedagògic i de dignitat. Tot això està avalat pel que suposa perdre més o manco 100 euros diaris. Tot un exemple d’una coherència molt costosa per cada família dels professors. Mereixen avui l’agraïment i el recolzament del pares, perquè defensen els seus fills d’un desbarat pedagògic que faria recular els aprenentatges.
Vius que no ens venguin gat per llebre: El Govern si el que volgués fos que els alumnes aprenguessin anglès el que faria seria una cosa tan elemental i experimentada a mig món, com és ara un pla progressiu començant des dels més petits amb professors qualificats i no aquest desgavell que no està avalat per cap pedagog del món. El que vol el Govern és enfonsar el català, que ja ha demostrat per pa i per sal que és la seva vertadera obsessió. La majoria de professors són pares de família i volen que els seus fills aprenguin anglès, però saben com s’han de fer les coses en educació que és el seu camp i si rebutgen el TIL no és per caprici, ni per emprenyar a ningú, és per evitar perjudicar als al·lots amb una malgirbada manera de manejar l’aprenentatge d’una llengua. No cregueu els números que presentarà el Govern, tothom sap que sempre enganyen, si sols hi hagués un 30% de professors en vaga seria absolutament significatiu, perquè molts no poden fer vaga, malgrat hi estiguin d’acord, perquè si juguen el pa dels seus fills. No hi ha cap professor que es prengui la vaga com unes vacances, que sortirien ben cares i stressants; anar a la vaga és un dolorós i desagradable sacrifici altruista.
Pares i mares agraïu el compromís dels professors, que amb la vaga també estan educant amb l’exemple als vostres fills, als quals defensen, posant-n’hi dels seus. Si voleu ajudar als professors podeu aportar el que vulgueu al Nº de compte 2056-0009-74-4102003418 de Caixa Colonya (Caixa de Resistència de l’Assamblea de Docents a nom de l’Obra Cultural Balear).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...