DECEMBRE DE L'ANY 1228
Agustí
Serra Soler.
El
desembre de 1228, les Corts celebrades a Barcelona havien acordat
l'empresa de Mallorca. Els preparatius estaven fets i en els Ports de
Salou, Tarragona, i Cambrils, les naus esperaven el senyal de
partida. Hi havia dispostes pel viatge vint-i-cinc naus grosses,
divuit embarcacions, dotze vaixells i entre galeres i receptacles
cent. És a dir, cent cinquanta vaixells principals, a part de les
barques menudes. (Tret de la "Crònica de Jaume I). "Jaume
I aplegà uns 20.000 homes i el gran estol que partí cap a Mallorca
portava 16.000 guerrers. Aquestes xifres són força aproximades".
(Crònica)
Diu
la Història Nacional de Catalunya, volum IV: "Lo primer dia de
maig fo el Rey en lo port de Salou e tots los nobles ab eyl, e estech
aquí entró al comensament de setembre per esperar les naus e'ìs
lenys que encara no eran vengudas". "E quant vench a Santa
Maria de Agost, lo rey fo vengut ab tots sos cavallers d'Aragó e ab
tots los barons de Cathalunya, e foren ajustats a Tarragona e a Salou
aparellats de recullir". (Crònica)
Jaume
I prengué jurament de tots els nobles a fi de que el primer dia de
maig tots estiguessin a Salou per tal d'embarca-se cap a Mallorca. I
aquell dia tots hi fóren i hi estigueren fins començament de
setembre ordenant la travessia i esperant naus i vaixells que a poc a
poc arribaven. Si hi estaren tant de temps fa ser perquè no n'hi
faltàs cap.
El
dimecres, dia 5 de setembre de l'any 1229 aquell estol va partir "
i era els tan bella la partida que els que romanien en la costa
contemplaven la mar blanca de veles: tan gran era la flota"
(Crònica del Rei en Jaume)
"Abans
de sopar ordenaren de quina manera havien de marxar l'estol: en
primer lloc la nau d'en Nicolau Bovet, en la qual anava En G. de
Moncada perquè servís de guia i portés un faro de llanterna. I que
les galeres anessin al volt de l'estol, amb la intenció que si venia
cap galera els trobés. (Crànica) I així se fa fer el viatge.
Durant
la travessia hi hagué moments de greu perill. Els comités
aconsellaren el Rei tornar a terra, puix que el vent llebeig, que
s'havia girat, era contrari al desembarc en cap lloc de la illa,
però, el Conqueridor s'hi negà, declarant que confiava amb l'ajuda
divina pel bon èxit de l'empresa. " Cruixien al vent les veles,
com un eixam de banderes heròiques. A mitjan lloc reberen l'assalt
formidable del llebeig, i sobre la veu del llebeig s'aixecà la humil
deprecació del Rei. El temporal s'aplacà; i un cap al vespre tots
els ulls meravellats veren perfilar-se com una visió, dins l'or i
la vasta púrpura del ponent, l'anyorada Mallorca..." (De Mn.
LLorenç Riber, que tant m'estimà ell a mi i jo a ell quan n'era
vicari de Campanet.En l'obra seva de "Per l'altar i per la
llar").
El
segon dia de navagació continuà el temporal; però cap al tard,
abans que el sol es pongués, el vent cessà, i aleshores els
catalans veieren davant ells la illa de Mallorca, i distingiren la
Palomera, Sóller i Aumelluig. (De la "crònica de Jaume I). "En
canvi de llabeig en garbí, accentuant la bonança, facilitava el
projecte de desembarcament a Pollença, al nord de l'illa. I cap a
aquella part es dirigiren. Però no tardà a haver-hi presagis de
tempesta, i ben aviat el vent provençal, furiós, posà en perill
fort la flota catalana. Era impossible deembarcar a Pollença, i els
vaixells recularen, en direcció sud-oest, cap al port de la
Palomera, a on entraren el divendres dia 7 la nau real i les que la
seguien. A la nit del 8 al 9 tota la flota ja n'era aplegada al
mateix lloc. El dissabte es va fer una exploració per mar a fi
d'escollir un lloc favorables per desembarcar. Fou decidit de fer un
desembarc a Santa Ponça. Els sarraïn, amb un nombre molt
considerable, ocupaven la costa, enfront de la flota". (Volum
IV, de la Història Nacional de Catalunya).
El
governador sarraí de Mallorca, assebentat dels preparatius de Jaume
I, s'havia preparat per a la defensa. Mils cavallers triats van´èsser
distribuïts pels punts estratègics de la illa, i encara n'aplegà
mil més. facilitats per la capital i les poblacions insulars. Tenia
també 18.000 hmes d'infantaria. Tot aquest exèrcit va organitzar
pel mes de febrer de 1229. (Història N. de Catalunya, volum IV).
El
dilluns, dia 10, desenbarcaren les primeres forces de rei En Jaume a
Santa Ponça. Els primer en posar peu a terra foren En Nunyo Sanç,
En Ramon de Moncada, el Mestre de Temple i altres. "Oh
Dragonera, que col'loques la teva esquena de drac i la llarga boca
serpentina!. Pinars que ompliu d'ombra i de bàlsam les planures de
Santa Ponça i que acariciau el nostre orgull de mallorquins amb
murmuris i confidències de glòria! Digau-nos quina alegria
tenguèreu, quan véreu passar el jove Rei amb la Santa Creu
vencedora" (Mn Llorenç Riber: "Per l'altar i per la llar".
Una
vegada desembarcades les primeres forces, un soldat platà una
senyera al cim del puig que hi ha a la dreta de la Caleta, i això va
ésser com un senyal del començament de la conquista. Prest els
sarraïns es presentaren preparats a la batalla i les forces
catalanes, al cap de les quals anava En Ramon de Montcada, els
envestiren i desferen. Fou la primera victòria guanyada pel rei a
Mallorca. Diu el "Llibre dels feyts" que en el xoc hi
moriren més de 1.500 sarraïns, dels cinc dels 5.000 que eren,
perquè els cristians no en voliencap de presonar, xifra que ens
sembla un poc exagerada.
"La
flota catalana, amb molts combatens, se'n anà de la Palomera i entrà
a la badia de Mallorca, al port de la Porrassa. Al vespre, els
cristians veieren que un nombrós exercit es desplegava sobre la
cadena de les muntanyes de Portopí. Celebraren consell de guerra i
fou determinat el pla militar". A l'endemà, dimecres, dia 12,
després d'oir missa, la soldedesca es posà en marxa, dividida en
dos cossos: anaven al davant les forces de Guillem de Montcada i dels
senyors de la seva família, les del comte d'Empúries i els
templers; al darrera, les companyies del comte-rey, de Nunyo Sanç i
dels altres barons".
"El
xoc amb els sarraïns fou violentíssim. Hi hagué un grapat de
combats i lluites. La gent de Moncada havia avançat molt, potser
massa i tot. La seva situació empijorar fent una maniobra equivocada
que separar les forces del Conte Empúries i les del templers.Guillem
de Moncades vulgué apodarar-se d'un puig i el domini del qual li
semblava que havia de decidir la victòria, i amb aquest intent xocà
amb la major part de les forces enemigues".
"Sembla
que altres forces cristianes, particularment les de Nunyo Sanç, no
foren prou diligents a socorrer els Moncades, que estaven en
gravíssim perill. En aquest combat; Guillem de Montcada, voltat de
sarraïns, va trobar la mort, mentre que el seu oncle, Ramon de
Moncada, queia també prop d'allí fulminat mortalment".
"Els
cristians, poc després, es llançaren amb noves forces a l'assalt
del puig. Els grup petit de Jaume I, qui no pogué contenir-se,
prengué part en l'acció, l'estandard reial estés; i, segons el
"Llibre del feyts", la intervenció d'aquest petit grup va
decidir la victòria dels cristians, Aquell lloc després fou
denominat "Coll del Rei"".
Aconseguida
la victòria, el bisbe de Barcelona Berenguer de Palou es presentà
al comte-rei per a fer-li saber l'episodi desastrós que hi havia
hagut en la jornada, o sigui la desfeta de les florces dels Moncades.
Jaume I, en saber-ho, va plorar. Però, ben aviat, desfent-se de
l'amoció, donà ordre que les tropes avancesin fins les muntanyes de
Portopí, al peu de les quals s'havia descapllat la batalla. Des del
cim veié la ciutat de Mallorca., = e sembla'ns la més bella vila
que anch haguéssem vist, jo ni aquells qui ab nos eren =. Despre ede
menjar, a la nit, Jaume I i els seus acompanyants anaren al lloc on
jeien els cadàvers de Guillem i Ramon Moncada, davant el quals
plorar una bona estona..
La
batalla havia estat molt forta i els sarraïns quedaren completament
batuts. Els cristians victoriosos avançaren cap a la ciutat, i
acamparen en la plana (La Real) davan la porta d'Alcahi.
Aquesta porta, així anomenada per Almakhzumí, era la de Ben-alchol,
del qual parlen els historiadors i el Llibre del Repartiment de
Mallorca, i s'obria en el nord de la ciutat. Després fou anomenada,
uccessivament, Porta de l'Esvaïdor, Porta Pintada, Portade la
Reconada i, finalmeent i encara ara, Porta de Santa Margalida. (
Història Nacional de Catalunya". -Volum IV.
El
dia 14 de setembre l'esquadra cristiana sortí de la Porrassa i entrà
a Portopí, on capturà les embarcacions sarraïnes que hi havia. Una
part de la flota s'hi quedà, i una altra part anà a situar-se
davant la ciutat. L'envoltament va tardà encara alguns dies a
formalitzar-se. Durant el bloqueig de la plaça entraren en joc les
nombroses i poderoses idees sobre com guanyar una guerra entre els
plans dels enterats i enginyosos. A la part nord davant la porta de
Ben-alcofol, van ser muntats tot seguit dos trabucs, Aquesta enorme
màquinade fusta llançava contra la ciutat pedres molt grosses. Els
musulmans, per la seva banda dos trabucs contra el camp cristià, que
estava plantat molt estret i voltat de canyet i bardisses.(Crònica).
"
I hom mai no havia vist un host (soldats) com aquesta, que complís
amb tanta docilittat ço que els predicava un frare dominicá que es
deia frare Miquel, el qual era en la host i era Lector en teologia; i
el company d'aquest frare Berenguer de Castellbisbal" (Crònica).
La
batalla durá més de tres mesos, o sigui de mitjan setembre a 31 de
desembre de 1229, en que l'exèrcit entrà victoriós a la ciutat de
Palma de Mallorca, i durant aquest temps hi hagué incidens i episdis
nombrosos, que tractaren d'esbrinar.
===========================================================================
PER
ACABAR US DIRÉ QUE:
Un servidor ja m'estic preparant i aprofitant notes, per detallar-vos
aquest triumf victoriós de nostre Rei En Jaume I de la Conquesta de
Mallorca en el nostre setmanari, el "SÓLLER", al número
extraordinari de les festes de Nadal, detalladament, tot quant pugui.
També
vull dir-us que en el meu reconent dels meus articles quinzenals, en
les pàgines ordinaries d'avui, hi he escrit unes notes biogràfiques
del Rei En Jaume I sobre la seva persona, els seus casaments i la
seva descendència. Ho he cregut oportú donat l'estima que Mallorca
li tenim. Per mi és un goig i una regal que me faig de satisfacció
personal.
Molts
d'anys, sollerics, per les festes paronals de Snt Bartomeu.
Agustí
Serra Soler
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada