Passa al contingut principal

AGUSTÍ SERRA: Dolça Catalunya

Si pens és perquè visc.                 
DOLÇA CATALUNYA..., AI, SI TU T'ALLUNYES,
                       QUI QUEDARÀ SOL?.

                Dolça Catalunya,
                units, un sol cor!.
                Ai, si tu t'allunyes,
                qui quedarà sol    ?

Jo no som polític, jo no som separatista; jo som aquell que fa 46 dies us vaig contar , -omplint 2 planes i mitja, en el número extraordinari del "SÓLLER" per les festes de San Bartomeu-, qui era el Rei En Jaume I, i  quan partí el dia 5 de setembre de 1223, 3 mesos abans de la conquista de Mallorca, des de Catalunya, Salou,  cap a  Mallorca,  ben encuirat amb tots els ormetjos i eines de defensa, atravessant el nostre mar, amb perills inhumans i morts cruentes  per amor a canostra.

    Jo som qui tenc els dos llinatges, que acompanyen el meu nom, provinents de Catalunya:  "SERRA",  que me ve de Pere Serra, de Mompeller, home molt clarivident, mà dreta del Rei En Jaume I; i "SOLER", que segons diu el llibre del repartiment, dimana  de  Pere Soler, que fou , en 1300, un dels primers pobladors de Felanitx, vila fundada aquell any per el Rei Don Jaume II. El seu casal familiar, anomenat  "Son Soler" en 1533  fou dividit entre el seus descendents  Gabriel i Llorenç "Soler". Així consta en una escritura de Francesc Ribes, notari.   
 
    Tenc motius de sobra per estimar Catalunya.
    Aquí en teniu uns altres:
 
    Davant el  -referendum- de demà, en que se vota la "independència" de Catalunya,  me dic, mans al cap: -Des de quan ençà una família no se replega, unida dins ella mateixa, i no plora, perquè el parent que té per veinat, davant per davant, se vol separar i posar barrerres, que desconeixem les seves consequències possibles entre les dues famílies?-.  
 
    Diré més:
    Jo plor com a prefessor de la llengua catalana, que alliçonà el seus alumnes, sempre, en conformitat, amb el dialecte mallorquí, servant totes les diferències dels detalls lingüistics de cada un dels nostres pobles i de nostres illes germanes; jo plor com un enamorat de tots els literats, poetes i mestres, alumne que som de tots ells;  d'ells, autodidacte, he aprés d'escriure i estimar la nostra llengua.  Jo no he anat mai a classes de mallorquí i, sí, he estat tota la vida professor d'aquesta assignatura, fins i tot,  no essent matèria obligada. A Sóller, també,  ho vaig fer  "por amor al arte".
 
     Literats i poetes catalans, poetes i literats baleàrics han mantengut nostre idioma, pur, perfecte, esvelt en boca del poble, en els llibres d'escola, en cartells i anuncis de carrers i en molts de noms comercials.
 
    Entre l'any 1939 i l'any 1945, Catalans, Valencians i Balears treballàrem per la llibertat dels Païssos Catalans amb la "Fundació Ramon LLull".
 
    Podria allargar-me i fer-ne un llibre gruixat, però no em dóna lloc.
    Sí, que vull recordar-us que l'any 1961, amb l'operació de l'agrupació de cantants "Els setge jutges" va començar el moviment de la "Nova Cançó", que dónà camí a l'èxit aclamat pel tres Països nostres en  un cimall de cantaires  com Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Joan Raimon , Maria del Mar Bonet  i dins aquests mateixos voltants en Bartomeu Penya, tots ells fidels a la més insuperable "unió d'expressió", agermanada i autèntica    dels Pïssos Catalans   - Catalunya, València, Balears- , concepte que ressorgia, encara més, gràcies als intel'lectuals que en aquest mateix temps reprenien  junts cantis, cultura  i ciència.
 
    Francesc de Borja Moll, hereu fidel en tot el sentit de la paraula de Mn. Antoni Maria Alcover, acaba la gran obra d'una dotzena de ponderosos toms "el Diccionari Català, Valencià, Balear", molt més detallista que el que publica Pompeu Fabra, a Catalunya, modèlic i venerable. El de n'Alcover i Moll n'és més cabal de paraules i mots de les nostres comarques perifèriques, com són les del país Valencià,  i de les distintes illes Menorca i Pitiüses.
 
    Un "referendum". Què ens durà?.  Una  (! ). Un (?). Uns (...). Un  (;). Un (. seguit)  o un (. final) ?. 
 
   Mn Llorenç Riber, del qual, quan jo tenia 25 any, essent vicari de Campanet, vaig ser el ninet "mimat" i de qui en ve, per molts sentits, l'amor a la nostra llengua, digué en el "Primer Congrés Internacional del Manteniment de la Unitat del Païssos Catalant: "SOLS  ELS POBLES QUE HONREN PARE I MARE VIVEN LLARGAMENT SOBRE LA TERRA".
 
                Dolça Catalunya,
                units, un sol cor,
                ai, si tu t'alunyes,
                qui es quedarà sol?



  

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic Xavier Taltavull Estrañy

Amb motiu de la mort del bon amic Xavier Taltavull Estrañy,  presideix la celebració de la missa funeral a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, a Palma, el P. Jaume Reynés i Matas , MSSCC.     Hi concelebren el rector de la parròquia i canonge de la Seu Catedral de Mallorca, mossèn Ramon Lladó Rotger , juntament amb mossèn Bartomeu Suau Mayol . Abans de començar la misssa, expressament i directa el P. Reynés em demana de dir-hi unes paraules, al final. Cosa que faig amb molt de gust, abans que en pronunciï també unes altres la seva filla Maria del Mar Taltavull Machado.   Em semblen tan extraordinàriament belles, emotives i expressives, que no em puc estat de demanar-li'n còpia escrita.  Molt amablement me les passa. Així puc tenir el plaer de publicar-les aquí mateix per a qui pugui tenir-hi interès: «En Xavier Taltavull era una persona EXTRAORDINÀRIA. SENSIBLE a les belles paraules... fins i tot per whatsapp. SENSIBLE a l’elegància, la bellesa física i els bons perfums. SENSIBL

Al bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias Orell

Com amb la resta de cinc companys condeixebles que ja se n’han anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda, que, segons els creients, el Senyor i Déu de l’univers manté reservada per a la humanitat sencera ( Pere Llompart , Toni Mas , Pere Ramis , Ramon Serra , Joan Riera ...), també amb el santamarier Nadal Trias Orell m’uneixen vincles d’amistat, des que compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca, com a llatinistes, humanistes, filòsofs i teòlegs a les dècades dels anys cinquanta i seixanta del segle passat. Més encara, pel fet que, com amants de la música pianística, tots dos arribam a interpretar plegats en públic, a quatre mans, algunes peces musicals emprant-hi el «Playel», davant la concurrència nombrosa que es fa present al saló d’actes. Ell, a la part alta del teclat, jo a la part baixa.  De manera molt singular, mantenc molt viu el record de la interpretació pianística que feim a quatre mans, en Nadal i jo, d’aquella famosa peça musical del compositor

Més d'un centenar de capellans catòlics mallorquins secularitzats

Gràcies a la col·laboració de bons amics i companys de lluites pastorals i cíviques, primer, per devers les costes pacífiques “Ximbotanes”, l'actual rector de la Parròquia de la Soledat, mossèn Miquel Company i Bisbal ; i llavors el puigpunyentí Pere Barceló Barceló , podem tenir accés a una llista de secularitzats mallorquins (que ultrapassa el centenar), amb noms i llinatges. S'agrairia que, si qualcú pot acabar de completar-ne les dades (adreça domiciliària, adreça electrònica, telèfon, blog, web, facebook, twiter... o qualsevol altra) que hi facilitin la comunicació, vulgui aportar-les. Tant ho pot fer redactant un comentari a aquest post, com també adreçant-se'n al correu rodamon@cecili.cat. He de dir que no tenc record de conèixer-ne alguns dels 11 primers, com tampoc no arrib a saber ben bé qui són alguns dels 5 darrers. Això s'explicaria, crec jo, pel fet que som -encara ara, i Déu vulgui que per molts d'anys- el més jove de la generació de preveres mall