AGUSTÍ SERRA: Bou de Fornalutx

EL QUE VAIG DIR SOBRE "EL BOU DE LES FESTES DE FORNALUTX"

L'ANY 1998.

Agustí Serra Soler.

Esimats fornalutxecs:

"Si pens és perquè visc" i, si fa 50 anys, que, any darrera any, us felicit per les festes patronals damunt el nostre setmanari el "SÓLLER" és perquè les visc, sinò en presència, sí, amb records memorables dels meus servicis a Fornalutx, amb gran activitat personal costat per costat amb el poble. Avui, quan veig que el poble se seu a la Rotlana, en totes les seves prontituts i activitats festives, i, a l'ombra de la claror de la lluna i a la fresca de la seua amplitut hi celebra sopas, balls, teatres, concerts, m'alegra el cor i se m'ompl d'orgull, veien en la Rotlana complida la promesa que, el segon dia (3, oct. 1966)de la meva entrada com Rector de Fornalutx, prometí als nins de l'escola del mestre, D. LLoreç Guasp, que els faria d'aquell tros de muntanya, tot ple de gorgs empedrats, un cap de deports i "tenis" per a ells jugar-hi i correr. I en ve a la memòria que tot seguit vaig correr per demanar màquines agrícoles a D. Àngel LLeuger, "Ministre" molt responsable del Gover Balear; a D.Ventura Darder, Contratista d'obres públiques de l'Hota; a D. Sebastià Alcover, que formava part del grup de propietaris de la cimentera de LLoseta; i..., també, a dos estrangers, a l'esposa de Jon Baylis de Sa Casa Gran, més allà de la plaça i a l'espòs de Jackelin Robinsson, dels Abats, resident en el poble. El Sr. Baylis pagà els detalls costosos amb diners; i l'espòs de la Sra. Jackelin pagà tota la retxada amb altura suficient per envoltar tot el camp. Escrita en ella hi vaig deixar la dita amb lletres de ferro, artíticament obrades pel nostre ferrer en Pep, que ferrades a la retxada presidien els recreus: "LA VIDA NO ES CAP JOC, PERÒ JUGANT S'APRÈN A VIURE". Avui tirades a un recó...; a... potser que sigui una nota de cultura que afea sobresortir molt visible un camp de deport. (He sabut, amb alegria meva, que entre els joves d'avui se passetja la dita en Facebook i Whatsapp).

Sí, foren sempre uns dies de festa , amb l'envestida setmanal, els dissabtes i diumenges, quan el poble, amb grups diferents, treballava a desdir, aplanant la muntanya, mentre en Benet "del Cafè" treginava pedres i còdols, recollint-los amb amics a través de les nostres muntanyes per encercar la Rotlana de marges amples, fornits i alts, baixant el camion carregadissim. En tot i per tot sempre amb converses i reformes amb l'Ajuntament costat de'n , Jordi, el Batle, com dos germans. Jo vaig pagar dels doblers dels donatius els jornals per obrar amb mà mestre els marges, a Pere "Pera", i, pels detalls propis d'un camp deportiu i de tenis, fets amb regle, a l'empresa de Pere Suau. Què amistoses i generoses eren les factures pagades, que me demanaven les dues parts.

No és la meva intenció retreure l'oblit -imposat amb poder viu i ja prescrit dins els temps, en unes circunstàncies enganyoses- d'un fet exemplar i edificant d'un ploble unit, sinó treure a rotllo una obra valuosa, feta de manera que, en el nostre temps no és factible, a no ser que se guanyin doblers a palades i se'ls puguin repartir a grapades.

Sí, n'estic orgullós i crec que tenc molts motiu per estar-hi, feliç la meva consciència.

Fornalutx està dins mi. I. en aquests moments evolotats i sorollosos contra " el bou de les festes" hi he estat amb vosaltres; i, trobant-me amb aquest escrit que us vaig endreçar sobre "EL BOU DE LES FESTES DE FORNALUTS" fa molts d'anys, he cregut bo i actual reproduir-lo-vos.

"EL BOU DE LES FESTES DE FORNALUTX".

( setembre de l'any 1998 )

"Si avui vos parl sobre la "LA FESTA DEL BOU DE FORNALUTX" he de dir-vos que sols puc fer-ho donant la paraula al poble de Fornalutx.

I, quan el poble ha de dictaminar en afers dubtosos i crítics, s'esmanester que estigui ben enterat de totes les coses que passen, com s'han esdevingudes, en quins punts es troben i com ha d'actuar el poble davant el seny de la seva pròpia història.

Una vegada que el medis de comunicació han escampat al vuit vents del món la polèmica sobre aquesta festa nostra "DEL BOU", els responsables que tenen l'obligació de garantir la voluntat del poble, -segons el meu parer- han de fer, en totes les de la llei una reunió popular on s'hi discuteixin tots els punts, i, a on el poble, com a poble amb autoritat pròpia, es faci càrrec de les decisions preses en aquests diàlecs de costums pupulars i tradicionals, d'ambit el més ample possible, transparent, sense odis, amistosos, enfora de polítiques i d'interessos. Les passions, les geniades, els dictadors i fanàtics entelen els bons resultats i els acabaments que donen raó a la veritat. La força de la veritat que dóna força a la tradició ens ve de l'amor que l'hi retén el poble. Mai ningú no ha encertat de seguir els capricis lleugers de gent lleugera.

Aquests em pareixen són punts a tractar:

PRIMER PUNT.

COM ENS HA ARRIBAT AQUESTA TRADICIÓ?

En tots els seus detalls que n'hi ha molts, i, avui, ja s'han perdut i que eren els que donaven noblesa i dignitat i la festa de tot Fornautx en "l'arribada del bou". Llavors era tot el poble que en participava, vells i joves, infants i majors. Al portal de la casa del Sr. Batle, una filla bella del poble coronava el bou amb corona feta per les monges. Coronat el bou , es passetjava per tot el poble: visitava a casa seva el president del patronat, s'aturava a casa del vellets impedits i el bou descansava quan se'l veia cansat. A la plaça, ( feta la Rotlanna,també en ella ), la joventut i els infants jugaven meravellosament amb ell. Tot el dematí era una festa amb el bou, El poble apostava amb el bou i el bou apostava feliç amb el poble.

Més gaubança que llavors no ens la dóna la torrentada de gent desconeguda, en tots els sentits. Arriben moments en que els joves fornalutxencs són els més externs de la festa, i els que condueixen el bou i el fan anar allà a on volen són els externs. Els malats, els vellets, la dona vidua de fresc mai no poden veure el bou de la festa, de nostra festa, bou en mans de joves que més que jugar amb ell el tormenten estirant la corda per tots els costats a la vegada. Als joves exters, els fornalutxencs, no els hi emporten. Els importa únicament demostrar que ells tenen més força que el bou i que el bou està a les seves ordres.

SEGON PUNT.

COM POT FORNALUTX RECOBRAR LA BONA IMATGE D'AQUELLA FESTA?

Fornalutx no és digne de que la "Nit del bou" sigui la nit durant la qual comandin els gamberros.

Fornalutx no és digne de que hagi d'estar en "Estat d'alerta" perquè la destrossa, la trencadissa, el desgavell i el vandalisme es facin els amos, en tota llibertat, dels carrers i de les places i fer de cada cantunada un femer.

Són molt tristes les paraules del Sr Batle (no sé el nom de qui era el batle llavors) quan diu damunt la prensa: "LA GRAN GENTADA FA QUE EL CONTROL NO ESTIGUI DINS LES NOSTRES MANS. HI HARÀ REPRESALIES". Fins i tot tenen fermada l'autoritat.

Fornalutx no és digne que el dia del bou tengui certs carrers que semblen torrens secs de pixum i certs carrers fonts de pixerades i altres coses que no dic per dignitat.

Fornalutx no és això, Fornalutx és una copeta d'or, Tots els abusos que he descrit no són nostres. Són dels qui no estimen Fornalutx.

TERCER PUNT.

HA ARRIBAT EL MOMENT DE FER REVIURE EL PATRONAT DE LES FESTES?

M'han dit que actualment duu les festes una empresa forestera. Dins el meu cap això no és creïble.

És que a Fornalutx ja no hi ha homes capaços d'organitzar les festes?.

Si volem seguir la tradició del bou, no hem de perdre la noble tradició d'haver-hi uns homes nostres que facin feina sense cobrar, ni guanyar una fortuna. O, és que ja no es pot fer res si no és cobrant un jornal. No sabeu que les empreses demanen el màxim i donen el mínim? Les empreses se fan d'or oferint al poble llautor.

Les festes manifesten la salud del poble.

Analitzem com celebram les nostres festes i sabrem com està la salud del poble. Les festes no són sopàs i torrades, són mostres de cultura i participació activa del poble en massa. Damunt els escenaris, actius, cantant, ballant, fent comèdies amb art i destresa, els nostres joves i infants, tenint a les cadires la seva família, donen més goig i fan la festa més popular i més cooperada. I, Fornalutx ho sap fer i ho ha fet molts d'anys. I tan bé ho feia que corria pobles i amb comèdies o amb "escala en infi" participava en les seves festes"

(Si cercau aquest article en el "SÓLLER" el trobareu a la pàgina 10, dissabte, 12 de Setembre de 1998).

===========================================================================

El clàssics romans han fet popular una dita que jo visc:

"EX ABUNDANTIA CORDIS OS LOQUITUR"

"Jo , dels bons records i dels amors sincers, que fan esclatar el meu cor, escric els meus articles". Per això, també, he volgut comentar en el meu apartat quinzenal d'avui el resò que té el "Certificat que solemnement diu que Fornalutx és d'Espanya uns dels pobles més bells". Fornalutxecs, Això sols us ho pot dir un, que per molts d'anys ha desmostrat estimar a Fornalutx, que no té res a perdre, ni a guanyar i us estima molt encara.