AGUSTÍ SERRA: Justícia

MAI NO HE ENTÉS QUE PUGUI HAVER-HI JUTGES MOLT BONS,

BONS I DOLENTS.

Agustín Serra Soler.

No he comprès mai -ho dic amb tota sinceritat- que se pugui dir : -"No, hi presidirà un jutge molt bo, i dels seus..., no els condemnarà..."

El mateix puc dic dels missèrs: -"Han agafat un advocat molt bo, aquests "ricatxos" ho aconseguiran...; - "bé, el missér que han contret és bo..., ja ho verem que faran..."; -"què va! el missér, és un missér d'ofici,,,, no farà res."

Això és possible, si "la justícia és igual per a tots"?. És just que a un lladre, mig mort de fam, pobre d'encarnadura, el duguin a la presó perquè ha robat una gallina, i, a un, a tants i a tants, -que roben a milions d'euros de les arques públiques i de les caixes a on se guarden els doblers guanyats per els jornalers, estalviats per les famílies que no poden arribar a final de mes-, els vèiem amb luxusos "yates", passant-se unes vacances cara alta i orgullosos com reis?. O, que surten i entren, o, que entren i surten de la presó tant contents com si sortissin d'un hotel sumptuós, havent-s'hi recreat i divertit amb els doblers dels poble?.

Què li passa, Déu meu, a la nosta alta i opulenta societat, a nostra aristocràcia, a tan colosal batalló, dins les mans del qual hi resideix tota potestat damunt el poble, i que el diccionari el defineix com "la noblesa"?".

Què passa a nostre País, a Catalunya, a les Balears, arreu arreu del món, que cada dia se'ns dóna notícies de noves corrupcions que surten pudentes dels despatxos de nostres governants, dels capitalistes, dels mandataris que viven de la riquesa mundial sostreta de la pobresa universal?.

Per la TV ja coneixem tots els portals de tots els jutjats nacionals... I el que més coneixem i coneixen en el mapamundi és la "rampa" del jutjat de Palma de Mallorca, com si fos "la imatge simbòlica de la corrupció".

REFLEXIONEM.

Totes les relacions humanes estan dominades per la llei de la igualdat i la correspodència entre els béns oferits i els servicis treballats.

Dins l'ordre material el concepte de "la paga justa" o "del salari equitatiu" se corespon a una harmonia entre la paga que se dóna i el sou que se reb.

I, jo me pregunt:

És aquesta la igualdat entre els sous dels obrers i les dietes i les pagues i les pensions que se les eternitzen els governants i capitalistes?

Segons el meu parer els governants arrosseguen, dins el fang més brut que poden, la igualdat entre ells, que fan la feina entre rialles i el poble, que per mèrit al seu treball i al seu dret per justícia, treballen de dia i de nit, quedant-se amb la cartera buida cada mes.

Cada vegada que aquesta harmonia se romp en profit d'una de les parts i en detriment i perjudici de l'altres, se cau en una injustícia o en un engany; se contreu una estafa fraudulenta de maldat premeditada, volguda, institutica, entre allò que se dóna i allò que se reb.

POSEM UN EXEMPLE.

Posem un exemple pràcticat que està a la vista i significa que els dos plats de la balança no pesen igual.

Al llarg de la meva vida he conegut botiguers que aferraven peces de ferro, al cul del plat de la compra en la balança, que decidia el que valia la compra. Tot un furt amagat de ganància per al venedor i pèrdua per al comprador. Injustícia encoberta. És aquesta la justícia que vivim?. Les balances dels nostres jutjats estan en mans de comerciants que viven de permutes, canvis, portes giratòries..., que posen al cul d'un dels plats fardos de picardia , astúcia i falsedat?.

La fam i el fred ens imposen i obliguen comprar pa i tenir una casa i vestir-nos amb abric per no gelar-nos; ara bé, elegir un hotel, pagant 1000 euros per passar una nit, tenir una casa de 1000 metros quadrats, o tenir 100 cases repartides per mar i muntanyes, caprix que depèn dels doblers que un ha robat, forrades les butxaques de virolles, deixant sense pa, ni abric, ni casa als desgraciats fills d'Eva.

Que siguem tots iguals en justícia i en dret està més dins la bona consciència i en la llibertat de les persones que en les necessitats d'un bell viure. Ningú necessita tenir muntanyes de fardells de billets de 500 euros, que fan tan pobres els sobrats que solament tenen doblers per compta. Són , pobres d'esperit, d'aparences en una personalitats que no viu, ni deixa viure.

Vivim en uns momens molt oscurs.

Ara bé, sempre la oscuritat se pot aclarir i la llum sols ens ve de la veritat. La Veritat i l'Amor no està en els objectes que sempre depenen del lloc i de les circunstàncias, estan en el seu principi d'on provenen, dels camí per on van, i del finals que pretenen.

Ni l'amor és amor, quan es torna una presó; ni la justícia és justícia quan fa presoners els seus redimits.