Salta al contingut principal

MARIANO MORAGUES: Indignació i admiració (04-10-2017)


«Bona gent: Donau-me una maneta si vos lleu, per tal de evitar dir capbuitades. Vos ho agrairé de cor. Salut, resistència i esperança. Mariano Moragues»

Insubmissió

Si revisam la història dels drets individuals, socials i polítics pareix que no floreixen quasi mai, si no són reivindicats i no duen darrere una llarga i moltes vegades cruenta lluita. La insubmissió és sovint el començament d’aquesta lluita per la conquesta d’un dret, que acaba essent font d’una nova legalitat que recolza el nou dret. Els capdavanters insubmisos, desobedients de les lleis establertes, solen pagar car les seves conviccions i el seu profetisme, però acaben sent els que fan avançar la humanitat en noves fites de llibertat, justícia i dignitat. Els inicialment rebels i perseguits, acaben essent herois.

Els exemples d’aquests herois són moltíssims, uns col·lectius, altres innominats, altres que tothom identifica i assumeix com a icones modèlics, els més han pagat amb la seva vida la conquesta de nou drets; entre els més coneguts que han deixat un forta petjada dins la història es troben Gandhi, Luter King, Mandela i el mateix Bon Jesús, tots quatre rebel·los, desobedients a la autoritat.

Els insubmisos freqüentment fan que es converteixi en legal el que abans era il·legal. La llista de conquestes de drets que han partit de la insubmissió és llarguíssima i han fet pujar un escaló en dignitat a la humanitat: l’abolició de l’esclavitud i del servici militar obligatori, les vuit hores, el vot de les dones, la discriminació de LGTB, etc. etc. La insubmissió ha fet arraconar milers de lleis repressives, alliberant a homo de cadenes, pors i condemnes.

La llei sempre ha de ser per recolzar drets, mai per reprimir-los. “Quan una llei és injusta, el millor és desobeir-la” (Gandhi). “El dissabte està fet per l'homo, no l'homo pel dissabte”(Jesús).

Pentura això és aplicable al dret d’autodeterminació que reivindica el poble de Catalunya i no sols se’ls pot enjoncar la llei, la Constitució, com a dogmes. La unitat indissoluble d’Espanya no és un “metadret”, imposat a perpetuïtat, que impossibilita un projecte secessionista, com de fet s’ha donat tantes vegades des de l’imperi i des de la Constitució de 1812 Art. 1 que feia el mateix cantet, i més de 25 nacions han fuites, i a tots els seus ciutadans els deien espanyols.

Mariano Moragues Ribas de Pina
DNI: 41331435-k

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Al bon amic Jaume Cañellas Llompart

Només amb dos dies de diferència, dos bons amics meus, alhora que condeixebles d'un mateix curs, deixen de romandre entre nosaltres, físicament, i se'n tornen cap a la Casa pairal reservada als humans més enllà del temps i de l'espai, en la dimensió desconeguda per nosaltres...  Que tots dos descansin en pau, juntament amb la resta de mortals: Jaume Obrador Soler i Jaume Cañellas Llompart . Amb Jaume Cañellas Llompart m'uneixen els vincles d'una amistat que s'inicia tímidament l'any 1955 quan compartim estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca; i que es va refermant a mida que passa el temps i ens anam endinsant en el més intens de les nostres vides. Quan l'any 1971 acaba el seu compromís de treballar com a missioner al Burundi i pel Burundi, després d'haver-hi dedicat intensament els cinc primers anys de la seva vida sacerdotal, retorna a Mallorca i és nomenat vicari de la Parròquia de Santa Catalina Thomàs . Em reemplaça així, a mi, qu...

Al bon amic costitxer mossèn Rafel Horrach Llabrés

      M’hi uneixen llaços d’amistat, sobretot des que compartim tasques eclesiàstiques a la parròquia de Santa Catalina Thomàs on, com a bons feligresos, acudim i coincidim sovint: ell com a prevere concelebrant i jo fent sonar l’orgue durant la celebració eucarística dels diumenges al migdia. O durant les festes grosses de Pasqua i de Nadal. Rafel Horrach, (foto de  Ll.M.E.)     Quan, després d’haver cantat Laudes en bon Dissabte Sant al matí, el rector actual mossèn Ramon Lladó em comunica la mort del bon amic costitxer, m’envaeixen dues impressions fortes.           D’una banda, la sorpresa i el cop dur d’haver perdut un bon amic. De l’altra, l’alegria de saber que ha deixat de patir i de fer patir, alhora que, ja dins la nova dimensió desconeguda per a nosaltres que és el cel, s’ha retrobat amb sa mare (perduda molt jove), familiars i amistats entaulades en aquest món nostre que mai no deixa de ser aquella «vall de llàgr...