Passa al contingut principal

MARIANO MORAGUES: Indignació i admiració (04-10-2017)


«Bona gent: Donau-me una maneta si vos lleu, per tal de evitar dir capbuitades. Vos ho agrairé de cor. Salut, resistència i esperança. Mariano Moragues»

Insubmissió

Si revisam la història dels drets individuals, socials i polítics pareix que no floreixen quasi mai, si no són reivindicats i no duen darrere una llarga i moltes vegades cruenta lluita. La insubmissió és sovint el començament d’aquesta lluita per la conquesta d’un dret, que acaba essent font d’una nova legalitat que recolza el nou dret. Els capdavanters insubmisos, desobedients de les lleis establertes, solen pagar car les seves conviccions i el seu profetisme, però acaben sent els que fan avançar la humanitat en noves fites de llibertat, justícia i dignitat. Els inicialment rebels i perseguits, acaben essent herois.

Els exemples d’aquests herois són moltíssims, uns col·lectius, altres innominats, altres que tothom identifica i assumeix com a icones modèlics, els més han pagat amb la seva vida la conquesta de nou drets; entre els més coneguts que han deixat un forta petjada dins la història es troben Gandhi, Luter King, Mandela i el mateix Bon Jesús, tots quatre rebel·los, desobedients a la autoritat.

Els insubmisos freqüentment fan que es converteixi en legal el que abans era il·legal. La llista de conquestes de drets que han partit de la insubmissió és llarguíssima i han fet pujar un escaló en dignitat a la humanitat: l’abolició de l’esclavitud i del servici militar obligatori, les vuit hores, el vot de les dones, la discriminació de LGTB, etc. etc. La insubmissió ha fet arraconar milers de lleis repressives, alliberant a homo de cadenes, pors i condemnes.

La llei sempre ha de ser per recolzar drets, mai per reprimir-los. “Quan una llei és injusta, el millor és desobeir-la” (Gandhi). “El dissabte està fet per l'homo, no l'homo pel dissabte”(Jesús).

Pentura això és aplicable al dret d’autodeterminació que reivindica el poble de Catalunya i no sols se’ls pot enjoncar la llei, la Constitució, com a dogmes. La unitat indissoluble d’Espanya no és un “metadret”, imposat a perpetuïtat, que impossibilita un projecte secessionista, com de fet s’ha donat tantes vegades des de l’imperi i des de la Constitució de 1812 Art. 1 que feia el mateix cantet, i més de 25 nacions han fuites, i a tots els seus ciutadans els deien espanyols.

Mariano Moragues Ribas de Pina
DNI: 41331435-k

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Algunes dades biogràfiques del papa Lleó XIV

BIOGRAFIA CRONOLÒGICA DEL PAPA LLEÓ XIV És elegit papa, a l’edat de 69 anys, quan en duu 43 de sacerdot, com a frare agustí, 11 anys de bisbe peruà, i només un any i mig de cardenal... Com que del cardenal nord-americà Robert Francis Prevost Martínez , O.S.A., no en sé res de res, em pos a cercar dades més detallades sobre la seva biografia. M’hi empeny, sobretot, la gran allau de preguntes que m’arriben, sobre si el conec o hi he treballat, al Perú . Sempre hi he de dir que no, que no el conec, ni he tengut cap ocasió de col·laborar-hi. Això sí, encara que en èpoques distintes, tots dos treballam en dues diòcesis veïnes i, fins i tot, en el mateix departament ( Piura ): ell, primer a Chulucanas com a missioner i rector de parròquia,  i després com a bisbe de Chiclayo ; jo a la diòcesi de Piura , només com a rector de parròquia. N’arrib a arreplegar aquestes dades sobre el personatge: 1. INFÀNCIA I JOVENTUT - Robert Francis Prevost Martínez neix a Xicago ( Illinois-EUA ) el 14 d...

Segona trobada a Búger (Amics del papa Francesc i Gent cristiana aporta)

Després que els bons amics Bernat Forteza , Bernat Vicens i Miquel Monroig organitzen una primera trobada a la vila mallorquina de Búger, el mes de febrer, sobre el papa Francesc i els canvis que ha operat dins l’Església catòlica, en public informacions que queden recollides en aquest blog meu . Pocs dies després sorgeix la idea de programar-ne una segona:  «No pensau que GENT CRISTIANA APORTA podria fer molt més per a Mallorca, per exemple, fer una recerca i unes propostes per trobar un nou bisbe (segons criteris evangèlics i no només de cúria vaticana) o votam per perllongar l'actual bisbe que ja té el temps exhaurtit...?» Ho planteja el bon amic Guillem Ramis Moneny. Trobant ressò en els organitzadors i participants en la primera, en convoquen la segona: per al dia 4 d’abril. És una trobada interessant, oberta a tothom que tengui ganes de dir-hi la seva i d'aportar-n'hi opinions, suggeriments, parers... al Teatre Parroquial de Búger. En aquesta segona ocasió, hi tra...