Passa al contingut principal

MARIANO MORAGUES: Ja hi tornam a ser; altra nafra: "els Jordis" (17-10-2017)


Bona gent: Aquesta gent del PP i aliats no donen respirall i jo no tenc aturall, he de compartir els meus pensaments, que és una manera catàrquica de processar la indignació. Digau el que trobeu i vos ho agrairé. Salut i resistència.

Ferides
Hi ha ferides que deixen cicatriu i les cicatrius són el record permanent d’un mal sofert. Quasi tots el pobles tenen cicatrius d'històries desagradables. La guerra civil va deixar ferides que encara no han tancat i la memòria del que passà està viva.

Catalunya té moltes cicatrius i algunes molt antigues estan ben presents dins la memòria i remouen indignacions perquè feriren la seva dignitat. Felip V, 11 de setembre de 1714 i el Decret de Nova Planta, amb la derrota, la pèrdua dels furs, la centralització i la imposició del castellà, encara supuren dins l’imaginari català.

Si botam al 1934 l’aniquilació de la curta República Catalana proclamada per Companys i el seu posterior ominós judici i l’assassinat són petjades gravades dins la memòria dels catalans.

Tot els fets des de la guerra civil: 194 bombardejos de Barcelona per les tropes de Franco, Hitler i Mussolini, la supressió de l’autonomia catalana, la repressió del catalanisme i de la llengua desfermada pel franquisme, anticatalanisme visceral sembrat dins els espanyols (i mallorquins) avui encara dura i es manifesta constantment (“a por ellos").

Per més inri, contra l’Estatut aprovat el 2006 pel Parlament, les Corts Generals (després de ser retallat) i referendat pel 73.90% dels catalans, el PP presenta un recurs d’inconstitucionalitat davant el TC i fa una replegada de firmes amb verí anticatalanista per tot Espanya.

El TC acaba pegant tal mossegada a l'Estatut que perd elements essencials. Aquests fets cauen com un mal te toc pesta i el poble català indignat respon amb una manifestació de més d’un milió de persones baix el lema “Som una nació, nosaltres decidim”.

Aquesta ferida ignominiosa encara regalima ràbia, allunyant Catalunya d’una Espanya que la maltracta i humilia; a partir d’aquí l’independentisme creix any rere any exponencialment.

Per acabar-ho de confitar, davant el referèndum del Govern de la Generalitat els cau una calabruixada d’improperis mediàtics, de denúncies de la fiscalia, de multes, detencions, de garrotades... que obrim totes les cicatrius arreplegades durant segles i pareix que el poble català ja no està dispost a aguantar per més temps la incomprensió, les agressions i falta de respecte de l’estat espanyol.

Fart i cansat que li potegin l’autogovern, la dignitat i li munyin el doblers, el poble català ha dit, no ens entenen, que cadascú faci els comptes a ca seva i conclou, si vols llevar teranyines, mata l’aranya.

Tant de punyir l’ase, arriba a alçar el cul. Les cicatrius reconvertides en ferida oberta sembla que ja no tancaran.



Mariano Moragues Ribes de Pina
DNI: 41331435-k

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler

Quan na Maria Sastre , la seva esposa, em comunica de matinada la notícia del seu estat,  en sedació pal·liativa, don per descomptat que ja li queden poques hores de romandre viu entre nosaltres, a aquest bon amic concarrí resident a Muro en les dècades darreres. I que ja ha iniciat el camí de retorn definitiu a la nostra casa eterna... Són moments colpidors, per a la família i per a les seves amistats més properes. A mi, particularment, m’arriba molt endins la notícia. Amb en Jaume Obrador i Soler hem recorregut plegats molts de camins al llarg de les nostres vides. Primerament, compartim estudis acadèmics al Seminari diocesà de Mallorca, des de l’any 1955, durant onze anys seguits. Ell hi ingressa dos anys abans que jo. Posteriorment, compartim tasques missioneres a l’Àfrica Central, en un bell país anomenat Burundi, on en Jaume   Obrador és considerat com un dels mallorquins que ha après a practicar millor l’ús de la llengua kirundi. Al llarg de la seva vida, mai no n’ha t...

Algunes dades biogràfiques del papa Lleó XIV

BIOGRAFIA CRONOLÒGICA DEL PAPA LLEÓ XIV És elegit papa, a l’edat de 69 anys, quan en duu 43 de sacerdot, com a frare agustí, 11 anys de bisbe peruà, i només un any i mig de cardenal... Com que del cardenal nord-americà Robert Francis Prevost Martínez , O.S.A., no en sé res de res, em pos a cercar dades més detallades sobre la seva biografia. M’hi empeny, sobretot, la gran allau de preguntes que m’arriben, sobre si el conec o hi he treballat, al Perú . Sempre hi he de dir que no, que no el conec, ni he tengut cap ocasió de col·laborar-hi. Això sí, encara que en èpoques distintes, tots dos treballam en dues diòcesis veïnes i, fins i tot, en el mateix departament ( Piura ): ell, primer a Chulucanas com a missioner i rector de parròquia,  i després com a bisbe de Chiclayo ; jo a la diòcesi de Piura , només com a rector de parròquia. N’arrib a arreplegar aquestes dades sobre el personatge: 1. INFÀNCIA I JOVENTUT - Robert Francis Prevost Martínez neix a Xicago ( Illinois-EUA ) el 14 d...

Segona trobada a Búger (Amics del papa Francesc i Gent cristiana aporta)

Després que els bons amics Bernat Forteza , Bernat Vicens i Miquel Monroig organitzen una primera trobada a la vila mallorquina de Búger, el mes de febrer, sobre el papa Francesc i els canvis que ha operat dins l’Església catòlica, en public informacions que queden recollides en aquest blog meu . Pocs dies després sorgeix la idea de programar-ne una segona:  «No pensau que GENT CRISTIANA APORTA podria fer molt més per a Mallorca, per exemple, fer una recerca i unes propostes per trobar un nou bisbe (segons criteris evangèlics i no només de cúria vaticana) o votam per perllongar l'actual bisbe que ja té el temps exhaurtit...?» Ho planteja el bon amic Guillem Ramis Moneny. Trobant ressò en els organitzadors i participants en la primera, en convoquen la segona: per al dia 4 d’abril. És una trobada interessant, oberta a tothom que tengui ganes de dir-hi la seva i d'aportar-n'hi opinions, suggeriments, parers... al Teatre Parroquial de Búger. En aquesta segona ocasió, hi tra...